Communicating with the community about grieving: A description and review of the foundations of a broken leg analogy of grieving

With loss permeating the lives of all people throughout the entire life span and its potential for serious long-term deleterious effects, providing effective care for those experiencing situations of loss would be an important element of any preventive community-based mental health promotion approach. The low use of mental health services by those confronted with loss, and the lack of such services in many areas, makes it imperative to enhance the competency of the broader community to provide appropriate care during times of loss. Contributory to such care is a sound knowledge of the literature concerning loss and grieving. The broken leg analogy of grief presented in this article integrates the traditional and emerging grief theories and empirical evidence into an analogy of grieving that can be easily communicated to the general community, is relevant to many losses. and vet upholds the differing positions concerning grieving held by various schools of psychiatric thought.

Exploring parents' memories of their child's death related sensory experiences as a dimension of grieving

Little is known about how dying children and their parents experience death. Dying children have reported death related sensory experiences (DRSEs), defined as seeing or hearing someone or something not visible or audible to others, associated with dying. Although parents report that they and the dying child benefit from these experiences, healthcare providers often unknowingly dismiss them. The aims of this phenomenological inquiry were to describe children's DRSEs and their meaning from the parents' perspectives. Four fathers and six mothers of African American, Caucasian, or Hispanic ethnicity, all Christian, ranging in age from 35 to 59 years, whose child died 23 to 52 months prior and was treated at a children's cancer center, were interviewed in the home or hospital setting of their choice. Children's ages at the time of their death ranged from 4 to 13 years. A modification of van Kaarn's phenomenological method of analysis was used to analyze data. Themes emerging from the data for the first aim were: perceiving someone or something from a spiritual realm others could not, expressing awareness tempered by parental reactions, and embracing transcendence. Themes emerging from the data for the second aim were: spiritual beings prepared child; child revealed reality, preparing parents; and child transcended wholly, easing parents' grief. Post-interview surveys revealed that parents found participating in this study a "very positive" or "positive" experience, particularly being able to tell the story of their child. Children's DRSEs have clinical implications for all who provide care near the end of life. Informing parents of DRSEs, cautioning that not all dying children express them, may help parents to anticipate this phenomenon, which may decrease anxiety when their child expresses them, increasing the opportunity for open dialogue between parent and child about dying and death, and decrease regrets associated with being unreceptive to their child's expressions of death awareness. Validating a child's DRSE can have profound effects on bereaved parents. Examining DRSEs from the child's perspective and the influence of informing parents of DRSEs on the dying experience of the child and the parental grieving process are recommended. ^

Factors influencing the experience of the terminal phase and the grieving process: the primary caregiver’s perspective

Theoretical framework: The experience of the terminal phase and death by patients and caregivers is influenced by multiple factors. This study aimed at understanding this experience from the primary caregiver’s perspective. Objectives: To describe the factors that, from the primary caregiver’s perspective, influenced the experience of disease in the terminal phase and mourning for the death of a close person; To understand the influence of nurses’ conduct on the experience of disease in the terminal phase and mourning for the death of a close person from the primary caregiver’s perspective. Methodology: Qualitative descriptive exploratory study. Results: The following factors were valued: To Assume the Caregiver’s Role, To allow for the end-of-life/terminal phase to take place at home/near the family and Process of Care. Regarding the nurses’ conduct, the knowledge, communication and relationship established by nurses were also valued. Conclusion: In addition to expanding the implementation of specific palliative care teams, the acquisition and development of basic skills in this area by most health care professionals is essential.

Sobrecarga no cuidar e suas repercussões nos cuidadores de pacientes em fim de vida : Revisão sistemática da literatura

Cuidar de um familiar com doença avançada e/ou em fim de vida pode representar uma grande sobrecarga emocional, física e financeira que afeta a qualidade de vida dos cuidadores. O presente estudo teve como objetivo realizar uma revisão sistemática da literatura sobre a sobrecarga no cuidar, os fatores relacionados e suas consequências nos cuidadores de pacientes com câncer avançado em fim de vida ou em cuidados paliativos. Foi realizada uma busca de artigos científicos publicados nas bases de dados EBSCO, Web of Knowledge e Bireme, desde os primeiros registros nas respectivas bases de dados sobre o tema até março de 2014. Dos 582 artigos encontrados, apenas 27 foram selecionados. A maioria dos artigos afirma que os cuidadores familiares estão sobrecarregados. Em alguns estudos, a sobrecarga no cuidar aparece associada a características do paciente e da sua doença; em outros, a um pior estado de saúde do cuidador, a uma maior sintomatologia psicopatológica (ansiedade, depressão, distress emocional) e também ao desenvolvimento de complicações no luto. Porém, a esperança, o apoio social, a capacidade do cuidador de atribuir um significado à experiência de cuidar e se sentir confortável com as tarefas de cuidar foram associados a menores níveis de sobrecarga.

Mastectomy, body deconstruction, and impact on identity: a qualitative study.

Objectives This qualitative study aims at understanding the consequences of body deconstruction through mastectomy on corporality and identity in women with breast cancer. Design Nineteen women were contacted through the hospital. All had to undergo mastectomy. Some were offered immediate breast reconstruction, others, because of cancer treatments, had no planned reconstruction. A qualitative reflexive methodological background was chosen. Method Women were invited to participate in three semi-structured interviews, one shortly before or after mastectomy, and the other interviews later in their illness courses, after surgery. All interviews were transcribed verbatim. Thematic analysis was performed. The analysis of the first interview of each woman is presented in this article. Results Mastectomy provokes a painful experience of body deconstruction. Even when immediate reconstruction is proposed, contrasted feelings and dissonance are expressed when comparing the former healthy body to the present challenged body entity. Body transformations are accompanied with experiences of mutilation, strangeness, and modify the physical, emotional social, symbolic and relational dimensions of the woman's gendered identity. Although the opportunity of breast reconstruction is seen as a possible recovery of a lost physical symmetry and body integrity, grieving the past body and integrating a new corporality leads to a painful identity crisis. Conclusion With mastectomy, the roots of the woman's identity are challenged, leading to a re-evaluation of her existential values. The consequences of mastectomy transform the woman's corporality and embodiment, and question her identity. Psychological support is discussed in the perspective of our results.

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

"A renewed sense of purpose": Mothers' and fathers' experience of having a child following a recent stillbirth.

Background Most research has focused on mothers¿ experiences of perinatal loss itself or on the subsequent pregnancy, whereas little attention has been paid to both parents¿ experiences of having a child following late perinatal loss and the experience of parenting this child. The current study therefore explored mothers¿ and fathers' experiences of becoming a parent to a child born after a recent stillbirth, covering the period of the second pregnancy and up to two years after the birth of the next baby.MethodIn depth interviews were conducted with 7 couples (14 participants). Couples were eligible if they previously had a stillbirth (after 24 weeks of gestation) and subsequently had another child (their first live baby) who was now under the age of 2 years. Couples who had more than one child after experiencing a stillbirth and those who were not fluent in English were excluded. Qualitative analysis of the interview data was conducted using Interpretive Phenomenological Analysis.ResultsFive superordinate themes emerged from the data: Living with uncertainty; Coping with uncertainty; Relationship with the next child; The continuing grief process; Identity as a parent. Overall, fathers' experiences were similar to those of mothers', including high levels of anxiety and guilt during the subsequent pregnancy and after the child was born. Coping strategies to address these were identified. Differences between mothers and fathers regarding the grief process during the subsequent pregnancy and after their second child was born were identified. Despite difficulties with bonding during pregnancy and at the time when the baby was born, parents' perceptions of their relationship with their subsequent child were positive.ConclusionsFindings highlight the importance of tailoring support systems not only according to mothers' but also to fathers' needs. Parents¿, and particularly fathers', reported lack of opportunities for grieving as well as the high level of anxiety of both parents about their baby's wellbeing during pregnancy and after birth implies a need for structured support. Difficulties experienced in bonding with the subsequent child during pregnancy and once the child is born need to be normalised.

Mastectomy, Body De-Construction and Impact on Identity: A qualitative study

Objectives: This qualitative study aims at understanding the consequences of body deconstruction through mastectomy on corporality and identity in women with breast cancer. Design: Nineteen women were contacted through the hospital. All had to undergo mastectomy. Some were offered immediate breast reconstruction, others, because of cancer treatments, had no planned reconstruction. A qualitative reflexive methodological background was chosen. Method: Women were invited to participate in three semi-structured interviews, one shortly before or after mastectomy, and the other interviews later in their illness courses, after surgery. All interviews were transcribed verbatim. Thematic analysis was performed. The analysis of the first interview of each woman is presented in this article. Results: Mastectomy provokes a painful experience of body deconstruction. Even when immediate reconstruction is proposed, contrasted feelings and dissonance are expressed when comparing the former healthy body to the present challenged body entity. Body transformations are accompanied with experiences of mutilation, strangeness, and modify the physical, emotional social, symbolic and relational dimensions of the woman's gendered identity. Although the opportunity of breast reconstruction is seen as a possible recovery of a lost physical symmetry and body integrity, grieving the past body and integrating a new corporality leads to a painful identity crisis. Conclusion: With mastectomy, the roots of the woman's identity are challenged, leading to a re-evaluation of her existential values. The consequences of mastectomy transform the woman's corporality and embodiment, and question her identity. Psychological support is discussed in the perspective of our results.

Coneixement i gestió del dol patològic per part dels infermers/es a l'atenció primària de Girona

Per entendre l’experiència d’una pèrdua i dur a terme una intervenció amb una valoració holística del pacient amb dol, és útil conèixer que aquesta pèrdua és present a la vida humana i que tota persona és susceptible a viure-la. Cada pas que fem en el nostre camí perdem coses, des de persones a un objecte significatiu, fins a les coses més efímeres com és la joventut, els somnis o les idees que ens permeten l’enfrontament a les dures “realitats de la vida”L’objectiu d’aquest estudi és valorar el coneixement del concepte de dol, dol patològic i dóna a conèixer quin és el procés de dol a partir de la teoria de les etapes d’ Elisabet Kübler-Ross, Parkes i Worden com els pares de les tasques d’aquest procés. Per altra banda pretén, donar a conèixer la detecció d’un dol per així evitar la cronificació d’aquest i que el pacient pugui dur a terme un bonacompanyament del dolLa metodologia es realitzarà a partir d’un estudi d’anàlisis qualitatiu i quantitatiu, descriptiu i bivariant en els professionals d’infermeria de les àrees bàsiques de salut de la ciutat de Girona: Girona 1(CAP Santa Clara), Girona 2 (CAP Can Gibert del Pla), Girona 3 (CAP de Montilivi) i Girona 4(CAP Taialà)Per l’anàlisi estadística descriptiva i bivariant s’utilitzarà el programa SPSS v20 per l’anàlisi quantitativa i el programa N-Vivo 10 per l’anàlisi qualitativa. I per l’obtenció dels resultats es realitzarà una anàlisis descriptiva bivariant. Els resultats obtinguts en aquest estudi ens ajudaran a detectar necessitats relacionades amb la formació i l’aprenentatge dels professionals de l’atenció primària i la manca de recursos en relació al dol

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Évaluation constructiviste de l’application du Guide des meilleures pratiques de soins aux endeuillés auprès des familles ayant vécu une perte périnatale

Cette étude avait pour but d’évaluer, à partir d’un processus de co-construction avec les personnes concernées, dans un contexte de 1ère ligne, la mise en application d’interventions infirmières inspirées du Guide des meilleures pratiques de soins pour les endeuillés (GMPSE) auprès d’un couple ayant vécu une perte périnatale au cours des six dernier mois. Un devis de recherche d’étude de cas basé sur la démarche d’évaluation de la quatrième génération de Guba et Lincoln (1989) a été utilisé. Une infirmière expérimentée auprès des familles endeuillées, s’est inspirée de la guidance du GMPSE pour intervenir auprès d’un couple lors de cinq rencontres thérapeutiques, dont quatre ont été précédées d’une entrevue avec les personnes concernées . Ces entrevues ont permis à ces personnes d’identifier ensemble les interventions les plus utiles et les moins utiles. Le verbatim des rencontres et entrevues ont été enregistrées et transcrites à des fins d’analyses qualitatives, Les résultats de ces analyses font ressortir la pertinence des interventions inspirées du GMPSE et l’apport spécifique de la pratique infirmière auprès de la population visée. Il appert que la sensibilisation des décideurs et des cliniciens aux enjeux des personnes endeuilles soit nécessaire pour favoriser l’implantation du Guide dans les milieux de soins. Enfin, une meilleure appropriation du GMPSE est recommandée autant dans le cadre de la formation, que de la recherche et de la pratique en sciences infirmières.

Des pères non-agresseurs face au dévoilement de l'agression sexuelle de leur enfant : impact psychologique et soutien paternel

Les agressions sexuelles envers les enfants sont un fléau social important. Elles portent atteinte à l’intégrité physique et psychologique des enfants qui en sont victimes, entraînant des conséquences délétères pour l’enfant et ses parents. Ces derniers sont d’ailleurs considérés comme des personnes clés dans le rétablissement des enfants. Toutefois, les connaissances scientifiques dans ce domaine ont été principalement acquises auprès des mères, reléguant ainsi le père à une place secondaire. Cette thèse a pour objectif général d’élargir notre compréhension du vécu et du rôle des pères ayant à faire face au dévoilement de l’agression sexuelle de leur enfant. La présente thèse est composée de deux articles empiriques. L’objectif du premier article est de décrire le vécu des pères non agresseurs ayant un ou plusieurs enfants victimes d’agression sexuelle extra ou intrafamiliale sous l’angle de leurs réactions émotionnelles, cognitives et comportementales à la suite du dévoilement de l’AS. Pour ce faire, 17 pères provenant soit du Centre d’Expertise Marie-Vincent de Montréal, soit du Centre d’Intervention en Abus Sexuels pour la Famille de Gatineau ou encore soit de la population générale et ayant un ou plusieurs enfants victimes d’agression sexuelle intra ou extra-familiale ont été rencontrés pour une entrevue individuelle semi-dirigée. Les résultats démontrent que les pères rencontrés dans le cadre de cette étude vivent un véritable choc psychologique, s’apparentant à un traumatisme secondaire, à l’annonce du dévoilement. Cette étude a également mis en lumière la mise en place d’un travail de deuil chez les pères qui sont confrontés à la perte de l’innocence de leur enfant. Les objectifs du deuxième article est de décrire les répercussions du dévoilement de l’agression sexuelle sur la façon dont les pères s’engagent auprès de leurs enfants et de dégager les dimensions du soutien paternel offert à l’enfant. L’analyse du discours de 17 pères ayant vécus le dévoilement d’une agression sexuelle par leur(s) enfant(s) suggèrent que le dévoilement peut être considéré comme un élément de rupture dans le lien à l’enfant nécessitant une adaptation à cette nouvelle réalité. Bien que l’ensemble pères rencontrés expriment leurs inquiétudes pour leur(s) enfant(s) et leur désir de le(s) soutenir, les résultats mettent en évidence les difficultés pour certains pères de s’engager auprès de leurs enfants en raison soit d’une détresse psychologique personnelle importante, soit d’une ambivalence à l’égard de l’enfant ou encore en raison d’une sensation d’inconfort ressentie lors des contacts physiques au cours des soins primaires à prodiguer ou des situations de jeu physique. Leurs propos témoignent également de leurs volontés et de leurs capacités à aider l’enfant à composer avec les conséquences de l’agression sexuelle subie. La mise à jour d’une nouvelle dimension spécifiquement paternelle soit la capacité d’ouvrir son enfant victime d’AS sur le monde extérieur et ainsi jouer un rôle dans le développement de sa confiance en soi apparait comme un résultat novateur de la présente thèse. Les implications cliniques concernant les résultats obtenus dans le cadre de cette thèse ainsi que les pistes de recherche sont finalement abordées.

Der Fall Sebnitz

In dem vorliegenden Aufsatz soll den Ereignissen in Sebnitz um den Tod des kleinen Joseph im Sommer 2000 nachgegangen werden. Dieses Ereignis ist voll von kollektiven Wahrnehmungsverzerrungen und eignet sich gut, die Möglichkeiten kritisch-psychologischer Perspektiven aufzuzeigen. Psychologische Betrachtungsweisen und Analysen können helfen, die politischen Ereignisse und Zusammenhänge einem vertieften Verstehen zuzuführen.

El duelo en la familia del paciente oncológico : de las características a la intervención cognoscitivo comportamiental

Esta revisión tuvo como objetivo realizar una exploración en la literatura sobre el proceso de duelo en la familia del paciente con Cáncer, desde una perspectiva cognoscitivo comportamental. Se muestran las emociones, las cogniciones y las conductas experimentadas por las familias durante el curso de la enfermedad; se describe el proceso de duelo de acuerdo al ciclo vital y familiar, los tipos de duelo que pueden surgir, los factores que contribuyen al desarrollo de un duelo normal o un duelo complicado, las estrategias y técnicas de intervención del duelo desde la perspectiva cognoscitivo conductual, programas de intervención específicos para el asesoramiento del duelo en familias de pacientes con enfermedad crónica e, intervenciones cognoscitivo comportamentales para el manejo del duelo familiar. Se concluye que el cáncer es una enfermedad que afecta significativamente la vida del paciente y de su familia, durante la enfermedad y después de la muerte. A pesar de esto la atención psicológica prestada a las familias suele ser insuficiente. El enfoque cognoscitivo comportamental ha creado protocolos para ayudar a la familia durante el proceso oncológico.