86 resultados para Filtres
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte es basa en lobtenci de filtres passa banda mitjanant acobladors ressonants en lordre dels GHz, amb un ampla de banda fraccional del 30%. En un primer disseny es presentar lestudi del coeficient dacoblament entre partcules ressonants i tot seguit sintroduir una capacitat interdigital per a augmentar lacoblament. Mitjanant el nou disseny es demostrar que es pot arribar a resultats ptims tant en simulacions com a lhora de fabricar el dispositiu.
Resumo:
El que sha prets en aquest projecte s estudiar, dissenyar, fabricar i mesurar una estructura esquerrana. Dita estructura a ms volem que es comporti com un filtre passabanda, amb la qual cosa hem de ser capaos de fixar els parmetres que caracteritzen aquest filtre, s dir, la banda de pas i la freqncia central del filtre.
Resumo:
Aquest treball s un estudi de viabilitat sobre una tecnologia, actualment molt desenvolupada i de baix cost, per a la implementaci de circuits de microones anomenada LTCC (Low Temperature Cofired Ceramic), i que permet, entre altres coses, la implementaci i miniaturitzaci dels dissenys de circuits de RF i microones grcies als processos de fabricaci i als materials que empra. Sha comparat aquesta tecnologia, que est a labast de la UAB ja que sutilitza en el departament de qumica, amb la tecnologia utilitzada en el departament delectrnica de la UAB, i que es basa en un substrat anomenat Rogers3010. Les caracterstiques electromagntiques duns i altres materials, i les limitacions tecnolgiques i de fabricaci dambdues tecnologies han sigut la base daquest estudi.
Resumo:
Collection : Petite bibliothque scientifique
Resumo:
El tractament de les aiges en nuclis menors de 2000 habitants es troba pendent de completar per part de lAgncia Catalana de lAigua ms concretament al corresponent Pla de Sanejament dAiges Residuals Urbanes (PSARU). El nucli de La Nou de Gai (al Tarragons) es troba pendent de la construcci de la corresponent installaci de sanejament, projectada al 2007. Alternativament a les depuradores tradicionals basades en ls de formig (o materials alternatius) i en la despesa elctrica per assegurar una aeraci i una evacuaci dels fangs generats, existeixen tecnologies toves. Aquestes tecnologies, tamb conegudes com a verdes, es basen en imitar els sistemes naturals maximitzant el seu potencial dautodepuraci. A grans trets existeixen dos formes de depurar les aiges de forma ecolgica: llacunatges (existeix una capa daigua lliure) i filtres verds. El present estudi es basa en laplicaci de filtres verds de morfologia vertical i flux subsuperficial, plantat amb canyes dels generes Scirpus o Phragmites. El resultat han estat 4 bases de 35*35 per a tractar un cabal de 150 m3/d i una poblaci equivalent de 1272.
Resumo:
Recommandations conues dans le cadre d'un Groupe de travail coordone par Lucia Mazzolai du Service d'angiologie. Membres du Groupe de travail: Angelillo-Scherrer Anne (Service d'hmatologie), Burnier Michel ( Service de nphrologie), Demartines Nicolas (Service de chirurgie viscrale), Duchosal Michel (Service d'hmatologie), Farron Alain (Service d'orthopdie), Hohlfeld Patrick (Dpartement de gynco-obsttrique), Hugli Olivier (Service des urgences), Jichlinski Patrice (Service d'urologie), Jolliet Philippe (Service de mdecine intensive), Kern Christian (Service d'anesthsiologie), Levivier Marc (Service de neurochirurgie), Leyvraz Serge (Service d'oncologie), Meuli Reto (Service de radiodiagnostic et radiologie interventionnelle), Nicod Laurent (Service de pneumologie), Qanadli Salah (Service de radiodiagnostic et radiologie interventionnelle), Ris Hans-Beat (Service de chirurgie thoracique et vasculaire), Ruchat Patrick (Service de chirurgie cardiovasculaire), Vial Yvan (Service de gyncologie obsttrique), Vogt Pierre (Service de cardiologie), Von Segesser Ludwig (Service de chirurgie cardiovasculaire), Waeber Gerard (Service de mdecine interne), Yersin Bertrand (Service des urgences)
Resumo:
Els sistemes hbrids de navegaci integren mesures de posici i velocitat provinents de satllits (GPS) i dunitats de mesura inercials (IMU).Les dades daquests sensors shan de fusionar i suavitzar, i per a aquest propsit existeixen diversos algorismes de filtratge, que tracten les dades conjuntament o per separat. En aquest treball shan codificat en Matlab els algorismes dels filtres de Kalman i IMM, i shan comparat les seves prestacions en diverses trajectries dun vehicle. Shan avaluat quantitativament els errors dels dos filtres, i shan sintonitzat els seus parmetres per a minimitzar aquests errors. Amb una correcta sintonia dels filtres, sha comprovat que el filtre IMM s superior al filtre de Kalman, tant per maniobres brusques com per maniobres suaus, malgrat que la complexitat i el temps de clcul requerit sn majors.
Resumo:
El tractament de les aiges en nuclis menors de 2000 habitants es troba pendent de completar per part de lAgncia Catalana de lAigua ms concretament al corresponent Pla de Sanejament dAiges Residuals Urbanes (PSARU). El nucli de La Nou de Gai (al Tarragons) es troba pendent de la construcci de la corresponent installaci de sanejament, projectada al 2007. Alternativament a les depuradores tradicionals basades en ls de formig (o materials alternatius) i en la despesa elctrica per assegurar una aeraci i una evacuaci dels fangs generats, existeixen tecnologies toves. Aquestes tecnologies, tamb conegudes com a verdes, es basen en imitar els sistemes naturals maximitzant el seu potencial dautodepuraci. A grans trets existeixen dos formes de depurar les aiges de forma ecolgica: llacunatges (existeix una capa daigua lliure) i filtres verds. El present estudi es basa en laplicaci de filtres verds de morfologia vertical i flux subsuperficial, plantat amb canyes dels generes Scirpus o Phragmites. El resultat han estat 4 bases de 35*35 per a tractar un cabal de 150 m3/d i una poblaci equivalent de 1272.
Resumo:
Mmoire numris par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Universit de Montral
Resumo:
Les filtres de recherche bibliographique optimiss visent faciliter le reprage de linformation dans les bases de donnes bibliographiques qui sont presque toujours la source la plus abondante dvidences scientifiques. Ils contribuent soutenir la prise de dcisions base sur les vidences. La majorit des filtres disponibles dans la littrature sont des filtres mthodologiques. Mais pour donner tout leur potentiel, ils doivent tre combins des filtres permettant de reprer les tudes couvrant un sujet particulier. Dans le champ de la scurit des patients, il a t dmontr quun reprage dficient de linformation peut avoir des consquences tragiques. Des filtres de recherche optimiss couvrant le champ pourraient savrer trs utiles. La prsente tude a pour but de proposer des filtres de recherche bibliographique optimiss pour le champ de la scurit des patients, dvaluer leur validit, et de proposer un guide pour llaboration de filtres de recherche. Nous proposons des filtres optimiss permettant de reprer des articles portant sur la scurit des patients dans les organisations de sant dans les bases de donnes Medline, Embase et CINAHL. Ces filtres ralisent de trs bonnes performances et sont spcialement construits pour les articles dont le contenu est li de faon explicite au champ de la scurit des patients par leurs auteurs. La mesure dans laquelle on peut gnraliser leur utilisation dautres contextes est lie la dfinition des frontires du champ de la scurit des patients.
Resumo:
Los requisitos de los dispositivos empleados en los nuevos sistemas de telecomunicaciones son: unas avanzadas prestaciones, reducido tamao y bajo coste. Actualmente, se utilizan filtros basados en la tecnologa SAW para trabajar a frecuencias de microondas. Dado los inconvenientes que presentan dicho tipo de filtros, se pretende substituirlos por filtros basados en tecnologa BAW. La topologa en escalera es hasta el momento la ms extendida para disear estos filtros.
Resumo:
Desde el rea de Ingeniera de RF del consorcio CELLS y en el marco de un convenio de colaboracin firmado con el grupo de antenas y sistemas de microondas del Departamento de Telecomunicacin e Ingeniera de sistemas de la ETSE (UAB), se ha planteado la evaluacin y construccin de un filtro que formar parte del lazo de control en el mdulo de RF. El objetivo es eliminar una seal espuria que se encuentra a la salida de un mezclador en banda lateral nica, que por limitaciones en los inbalanceos de ganancia y fase, no termina de cancelar suficientemente la banda rechazada. Por lo tanto, el trabajo surge de la necesidad de disear un filtro capaz de obtener una respuesta paso banda centrada a 520 MHz, para atenuar un espurio existente a una frecuencia cercana (530 MHz). En consecuencia, estas especificaciones proporcionarn al filtro la caracterstica de banda estrecha.
Resumo:
Els continguts de la memria es divideixen en dues parts fonamentals, precedides duna breu explicaci on sintrodueix al lector en el tema; primer sexposen les bases dun ressonador simple FBAR, don sobtenen equacions de control vitals, i seguidament es plantegen les bases per a un ressonador apilat SCR, derivades de lestudi previ dun ressonador simple. La primera part fonamental del treball es centra en lanlisi dun ressonador SCR. Aquest anlisi es recolza sobre el punt de vista teric dels parmetres imatge, el nostre punt de sortida. Aquesta primera part s la ms terica: obtenci i aplicaci dels parmetres imatge i obtenci dels elements discrets que conformen el circuit equivalent SCR, una xarxa de dos ports. Posteriorment, sanalitza qu succeeix modificant els valors dels elements discrets sense variar determinats parmetres imatge i finalment, es proposa una aproximaci per a controlar determinades especificacions de disseny, com sn lample de banda de transmissi de la xarxa i el factor de qualitat, en funci de les modificacions dels elements discrets. En la segona part sanalitzen, de forma qualitativa, xarxes compostes per diferents ressonadors apilats connectats en cascada. Aquest segon estudi es divideix en dues subparts. En la primera connectem N ressonadors idntics, plantegem algunes equacions de control i analitzem les respostes. En la segona, es planteja la connexi de dos (N=2) ressonadors diferents amb freqncies de ressonncia properes. Aquest segon anlisi es tamb totalment qualitatiu, per ens aporta informaci que amb la uni de N ressonadors iguals no aconseguem. Finalitzant aquesta segona part, es planteja loptimitzaci dels resultats obtinguts per a N=2, mitjanant estructures N=3 ressonadors.
