Els Turons de Maçanet: fragmentació i conservació en un espai forestal

En aquest article es pretén mostrar, sintèticament, com es manifesten territorialment els processos de fragmentació i com van modificant la fesomia de l’entorn natural. Amb aquesta finalitat, s'ha triat un espai proper, on els símptomes d’això son força evidents. Es tracte dels Turons de Maçanet, un dels 144 espais catalogats dins del Pla d'Espais d’Interès Natural (PEIN), situats al sud de la comarca de la Selva, als municipis de Maçanet de la Selva i Riudarenes. Es fa una breu descripció de l'indret posant èmfasi en la vegetació. Es consideren aspectes com la distribució, la diversitat i la singularitat de les comunitats vegetals; el seu paper com a element de connexió entre àrees naturals (els anomenats corredors biològics); o quins aprofitaments es treuen dels boscos. Finalment, s' aporten unes modestes consideracions sobre quina es creu que hauria de ser la gestió mes adequada per a aquest espai d’interès natural

El jaciment paleolític de Cal Coix (Maçanet de la Selva)

Descripció del jaciment arqueològic de Cal Coix, al terme municipal de Maçanet de la Selva. Es descriuen els fragments trobats pel seu descobridor, Francerc Riuró, i per Miquel Oliva i Josep M.Corominas, i dipositats al Museu Arqueològic Provincial de Girona

Disseny d'itineraris ambientals per [a] ús públic a Fornells de la Selva

Aquest projecte tracta del disseny de diferents itineraris ambientals per a ús públic a Fornells de la selva, amb l'objectiu de recuperar i revaloritzar l'espai del meandre de l'Onyar per a ús públic i per a desenvolupar activitats d' educcació ambiental

L'aflorament volcànic del mas Ventós (el Port de la Selva, Alt Empordà)

Es descriu un aflorament volcànic localitzat a la rodalia del mas Ventós (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta d’una xemeneia volcànica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen són basalts olivínics alcalins amb textura traquítica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipòsit col·luvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia són difícils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcció nord-nord-est a sud-sud-oest i és d’uns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa més d’ un segle, i no s’ha retrobat fins ara

Modelado de la dinámica y producción forestal de la Selva Pedemontana de Yungas, Argentina

Las Yungas representan el ecosistema de Selvas subtropicales de mayor extensión de la Argentina, constituyendo un área de gran biodiversidad y de recursos madereros. En ella la explotación forestal fue intensa debido a su relieve de pendiente suave, cercanía a centros urbanos y a la creciente demanda de productos madereros causando una gran fragmentación y comprometiendo su resiliencia. La sustentabilidad del manejo forestal se basa en el conocimiento de la composición florística, del crecimiento, la dinámica poblacional y la proyección en el tiempo de la evolución del bosque. Los objetivos planteados en esta tesis fueron determinar la composición y estructura forestal, definir las curvas de crecimientos, determinar las tasas de reclutamiento y mortalidad de las especies de valor, y proyectar la evolución de la Selva en distintas situaciones de manejo. Los parámetros estructurales muestran que las especies dominantes son Anadenanthera colubrina var cebil, Phyllostilon rhamnoides, Trichilia hieronymi, Parapiptadenia excelsa y Calycophyllum multiflorum. Las bajas tasas de incorporaciones y existencias de las especies de mayor valor, Cedrela balansae, Myroxylon peruiferum y Amburana cearensis, determinan su vulnerabilidad. La dinámica está determinada por la formación de claros que generan cambios en las condiciones de luz. Las variables que influyen sobre el crecimiento diamétrico son el tamaño del individuo, la posición sociológica y la densidad del rodal. Las especies de mayores crecimientos diamétricos son C. balansae, A. colubrina var. cebil, P. excelsa, Astronium urundeuva y M. peruiferum siendo el tiempo estimado en lograr sus diámetros mínimos de corta (DMC) de 50, 35, 60, 55 y 80 años respectivamente. La reducción de la densidad del rodal favorece los incrementos diamétricos de los individuos de las especies de valor forestal. La proyección del rodal demuestra que un aprovechamiento forestal realizado con las condiciones técnicas y DMC vigentes, la estructura, la dinámica y el volumen aprovechable no se recupera en un período de 25 años.

Modelado de la dinámica y producción forestal de la Selva Pedemontana de Yungas, Argentina

Las Yungas representan el ecosistema de Selvas subtropicales de mayor extensión de la Argentina, constituyendo un área de gran biodiversidad y de recursos madereros. En ella la explotación forestal fue intensa debido a su relieve de pendiente suave, cercanía a centros urbanos y a la creciente demanda de productos madereros causando una gran fragmentación y comprometiendo su resiliencia. La sustentabilidad del manejo forestal se basa en el conocimiento de la composición florística, del crecimiento, la dinámica poblacional y la proyección en el tiempo de la evolución del bosque. Los objetivos planteados en esta tesis fueron determinar la composición y estructura forestal, definir las curvas de crecimientos, determinar las tasas de reclutamiento y mortalidad de las especies de valor, y proyectar la evolución de la Selva en distintas situaciones de manejo. Los parámetros estructurales muestran que las especies dominantes son Anadenanthera colubrina var cebil, Phyllostilon rhamnoides, Trichilia hieronymi, Parapiptadenia excelsa y Calycophyllum multiflorum. Las bajas tasas de incorporaciones y existencias de las especies de mayor valor, Cedrela balansae, Myroxylon peruiferum y Amburana cearensis, determinan su vulnerabilidad. La dinámica está determinada por la formación de claros que generan cambios en las condiciones de luz. Las variables que influyen sobre el crecimiento diamétrico son el tamaño del individuo, la posición sociológica y la densidad del rodal. Las especies de mayores crecimientos diamétricos son C. balansae, A. colubrina var. cebil, P. excelsa, Astronium urundeuva y M. peruiferum siendo el tiempo estimado en lograr sus diámetros mínimos de corta (DMC)de 50, 35, 60, 55 y 80 años respectivamente. La reducción de la densidad del rodal favorece los incrementos diamétricos de los individuos de las especies de valor forestal. La proyección del rodal demuestra que un aprovechamiento forestal realizado con las condiciones técnicas y DMC vigentes, la estructura, la dinámica y el volumen aprovechable no se recupera en un período de 25 años.

La Selva, comarca de l'aigua

Parlar d’hidrografia a la comarca de la Selva és parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bàsics que estructuren la pràctica totalitat de la xarxa hídrica de la demarcació. Ambdós, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a l’hora de definir les relacions que s’estableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es farà una aproximació als aprofitaments i recursos que se n’obtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema s’abordarà des de la perspectiva de la gran obra hidràulica ubicada dins els límits de la comarca, però tenint en compte que el seu abast transcendeix l’escala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, són més de passada que d’estada. En canvi, quant a la Tordera, s’incidirà més com a conca, els recursos i explotació de la qual reverteixen de manera molt més directa dins la comarca i àrees veïnes com el Vallès Oriental i l’Alt Maresme. En darrer terme es farà esment d’algunes de les problemàtiques i contradiccions que comporta la gestió d’un recurs tan valuós com l’aigua

Els roders de les Guilleries [Ressenya del llibre El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders de Roger Zamorano]

Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer català: els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnològic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectòria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentació escrita o oral

Caldes de Malavella, entre la Selva i el Gironès

Els moviments diaris de persones i productes entre les diferents localitats són un fet evident i fàcilment palpable dins el nostre context social actual. Caldes de Malavella, municipi d'uns 3.000 habitants situat al sud-est de la comarca de la Selva, limitant amb la del Girones, és una d'aquestes poblacions que sobresurt especialmenl perquè genera bon nombre de fluxos de moviment, ja sigui de persones o de productes, amb l'entorn territorial més proper. Sens dubte, el fet de tenir a l'abast tot un ampli ventall de vies de comunicació de notable importància, com la Nacional II, l'autopista A-17, la línia de ferrocarril Barcelona-Franga o el mateix aeroport Girona-Costa Brava, ha estat el principal factor que ha propiciat aquests fluxos de moviment

Avaluació per capacitat agrològica i capacitat de segrest de carboni dels sòls d’un transsecte de la comarca de La Selva

Aquest projecte es basa en obtenir informació dels sòls d’una zona representativa de la comarca de La Selva on hi trobàvem sòls amb diferents usos i diferents orígens geològics. Es pretén conèixer les propietats físico-químiques d’aquests sòls i la contribució dels diferents usos i orígens geològics del sòl respecte les emissions de diòxid de carboni. També s'avaluen les classes de capacitat agrològica i el coeficient de mineralització del carboni

Les “Millors famílies” de la Selva [Ressenya del llibre Notes de societat: La Selva 1768-1862, de Rosa Congost i Colomer]

Ressenya del llibre de Rosa Congost “Notes de societat”, interessant aportació al coneixement de les millors famílies de La Selva entre 1768 i 1862, entenent com a millors famílies les més benestants o amb major poder econòmic. L’estudi es fa a partir bàsicament de l’anàlisi sistemàtica de les dades del Registre d’Hipoteques

Planificació estratègica d’una xarxa de vies verdes a la comarca de la Selva

Les vies verdes són vies de comunicació autònomes reservades als desplaçaments no motoritzats. Per a la proposta de creació d’una xarxa per a la comarca de La Selva s’han utilitzat dues eines: els sistemes d’informació geogràfica i els seus indicadors complementaris, les quals han permès generar diversos possibles traçats, per triar una proposta final amb la seva valoració

La vegetació de la plana de la Selva

Article que estudia la vegetació i el clima de la comarca de la Selva (Catalunya)

La demostració d'una unitat comarcal [Ressenya del llibre La Selva: una comarca serena d'Oriol Mach i Hugo Capellà]

Ressenya del llibre La Selva: una comarca serena d'Oriol Mach i Hugo Capellà. L'estudi és un exemple d'anàlisi territorial que mostra la heterogeneïtat i alhora la unitat de la comarca de La Selva

La Marina de la Selva abans dels indianos [Ressenya del llibre Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València, 1459-1703, de Mario Zucchitello].

Ressenya del llibre 'Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València, 1459-1703', de Mario Zucchitello. Treball que estudia els intercanvis comercials entre el litoral selvatà i el Regne de València i la seva capital al segle XV