Anàlisi cronològic de la pesca artesanal al port de Palamós per a una proposta de reserva

Segons els coneixements i l’ experiència dels pescadors d’ arts menors de la Confraria de Palamós, s’ ha observat una dràstica davallada d’ algunes de les espècies d’ interès pesquer més representatives. La proposta d’ aquest sector es basa en declarar tota una zona d’ interès pesquer artesanal a l’ entorn de les Illes Formigues com a Reserva Marina d’ Interès Pesquer. Aquest projecte pretén esbrinar l’ evolució de la pesca artesanal al port de Palamós en el últims sis anys mitjançant l’ anàlisi cronològica a través del buidatge dels fulls de subhasta proporcionats per la Confraria de Palamós. En base els resultats obtinguts s’ ha fet una valoració de la situació actual que servirà com a punt de partida per al seguiment amb posterioritat. Finalment s’ han elaborat unes primeres propostes de gestió de cares a la possible futura creació de la reserva

Anàlisi cronològic de la pesca artesanal al port de Palamós per a una proposta de reserva

Segons els coneixements i l’ experiència dels pescadors d’ arts menors de la Confraria de Palamós, s’ ha observat una dràstica davallada d’ algunes de les espècies d’ interès pesquer més representatives. La proposta d’ aquest sector es basa en declarar tota una zona d’ interès pesquer artesanal a l’ entorn de les Illes Formigues com a Reserva Marina d’ Interès Pesquer. Aquest projecte pretén esbrinar l’ evolució de la pesca artesanal al port de Palamós en el últims sis anys mitjançant l’ anàlisi cronològica a través del buidatge dels fulls de subhasta proporcionats per la Confraria de Palamós. En base els resultats obtinguts s’ ha fet una valoració de la situació actual que servirà com a punt de partida per al seguiment amb posterioritat. Finalment s’ han elaborat unes primeres propostes de gestió de cares a la possible futura creació de la reserva

Més valor per a les Illes Formigues

Per iniciativa de la Cofraria de Pescadors de Palamós, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí estudia des de fa uns mesos convertir les Illes Formigues i els seus voltants en una reserva marina d'interès pesquer

Ebrebiosfera: el paper del patrimoni cultural en la Reserva de la Biosfera

El present estudi pretén posar en valor part del paper de l’Home del Programa MaB (Men and Biosphere). En concret, pretén descobrir la importància i el paper que pot tenir (o que té realment) l’anomenat patrimoni cultural per a la consecució dels objectius de la Reserva de la Biosfera, i les pròpies potencialitats que ofereix aquest patrimoni per al consum del turisme cultural

New animals, new landscapes and new worldviews: the Iron Age to Roman transition at Fishbourne

Anthropologists and cultural geographers have long accepted that animals play an important role in the creation of human cultures. However, such beliefs are yet to be embraced by archaeologists, who seldom give zooarchaeological data much consideration beyond the occasional economic or environmental reconstruction. In an attempt to highlight animal remains as a source of cultural information, this paper examines the evidence for the changing relationship between people and wild animals in Iron Age and Roman southern England. Special attention is given to ‘exotic’ species — in particular fallow deer, domestic fowl and the hare — whose management increased around AD 43. In Iron Age Britain the concept of wild game reserves was seemingly absent, but the post-Conquest appearance of new landscape features such as vivaria, leporaria and piscinae indicates a change in worldview from a situation where people seemingly negotiated with the ‘wilderness’ and ‘wild things’ to one where people felt they had the right or the responsibility to bring them to order. Using Fishbourne Roman Palace as a case study, we argue that wild and exotic animals represented far more than gastronomic treats or symbols of Roman identity, instead influencing the way in which people engaged with, traversed and experienced their surroundings.

Wildlife Tuberculosis in South African Conservation Areas: Implications and Challenges

Tuberculosis, caused by Mycobacterium bovis, was first diagnosed in African buffalo in South Africa’s Kruger National Park in 1990. Over the past 15 years the disease has spread northwards leaving only the most northern buffalo herds unaffected. Evidence suggests that 10 other small and large mammalian species, including large predators, are spillover hosts. Wildlife tuberculosis has also been diagnosed in several adjacent private game reserves and in the Hluhluwe-iMfolozi Park, the third largest game reserve in South Africa. The tuberculosis epidemic has a number of implications, for which the full effect of some might only be seen in the long-term. Potential negative long-term effects on the population dynamics of certain social animal species and the direct threat for the survival of endangered species pose particular problems for wildlife conservationists. On the other hand, the risk of spillover infection to neighboring communal cattle raises concerns about human health at the wildlife–livestock–human interface, not only along the western boundary of Kruger National Park, but also with regards to the joint development of the Greater Limpopo Transfrontier Conservation Area with Zimbabwe and Mozambique. From an economic point of view, wildlife tuberculosis has resulted in national and international trade restrictions for affected species. The lack of diagnostic tools for most species and the absence of an effective vaccine make it currently impossible to contain and control this disease within an infected free-ranging ecosystem. Veterinary researchers and policy-makers have recognized the need to intensify research on this disease and the need to develop tools for control, initially targeting buffalo and lion.

Análisis de encuestas como herramienta de gestión sostenible de especies cinegéticas en agrosistemas del este de la provincia de Alicante (Marina Baja): estudio del caso del jabalí Sus scrofa Linnaeus, 1758

El trabajo ha sido desarrollado en un agrosistema tradicional del NE de la provincia de Alicante (SE España). La superficie total del área de estudio es de aproximadamente 59.000 ha. La zona presenta grandes contrastes, con un área interior de morfología montañosa, con pequeñas cuencas dedicadas a la agricultura de secano, mientras que la zona litoral se caracteriza por un relieve menos abrupto, con núcleos de población y explotaciones agrícolas de regadío. El estudio se basa en la información extraída a partir de encuestas realizadas a los gestores cinegéticos, obteniendo datos acerca de las abundancias y la evolución de las poblaciones de jabalí entre los años 1980 y la actualidad. Se construye una base de datos SIG con un total de 15 cotos de caza. La base de datos incluye las siguientes variables: usos del suelo a nivel de coto, abundancias y evolución temporal de la especie. Los resultados muestran que dos de los cotos presentan densidades de jabalí elevadas (15-25 ind/ha), dos cotos presentan densidades medias (10-15 ind/ha), cinco cotos muestran densidades bajas (5-10 ind/ha) y otros seis cotos densidades muy bajas (0-5 ind/ha). Los valores máximos se encuentran en cotos de interior y de montaña donde todavía se mantienen en activo cultivos de secano y se intercalan con cultivos abandonados y áreas naturales. También se observan densidades elevadas en el único coto de todos los analizados que se encuentra en la costa, donde la disponibilidad de hábitat es menor y, por lo tanto, hay una mayor concentración de individuos. Finalmente, el jabalí ha aumentado sus poblaciones desde la década de los años 1980 en la totalidad de los cotos estudiados.

Refuge leaflet

Many numbers issued in revised editions

Bulletin de la Société impériale zoologique d'acclimatation.

Vols. for 1880-1881 called also 27.-28. année.

Revue des sciences naturelles appliquées : bulletin bimensuel de la Société nationale d'acclimatation de France.

Vol. for 1891 lacks subtitle; covers of subsequent vols. lack subtitle, though it appears on separately issued title pages.

Bulletin de la Société nationale d'acclimatation de France.

Mode of access: Internet.

Bulletin de la Société zoologique d'acclimatation.

Mode of access: Internet.

Plan de marketing para el Dive Center Palamós específico para el mercado francés

Realització d’un pla de màrqueting i comercial de l’empresa Dive Center Palamós orientat específicament al mercat francès. L'autora tria aquest segment de clients per la seva proximitat a la Costa Brava i per la seva tradició de submarinisme

Del patrimonio natural de los peces al patrimonio cultural del pescado: el Espai del Peix de Palamós

By submitting a brief example of the production process in the maritime heritage and fishing, we try to show that, among the different maritime heritage production processes that are occurring today in the Costa Brava (Catalonia, Spain), different “logics” are guiding these processes, which are causing a real transformation of the concept of maritime heritage and practices associated with it

Pesca i associacionisme al litoral de Girona : la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII)

L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectius humans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació del sector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es caracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot aquest procés