Anàlisi i proposta de renovació de la web dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC

Aquest treball té com a finalitat, d'una banda, col·laborar a determinar les mancances, tant de disseny com de contingut, que té actualment el web dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC i, de l'altra, fer una proposta d'un nou disseny, que inclogui la reestructuració dels continguts.

Els estudis bibliomètrics basats en l'anàlisi de citacions en àrees d'humanitats en el període 1959-2008

[eng] Objective: To analyse the scientific papers studying citations in the areas of humanities during the period 1959-2008 and to determine the aspects evaluated. The main bibliometric aspects measured were type of study, obsolescence, dispersion, language, theme, author impact and self-citations.Methodology: Broad revision of the international literature in the area of library and information science in the period studied, and detailed analysis of 119 bibliometric studies.Results: Most of the few studies of this area are based on ad-hoc citation compilations. There is a certain predominance of philology. Library quarterly is the journal that has published most papers of this kind. The conclusions of these studies can be as useful as those in the experimental sciences; it would be useful to increase their number.

Avaluació de revistes i avaluació de la recerca en humanitats i ciències socials a Catalunya: aproximació a un problema

The evaluation of the quality and impact of journals as a starting point to systematise the quality of research is an indirect method commonly used for obtaining information for systematic and major evaluation efforts, such as those needed for public tenders to aid projects and research groups. Nevertheless, this method runs into an important obstacle: preparing rankings of journals in the humanities and social sciences is considerably more complex than for those on experimental, biomedical or technological sciences. Cultural, linguistic and territorial components of research in the humanities and social sciences radically question the international rankings. Within this context, the article presents the experience of a study-in-progress whose intention is to evaluate the rankings of journals in the humanities and social sciences published in 1997 by the Generalitat de Catalunya. Even thought an attempt was made to bring this type of titles closer to the Catalan community of researchers, the initiative has been frequently surrounded by controversy and criticism and, at the present, does not enjoy the needed recognition of the Catalan academic sector.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

Lletra de Dona. Una eina per a l'avaluació continuada en assignatures de l'àmbit de les humanitats.

Des de 2004, un equip de professorat de l"àrea de Filologia (literatura) i ara també de Filosofia de la Universitat de Barcelona treballa en una experiència d"innovació docent anomenada Lletra de Dona. Es tracta de potenciar un tipus de tasques ressenya o comentari que faciliten l"avaluació continuada en aquests àmbits. Aquesta eina avaluadora serveix de base també per a una publicació en línia que inicia l"alumnat en el món de la crítica literària i treballa competències ètiques (responsabilitat d"autoria, visibilitat de la producció literària i filosòfica femenina) i professionalitzadores.

Avaluació de la recerca en humanitats. Una qüestió controvertida

La comunitat universitària és el motor de la recerca que es fa a l'Estat espanyol. Docents i investigadors són, gairebé sempre, una mateixa cosa. La seva contribució s'acosta al 70% de tota la recerca que es fa. Incentivar-los adequament és assegurar el progrés d'un sector estratègic com la R+D, i més enllà del país. La retribució econòmica que perceben per aquest esforç es quantifica a través de l'assignació dels anomenats trams de recerca. Es podria deduir que, com més treball de recerca, més retribució, però la realitat porta a creure que al darrere d'aquest sistema s'amguen alguns paranys que condicionen la manera com s'investiga, l'objecte de la recerca i fins i tot la llengua que s'utilitza per fer-la

Transferència de coneixement en l'àmbit de les Humanitats

La projecció social dels resultats i procediments de les recerques dels professors i investigadors que desenvolupem la nostra activitat en qualsevol de les disciplines humanístiques és una constant que es reflecteix en un ampli llistat de suplements o revistes culturals dels diaris, televisions i cadenes de ràdio, etc

Diàleg entre ciències i humanitats

Presentació del tercer número d'Engega on es parla de la comunicació cultural i de la història de la ciència i la tècnica, de la importància del diàleg i la reflexió en la universitat actual i en relació al contacte amb la societat

Actituds de CTS de professorat en formació inicial de ciències i humanitats : la debilitat de la formació científica. 'Actitudes CTS de profesores en formación inicial de ciencias y humanidades : la debilidad de la formación científica'.

Resumen tomado del autor

La pretesa reforma de les humanitats

Resumen en castellano, catal??n e ingl??s

L'Escola d'Escriptura i Humanitats de l'Ateneu Barcelonès : una realitat amb cinc anys d'existència. 'La Escuela de Escritura y Humanidades del Ateneo Barcelonés : una realidad con cinco años de existencia'.

Resumen en catalán de los autores. Este artículo forma parte de la monografía 'Noves necessitats de formació lingüística en els adults'

Què són les humanitats?. '¿Qué son las humanidades?'.

Resumen basado en el del autor en catalán

La llengua en les humanitats i les ciències. 'La lengua en las humanidades y las ciencias'.

El artículo expone diversas reflexiones sobre la interelación entre lenguaje, humanidades y ciencias, con la pretensión de ensanchar puntos de vista y profundizar en las reflexiones.