Barcelona: l'herència dels Jocs (1992-2002)

Publicació que reprèn l'anàlisi feta immediatament després dels Jocs Olímpics de 1992, ara amb la perspectiva que donen els deu anys transcorreguts. Tot partint del llibre dels mateixos editors "Les claus de l'èxit", publicat l'any 1995, que recollia estudis sobre els impactes socials, esportius, econòmics i culturals, queden palesos els efectes a mitjà i llarg termini d'aquell esdeveniment. També inclou la transcripció d'una conversa realitzada el juny del 2002 entre els tres màxims responsables dels Jocs: Joan Antoni Samaranch, Pasqual Maragall i Josep Miquel Abad.

L'herència insolvent

La insolvència de l'herència o del causant ha estat afrontada amb tècniques diverses en tots els ordenaments jurídics. La Llei concursal (Llei 22/2003, de 9 de juliol, a partir d'ara, LCon) es refereix en alguns articles al que s'ha anomenat concurs de l'herència, la qual cosa no vol dir que solucioni, ni de bon tros, els problemes que sorgeixen de la insolvència. En aquest treball només intento identificar alguns dels problemes que la Llei concursal deixa sense resoldre i el que succeeix quan es posen en relació les normes concursals amb el Codi de successions i molt especialment, amb la institució del benefici d¿inventari, així com les regles de la LEC, ja complexes per elles mateixes. Aquest treball, per tant, s¿ha de considerar un working paper en sentit estricte: sempre resulta molt difícil iniciar una matèria en la qual la bibliografia és pràcticament inexistent.

L'herència dels traumes

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare hagi pogut viure un temps abans de la concepció d"un fill afecten el creixement del futur nadó. La causa se situaria en els canvis epigenètics provocats pel trauma en qüestió, que afectarien els espermatozous

L'herència dels traumes

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare hagi pogut viure un temps abans de la concepció d"un fill afecten el creixement del futur nadó. La causa se situaria en els canvis epigenètics provocats pel trauma en qüestió, que afectarien els espermatozous

L'herència cultural de les orques àvies

Únicament hi ha tres espècies de mamífers en què les femelles passen, dins el seu cicle vital, per una fase de menopausa a la qual segueix una llarga etapa vital postmenopàusica. Des d'una perspectiva genètica i evolutiva estricta no és fàcil d'entendre el significat biològic d'aquesta etapa, en què els organismes consumeixen recursos del medi però no deixen cap descendent que perpetuï l'espècie. Darren P. Croft i els seus col·laboradors de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han analitzat més de 750 hores de filmació sobre el comportament de les orques gravades en diferents anys i indrets, cosa que els ha permès proposar una explicació tan simple com sorprenent: els individus postmenopàusics serveixen d'acumuladors de coneixement ecològic.

Herència feliç

Al genoma hi ha escrit els fonaments de com pensem i actuem a través de les xarxes neurals. Un estudi publicat la setmana passada a Psycological Science demostra que la propensió a ser feliços ve controlada per gens que actuen directament sobre els cinc dominis psicològics de la personalitat: els sentiments negatius, que disminueixen la felicitat, i l'extraversió, la consciència, l'obertura mental i la capacitat d'arribar a acords, que la incrementen [...].

L'Herència dels castells medievals [Ressenya de les Actes del Congrés Els castells medievals a la Mediterrània nord-occidental]

L'edició de les Actes del Congrés "Els Castells Medievals a la Mediterrània nord-occidental" sorgeix d'un objectiu clar i concís que els mateixos coordinadors del congrés, celebrat a Arbúcies entre els dies 5 i 7 de març de 2003, expressen en la introducció: que aquestes actes siguin "una publicació de referència per a la investigació emergent dels castells a Catalunya"

Els organismes, herència i evolució. 'Los organismos, herencia y evolución'.

Crédito seis de Educación Secundaria Obligatoria, 12 a 16 años, incluido en los créditos de Ciencias Experimentales, GAIA. Se presentan seis temas: 1. nutrientes y energía, 2. comunicaciones, 3. reproducción humana, 4. contracepción, inyecciones, enfermedades de transmisión sexual, 5. diversidad y herencia, 6. evolución. Cada tema incluye ejercicios, actividades y recortes de prensa.

Herència i genètica :enzims. 'Herencia y genética : enzimas'.

Resumen basado en el de la publicación

Europa : herència d'un passat, projecte de futur. 'Europa: herencia de un pasado, proyecto de futuro'.

Crédito variable para ESO en Ciencias Sociales. Pretende conseguir que el alumnado entienda la situación actual de Europa a partir del pasado reciente (los últimos cuarenta años), hacer ver que la cultura en que estamos inmersos es producto de una mezcla de culturas básicamente europeas y, al mismo tiempo, permitir al alumno un conocimiento del espacio europeo, y su localización sobre el mapa, y conocer las principales instituciones de la Comunidad Europea. Partiendo de que se centra en la historia europea del siglo XX pretende mostrar una visión global y total de ella. Contiene materiales para el alumno.

Els romans VI : l'herència de l'antiguitat. 'Los romanos VI : la herencia de la antiguedad'.

El vídeo es el sexto capítulo de la colección. Relata El dominio romano continua incluso mucho después de haber acabado la conquista de territorio.Se trabajan las consecuencias que se desprendieron de la desintegración del Imperio Romano. Se incluyen observaciones didácticas y consideraciones metodológicas para hacer que la pasación del vídeo sea significativa para el alumnado.

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

De l'herència barroca al quadre de costum: les primeres passes del teatre vuitcentista (1770-1845)

Estudi sobre el pas del teatre català de l'escena informal a la formal o comercial, amb indicació de títols i primers actors coneguts de l'escena valenciana.