A reforma agr??ria na boca do povo

A reforma agr??ria no Acre n??o ?? mais uma mera distribui????o de terras a algumas fam??lias em lugares isolados da Amaz??nia Ocidental. Reformou-se tamb??m a comunica????o. O Instituto Nacional de Coloniza????o e Reforma Agr??ria-INCRA reconheceu que n??o bastava apenas distribuir terra. Era preciso igualmente disseminar informa????o. E assim chegou A Reforma Agr??ria na Boca do Povo. Com palestras, performances, pe??as teatrais e teatro de bonecos, um grupo de servidores transp??s os muros da institui????o e invadiu escolas, igrejas, universidades, associa????es e sindicatos, divulgando a reforma agr??ria a milhares de pessoas. O p??blico alvo s??o os trabalhadores rurais com terra e sem terra e outros segmentos sociais. Durante as apresenta????es, desapropria????es, arrecada????es, assentamentos e financiamentos, de simples estat??sticas, transformam-se em criativas historinhas de humor. O objetivo do projeto, que j?? tem um ano e meio de atua????o com quase dois mil espectadores, ?? ver A Reforma Agr??ria na Boca do Povo, provocando debates, colhendo sugest??es, avaliando cr??ticas e opini??es e esclarecendo d??vidas. Enquanto reforma o ch??o, o INCRA descobre a comunica????o

A inform??tica de ???p??s no ch??o???: um suporte ?? reforma agr??ria

Fazia algum tempo que o Incra via, na informatiza????o, um instrumento eficiente e eficaz para a obten????o do seu prop??sito final. Al??m disso, a Divis??o de Recursos Humanos da Superintend??ncia Regional do Incra no Acre enxergava, na informatiza????o, a oportunidade de melhorar o atendimento ao p??blico interno e externo da institui????o. Entretanto, entre os diversos obst??culos ?? generaliza????o do uso dos recursos de microinform??tica na institui????o, destacavam-se o alto custo e o tempo dispendido para o treinamento dos servidores.Para solucionar o problema, a Superintend??ncia Regional do Incra no Acre montou, em suas pr??prias instala????es, um Centro de Treinamento de Inform??tica. A iniciativa resultou no treinamento de 115 servidores no per??odo de um ano, com uma economia de custos financeiros de mais de 400%, elevado aproveitamento entre servidores que nunca tinham tido contato com computadores, surgimento de pelo menos treze novos treinadores entre os servidores, elabora????o de novas t??cnicas, que s??o incorporadas ao cotidiano de atividades do Incra, contribuindo para um padr??o de trabalho cada vez mais preciso e amplia????o do acesso ao treinamento em microinform??tica aos servidores de outros ??rg??os p??blicos na regi??o

Características, uso agrícola atual e potencial das Várzeas no estado do Amazonas, Brasil1

Neste trabalho procura-se destacar as principais características das várzeas que ocorrem no Estado do Amazonas e suas influências sobre as atividades agrícolas, tomando-se como base trabalhos desenvolvidos nesse ecossistema. No Amazonas são diferenciados dois grandes ecossistemas: "terra firme" e "várzeas". Terra firme é um termo genérico, usado na Amazônia, para designar locais que não sofrem inundações provocadas pelos rios. O termo "Várzea" é utilizado para designar áreas situadas às margens dos rios de água "barrenta" ou "branca", sujeitas a inundações periódicas causadas pelos rios. Essas enchentes contribuem anualmente com novos depósitos de sedimentos, oferecendo uma camada de solo novo e fértil, às margens do rio Solimões e afluentes. Nas margens dos rios de água clara ou preta, não há formação de várzeas. As que se formam às margens desses rios são por influência dos rios de água barrenta e são menos férteis do que aquelas que ocorrem às margens desses rios. As várzeas, por apresentarem solos de fertilidade mais elevada, são intensivamente utilizados para fins agrícolas, no período em que não estão inundadas. As produtividades das culturas nesse ecossistema são mais elevadas do que nas terras firmes mas, o cultivo contínuo, sem inundação dos rios, leva a decair essa produtividade. Um dos principais fatores limitantes para o uso contínuo da várzea é a infestação por ervas daninhas. A distância dos mercados consumidores é um fator que deve ser considerado, quando da definição da utilização das várzeas, para fins agrícolas.

Untersuchungen zu agr-Genotypen, Biofilmbildung und SCCmec-Typen von klinischen Staphylococcus epidermidis-Isolaten am Universitätsklinikum Magdeburg

Magdeburg, Univ., Med. Fak., Diss., 2013

El lloc de la dona en les explotacions agràries familiars gironines

A partir del Cens Agrari de 1982, aquest article analitza el lloc que ocupa la dona pagesa dins les explotacions agràries familiars de la província de Girona. L'article vol posar de manifest el pes de la norma 'cultural' en la marginació professional de la dona pagesa, així com l' important paper que la dona juga en el treball agrícola i, en especial, en les explotacions mes dinámiques del camp gironí

Proteomic and transcriptomic profiling of Staphylococcus aureus surface LPXTG-proteins: correlation with agr genotypes and adherence phenotypes.

Staphylococcus aureus infections involve numerous adhesins and toxins, which expression depends on complex regulatory networks. Adhesins include a family of surface proteins covalently attached to the peptidoglycan via a conserved LPXTG motif. Here we determined the protein and mRNA expression of LPXTG-proteins of S. aureus Newman in time-course experiments, and their relation to fibrinogen adherence in vitro. Experiments were performed with mutants in the global accessory-gene regulator (agr), surface protein A (Spa), and fibrinogen-binding protein A (ClfA), as well as during growth in iron-rich or iron-poor media. Surface proteins were recovered by trypsin-shaving of live bacteria. Released peptides were analyzed by liquid chromatography coupled to tandem mass-spectrometry. To unambiguously identify peptides unique to LPXTG-proteins, the analytical conditions were refined using a reference library of S. aureus LPXTG-proteins heterogeneously expressed in surrogate Lactococcus lactis. Transcriptomes were determined by microarrays. Sixteen of the 18 LPXTG-proteins present in S. aureus Newman were detected by proteomics. Nine LPXTG-proteins showed a bell-shape agr-like expression that was abrogated in agr-negative mutants including Spa, fibronectin-binding protein A (FnBPA), ClfA, iron-binding IsdA, and IsdB, immunomodulator SasH, functionally uncharacterized SasD, biofilm-related SasG and methicillin resistance-related FmtB. However, only Spa and SasH modified their proteomic and mRNA profiles in parallel in the parent and its agr- mutant, whereas all other LPXTG-proteins modified their proteomic profiles independently of their mRNA. Moreover, ClfA became highly transcribed and active in fibrinogen-adherence tests during late growth (24 h), whereas it remained poorly detected by proteomics. On the other hand, iron-regulated IsdA-B-C increased their protein expression by >10-times in iron-poor conditions. Thus, proteomic, transcriptomic, and adherence-phenotype demonstrated differential profiles in S. aureus. Moreover, trypsin peptide signatures suggested differential protein domain exposures in various environments, which might be relevant for anti-adhesin vaccines. A comprehensive understanding of the S. aureus physiology should integrate all three approaches.

Disseny de recursos docents en base a l’anàlisi de casos utilitzant les TIC: Gestió tècnica i econòmica de les explotacions porcines

La realització d’aquest projecte pretén crear una metodologia de treball didàctica per tal de que els alumnes que estiguin cursant els estudis d’enginyeria tècnica agrícola i enginyeria agrònoma tinguin el material docent necessari per realitzar un anàlisis crític i resolució de casos pràctics. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’estructuració i anàlisi de dades sobre la gestió tècnica i econòmica de les explotacions porcines aplicades a l’estudi de casos per crear un model d’aprenentatge didàctic. S’elaboraràn els casos en format virtual (web) per tal de que l’alumne pugui tenir un espai d’autoformació, i disposi de tot el material necessari i complementari per arribar a realitzar un anàlisi de la gestió tècnica i econòmica d’una explotació porcina.

Guia de la condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça

Aquest treball té per objecte l'elaboració d'una Guia de la Condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça. En aquesta Guia es reflecteixen els equisits Legals de Gestió i les Bones Condicions Agràries i Mediambientals que cal complir en la planificació o elaboració del projecte d'explotació, en l'execució de la plantació i de les obres, i en les diferents activitats del procés productiu. A més es donen una sèrie de ecomanacions per a cadascuna d'aquestes etapes i activitats de l'explotació fruitera, amb l’objectiu d’un millor compliment de la Condicionalitat. El treball s'enquadra dins del Protocol per a la coordinació i col·laboració signada entre el Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida. La seva elaboració s'ha coordinat amb el Servei de Transferència Tecnològica de la Subdirecció General d’Innovació Rural del citat Departament. La Guia ha estat elaborada pels professors: Valero Urbina, Josep Dalmases i Josep Ma. Nolla, de la Unitat de Fructicultura del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. En la realització del treball s'ha comptat amb la col·laboració de Maria Josep de Ribot i María Visitación García, tècniques del Servei de Transferència Tecnològica del Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural. Les normes reflectides es deriven de les disposicions legals vigents a data 30 de setembre de 2009, les quals han estat citades en cada capítol del document. Aquestes normes hauran de ser ctualitzades, segons els canvis que es produeixin en la legislació que regula la Condicionalitat.

La ramaderia de muntanya sota el canvi climàtic : estudi sobre la vulnerabilitat i la capacitat adaptativa de les explotacions ramaderes convencionals del Pallars Sobirà

La continuïtat de la ramaderia a les zones muntanyoses es troba en risc sever. El canvi climàtic és un fenomen que es suma a la ja precària situació de la ramaderia al Pallars Sobirà, castigada pel despoblament, l’envelliment de la població i la crisi econòmica. En aquest context, les entrevistes realitzades mostren com els ramaders, tot i ser conscients dels creixents fenòmens climàtics extrems, com les sequeres, a la zona, la seva capacitat adaptativa es veu reduïda per causa d’aquests estressos socioeconòmics. Entre ells, el procés d’envelliment posa en risc el manteniment del coneixement tradicional que és un dels aspectes clau en l’adaptació. Tanmateix, les estratègies d’adaptació a estressos climàtics posades en pràctica actualment pels ramaders són limitades i tenen un marcat caràcter reactiu.

Les Déterminants de la demande de crédit des auto-entrepreneurs camerounais : le cas des AGR de Yaoundé

Full Text / Article complet

Suelos y cultivos en la geograf??a agr??cola de Espa??a

Se realiza, en primer lugar, una breve nota sobre el estudio del suelo, Edafolog??a, y su evoluci??n como ente natural: origen, desarrollo y destrucci??n. Se define la constituci??n de ??ste como una fusi??n de componentes minerales y org??nicos en perpetuo cambio. Se especifican los tipos, los factores que influyen en su formaci??n, las caracter??sticas y el reparto del suelo espa??ol. Esta diversidad explica la heterogeneidad de cultivos y la disposici??n de sus productos en las distintas regiones de Espa??a. Se suministran los datos necesarios para que el maestro de geograf??a se sirva de ellos.

El lloc de la dona en les explotacions agràries familiars gironines

A partir del Cens Agrari de 1982, aquest article analitza el lloc que ocupa la dona pagesa dins les explotacions agràries familiars de la província de Girona. L'article vol posar de manifest el pes de la norma 'cultural' en la marginació professional de la dona pagesa, així com l' important paper que la dona juga en el treball agrícola i, en especial, en les explotacions mes dinámiques del camp gironí

Evidência da presença do sistema AGR, expressão de toxinas e resistência aos antimicrobianos em estafilococos coagulase-negativa isolados de hemoculturas

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)