L’ administració local catalana i la seva relació amb el fet religiós

El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesiàstic de l’ Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesiàstic espanyol, atorga als individus i a les col•lectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religió, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l’ ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica. L’ encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constitució espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l’ anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l’ estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religiós en l’ àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relació a les matèries pròpies de la seva competència. L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l’ administració local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaració de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els límits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcació de Girona. Per últim, fem una reflexió a mode de conclusió, sobre quines actuacions en relació al fet religiós queden sota l’ autonomia local i en quina intensitat una administració local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religiós.

El fet migratori a Catalunya i els processos d'identificació nacional en la població nouvinguda

En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?

Prevalença i valoració de l’assessorament fet sobre l’ús de les contencions mecàniques en els serveis socials residencials de gent gran

Aquest treball tracta de fer un recull de dades per conèixer la prevalença de les contencions físiques en els establiments residencials de gent gran de Catalunya, valorar quina incidència té l’assessorament que s’ha fet en la disminució de les contencions en un primer moment i obtenir la valoració que els centres n’han fet unany més tard

Combination of MRI and dynamic FET PET for initial glioma grading.

AIM: MRI and PET with 18F-fluoro-ethyl-tyrosine (FET) have been increasingly used to evaluate patients with gliomas. Our purpose was to assess the additive value of MR spectroscopy (MRS), diffusion imaging and dynamic FET-PET for glioma grading. PATIENTS, METHODS: 38 patients (42 ± 15 aged, F/M: 0.46) with untreated histologically proven brain gliomas were included. All underwent conventional MRI, MRS, diffusion sequences, and FET-PET within 3±4 weeks. Performances of tumour FET time-activity-curve, early-to-middle SUVmax ratio, choline / creatine ratio and ADC histogram distribution pattern for gliomas grading were assessed, as compared to histology. Combination of these parameters and respective odds were also evaluated. RESULTS: Tumour time-activity-curve reached the best accuracy (67%) when taken alone to distinguish between low and high-grade gliomas, followed by ADC histogram analysis (65%). Combination of time-activity-curve and ADC histogram analysis improved the sensitivity from 67% to 86% and the specificity from 63-67% to 100% (p < 0.008). On multivariate logistic regression analysis, negative slope of the tumour FET time-activity-curve however remains the best predictor of high-grade glioma (odds 7.6, SE 6.8, p = 0.022). CONCLUSION: Combination of dynamic FET-PET and diffusion MRI reached good performance for gliomas grading. The use of FET-PET/MR may be highly relevant in the initial assessment of primary brain tumours.

Combination of MRI and dynamic FET PET for initial glioma grading.

AIM: MRI and PET with 18F-fluoro-ethyl-tyrosine (FET) have been increasingly used to evaluate patients with gliomas. Our purpose was to assess the additive value of MR spectroscopy (MRS), diffusion imaging and dynamic FET-PET for glioma grading. PATIENTS, METHODS: 38 patients (42 ± 15 aged, F/M: 0.46) with untreated histologically proven brain gliomas were included. All underwent conventional MRI, MRS, diffusion sequences, and FET-PET within 3±4 weeks. Performances of tumour FET time-activity-curve, early-to-middle SUVmax ratio, choline / creatine ratio and ADC histogram distribution pattern for gliomas grading were assessed, as compared to histology. Combination of these parameters and respective odds were also evaluated. RESULTS: Tumour time-activity-curve reached the best accuracy (67%) when taken alone to distinguish between low and high-grade gliomas, followed by ADC histogram analysis (65%). Combination of time-activity-curve and ADC histogram analysis improved the sensitivity from 67% to 86% and the specificity from 63-67% to 100% (p < 0.008). On multivariate logistic regression analysis, negative slope of the tumour FET time-activity-curve however remains the best predictor of high-grade glioma (odds 7.6, SE 6.8, p = 0.022). CONCLUSION: Combination of dynamic FET-PET and diffusion MRI reached good performance for gliomas grading. The use of FET-PET/MR may be highly relevant in the initial assessment of primary brain tumours.

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Performance of 18F-FET versus 18F-FDG-PET for the diagnosis and grading of brain tumors: systematic review and meta-analysis.

BACKGROUND: For the past decade (18)F-fluoro-ethyl-l-tyrosine (FET) and (18)F-fluoro-deoxy-glucose (FDG) positron emission tomography (PET) have been used for the assessment of patients with brain tumor. However, direct comparison studies reported only limited numbers of patients. Our purpose was to compare the diagnostic performance of FET and FDG-PET. METHODS: We examined studies published between January 1995 and January 2015 in the PubMed database. To be included the study should: (i) use FET and FDG-PET for the assessment of patients with isolated brain lesion and (ii) use histology as the gold standard. Analysis was performed on a per patient basis. Study quality was assessed with STARD and QUADAS criteria. RESULTS: Five studies (119 patients) were included. For the diagnosis of brain tumor, FET-PET demonstrated a pooled sensitivity of 0.94 (95% CI: 0.79-0.98) and pooled specificity of 0.88 (95% CI: 0.37-0.99), with an area under the curve of 0.96 (95% CI: 0.94-0.97), a positive likelihood ratio (LR+) of 8.1 (95% CI: 0.8-80.6), and a negative likelihood ratio (LR-) of 0.07 (95% CI: 0.02-0.30), while FDG-PET demonstrated a sensitivity of 0.38 (95% CI: 0.27-0.50) and specificity of 0.86 (95% CI: 0.31-0.99), with an area under the curve of 0.40 (95% CI: 0.36-0.44), an LR+ of 2.7 (95% CI: 0.3-27.8), and an LR- of 0.72 (95% CI: 0.47-1.11). Target-to-background ratios of either FDG or FET, however, allow distinction between low- and high-grade gliomas (P > .11). CONCLUSIONS: For brain tumor diagnosis, FET-PET performed much better than FDG and should be preferred when assessing a new isolated brain tumor. For glioma grading, however, both tracers showed similar performances.

El Fet migratori i les aportacions de la Càtedra d'Immigració

La Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania va ser creada amb la finalitat de treballar en totes aquelles qüestions que incideixen en els moviments migratoris. La Càtedra és una iniciativa conjunta de la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i el Síndic de Greuges

Escoletes de Menorca : qu?? ho ha fet i ho fa possible?. 'Escuelas infantiles de Menorca : ??qu?? lo ha hecho y lo hace posible?''

Resumen tomado de la publicaci??n. Incluye gr??ficas y tablas de datos