16 resultados para Flowmeters
Resumo:
"September 1980."--P. 2 of cover.
Resumo:
"March 1, 1952."
Resumo:
On-line leak detection is a main concern for the safe operation of pipelines. Acoustic and mass balance are the most important and extensively applied technologies in field problems. The objective of this work is to compare these leak detection methods with respect to a given reference situation, i.e., the same pipeline and monitoring signals acquired at the inlet and outlet ends. Experimental tests were conducted in a 749 m long laboratory pipeline transporting water as the working fluid. The instrumentation included pressure transducers and electromagnetic flowmeters. Leaks were simulated by opening solenoid valves placed at known positions and previously calibrated to produce known average leak flow rates. Results have clearly shown the limitations and advantages of each method. It is also quite clear that acoustics and mass balance technologies are, in fact, complementary. In general, an acoustic leak detection system sends out an alarm more rapidly and locates the leak more precisely, provided that the rupture of the pipeline occurs abruptly enough. On the other hand, a mass balance leak detection method is capable of quantifying the leak flow rate very accurately and of detecting progressive leaks.
Resumo:
Objective: Right ventricular failure during left ventricular assist device (WAD) support can result in severe hemodynamic compromise with high mortality. This study investigated the acute effects of cavopulmonary anastomosis on right ventricular loading and WAD performance in a model of severe biventricular failure. Methods: LVAD support was performed by means of centrifugal pump implantation in 14 anesthetized dogs (20-30 kg) with severe biventricular failure obtained by ventricular fibrillation induction. Animals were randomized to be submitted to classical cavopulmonary anastomosis (Glenn shunt) or to control group and were maintained under WAD support for 2 h. Left and right atrial, right ventricular and systemic pressures were monitored, white total pulmonary flow was simultaneously recorded by transonic flowmeters located on the superior vena cava and pulmonary trunk. Blood gas and venous lactate determinations were also obtained. Results: Ventricular fibrillation maintenance resulted in acute WAD performance impairment after 90 min in the control group, while animals with Glenn circuit maintained normal WAD pump flow (55 +/- 13 ml kg(-1) min(-1) vs 21 +/- 4 ml kg(-1) min(-1), p < 0.001) and better peripheral perfusion (blood lactate of 29 +/- 10 pg/ml vs 46 +/- 9 pg/ml, p < 0.001). Left and right atrial pressures did not change significantly, while right ventricular pressure was tower in animals with Glenn circuit (13 +/- 3 mmHg vs 22 +/- 8 mmHg, p = 0.005). Right ventricular unloading with Glenn shunt also resulted in superior total pulmonary flow (59 +/- 13 ml kg(-1) min(-1) vs 17 +/- 3 ml kg(-1) min(-1), p < 0.001). Conclusion: The concomitant use of cavopulmonary anastomosis during LVAD support in a model of severe biventricular failure limited right ventricular overloading and resulted in better hemodynamic performance. (C) 2008 European Association for Cardio-Thoracic Surgery. Published by Elsevier B.V. All rights reserved.
Resumo:
O sector dos edifícios é responsável por uma percentagem significativa dos consumos de energia primária e de energia eléctrica em Portugal, associada principalmente ao conforto térmico dos seus ocupantes. A União Europeia pretende uma redução de 20%, até 2020, dos consumos de energia e consequentes emissões de CO2 através da melhoria da eficiência energética dos edifícios públicos e residenciais. Em Portugal, o Plano Nacional para a Eficiência Energética (PNAEE) tem por objectivo obter uma poupança anual de energia de pelo menos 1% até ao ano de 2016, tomando como base a média de consumos de energia final, registados entre 2001 e 2005. Neste contexto, os edifícios anteriores a 1990 (primeira versão do RCCTE) podem apresentar um potencial significativo de melhoria da sua eficiência energética com base na sua reabilitação. Os edifícios “Gaioleiros” (1880 – 1930) constituindo uma parte importante do património histórico da cidade de Lisboa, para os quais a informação sobre o seu desempenho térmico é limitada, considerou-se pertinente efectuar um estudo destinado à sua caracterização experimental e numérica, face à especificidade do comportamento térmico das suas paredes caracterizadas pela elevada espessura. No presente trabalho, apresenta-se a metodologia e os resultados experimentais da medição da resistência térmica das paredes e da medição das necessidades térmicas de aquecimento da habitação. Estes resultados experimentais foram utilizados na validação do modelo de simulação térmica da habitação, que posteriormente serviu para avaliar as suas necessidades térmicas de aquecimento (Nic) e de arrefecimento (Nvc), identificar oportunidades de melhoria e avaliar o respectivo potencial de reabilitação. Neste trabalho, como contributos para uma reabilitação sustentável, apresentam-se avaliações de oportunidades de melhoria com base em estratégias de reforço do isolamento térmico. Dos resultados obtidos concluiu-se que melhorando o isolamento térmico das paredes e vãos envidraçados é possível baixar consideravelmente os consumos de energia associados à habitação, cumprindo assim as exigências estabelecidas no RCCTE ao nível dos requisitos de qualidade térmica da envolvente e consumos energéticos para edifícios novos e grandes reabilitações.
Resumo:
Actualment, la legislació ambiental ha esdevingut més restrictiva pel que fa a la descàrrega d'aigües residuals amb nutrients, especialment en les anomenades àrees sensibles o zones vulnerables. Arran d'aquest fet, s'ha estimulat el coneixement, desenvolupament i millora dels processos d'eliminació de nutrients. El Reactor Discontinu Seqüencial (RDS) o Sequencing Batch Reactor (SBR) en anglès, és un sistema de tractament de fangs actius que opera mitjançant un procediment d'omplerta-buidat. En aquest tipus de reactors, l'aigua residual és addicionada en un sol reactor que treballa per càrregues repetint un cicle (seqüència) al llarg del temps. Una de les característiques dels SBR és que totes les diferents operacions (omplerta, reacció, sedimentació i buidat) es donen en un mateix reactor. La tecnologia SBR no és nova d'ara. El fet, és que va aparèixer abans que els sistema de tractament continu de fangs actius. El precursor dels SBR va ser un sistema d'omplerta-buidat que operava en discontinu. Entre els anys 1914 i 1920, varen sorgir certes dificultats moltes d'elles a nivell d'operació (vàlvules, canvis el cabal d'un reactor a un altre, elevat temps d'atenció per l'operari...) per aquests reactors. Però no va ser fins a finals de la dècada dels '50 principis del '60, amb el desenvolupament de nous equipaments i noves tecnologies, quan va tornar a ressorgir l'interès pels SBRs. Importants millores en el camp del subministrament d'aire (vàlvules motoritzades o d'acció pneumàtica) i en el de control (sondes de nivell, mesuradors de cabal, temporitzadors automàtics, microprocessadors) han permès que avui en dia els SBRs competeixin amb els sistemes convencional de fangs actius. L'objectiu de la present tesi és la identificació de les condicions d'operació adequades per un cicle segons el tipus d'aigua residual a l'entrada, les necessitats del tractament i la qualitat desitjada de la sortida utilitzant la tecnologia SBR. Aquestes tres característiques, l'aigua a tractar, les necessitats del tractament i la qualitat final desitjada determinen en gran mesura el tractament a realitzar. Així doncs, per tal d'adequar el tractament a cada tipus d'aigua residual i les seves necessitats, han estat estudiats diferents estratègies d'alimentació. El seguiment del procés es realitza mitjançant mesures on-line de pH, OD i RedOx, els canvis de les quals donen informació sobre l'estat del procés. Alhora un altre paràmetre que es pot calcular a partir de l'oxigen dissolt és la OUR que és una dada complementària als paràmetres esmentats. S'han avaluat les condicions d'operació per eliminar nitrogen d'una aigua residual sintètica utilitzant una estratègia d'alimentació esglaonada, a través de l'estudi de l'efecte del nombre d'alimentacions, la definició de la llargada i el número de fases per cicle, i la identificació dels punts crítics seguint les sondes de pH, OD i RedOx. S'ha aplicat l'estratègia d'alimentació esglaonada a dues aigües residuals diferents: una procedent d'una indústria tèxtil i l'altra, dels lixiviats d'un abocador. En ambdues aigües residuals es va estudiar l'eficiència del procés a partir de les condicions d'operació i de la velocitat del consum d'oxigen. Mentre que en l'aigua residual tèxtil el principal objectiu era eliminar matèria orgànica, en l'aigua procedent dels lixiviats d'abocador era eliminar matèria orgànica i nitrogen. S'han avaluat les condicions d'operació per eliminar nitrogen i fòsfor d'una aigua residual urbana utilitzant una estratègia d'alimentació esglaonada, a través de la definició del número i la llargada de les fases per cicle, i la identificació dels punts crítics seguint les sondes de pH, OD i RedOx. S'ha analitzat la influència del pH i la font de carboni per tal d'eliminar fòsfor d'una aigua sintètica a partir de l'estudi de l'increment de pH a dos reactors amb diferents fonts de carboni i l'estudi de l'efecte de canviar la font de carboni. Tal i com es pot veure al llarg de la tesi, on s'han tractat diferents aigües residuals per a diferents necessitats, un dels avantatges més importants d'un SBR és la seva flexibilitat.
Resumo:
In this article, the authors measure throughput of sonic diamond microtubes and micronozzles that can work as passive gas flow controllers and flow meters under choking conditions. The behavior of the outlet pressure through the microdevices using an experimental setup with constant volume and constant temperature was determined in order to obtain the critical throughput, the critical mass flow rate, and the discharge coefficients of the diamond sonic microdevices. © 2007 American Vacuum Society.
Resumo:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)
Resumo:
Pós-graduação em Agronomia (Irrigação e Drenagem) - FCA
Resumo:
La dialisi è una terapia essenziale alla sopravvivenza delle persone colpite da insufficienza renale. Senza questo trattamento periodico l’aspettativa di vita si riduce a pochi giorni. Il fine di questo trattamento è il ripristino dell’equilibrio idro-elettrolitico e acido-base del paziente e la rimozione del fluido in eccesso che l’organismo non è in grado di espellere autonomamente. La parte di liquido che passa attraverso il filtro dal lato sangue, alla parte di bagno dialisi prende il nome di ultrafiltrato. Ciò comporta che nelle macchine per emodialisi ci sia un sistema di controllo dedicato all’ultrafiltrazione. La durata della seduta è variabile, è finalizzata a riportare il paziente al peso ottimale in un tempo limitato. Il seguente elaborato è stato svolto presso il laboratorio della start-up IBD Italian Biomedical Devices, uno dei progetti in via di sviluppo è la realizzazione di una macchina per emodialisi a basso costo. Obiettivo della tesi è stato quello di confrontare due misuratori di portata e valutarne l’adeguatezza per la gestione del sistema di ultrafiltrazione. È stato esplorato tutto il range di portate a cui potrebbero essere sottoposti durante l’utilizzo del macchinario. I sensori oggetto di studio sono l’Oval Gears Flowmeters ed il flussimetro Series 800, entrambi adatti all’impiego in ambito biomedicale. Appartengono a due diverse classi: il primo è un contatore volumetrico, registra il numero di volumi base lo che attraversano. Il secondo è un misuratore a turbina, genera impulsi verso l’esterno in numero proporzionale alla velocità del fluido. Lo studio necessita anche di una parte di acquisizione dei segnali provenienti dai sensori, è stata implementata interamente sulla piattaforma Arduino. I dati acquisiti sono stati elaborati ed analizzati al fine di avere un confronto tra i misuratori e con il gold-standard. Per poter confrontare le prestazioni è stato realizzato e seguito un protocollo sperimentale.
Resumo:
There are about 30 species of planktonic Foraminifera, as contrasted with the more than 4200 benthic species in the oceans of the world. Most of the planktonic species belong to the families Globigerinidae and Globorotaliidae. Of the 30 species, 9 occur in Antarctic and Subantarctic waters; however, none of these cold-water species are restricted to the Southern Ocean, except possibly the newly recognized Globorotalia cavernula (Be, 1967b). These species are distributed in broad zones of similar temperature in both the Northern and Southern Hemispheres. Hence, it is not possible to refer to these species as endemic to the Antarctic or Subantarctic, although some of them do appear in very high concentrations of 10 specimens/m**3 or more in the Antarctic regions. The plankton samples upon which the accompanying maps are based were collected between 1960 and 1965 on the research vessels Eltanin of the National Science Foundation (U.S. Antarctic Research Program), and Vema and Conrad of the Lamont Geological Observatory. All surface (0 m to 10 m) and vertical (0 m to 300 m) tows were obtained with plankton nets of uniform mesh size and material (NITEX202 = 202 µm mesh-aperture width) and were provided with flowmeters for quantitative readings of amounts of water filtered.
Resumo:
Energy Department, Division of Transportation Conservation, Washington, D.C.
Resumo:
Transportation Systems Center, Cambridge, Mass.
Resumo:
Transportation Systems Center, Cambridge, Mass.