Hemoglobin I-Philadelphia [alpha 16 (A14) LYS→GLU] heterozygote among blood donors from Brazil

We describe a heterozygous case of Hb I-Philadelphia [alpha 16 (A14) LYS-->GLU] in a blood donor from the Acre State Blood Bank, in the Brazilian Amazon region. We confirmed the mutation by electrophoretic and chromatographic methods and by DNA sequencing. A literature search showed that this is the first description of this alpha globin mutant in a Brazilian Caucasian group. We also emphasize the importance of the hemoglobin study in blood donors for the purpose of the genetic counseling and quality assurance of the blood to be transfused. Screening tests for hemoglobin mutants are also important for gathering anthropological information about the Brazilian population.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Characterization of the hemoglobins and globins of Synbranchus marmoratus Bloch, 1795 (Pisces, Synbranchidae)

1. 1. Total hemolysates of Synbranchus marmoratus Bloch, 1795, captured in Vitoriana, district of Botucatu, State of São Paulo, Brazil, were submitted to agar-starch gel electrophoresis on glass slides using 42 mM-Tris 1.7 mM EDTA-6.1 mM borate buffer, pH 8.8, for the gel and 10 mM borate-1.7 mM NaOH buffer, pH 8.6, for the cuvette. 2. 2. Three distinct hemoglobin bands were detected, with Hb I being of the cathodic type. 3. 3. Cellulose acetate electrophoresis in 800 mM Tris-2.1 mM EDTA buffer, pH 8.9, containing 6 M urea and 2.25 mM β-mercaptoethanol indicated the presence of four globin chains denoted α 1, α 2, β and γ. 4. 4. It is suggested that the probable tetrameric constitution of the hemoglobin of Synbranchus marmoratus Bloch, 1795 is Hb I (α 2 2γ 2), Hb II (α 2 1γ 2) and Hb III (α 2 1β 2). © 1986.

Universal or provincial? early reception of brian friel´s philadelphia, here I come!

This article, part of a larger research work that resulted in a Professorship Thesis, presents a survey and evaluation of the early reception of one of Brian Friel’s first plays: Philadelphia, Here I Come! (1964). The article also explores the question of emigration from Ireland in the 1950s and 1960s, considering British legislation on the matter, and comments on the eventual influence such issue, among other factors, may have had on criticism about the performance of the play at the time.

Manual of accounting, reporting and business procedure of the city and county of Philadelphia. Effective January I, 1914.

Mode of access: Internet.

Letter from John Ross, the principal chief of the Cherokee nation, to a gentleman of Philadelphia [i.e. Job R. Tyson]

The letter is dated May 6, 1837; Prefatory remarks by Tyson (?) dated Dec. 26, 1837.

A biographical sketch, read pursuant to appointment before the Philadelphia Medical Society, at a stated meeting, on Saturday, 16th February 1810 [i. e. 1816] of their late president, Professor [B. S.] Barton ...

Note concerning portraits of Barton: p. 34.

N-syndecan and HB-GAM in neural migration and differentiation : Modulation of growth factor activity in brain

The juvenile sea squirt wanders through the sea searching for a suitable rock or hunk of coral to cling to and make its home for life. For this task it has a rudimentary nervous system. When it finds its spot and takes root, it doesn't need its brain any more so it eats it. It's rather like getting tenure. Daniel C. Dennett (from Consciousness Explained, 1991) The little sea squirt needs its brain for a task that is very simple and short. When the task is completed, the sea squirt starts a new life in a vegetative state, after having a nourishing meal. The little brain is more tightly structured than our massive primate brains. The number of neurons is exact, no leeway in neural proliferation is tolerated. Each neuroblast migrates exactly to the correct position, and only a certain number of connections with the right companions is allowed. In comparison, growth of a mammalian brain is a merry mess. The reason is obvious: Squirt brain needs to perform only a few, predictable functions, before becoming waste. The more mobile and complex mammals engage their brains in tasks requiring quick adaptation and plasticity in a constantly changing environment. Although the regulation of nervous system development varies between species, many regulatory elements remain the same. For example, all multicellular animals possess a collection of proteoglycans (PG); proteins with attached, complex sugar chains called glycosaminoglycans (GAG). In development, PGs participate in the organization of the animal body, like in the construction of parts of the nervous system. The PGs capture water with their GAG chains, forming a biochemically active gel at the surface of the cell, and in the extracellular matrix (ECM). In the nervous system, this gel traps inside it different molecules: growth factors and ECM-associated proteins. They regulate the proliferation of neural stem cells (NSC), guide the migration of neurons, and coordinate the formation of neuronal connections. In this work I have followed the role of two molecules contributing to the complexity of mammalian brain development. N-syndecan is a transmembrane heparan sulfate proteoglycan (HSPG) with cell signaling functions. Heparin-binding growth-associated molecule (HB-GAM) is an ECM-associated protein with high expression in the perinatal nervous system, and high affinity to HS and heparin. N-syndecan is a receptor for several growth factors and for HB-GAM. HB-GAM induces specific signaling via N-syndecan, activating c-Src, calcium/calmodulin-dependent serine protein kinase (CASK) and cortactin. By studying the gene knockouts of HB-GAM and N-syndecan in mice, I have found that HB-GAM and N-syndecan are involved as a receptor-ligand-pair in neural migration and differentiation. HB-GAM competes with the growth factors fibriblast growth factor (FGF)-2 and heparin-binding epidermal growth factor (HB-EGF) in HS-binding, causing NSCs to stop proliferation and to differentiate, and affects HB-EGF-induced EGF receptor (EGFR) signaling in neural cells during migration. N-syndecan signaling affects the motility of young neurons, by boosting EGFR-mediated cell migration. In addition, these two receptors form a complex at the surface of the neurons, probably creating a motility-regulating structure.

Heparin-binding growth-associated molecule (HB-GAM) in activity-dependent neuronal plasticity in hippocampus

Cell adhesion and extracellular matrix (ECM) molecules play a significant role in neuronal plasticity both during development and in the adult. Plastic changes in which ECM components are implicated may underlie important nervous system functions, such as memory formation and learning. Heparin-binding growthassociated molecule (HB-GAM, also known as pleiotrophin), is an ECM protein involved in neurite outgrowth, axonal guidance and synaptogenesis during perinatal period. In the adult brain HB-GAM expression is restricted to the regions which display pronounced synaptic plasticity (e.g., hippocampal CA3-CA1 areas, cerebral cortex laminae II-IV, olfactory bulb). Expression of HB-GAM is regulated in an activity-dependent manner and is also induced in response to neuronal injury. In this work mutant mice were used to study the in vivo function of HB-GAM and its receptor syndecan-3 in hippocampal synaptic plasticity and in hippocampus-dependent behavioral tasks. Phenotypic analysis of HBGAM null mutants and mice overexpressing HB-GAM revealed that opposite genetic manipulations result in reverse changes in synaptic plasticity as well as behavior in the mutants. Electrophysiological recordings showed that mice lacking HB-GAM have an increased level of long-term potentiation (LTP) in the area CA1 of hippocampus and impaired spatial learning, whereas animals with enhanced level of HB-GAM expression have attenuated LTP, but outperformed their wild-type controls in spatial learning. It was also found that GABA(A) receptor-mediated synaptic transmission is altered in the transgenic mice overexpressing HB-GAM. The results suggest that these animals have accentuated hippocampal GABAergic inhibition, which may contribute to the altered glutamatergic synaptic plasticity. Structural studies of HB-GAM demonstrated that this protein belongs to the thrombospondin type I repeat (TSR) superfamily and contains two β-sheet domains connected by a flexible linker. It was found that didomain structure is necessary for biological activity of HB-GAM and electrophysiological phenotype displayed by the HB-GAM mutants. The individual domains displayed weaker binding to heparan sulfate and failed to promote neurite outgrowth as well as affect hippocampal LTP. Effects of HB-GAM on hippocampal synaptic plasticity are believed to be mediated by one of its (co-)receptor molecules, namely syndecan-3. In support of that, HB-GAM did not attenuate LTP in mice deficient in syndecan-3 as it did in wild-type controls. In addition, syndecan-3 knockout mice displayed electrophysiological and behavioral phenotype similar to that of HB-GAM knockouts (i.e. enhanced LTP and impaired learning in Morris water-maze). Thus HB-GAM and syndecan-3 are important modulators of synaptic plasticity in hippocampus and play a role in regulation of learning-related behavior.

Ultrathin-film growth of para-sexiphenyl (I): Submonolayer thin-film growth as a function of the substrate temperature

The para-sexiphenyl (p-6P) monolayer film induces weak epitaxy growth (WEG) of disk-like organic semiconductors, and their charge mobilities are increased dramatically to the level of the corresponding single crystals [Wang et al., Adv. Mater. 2007, 19, 2168]. The growth behavior and morphology of p-6P monolayer film play decisive roles on WEG. Here, we investigated the growth behavior of p-6P submonolayer film as a function of the substrate temperature. Its growth exhibited two different mechanisms at high and low substrate temperature.