Sistema d'anàlisi financer: tresoreria amb eines Business Intelligence

El projecte tracte d' implementar una solució de Business Intelligence sota la plataforma Microsoft.Aquest projecte va destinat al Departament de Comptabilitat de l' Ajuntament de Cambrils, i està relacionat amb la funció del control de les despeses i els ingressos

Efectos de la reforma contable en la administración local

L' any 2006 entra en vigor una nova instrucció de comptabilitat per a l' administració local que provocarà alguns efectes que s' intenten analitzar en aquest article. En primer lloc, s' analitza el pas de dos models comptables a tres, després s' estudien les modificacions més importants,i s' acaba amb les principals conclusions obtingudes i la repercussió en la gestió comptable

Aplicació de comptabilitat

L’objectiu d’aquest treball final de carrera és la realització d’una aplicació de comptabilitat que permeti gestionar tot el cicle comptable, és a dir, des de l’obertura d’un exercici fins el seu tancament. Per fer això, s’estableix que l’aplicació haurà de complir els següents requeriments: • Gestió de comptes comptables • Entrada de moviments (assentaments) • Visualitzar diaris i extractes dels comptes • Balanços • Processos d’obertura i tancament • Visualitzar registres d’IVA • Processos d’administració També haurà de permetre la gestió d’altres elements necessaris pel funcionament de l’aplicació com per exemple: empreses, impostos, documents, etc

Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: el cas dels municipis catalans

La problemàtica del finançament dels municipis turístics és un assumpte present en el món local des de fa anys, tot i que no ha trobat una adequada resposta. Aquest treball pretén avaluar si les finances locals representen un problema per l'activitat turística i quines serien les possibles solucions. L'estudi de les característiques dels municipis turístics permet constatar les importants repercussions sobre el territori que comporta la gran concentració geogràfica del turisme, com el ràpid creixement demogràfic d'aquest municipis i un important augment dels habitatges. Dels resultats de la investigació es desprèn que els municipis turístics no tenen ni unes despeses, ni uns ingressos per càpita superiors als dels no turístics. Conseqüentment, tampoc presenten problemes de dèficit especials. El que es produeix és una redistribució interna de la despesa en perjudici de la despesa amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident

Prontuario para el cálculo de intereses : ó sea tablas para hallar los correspondientes á un capital cualquiera por el tiempo que se desee y al tipo del 3 al 12 por 100 inclusive

Obra dedicada a Gaspar Dotres

Hisendes locals i turisme: tres assaigs

Aquesta tesi utilitza l'anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l'altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s'introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s'aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d'aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d'un nombre crític d'habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals. Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en què es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn són complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l'hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d'hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s'estudia la situació financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l'activitat turística. L'objectiu d'aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d'estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l'anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turística presenten diferències en l'àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions. La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts.

Neo-planning : location-based social media to engage Australia’s new digital locals

Community engagement with time poor and seemingly apathetic citizens continues to challenge local governments. Capturing the attention of a digitally literate community who are technology and socially savvy adds a new quality to this challenge. Community engagement is resource and time intensive, yet local governments have to manage on continually tightened budgets. The benefits of assisting citizens in taking ownership in making their community and city a better place to live in collaboration with planners and local governments are well established. This study investigates a new collaborative form of civic participation and engagement for urban planning that employs in-place digital augmentation. It enhances people’s experience of physical spaces with digital technologies that are directly accessible within that space, in particular through interaction with mobile phones and public displays. The study developed and deployed a system called Discussions in Space (DIS) in conjunction with a major urban planning project in Brisbane. Planners used the system to ask local residents planning-related questions via a public screen, and passers-by sent responses via SMS or Twitter onto the screen for others to read and reflect, hence encouraging in-situ, real-time, civic discourse. The low barrier of entry proved to be successful in engaging a wide range of residents who are generally not heard due to their lack of time or interest. The system also reflected positively on the local government for reaching out in this way. Challenges and implications of the short-texted and ephemeral nature of this medium were evaluated in two focus groups with urban planners. The paper concludes with an analysis of the planners’ feedback evaluating the merits of the data generated by the system to better engage with Australia’s new digital locals.

Neo-planning: Location-based social media to engage Australia’s new digital locals

Community engagement with time poor and seemingly apathetic citizens continues to challenge local governments. Capturing the attention of a digitally literate community who are technology and socially savvy adds a new quality to this challenge. Community engagement is resource and time intensive, yet local governments have to manage on continually tightened budgets. The benefits of assisting citizens in taking ownership in making their community and city a better place to live in collaboration with planners and local governments are well established. This study investigates a new collaborative form of civic participation and engagement for urban planning that employs in-place digital augmentation. It enhances people’s experience of physical spaces with digital technologies that are directly accessible within that space, in particular through interaction with mobile phones and public displays. The study developed and deployed a system called Discussions in Space (DIS) in conjunction with a major urban planning project in Brisbane. Planners used the system to ask local residents planning-related questions via a public screen, and passers-by sent responses via SMS or Twitter onto the screen for others to read and reflect, hence encouraging in-situ, real-time, civic discourse. The low barrier of entry proved to be successful in engaging a wide range of residents who are generally not heard due to their lack of time or interest. The system also reflected positively on the local government for reaching out in this way. Challenges and implications of the short-texted and ephemeral nature of this medium were evaluated in two focus groups with urban planners. The paper concludes with an analysis of the planners’ feedback evaluating the merits of the data generated by the system to better engage with Australia’s new digital locals.

Engaging new digital locals with interactive urban screens to collaboratively improve the city

Local governments struggle to engage time poor and seemingly apathetic citizens, as well as the city’s young digital natives, the digital locals. This project aims at providing a lightweight, technological contribution towards removing the hierarchy between those who build the city and those who use it. We aim to narrow this gap by enhancing people’s experience of physical spaces with digital, civic technologies that are directly accessible within that space. This paper presents the findings of a design trial allowing users to interact with a public screen via their mobile phones. The screen facilitated a feedback platform about a concrete urban planning project by promoting specific questions and encouraging direct, in-situ, real-time responses via SMS and twitter. This new mechanism offers additional benefits for civic participation as it gives voice to residents who otherwise would not be heard. It also promotes a positive attitude towards local governments and gathers information different from more traditional public engagement tools.

Being Thrifty on a $100K Wage: Austerity in Family Finances

Understanding how families manage their finances represents a highly important research agenda given the recent economic climate of debt and uncertainty. To have a better understanding of the economics in domestic settings, it is very important to study the ways money and financial issues are collaboratively handled within families. Using an ethnographic approach, we studied the everyday financial practices of fifteen middle-income families. Our preliminary results show that there is a strong tendency to live frugally; that, people apply various and creative mechanisms to minimize their expenses and save money seemingly irrespectively of their income. To this end we highlight some implications for designing technologies to support household financial practices.

Fostering collaboration in the management of family finances

Managing finances is a practice carried out daily in homes across the world. Despite this, the practice is not yet a strong focus for HCI work in the home. This paper looks specifically at the ways that families organise and manage their finances. Based on a process of in-situ qualitative interviews, we find that money management is often a collaborative process in the family and occurs in a similar way to other household tasks; as part of existing divisions of domestic labour. Participating families reflected upon the creative and often low-tech systems they used to manage their finances and ideas they had for “ideal” technologies that would better help them organise their money. This paper presents ideas for fostering collaboration around family finances. Design propositions are made towards a Family Holiday Expense Tracker and family-situated bill payment reminder, both of which aim to encourage whole-of-family collaboration around money management and better including children in what is, at-present, an activity they are largely excluded from.