Faunal analysis of the species Anastrepha in the fruit growing complex Gaviao River, Bahia, Brazil

Besides being considered the greatest pests of fruit growing, fruit flies constitute a large obstacle to the growth of the exportation of fresh fruit. Knowledge of the structure of fruit fly communities is of great importance to the bioecological studies of these insects, but there is a lack of information about the faunistic composition of fruit flies in Brazil. The objective of this work was to analysis the composition of the species of Anastrepha, in eleven mango orchards of the fruit growing complex Gaviao River, Bahia, Brazil. These studies were done in 2004 and 2005, in Anage, Caraibas and Belo Campo town, 23 McPhail traps, which collected 798 female fruit flies from the genus Anastrepha. The structure of these communities was evaluated in each orchard by means of faunistic indexes frequency, constancy, dominance, diversity and similarity. The number of species varied from four to eight in each orchard; and the following species was recorded: Anastrepha fraterculus (Wiedemann), Anastrepha obliqua (Macquart), Anastrepha dissimilis Stone, Anastrepha amita Zucchi, Anastrepha distincta Greene, Anastrepha pickeli Lima. Anastrepha sororcula Zucchi and Anastrepha zenildae Zucchi. The most frequent and dominant species were A. fraterculus and A. obliqua. The indexes of diversity varied from 1.01 to 1.62. In general, the similarity between orchards was high (above 55.0%). We observed the formation of groups, one constituted by Frutvale, Carlan, Santa Clara and Panorama orchards; another composed of Cofet, Campo Gaviao and Ouro Verde and a third group formed by Boa Vista orchard. Barra da Onca and Arruda are distinguished from other orchards.

Popular gardening and fruit growing.

Description based on: Vol. 5, no. 1 (Oct. 1889); title from caption.

Fruit growing.

Mode of access: Internet.

Farming for profit. A handbook for the American farmer, a practical work, devoted to agriculture and mechanics, fruit-growing and gardening, live-stock, business principles, home life, and showing how to make money, preserve health and secure happiness on the farm.

Mode of access: Internet.

Amateur fruit growing : A practical guide to the growing of fruit for home use and the market /

Mode of access: Internet.

Fruit growing.

Includes bibliography.

Fruit growing for amateurs /

Mode of access: Internet.

Amateur fruit growing. A practical guide to the growing of fruit for home use and the market. Written with special reference to colder climates.

Mode of access: Internet.

Assessment of the strategies of organic fruit production and fruit drying in Uganda

Organic agriculture in Uganda is developing at a fast pace and despite this trend Uganda is still unable to produce enough fresh and dry organic fruits mainly pineapple to meet the exporters demand. This current research investigated the strategies of farmers at production level by assessing the pros and cons of fruit growing, organic agriculture and fruit drying in order to understand the underlying causal factor for the low production of organic dry fruits in a major fruit producing district of Uganda. The study was carried out in two separate and distinctive areas; one which only produces and export fresh organic pineapple and the other which exports dried fruits (mainly pineapple and papaya). About 10% of the farmers in the two study areas were surveyed using questionnaires which were further followed by semi-structured interviews and participatory rural appraisals activities with various types of farmers in order to understand the different decisions and strategies of farmers. 82% and 74% of farmers in the two study areas grew fruits as it gave better economic returns and for 77% and 90% respectively in the two study areas, the reasons for growing fruit was the ease of selling compared to other crops. All the farmers were relying on coffee husk for growing organic pineapples. However, 50% of the farmers want to grow pineapples (either organic or conventional) but couldn't afford to buy coffee husk. Fruit drying was mainly a strategy to utilize cheap fruits during harvesting seasons for value addition. 71% and 42% of farmers in the two study areas wanted to dry fruits but it was beyond their economic capacity to buy the driers. Decision of the farmers whether to grow fruits or cereals, organic or conventional agriculture and selling the fruits as fresh or dry were dependent mainly on the economic, knowledge and resource availability of each type of practices. It is concluded that the main barrier for an increase in the production of organic dried fruits is at the processing level, and the limited capacity for investments in drying facilities.

Nambour : the model rural school

This paper examines the Rural Schools of Queensland. Starting with Nambour in 1917, the scheme incorporated thirty schools, and operated for over forty years. The rhetoric of the day was that boys and girls from the senior classes of primary school would be provided with elementary instruction of a practical character. In reality, the subjects taught were specifically tailored to provide farm skills to children in rural centres engaged in farming, dairying or fruit growing. Linked to each Rural School was a number of smaller surrounding schools, students from which travelled to the Rural School for special agricultural or domestic instruction. Through this action, the Queensland Department of Public Instruction left no doubt it intended to provide educational support for agrarian change and development within the state; in effect, they had set in motion the creation of a Queensland yeoman class. The Department’s intention was to arrest or reverse the trend toward urbanisation — whilst increasing agricultural productivity — through the making of a farmer born of the land and accepting of the new scientific advances in agriculture.

Análise de comércio exterior de frutas a partir do armazém de dados da fruticultura brasileira.

O objetivo geral do Programa é elevar os padrões de qualidade e competitividade da fruticultura brasileira ao patamar de excelência requerido pelo mercado internacional, paradigma que será efetivado com o avanço da capacidade produtiva e gerencial dos produtores de frutas e a ampliação dos mercados interno e externo. São contempladas ações em diversas áreas, como inovação tecnológica, capacitação de fruticultores, controle de pragas na fruticultura, campanha para promoção das frutas brasileiras, entre outras.

Fruticultura rentável começa pela formação do pomar.

2001

Desenvolupament d'un sistema de previsió de risc d'infecció per Stemphylium vesicarium. Avaluació, validació i implementació en parcel·les experimentals en camps comercials de perera

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadència fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadència d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadències setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadència és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadència fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.

EFEITOS da SIMULAÇÃO DE DERIVA DE CLOMAZONE em PLANTAS DE LARANJEIRA 'HAMLIN'

Em trabalho realizado em 1998, no município de Taiúva-SP, objetivou-se avaliar o efeito da simulação da deriva de doses crescentes, até atingir a recomendada comercialmente, de clomazone, em duas formulações, e de clomazone em mistura com ametryne, em laranjeira-'Hamlin' com frutos com 2 a 4 cm de diâmetro. O delineamento experimental utilizado foi o de blocos casualizados, com 15 tratamentos, em 3 repetições. As avaliações basearam-se em possíveis alterações morfofisiológicas das plantas, com determinações do teor de clorofila total nas folhas, porcentagem de abortamento de frutos, além de análise tecnológica dos frutos. Concluiu-se que a dose comercial de clomazone isolado e em mistura com ametryne a 50 e 100% da dose resultou na formação de manchas cloróticas e/ou necróticas na casca do fruto e causou mortalidade de ramos que se encontravam em crescimento vegetativo, não acarretando qualquer alteração qualitativa do suco.

A Fruticultura Irrigada de pequenos produtores no Baixo-Açu: Uma análise da eficiência de custo

This work has as an objective analyze the efficiency of producers costs of the irrigation Project Baixo-Açu , and identify the determining factors of this efficiency. To achieve these targets it was estimated, in a first stage, a frontier of costs by the method, non parametric of Data Envelopment Analysis-DEA, and measured the stakes of efficiency producers. On the second stage, it was utilized the Tobit regression pattern, estimating an inefficiency function of costs, and were indentified the associated factors of resources waste. Among the results found it was noticed the existence of a high waste of resources, that represent more than 54% of effective cost. Among the factors with the highest wastes are: energy, herbicides, defensives and chemical fertilizers. In a general way, the producers presented low efficiency level and, only, two, of seventy-five researched, achieved the frontier of costs minimization. These results reveal, in a certain way, that the producers in irrigated fruit growing in the project Baixo-Açu don t seek to minimize the production costs. It was still noticed, that the reduction of resources waste, and this way the inefficiency of costs, is associated with the agriculturalist education, his experience in agriculture, his access to the technical assistance and credit