Incendis, fauna i gestió del patrimoni natural

Article que analitza els efectes del foc sobre la fauna del Cap de Creus i que planteja algunes propostes per gestionar el paisatge natural i la fauna del Cap de Creus

Incendis, fauna i gestió del patrimoni natural

Article que analitza els efectes del foc sobre la fauna del Cap de Creus i que planteja algunes propostes per gestionar el paisatge natural i la fauna del Cap de Creus

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Maneig de la vegetació i del pasturatge per a la prevenció d'incendis al Cap de Creus

Estudi sobre l'aplicació del pasturatge boví al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i així intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansió enel territori

Pesca Turisme Cap de Creus

L'objectiu principal d'aquest treball és la implementació, gestió i organització d’un producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turística a l’entorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual s’ha perdut el costum de prendre’n i és molt saludable i també bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en sí, sinó també el vocabulari del mar, les arts que s’utilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni marítim que es realitzen en aquest espai. En cinquè lloc donar valor afegit tant a la zona com a l’activitat en sí, dins el context del Cap de Creus, un paratge únic arreu. En sisè lloc, crear sinèrgies amb altres sectors com és el privat per tal de promoure el producte i també perquè s’hi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en setè i últim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar d’Amunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar

Maneig de la vegetació i del pasturatge per a la prevenció d'incendis al Cap de Creus

Estudi sobre l'aplicació del pasturatge boví al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i així intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansió enel territori

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarjo

Fire ecology north and south of the Alps since the last ice age

Wildfires are very rare in central Europe, which is probably why fire effects on vegetation have been neglected by most central European ecologists and palaeoecologists. Presently, reconstructions of fire history and fire ecology are almost absent. We analysed sediment cores from lakes on the Swiss Plateau (Lobsigensee and Soppensee) for pollen and charcoal to investigate the relationship between vegetation and fire. Microscopic charcoal evidence suggests increasing regional fire frequencies during the Neolithic (7350-4150 cal. BP, 5400-2200 BC) and the subsequent prehistoric epochs at Lobsigensee, whereas at Soppensee burnings remained rather rare until modern times. Neolithic peaks of charcoal at 6200 and 5500 cal. BP (4250 and 3550 BC) coincided with declines of pollen of fire-sensitive taxa at both sites (e.g., Ulmus, Tilia, Hedera, Fagus), suggesting synchronous vegetational responses to fire at regional scales. However, correlation analysis between charcoal and pollen for the period 6600-4400 cal. BP (4650-2650 BC) revealed no significant link between fire and vegetation at Soppensee, whereas at Lobsigensee increases of Corylus and decreases of Fagus were related to fire events. Fire impact on vegetation increased during the subsequent epochs at both sites. Correlation analyses of charcoal and pollen data for the period 4250-1150 cal. BP (2300 BC -AD 800) suggest that fires were intentionally set to disrupt forests and to provide open areas for arable and pastoral farming (e.g., significant positive correlations between charcoal and Cerealia, Plantago lanceolata, Asteroideae). These results are compared with southern European records (Lago di Origlio, Lago di Muzzano), which are situated in particularly fire-prone environments. After the Mesolithic period (I1 200-7350 cal. BP, 9250-5400 BC), charcoal influx was higher by an order of magnitude in the south, suggesting more frequent fires. Neolithic fires caused similar though more pronounced responses of vegetation in the south (e.g., expansions of Corylus). Post-Neolithic land-use practices involving (controlled) burning culminated in both regions at about 2550 cal. BP (c. 600 BC). However, fire-caused disappearances of entire forest communities were confined to the southern sites. Such differences in fire effects among the sites are explained by the dissimilar importance of fire as a result of different climatic conditions and cultural activities. Our results imply that the remaining (fire-sensitive) fragments of central European vegetation north of the Alps are especially endangered by increasing fire frequencies resulting from predicted climatic change.

Long-term forest fire ecology and dynamics in southern Switzerland

1 Pollen and charcoal analysis at two lakes in southern Switzerland revealed that fire has had a prominent role in changing the woodland composition of this area for more than 7000 years. 2 The sediment of Lago di Origlio for the period between 5100 and 3100 bc cal. was sampled continuously with a time interval of about 10 years. Peaks of charcoal particles were significantly correlated with repeated declines in pollen of Abies, Hedera, Tilia, Ulmus, Fraxinus excelsior t., Fagus and Vitis and with increases in Alnus glutinosa t., shrubs (e.g. Corylus, Salix and Sambucus nigra t.) and several herbaceous species. The final disappearance of the lowland Abies alba stands at around 3150 bc cal. may be an example of a fire-caused local extinction of a fire-intolerant species. 3 Forest fires tended to diminish pollen diversity. The charcoal peaks were preceded by pollen types indicating human activity. Charcoal minima occurred during periods of cold humid climate, when fire susceptibility would be reduced. 4 An increase of forest fires at about 2100 bc cal. severely reduced the remaining fire-sensitive plants: the mixed-oak forest was replaced by a fire-tolerant alder–oak forest. The very strong increase of charcoal influx, and the marked presence of anthropogenic indicators, point to principally anthropogenic causes. 5 We suggest that without anthropogenic disturbances Abies alba would still form lowland forests together with various deciduous broadleaved tree taxa.

Avaluació, seguiment i propostes de millora de les actuacions de recuperació del Massís del Montgrí després de l’incendi del 2004

El treball pretén donar unes pautes generals de com actuar en una zona cremada després d’un incendi, tant pel que es refereix als treballs d’urgència, com el que fa referència als treballs destinats a la restauració, concretament, estudia el cas de l’incendi que va patir el massís del Montgrí el setembre de 2004, tenint en compte que aquesta zona forma part dels espais PEIN de Catalunya, es troba proposada com a zona ZEPA per la Xarxa Natura 2000 i es preveu la seva integració en un nou Parc Natural

Avaluació, seguiment i propostes de millora de les actuacions de recuperació del Massís del Montgrí després de l’incendi del 2004

El treball pretén donar unes pautes generals de com actuar en una zona cremada després d’un incendi, tant pel que es refereix als treballs d’urgència, com el que fa referència als treballs destinats a la restauració, concretament, estudia el cas de l’incendi que va patir el massís del Montgrí el setembre de 2004, tenint en compte que aquesta zona forma part dels espais PEIN de Catalunya, es troba proposada com a zona ZEPA per la Xarxa Natura 2000 i es preveu la seva integració en un nou Parc Natural