1000 resultados para Història local


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

This Researchis about history education and is directed toward the understanding of teacher practices in schools of the basic education in Ceará-Mirim, a city located in the state of Rio Grande do Norte. Its purpose is to understand the approaching forms of local history in 5ª to 8ª grade classrooms in the light of the recent innovations in the fields of the historiografy and education. The study was done with a view of investigating local history is being taught by teachers, as well as reflecting on the necessary conditions to the accomplishment of a teaching whose know how to make possible to break, on the one hand, with the limits of the narrow `local view`, and, on the other hand, with the globalized view, negating the local particularitities and especifications. Such questions had emerged as the understanding of what local history contents can constitute in a significant component in the production of school historical knowledge in 5ª to 8ª grade classrooms. History education is analyzed, considering the depositions of three teachers of Ceará-Mirim in reagard to its historiography conceptions and history as a school subject. This inquiry is of a qualitative nature and had as a main strategy of data construction from the interviews with the teachers. The analysis indicates the permanence of teacher practices who, even though presenting innovations, bring an implicit value hierarchy where the place or thematic places are not contemplated in the school contents or appear overwhelmed by general history and the Brazilian history, configuring itself as a hierarchical relation to problematic historical ones. Thus the necessity of having historical school knowledge, that considers the local especifications, without, however, ignoring the articulations with other spatial dimensions

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Esta comunicação tem por objectivos levantar questões que se prendam com a ligação da História Regional e Local às identidades locais, reflectindo sobre os possíveis contributos da primeira para o estudo e definição duma identidade local. Ressalta-se também a importância da transdisciplinaridade como metodologia, e o papel activo da museologia como impulsionadora e difusora da História Regional e Local. Faz-se igualmente uma breve panorâmica historiográfica como contextualização e ligação à situação actual da história local. O interesse pela História Local em Portugal tem sido despertado em diversas ocasiões e diferentes contextos ao longo dos tempos. Fazendo uma resenha sucinta sobre a historiografia local podemos recuar até 1720, ano da criação da Academia Real da História. Com ela se iniciaram as primeiras tentativas de valorizar estes estudos, com o enunciar dum inquérito feito pelo académico Manuel Caetano de Sousa, relativo à história eclesiástica, dirigido aos arcebispados, bispados, câmaras e provedorias de comarca, com o intuito de se recolherem notícias extraídas de cartórios e arquivos.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Soror Antónia Baptista, religiosa professa no Convento da Esperança de Vila Viçosa, redigiu o Livro da Fundação do santo Convento de nossa Senhora da esperança de Villa viçoza e de algũas plantas que em elle se criarão pera o ceo dignas de memoria, concluído em 1657. Trata-se de um exemplar único, autógrafo, que permaneceu manuscrito até hoje. A faceta de cronista da autora coabita com a de poetisa, almejando uma intencionalidade didática, de doutrinação, ao propor modelos de santidade de religiosas que viveram no convento da Esperança de Vila Viçosa, aspirando à plenitude da perfeição religiosa. Ao perpetuar as figuras que traz à memória, Soror Antónia imortaliza, simultaneamente, a história do convento, cumprindo deste modo um propósito identitário que respeita a comunidade religiosa do mesmo convento. A análise que se impõe propicia a reconstituição de um retrato epocal, com base na compreensão da história local e regional, fornecida pelas frequentes alusões aos hábitos de vida comunitária, práticas devocionais e pelas relações do convento com o exterior. A filiação do texto de Soror Antónia Baptista a obras coevas permite inseri-lo no filão da escrita conventual feminina direcionada para as obras de "fundação".

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El treball té com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artístics i decoratius, com en l’anàlisi de l’evolució patrimonial i l’ús social de l’edifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca s’ha analitzat, per una banda, el procés de transformació de l’edifici des de l’any 1749 i els elements artístics que encara s’hi conserven com pintures neoclàssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases més emblemàtiques del Carrer Major de la Selva. D’altra banda, s’ha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, n’han tingut la propietat i el paper que aquestes famílies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famílies i al Sindicat Agrícola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb càrrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sóc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrícola i a partir de textos de Puig i Ferreter s’ha pogut descriure l’ambient que s'hi vivia i les activitats que s’hi duien a terme. Alhora, el fet d’analitzar les diferents funcions que l’edifici ha tingut al llarg d’aquests anys (residència familiar, corredoria de comerç, premsa d’oli, seu del Centre Republicà o del Sindicat Agrícola) ha permès explicar la història de la vila de la Selva a partir de la d’aquest edifici.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Selecció comentada de fonts d'informació sobre historia local de Catalunya: col-leccions, bibliografies, actes de congressos, biblioteques, i altres entitats i publicacions de tipología diversa.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

The author exposes the main research lines in the history of local culture. He briefly considers the main lines in cultural contemporary history investigation. The author studies the introduction and development of cultural history based on the concept of intellectual professional in Catalan historiography at a moment when economical and social research were preferred by a large part of local historians.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

The author exposes the main research lines in the history of local culture. He briefly considers the main lines in cultural contemporary history investigation. The author studies the introduction and development of cultural history based on the concept of intellectual professional in Catalan historiography at a moment when economical and social research were preferred by a large part of local historians.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

El darrer decenni ha estat molt profitós per la historiografia local lleidatana dedicada a la investigació de la primera meitat del segle XIX. Diversos treballs impulsats sota la protecció del “modern” Estudi General i, darrerament, de l’autònoma Universitat de Lleida han anat emplenant algunes peces del complex trencaclosques històric en què s’ha convertit l’estudi de la substitució del caduc sistema feudal per l’estat liberal. La síntesi històrica a través dels textos apareguts fins ara, que es presenta en aquest congrés, pretén mostrar una aproximació a la configuració d’unes identitats socials a nivell local, que tingueren el seu origen en la lluita per controlar el poder en els primers cinquanta anys del segle XIX. Tot i que encara no ha acabat el buidatge exhaustiu de tota la documentació oficial i privada que en els diversos arxius de la ciutat hi ha acumulada, si que es comencen a manifestar una sèrie de constants en el comportament social dels grups urbans a mesura que els treballs de recerca donen a conèixer realitats històriques emmarcades en estudis més concrets. Així, cada cop s’ha pogut anar precisant amb més exactitud les línies mestres de la situació evolutiva en què es trobava la Lleida decimonònica en els aspectes socials, econòmics i polítics.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

A continuació presento un fragment del treball que vaig elaborar per a l'assignatura Història de l'Educació (escola i cultura), matèria obligatòria del 3r curs de Magisteri d'Educació Primària. Aquesta part del treball pretenia aprofundir en la història local, amb l'objectiu de conèixer les personalitats més properes que donen noms a les escoles i la seva època de fundació

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

Em Capanema, no nordeste do Pará, mulheres rezadeiras, motivadas por fotografias, tecem narrativas históricas desvelando trajetórias de migrantes nordestinos para o município, elaborando representações do conflituoso cotidiano da vida urbana. Por meio de sensibilidades urdidas em simbiose de corpo, voz e imagens, as narradoras produzem práticas de leitura que permitem questionar a escrita convencional da história local, consagrada nos jogos mentais de centenas de moradores. Este artigo, portanto, seguindo a metodologia da História Oral e dialogando com intelectuais dos Estudos Culturais e Antropologia da Religião, ao cruzar a leitura de imagens oficiais com a interpretação dada pelas rezadeiras sobre tramas e dramas da urbe, numa perspectiva "vista de baixo" e popular, esgarça imaginários cristalizados, trazendo para a escrita da história outras experiências e paisagens culturais comumente postas nas dobras de retratos emoldurados pelo discurso do poder hegemônico.

Relevância:

70.00% 70.00%

Publicador:

Resumo:

A presente pesquisa foi iniciada pela compreensão que, mesmo com os significativos avanços ocorridos nos últimos anos, relacionados aos debates de gênero, mulheres, feminismo, faz-se necessário, ainda, que educadoras/es consigam estabelecer diálogos nas salas de aula sobre o tema, eis que, ou está ausente ou é muito pouco debatido no âmbito das escolas. Pretende-se estabelecer uma relação entre o Ensino de História e o gênero/mulher no contexto da História. Para tanto, foi utilizado o conceito de literacia histórica, o qual aborda a História em múltiplas possibilidades e definições sobre como ela (História) pode ser “lida”, uma alfabetização histórica. Neste sentido espera-se que a abordagem de uma História local seja percebida como inter-relacionada com a História global. Para que tal propósito seja alcançado, serão utilizados os paradigmas da Educação Histórica e o conceito de Teoria Social. A partir da investigação das memórias de professoras e professores de História sobre a sua formação, busca-se identificar as influências que sofreram no meio escolar, e o quanto significou, para elas e para eles, estas nas suas vidas, os aprendizados e as dificuldades encontradas. Levando-se em conta que muitos trabalhos fundamentados em estudos sobre mulheres têm sido realizados por alunas/os da Universidade Federal do Rio Grande – FURG para a obtenção da titulação em vários níveis de formação acadêmica, na área de História, realizou-se um levantamento inicial, a fim de encontrar mulheres que escreveram sobre mulheres no Centro de Documentação Histórica Prof. Hugo Alberto Pereira Neves (CDH-FURG). Buscou-se também uma dissertação, resultante de curso realizado na Universidade Federal de Pelotas – UFPel. A partir da identificação de algumas mulheres que escreveram sobre mulheres e que se encontram atuando como docentes em sala de aula, ou em outros espaços onde desenvolvem atividades correlatas, idealizou-se conhecer como estão sendo abordadas, se o são, as questões relacionadas às mulheres no contexto em que se encontram essas profissionais. Por fim, foram realizadas entrevistas e buscou-se observar as coincidências e/ou divergências entre elas no tocante ao tema gênero/mulheres, no espaço escolar ou onde atuam.