210 resultados para Hollywood
Resumo:
Dissertação apresentada à Escola Superior de Comunicação Social como parte dos requisitos para obtenção de grau de mestre em Audiovisual e Multimédia.
Resumo:
O objecto de estudo deste trabalho é a construção da identidade masculina afro-americana, e representação desta no cinema liberal de Hollywood. Isolam-se três momentos de particular relevo: o período do cinema mudo antes da Primeira Guerra Mundial, os anos 1960-70 e por fim, a década de 1990. Traçar-se-á um percurso analítico que examina obras-chave da história do cinema comercial de Hollywood bem como manifestações do cinema independente afro-americano entabulando um diálogo permanente com o contexto histórico e social, nomeadamente a luta pelos direitos civis, a afirmação do Black Power, traduzida cinematograficamente na Blaxploitation, para finalmente se concentrar em Boyz n the Hood escolhido como sintomático de um impulso regenerativo das representações masculinas afro-americanas, sob forte ataque dos media populares nas últimas décadas do século XX.
Resumo:
Sis grans conglomerats de la comunicació són els responsables de la majoria de pel·lícules que consumeix la societat que ens rodeja. Aquesta indústria té uns mecanismes per a assegurar un flux continu d'èxits. El procés de selecció i de reescriptures d'un guió, la contractació de guionistes i el mercat subsidiari que hi ha entorn del guió són part d'aquests mecanismes que, per altre cantó, tendeixen a uniformitzar la forma narrativa de les pel·lícules actuals. En aquest treball, es busquen elements narratius presents en la majoria de pel·lícules i com influeixen en el paper que ocupa el guionista dins la indústria
Resumo:
Why we fight és un grup de set pel·lícules de format documental que van formar part d’un ampli programa d’informació, formació i propaganda impulsat per l’exèrcit nord-americà, en el moment en què els Estats Units ja s’havien implicat en la Segona Guerra Mundial. És també un dels més reeixits exercicis de retòrica cinematogràfica nord-americana d’aquell període que permet analitzar com els països democràtics van gestionar qüestions tan compromeses com la propaganda de guerra. La pretensió d’aquest treball de recerca és aprofundir en la complexitat ideològica i formal de la sèrie, que faci possible descobrir-ne els orígens, els objectius i la manera com aquests van ser assolits per un grup d’especialistes cinematogràfics, coordinats pel director Frank Capra, tots els quals havien triomfat fins llavors a Hollywood
Resumo:
Aquest treball se situa en el marc de l'estudi de les mirades en el cinema clàssic de Hollywood. S'interroga, en concret, sobre una mirada: la que alguns personatgesdirigeixen a la seva imatge especular. A la llum del mite de Narcís, es proposa escatirquin és el desig que va unit a aquesta mirada i quins efectes produeix sobre aquells que hi recorren, sobretot pel que fa a la fonamentació de la seva subjectivitat.Després de la identificació i l'examen de les figures cinematogràfiques que mostrenpunts de contacte amb la figura de Narcís, s'ha procedit a una exploració de les imatgesque les mostren mirant-se al mirall, per tal de precisar els trets que defineixen la sevamirada. Finalment, s'han resseguit certes variacions i prolongacions del mite de Narcís, presents també al cinema clàssic, per tal de veure l'evolució que hi sofreixen tant la pròpia mirada com la relació dels personatges amb la seva imatge. Aquest recorregut ha permès d'extreure algunes conclusions sobre la qüestió principal que ens havíem plantejat
Resumo:
Why we fight és un grup de set pel·lícules de format documental que van formar part d’un ampli programa d’informació, formació i propaganda impulsat per l’exèrcit nord-americà, en el moment en què els Estats Units ja s’havien implicat en la Segona Guerra Mundial. És també un dels més reeixits exercicis de retòrica cinematogràfica nord-americana d’aquell període que permet analitzar com els països democràtics van gestionar qüestions tan compromeses com la propaganda de guerra. La pretensió d’aquest treball de recerca és aprofundir en la complexitat ideològica i formal de la sèrie, que faci possible descobrir-ne els orígens, els objectius i la manera com aquests van ser assolits per un grup d’especialistes cinematogràfics, coordinats pel director Frank Capra, tots els quals havien triomfat fins llavors a Hollywood
Resumo:
This dissertation argues that the Government of the People’s Republic of China, when it made the decision to import a quota of Hollywood films in 1994 to revive the failing domestic film industry, had different possible criteria in mind. This project has studied four of them: first, importing films that gave a negative image of the United States; second, importing films that featured Chinese talent or themes; third, importing films that were box office hits in the United States; and fourth, importing films with a strong technological innovation ingredient. In order to find out the most important criteria for the Chinese Government, this dissertation offers a dataset that analyzes a population of 262 Hollywood films released in the PRC between 1994 and 2010. For each unit, a method has been developed to compile data that will determine whether the film reflects any of the four criteria, and findings in the form of yearly percentages have been drawn. Results show that, out of the four studied criteria, the two predominant reasons for China to import films were technological innovation and box office hits. This tells us that, at this point, the Chinese Government shows more interest in obtaining big revenues and learning from technically innovative American films than in delivering underlying political messages. This dissertation contributes to the existing literature by analyzing the content of all the films imported by China between 1994 and 2010, while integrating in the analysis variables based on the existing knowledge.
Resumo:
Musiken som hördes i de finländska filmerna vid skiftet av 1950- och 1960-talet var mycket varierande. Det fanns till exempel jazzschlager, modern konstmusik som innovativt kombinerats med Hollywood-klichéer, dodekafonisk musik och mainstream jazz. Gällande stilval, kompositionssätt, instrumentering, harmonisering och användningssätt av filmmusik rådde det då möjligen en större frihet än någonsin i Finland. Anu Juvas avhandling behandlar musiken till fyra filmer genom filmmusikens funktionsanalys och i sitt kulturhistoriska sammanhang. Näranalyserna har gjorts av Lasisydän ( Glashjärtat 1959) och Komisario Palmun erehdys ( Mysteriet Rygseck [sic!] 1960), som Matti Kassila har regisserat, Maunu Kurkvaaras Yksityisalue ( Privatområde 1962) och Erkko Kivikoskis Kesällä kello 5 ( Klockan 5 denna sommar 1963). Musiken till dessa filmer har komponerats av Jaakko Salo, Osmo Lindeman, Usko Meriläinen och Pentti Lasanen. Regissörerna och kompositörerna till dessa filmer var alla på olika sätt förnyare av sin tids konventioner. Funktionsanalysen avslöjar, hur musiken i filmerna fungerar, dvs. vilka dess uppgifter är i dessa filmer som låter mycket olika. Vidare granskas det, hur musik valdes till olika filmer samt de olika genrernas ställning inom det kulturella fältet. Undersökningen öppnar en utsikt över en av de mest intressanta tidpunkterna inom finländsk filmmusik.
Resumo:
This thesis examines the processes through which identity is acquired and the processes that Hollywood :films employ to facilitate audience identification in order to determine the extent to which individuality is possible within postmodem society. Opposing views of identity formation are considered: on the one hand, that of the Frankfurt School which envisions the mass audience controlled by the culture industry and on the other, that of John Fiske which places control in the hands of the individual. The thesis takes a mediating approach, conceding that while the mass media do provide and influence identity formation, individuals can and do decode a variety of meanings from the material made available to them in accordance with the text's use-value in relation to the individual's circumstances. The analysis conducted in this thesis operates on the assumption that audiences acquire identity components in exchange for paying to see a particular film. Reality Bites (Ben Stiller 1994) and Scream (Wes Craven 1996) are analyzed as examples of mainstream 1990s films whose material circumstances encourage audience identification and whose popularity suggest that audiences did indeed identify with them. The Royal Tenenbaums (Wes Anderson 2001) is considered for its art film sensibilities and is examined in order to determine to what extent this film can be considered a counter example. The analysis consists of a combination of textual analysis and reception study in an attempt to avoid the problems associated with each approach when employed alone. My interpretation of the filmmakers' and marketers' messages will be compared with online reviews posted by film viewers to determine how audiences received and made use of the material available to them. Viewer-posted reviews, both unsolicited and unrestricted, as found online, will be consulted and will represent a segment of the popular audience for the three films to be analyzed.
Resumo:
Cette dissertation propose un nouveau récit des expériences de William Faulkner à Hollywood afin de réévaluer la deuxième moitié de son œuvre de fiction. Dans ses premiers projets de scénarios de films, Faulkner a choisi d’adapter des œuvres de fiction qu’il avait publiées antérieurement. À la lumière de l’utilisation du genre —autant des films que des personnes— par les studios d’Hollywood pour organiser la production et le marketing des films, la fiction de Faulkner apparut soudainement comme perverse et ses représentations de la masculinité comme homoérotiques. Dans les premiers jets de Turn About et de War Birds, Faulkner s’approprie les normes du genre hollywoodien pour nier ces connotations sexuelles. Ses révisions ultérieures révèlent un recul systématique par rapport à la perversité d’Hollywood et au genre du woman’s film, au profit de la performance de la masculinité propre aux war pictures. Ses révisions réimaginent également des matériaux qui sont au cœur de son œuvre de fiction. Quand il se remet à écrire de la fiction, Faulkner répète cette approche narrative dans des nouvelles telles que “Golden Land” et “An Odor of Verbena,” deux récits qui rompent avec les pratiques et le style de ses premières fictions majeures. Les conséquences découlant de cette influence hollywoodienne—une volonté d’éradiquer toute connotation sexuelle, l’adoption authentique plutôt qu’ironique du mélodrame générique, et une rhétorique morale explicitement construite comme une négation d’Hollywood—se manifestent plus tard dans des textes aussi divers que The Reivers, Compson Appendix, ou son discours de réception du Prix Nobel. Vues sous cet angle, les dernières fictions de Faulkner deviennent une composante essentielle de son œuvre, fournissant une base nouvelle pour réexaminer la place des genres narratifs populaires, du genre et de la sexualité dans son cycle de Yoknapatawpha.
Resumo:
En esta monografía se explora la relación entre estereotipos y proceso de legitimación de proyectos y acciones políticas, tomando como referencia la imagen de los musulmanes en el cine de Hollywood antes y después del 11s. A través del análisis de una serie de producciones cinematográficas (“Mentiras verdaderas” de James Cameron, “Decisión Critica” de Stuart Baird, ‘Syriana” de Stephen Gaghan , “Red de Mentiras” de Ridley Scott , “El Reino” de Peter Berg , “Zona de Miedo” de Kathryn Bigelow y “Iron Man” de Jon Favreau ), se identifica los contenidos del estereotipo musulmán, para luego poner estos elementos en dialogo con los procesos y acciones políticas de los EEUU en Medio Oriente. La monografía se construye bajo una propuesta teórica en la que la información valorativa puede actúa como reforzador de la legitimidad de las acciones del gobierno de los EEUU, con respecto a la necesidad de intervenir sobre los gobiernos hostiles a los EEUU en Medio Oriente.