Images in clinical urology. Nail of glans penis.

A 56-year-old man presented with a "nail" growing at the base of his glans penis. The tumor was locally excised, and microscopic examination revealed papillomatosis and hyperkeratosis of the malpighian epithelium, with a strong inflammatory reaction of the chorion and signs of local microinvasion, as well as the presence of well-differentiated squamous epithelial cells. The surgical margins were negative. The differential diagnosis was made between a benign papillomatous proliferation and verrucous carcinoma.

Gloss and gloss variations inelectrophotographic print = Glans och glansvariationer i elektrofotografiskt tryck

This degree project was performed at M-real Technology Centre in Örnsköldsvik. The perpose was to investigate thedifferences in gloss and gloss variations between chemical and ground toner and different paper grades in electrophotographicprints. Gloss is a property that gives the impression of a higher quality of a product. Therefore it is of great importance toaccomplish high gloss in advertising print.A test chart was printed on three different uncoated paper grades on three different printers. Thereafter, gloss, glossvariation, surface topography, print mottle and density were measured. A visual evalution was also performed. A multivariateanalysis was acheived of the data in order to find correlations between the measured variations.The results showed that paper grades with large surface roughness gave more variations in surface topography and glossvariations (both visual and measured) in print. A rough surface also gave more print mottle. Ground toner gave moresurface topography variations and mottle which increased with the amount of silicone used.

Nd-Yag laser treatment of glans penis hemangioma. Case report.

Hemangioma of urinary tract are unusual, being about 2 % of all hemangiomas. We present a case of a glans penis hemangioma. There is controversy concerning their treatment and outcome. Our patient was treated with a Neodymium : Yag laser irradiation, with complete morphological recuperation.

Treatment of hemangioma of the glans penis using Nd:Yag laser. Apropos of a case

Hemangioma of urinary tract are unusual, being about 2% of all hemangiomas. We present a case of a glans penis hemangioma. There is controversy concerning their treatment and outcome. Our patient was treated with a Neodymium: Yag laser irradiation, with complete morphological recuperation.

Study of the structure and function of the sheath of tropically adapted bulls and risk factors for preputial eversion and preputial prolapse

Preputial prolapse is an obvious condition affecting bulls from many breeds. Unfortunately, the losses in production and welfare concerns associated with preputial prolapse can remain undetected for long periods of time in the extensive beef areas of northern Australia where the bulls are not inspected regularly. Thus, there is a critical need to identify the structural factors predisposing to preputial prolapse in young bulls so that they can be culled early. Despite there being no firm scientific evidence of an association between preputial eversion and preputial prolapse, it seems logical that the increased exposure of the sensitive prepuce as a consequence of preputial eversion may increase the risk of bulls developing preputial pathology, in particular preputial prolapse. This may be particularly relevant in Bos indicus bulls as they have a more pendulous sheath and thus eversion of the prepuce may be associated with a greater risk of injury to the prepuce compared to that in Bos taurus bulls. Further, studies of preputial eversion in Bos taurus bulls have concluded that there is an association between polledness and increased prevalence and severity (length of everted prepuce and duration of eversion) of preputial eversion due primarily to the absence or poor development of the caudal preputial muscles. No similar definitive work in Bos indicus bulls has been conducted and thus anatomical studies reported in this thesis were conducted to determine if a similar association occurred in Bos indicus bulls. A survey of a sample of large beef breeding herds in northern Australia found that preputial prolapse is a significant problem in Bos indicus and Bos indicus derived bulls and affected both young and older bulls. The importance of preputial prolapse confirmed the value of further research into the causes of this problem. A series of anatomical studies confirmed that preputial eversion in Bos indicus derived bulls was not more prevalent in polled bulls than horned bulls and was not associated with deficiency of the caudal preputial muscles as was established in Bos taurus bulls. An anatomical study of Bos indicus derived bulls with preputial prolapse found that preputial prolapse occurred in horned bulls of varying ages and these bulls did not have any evidence of deficiency in the caudal preputial muscles. However, preputial prolapse was observed in young polled bulls that had poorly developed or absent caudal preputial muscles. It was concluded that deficiency of the caudal preputial muscles in polled Bos indicus derived bulls may predispose to preputial prolapse at an early age, but no predisposing anatomical factors were found for horned Bos indicus derived bulls. In these studies, preputial eversion and preputial prolapse were found in horned Bos indicus derived bulls that did not have any preputial muscle deficiency and it was noted that preputial eversion was not related to the length of the prepuce. Further studies confirmed that preputial eversion was linearly and consistently associated with position of the glans penis within the sheath in Bos indicus derived bulls, and movement of the glans penis towards the preputial orifice consistently resulted in preputial eversion in these bulls. A method to objectively measure the relationship between movement of the glans penis within the sheath and preputial eversion was developed. Studies in humans have linked function of some abdominal muscles to function of the pelvic organs. This relationship was investigated in Bos indicus derived bulls to determine whether the function of specific abdominal muscles affected position of the penis in the sheath. Using the method developed to objectively measure the relationship between penis movement and preputial eversion, the abdominal muscles that potentially were associated with movement of the glans penis or preputial eversion were examined but no significant relationships were observed. In the anatomical study of Bos indicus derived bulls not affected with preputial prolapse a more pendulous sheath was associated with increased prevalence of preputial eversion. This relationship was confirmed for horned and polled bulls in the penis movement studies. Bos indicus derived bulls with more pendulous sheaths evert their prepuces more than bulls with less pendulous sheaths thus increasing the risk of damage to the prepuce either from the environment, other bulls, or from them inadvertently stepping on the everted prepuce when they get to their feet. Culling Bos indicus derived bulls with more pendulous sheaths should reduce the incidence of preputial eversion and possibly preputial prolapse. The anatomical study of Bos indicus derived bulls that did not have preputial prolapse demonstrates that there are herds of bulls where the polled bulls do not have any evidence of deficiency of the caudal preputial iv muscles. There is a need to develop a practical and cost effective test to identify polled Bos indicus bulls that have a deficiency in their caudal preputial muscles.

Anàlisi de la capacitat de regeneració en estadis inicials del desenvolupament en diverses espècies mediterrànies del gènere Quercus

Aquest treball es centra en l'estudi de la regeneració vegetativa en els estadis inicials del desenvolupament de Quercus coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber, analitzant la capacitat de rebrotada després de l'eliminació de la biomassa aèria. S'ha realitzat una descripció, a nivell histològic, de l'ontogènesi del nus cotiledonar des de l'embrió fins a la plàntula de mig any d'edat de Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Així mateix, s'ha analitzat el contingut de midó i de nitrogen a la primavera, l'estiu i l'hivern en diferents parts de les plàntules de les quatre espècies, avaluant, alhora, l'efecte de la tala. D'altra banda, també s'ha estudiat la biometria de les glans, la capacitat de germinació i el creixement de les plàntules de les quatre espècies de Quercus. A partir dels resultats s'ha comprovat que les glans de Q. suber, en general, són més grans, tant en diàmetre com en longitud, i tenen un pes superior, mentre que les de Q. ilex són més petites i pesen menys. En les quatre espècies estudiades, el pes de la llavor està determinat per la longitud i el diàmetre, si bé, també hi ha un cert efecte de l'espècie. Amb les dades obtingudes de les tres variables de la gla s'ha calculat una funció discriminant a partir de la qual es pot determinar, amb un alt grau d'encert, a quina espècie pertany una determinada gla coneixent la mida i el pes. En relació a la capacitat de germinació, en Q. coccifera i Q. ilex la germinació depèn del pes de la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber és independent. Així mateix, també s'ha comprovat que el pes de la llavor afecta positivament en el creixement de les plàntules de tres i sis mesos d'edat. Possiblement un major pes de la gla implica un contingut de substàncies de reserva més elevat, i per tant representa un major subministrament de nutrients cap a la planta, repercutint així en el seu creixement inicial. En plàntules de nou mesos d'edat ja no s'ha trobat relació entre el pes de la gla i el creixement de la planta, la qual cosa es podria explicar pel fet que les substàncies de reserva de la llavor s'han esgotat. Pel que fa al creixement de la plàntula, les plàntules de Q. ilex han tingut la major taxa de creixement per quasi totes les variables estudiades. En aquesta espècie, al principi de l'experiment la grandària de les plàntules ha estat baixa, però al final han crescut més que les de les altres espècies. Les plàntules de Q. coccifera han presentat la menor taxa. En les plàntules de les quatre espècies s'ha constatat, també, que la biomassa del sistema radicular és superior a la de l'aeri. Les plàntules de Q. coccifera i Q. humilis han tingut una relació BA/BR (biomassa aèria/biomassa radicular) més baixa que les de Q. ilex i Q. suber. En espècies mediterrànies s'ha relacionat sovint una baixa relació BA/BR com una adaptació a la sequera. No obstant això, Q. humilis és una espècie que viu en zones més humides que la resta d'espècies estudiades. En referència a la regeneració vegetativa, amb aquest estudi es demostra que les plàntules de les quatre espècies tenen una elevada capacitat d'emissió de rebrots, quan s'elimina la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons. Tanmateix, el grau de supervivència difereix segons l'espècie i la intervenció. Així, per exemple, les plàntules de Q. ilex han presentat una major mortalitat tant en la primera com en la segona tala, mentre que en Q. humilis i Q. suber la supervivència de les plàntules ha disminuït després de talar dues vegades. En el cas de Q. coccifera el grau de supervivència és bastant similar tant en la primera com en la segona intervenció. La tala successiva afecta negativament al vigor dels rebrots en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Ara bé, en el cas de Q. suber s'ha trobat que els rebrots emesos després de talar dues vegades han estat més grans que els obtinguts després d'una sola tala. Després de tallar la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons, els rebrots s'originen a partir de les gemmes del nus cotiledonar. L'estudi de l'ontogènesi del nus cotiledonar ens ha permès de constatar que el patró de desenvolupament d'aquest en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex és similar, però difereix del descrit per a Q. suber. En les tres primeres espècies el nus cotiledonar pràcticament no s'allarga i només es desenvolupen gemmes cotiledonars just en l'axil·la del pecíol cotiledonar. En aquest sentit, cal ressaltar que en el cas de Q. coccifera i Q. ilex les gemmes es formen després de germinar la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber són ja presents en l'embrió. Tal i com també s'ha descrit en Q. suber, en l'estadi de plàntula, en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex a l'axil·la de la gemma cotiledonar proliferen noves gemmes, de tal manera que es formen plaques de gemmes. Les anàlisis del contingut de midó han permès de determinar que el sistema radicular de les plàntules de Q. coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber conté aproximadament un 90% del midó de tota la planta. Concretament de les diferents fraccions del sistema radicular (nus cotiledonar, 11 pimers centímetres de l'arrel i resta de l'arrel) la major concentració de midó es troba ens els 11 primers cm de l'arrel, que en el cas de Q. suber correspon al nus cotiledonar. Quant a les estacions, a l'estiu la concentració de midó de la part aèria i radicular disminueix en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex, si bé es recuperen a l'hivern. En canvi en el cas de Q. suber els nivells més baixos de midó s'han obtingut a l'hivern. La tala provoca una disminució dels nivells de midó, ja que una part d'aquest és mobilitzat per a la síntesi dels nous brots. En les quatre espècies la major proporció de midó mobilitzat és en els primers 11 cm de l'arrel, és a dir, el nus cotiledonar en el cas de Q. suber. Per tant, amb aquest estudi es reafirma que el nus cotiledonar de Q. suber és un lignotúber. Tanmateix, Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex no presenten cap lignotúber o estructura especialitzada en la rebrotada, si bé el fet de tenir gemmes i substàncies de reserva els confereix igualment una elevada capacitat per rebrotar. En relació al nitrogen, en les quatre espècies el sistema radicular presenta aproximadament el 70% del nitrogen total de la planta. A l'estiu, la concentració de nitrogen del sistema radicular de Q. humilis i Q. suber és més baixa que a l'hivern, mentre que en Q. coccifera i Q. ilex els valors són bastant similars en ambdues estacions. La tala no provoca una davallada dels nivells de midó, això possiblement es degui a que les plàntules van rebre continuament un aport de nitrogen a través de l'aigua de reg.

Balanoposthitis caused by Pseudomonas aeruginosa co-producing metallo-beta-lactamase and 16S rRNA methylase in children with hematological malignancies

Balanoposthitis is defined as the inflammation of the glans penis and its foreskin. In the presence of other underlying medical conditions, this localized infection may spread systemically, serving as a source of fever and bacteremia in neutropenic males. Two rare cases of balanoposthitis caused by a clonally related Pseudomonas aeruginosa isolate co-producing the SPM-1 metallo-beta-lactamase and the novel 16S rRNA methylase RmtD are described. Four multidrug-resistant (MDR) P. aeruginosa isolates were successively recovered from glans/foreskin swabs and urine cultures from two uncircumcised pediatric patients, one with Burkitt`s non-Hodgkin`s lymphoma and one with acute lymphoblastic leukemia. Clinically, preputial colonization by MDR P. aeruginosa evolved to severe balanoposthitis with glans/foreskin lesions as a source of fever. Combination therapy of ciprofloxacin and/or aztreonam (systemic) plus polymyxin B (topical) was effective once reversion of the neutropenic condition was achieved. Although P. aeruginosa remains an unusual cause of balanoposthitis, these cases should alert the physician to the potential pathogenicity of this bacterium. Furthermore, co-production of metallo-beta-lactamase and 16S rRNA methylase has a potential impact on the empirical management of complicated infections caused by P. aeruginosa. Crown Copyright (C) 2009 Published by Elsevier Ltd on behalf of International Society for Infectious Diseases. All rights reserved.

Utvärdering av mätmetoder för att fastställa lackmängden vid offsettryckning on-line

This project has been made in cooperation with Stora Enso Research Centre Falun (Research). Thebackground of the project is that Research has customers who demand a method to measure the quantityof varnish online in offset printing. The aim with the project is to investigate if any test method correlateswith the quantity of varnish and to improve the understanding of the variables in the varnishingunit. The goal with the project is to develop a functional method. Two printing trials have beenperformed. The aim with the first trial was to investigate how different factors in the printer influencedthe quantity of varnish using reduced factoranalysis. The aim of the second trial was to analyse onlya reduced numbers of factors in the varnishing unit. The methods that were used to measure the varnishingquantity are weighing, IR-analysis, gloss, whiteness and brightness. Results from the projectshow that the weighing method does not work in this study due to basis weight variations of the sheets.The results from weighing did not agree with the results from the other methods. On the other handthere is a strong correation between the IR- and the glossmethods.

Färg och missfärgning hos sågad björk : - Variation samt effekter av avverkningstidpunkt, lagring av timmer och torkning av sågad vara

Variation i björkvirkets färg beror på art, läge i träd, ursprung och lagringstid. Vårtbjörk har en mörkare färg än glasbjörk, men livligare struktur och glans. Timmer hugget under tillväxtsäsongen bör sågas färskt eller lagras högst en månad. Vid brädgårdstorkning är god luftcirkulation och skydd för väta och direkt solljus väsentligt. Strövirkets färskhet är av stor betydelse för att undvika fuktfärgning av virket.Variation in birch colours depend on species, position in tree, origin and the storage period. White birch is darker than hairy birch but with a lively structure and shine. During vegetation period timber storage exceeding one month should be avoided. Air circulation, protection from rain and direct sunlight are essential for yard drying. Freshness of stickers used for stacking is important to avoid water marks on wood surface.

Colheita de sêmen por eletroejaculação em cutia-parda (Dasyprocta azarae)

As cutias são animais que vivem nas Américas Central e do Sul, com potencial zootécnico e que despertam crescente interesse científico. O objetivo deste estudo foi estabelecer um padrão para colheita de sêmen por eletroejaculação em cutia-parda (Dasyprocta azarae). Foram utilizados machos adultos (n=4) anestesiados e submetidos a quatro séries de 20 estímulos eletroejaculatórios, com 3 segundos de duração cada, com uma intensidade de 2, 4, 6 e 8 volts, com dois minutos de intervalo entre cada série. A colheita de sêmen foi obtida em todos os animais, com ereção parcial com 2 volts, ereção evidente com 4 volts, ejaculação com 6 volts e exacerbação da glande e exteriorização das espículas penianas com 8 volts, observando-se espermatozoides em 100% das amostras. A técnica descrita para colheita de sêmen em cutia-parda foi eficaz.

Tumor venéreo transmissível com metástases cutâneas em um cão transmissible venereal

O tumor venéreo transmissível é diagnosticado, na maioria das vezes, em animais jovens, sadios e sexualmente ativos. Acomete, comumente, a genitália externa. Metástases, apesar de incomuns, ocorrem. O presente trabalho relata um caso de tumor venéreo transmissível na glande peniana com disseminação para a pele das regiões abdominal e inguinal.

Histomorfologia da glande peniana e do báculo de morcegos molossideos e vespertilionideos: uma abordagem comparativa (Chiroptera, Mammalia)

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Genome-wide methylation and transcriptome analysis in penile carcinoma: uncovering new molecular markers

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Down-regulation of SLC8A1 as a putative apoptosis evasion mechanism by modulation of calcium levels in penile carcinoma

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Caracterização morfológica do pênis de espécies de morcegos vespertilionídeos dos gêneros Histiotus, Lasiurus e Myotis (Chiroptera, Mammalia)

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)