El papel del ganglio centinela en la evolución del cáncer de colon

L'afectació o no dels ganglis limfàtics influeix en el pronòstic dels pacients amb càncer de còlon i en la decisió de realitzar tractament adjuvant, en conseqüència, l'estudi particular ganglionar podria aportar informació que determinés canvis en el maneig d'aquests pacients. Per dur a terme aquest estudi podria ajudar-nos la determinació del gangli sentinella. La seva detecció permetria la identificació d'un petit nombre de ganglis representatius de l'estat histopatològic del territori ganglionar i en ells realitzar un estudi més exhaustiu amb l'objectiu d'aconseguir un estadiatge més exacte dels pacients, amb possible transcendència en el tractament adjuvant requerit.

Factors pronòstics en pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat tractats amb quimioteràpia neoadjuvant

Introducció En pacients amb carcinoma de bufeta localment avançat, la quimioteràpia neoadjuvant ha demostrat un benefici modest a la supervivència. No obstant això encara no s'ha identificat el subgrup de pacients que obtindria un major benefici Objectius Determinar la supervivència en pacients i analitzar els factors pronòstic. Material i mètodes Es van analitzar retrospectivament 112 pacients. Es correlacionar els factors clínics i patològics amb la supervivencia. Resultats La supervivència global a 5 anys va ser de 45%. La hidronefrosi,l'estadi clínic, la resecció quirúrgica completa, l'afectació ganglionar limfàtica, ganglis ressecats& 7, l'estadi patològic i la invasió limfovascular van ser significatius en l'anàlisi univariada. Conclusions L'estadi patològic i la resecció de més de 7 ganglis limfàtics apareixen com a factors pronòstics independents de supervivencia.

Eficacia diagnóstica de la técnica del ganglio centinela en carcinomas faringolaríngeos

En l'actualitat hi ha controvèrsia sobre el tractament del coll negatiu en el carcinoma faringolaríngeo. En el nostre estudi hem inclòs 11 pacients afectats de carcinoma escamós faringolaríngeo N0, i després de realitzar una injecció amb Tc99m-nanocoloide hem identificat els possibles ganglis sentinella mitjançant limfogammagrafia, SPECT-CT i sonda gamma. S'han detectat de mitjana 2,0 possibles ganglis sentinella. En tres casos no s'ha detectat gangli sentinella. En un futur la realització d'aquesta tècnica, que està en fase de desenvolupament, pot evitar el sobretractament cervical.

Noninvasive functional and structural exploration of human subcortical structures with high resolution

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Max Planck Institute for Human Cognitive and Brain Sciences, Alemanya, entre 2010 i 2012. El principal objectiu d’aquest projecte era estudiar en detall les estructures subcorticals, en concret, el rol dels ganglis basals en control cognitiu durant processament lingüístic i no-lingüístic. Per tal d’assolir una diferenciació minuciosa en els diferents nuclis dels ganglis basals s’utilitzà ressonància magnètica d’ultra-alt camp i alta resolució (7T-MRI). El còrtex prefrontal lateral i els ganglis basals treballant conjuntament per a mitjançar memòria de treball i la regulació “top-down” de la cognició. Aquest circuit regula l’equilibri entre respostes automàtiques i d’alt-ordre cognitiu. Es crearen tres condicions experimentals principals: frases/seqüències noambigües, no-gramatical i ambigües. Les frases/seqüències no-ambigües haurien de provocar una resposta automàtica, mentre les frases/seqüències ambigües i no-gramaticals produïren un conflicte amb la resposta automàtica, i per tant, requeririen una resposta de d’alt-ordre cognitiu. Dins del domini de la resposta de control, la ambigüitat i no-gramaticalitat representen dues dimensions diferents de la resolució de conflicte, mentre per una frase/seqüència temporalment ambigua existeix una interpretació correcte, aquest no és el cas per a les frases/seqüències no-gramaticals. A més, el disseny experimental incloïa una manipulació lingüística i nolingüística, la qual posà a prova la hipòtesi que els efectes són de domini-general; així com una manipulació semàntica i sintàctica que avaluà les diferències entre el processament d’ambigüitat/error “intrínseca” vs. “estructural”. Els resultats del primer experiment (sintax-lingüístic) mostraren un gradient rostroventralcaudodorsal de control cognitiu dins del nucli caudat, això és, les regions més rostrals sostenint els nivells més alts de processament cognitiu