O conceito de realeza de Temístio e Amiano Marcelino : o caso do imperador Valentiniano I

Abstract: In the context of Late Antiquity, we observe the ideals of Royalty of two authors who shared the political events between the governments of Constantius II to Theodosius (337-395 AD), namely: the philosopher Themistius (317-388 AD) with his political speeches; and the military Ammianus Marcellinus (325 / 330-395 AD) with his work Res Gestae. During our study, we will seek to observe the characteristics of each author, and converge their life experiences to meet the convergent and divergent points of its concepts around the Imperial responsibilities. In the meantime, we emphasize the interactions between Romans and barbarians, very noticeable at that time; and how this process of interaction of cultures has influenced the thinking of the late-ancient writers studied here. Observing how a philosopher and a military developed such ideals in relation to the ruler: Valentinian I (364-375 AD), for that we made a more specific analysis of VI Speech of Themistius - the Brotherly Love or About humanity - and the XVI - XXX Books of Ammianus Marcellinus. Thus, in a time of great cultural socio-political effervescence, two non-Christian writers have written their work, in order to re-member your audience the importance of the virtues and both based on examples from the classical tradition.

Geometria et Geometriae : e mathematica ad philosopiam

Resumen: Luego de exponer las posibilidades filosóficas que las geometrías abren a las orientaciones de nuevos espacios, el artículo considera los procedimientos euclidianos y la conexión con las geometrías no-euclidianas. Hay muchas posiciones acerca de las bases filosóficas de las distintas geometrías. Hay además formulaciones muy importantes, desde la gnoseología a la ontología, respecto de las extensiones métricas de la alta geometría.

Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12

Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l'estiu de l'any 386, que l'acabaria portant a l'aparent definitiva conversió al cristianisme. Els motius de fons de la controvèrsia són dos de clars. En primer lloc, i a la llum del que nosaltres entenem per gènere autobiogràfic, s'imposa aclarir si un relat com el de les Confessions s'hi pot adscriure, i per tant si ens relata una sèrie d'esdeveniments viscuts per Agustí històricament, o bé si cal interpretar els elements que l'autor desplega al llarg de la narració com a símbols d'un missatge que supera la narració que es troba a la superfície. La segona qüestió, directament vinculada a la primera, és el sentit que cal donar a aquesta conversió en relació a la noció de forma de vida filosòfica, i la influència que tindrà aquesta noció en la biografia i el pensament d'Agustí.