Els orígens del llenguatge en l'evolució humana

Qualsevol reflexió sobre els orígens i el desenvolupament del llenguatge no està lliure d’especulació. Malgrat les dificultats d’investigar des d’una perspectiva psicològica l’evolució humana, creiem que és necessari que les ciències del comportament contribueixin amb la seva mirada a la comprensió dels esdeveniments que ens van convertir en humans. L’objectiu d’aquest article ha estat revisar i analitzar les publicacions més significatives en matèria de filogènesi del llenguatge i de la comunicació. Després d’una introducció bàsica a conceptes claus d’antropologia evolutiva, iniciem una primera part en la qual es destrien i s’examinen meticulosament els elements més significatius que fonamenten les hipòtesis sobre els orígens del llenguatge. En un segon apartat, un cop interrelacionades i interpretades conjuntament totes les dades, es planteja una explicació sobre els orígens del llenguatge tot destacant els aspectes que ens assemblen particularment interessants com és l’emergència dels signes i el paper que ha tingut el gest com a embrió del llenguatge oral.

Reflexiones sobre los cyborgs y los robots: evolucion humana y aumentacion

The human being has changed in time due to both, biological and cultural evolution. In a first step, biological evolution was the cornerstone of the changes in our species. However, cultural evolution was also a key element producing adaptations that allowed the evolution of modern human being. These adaptations include aspects as different as clothing, tools, reading and writing, calculation and some forms of rudimentary prosthesis. Technoscience has enhanced these adaptations that conduce to the concept of broad-sense cyborg. Present human society includes a huge proportion of these latter individuals. In this article we discuss this reality and the future of our society based on the interconnections between humans, cyborgs and robots.

L'evolució no és una teoria. La diferència entre els fets, les teories i les hipòtesis.

L'Univers cultural humà és extremamwnt complex i inclou des de creences dogmàtiques fins a explicacions científiques, que coexisteixen en la societat i fins i tot en la ment de l'individu.

El sistema dental y su importancia en el estudio de la evolución humana: revisión bibliográfica.

La dentición ha sido durante mucho tiempo una de las estructuras biológicas mejor estudiadas, esta singularidad radica en su resistencia al paso del tiempo. El sistema dental ofrece una posibilidad incomparable para comprender mejor el origen y filogénesis de los vertebrados, entre ellos el hombre. Esta investigación, a través de una revisión bibliográfica, explora cuatro aspectos del sistema dental, como son: Su origen, el aspecto biológico, la utilidad de los rasgos dentales en los análisis poblacionales, y finalmente, intenta precisar las bases genéticas de los dientes. Con respecto a este último, lo fundamental no estaría sólo en la descripción morfológica del diente, sino el porqué de su morfología, es decir, porqué son lo que son. Por lo tanto, se puede indagar: ¿porqué se producen diferentes variedades morfológicas dentro de nuestra especie?, entre otras interrogantes

El sistema dental y su importancia en el estudio de la evolución humana: revisión bibliográfica.

La dentición ha sido durante mucho tiempo una de las estructuras biológicas mejor estudiadas, esta singularidad radica en su resistencia al paso del tiempo. El sistema dental ofrece una posibilidad incomparable para comprender mejor el origen y filogénesis de los vertebrados, entre ellos el hombre. Esta investigación, a través de una revisión bibliográfica, explora cuatro aspectos del sistema dental, como son: Su origen, el aspecto biológico, la utilidad de los rasgos dentales en los análisis poblacionales, y finalmente, intenta precisar las bases genéticas de los dientes. Con respecto a este último, lo fundamental no estaría sólo en la descripción morfológica del diente, sino el porqué de su morfología, es decir, porqué son lo que son. Por lo tanto, se puede indagar: ¿porqué se producen diferentes variedades morfológicas dentro de nuestra especie?, entre otras interrogantes

Descabdellant les arrels de l'evolució

Una de les teories més apassionants i alhora més controvertides dels darrers temps és, sens dubte, la de l'evolució. Segur que tothom ha observat algun arbre evolutiu -o filogenètic-, on a partir d'un tronc comú, el que marca l'origen únic de la vida a la terra, es van ramificant els diversos llinatges d'éssers vius, agrupats en funció del seu parentesc, és a dir, del temps que fa que va viure el seu darrer avantpassat comú.

Evolució familiar

Ja fa temps que es parla del futur de la família tradicional, però sembla que darrerament aquest tema ha adquirit una especial rellevància, i fins i tot un partit polític ha proposat la creació d'un ministeri de la família i afers socials. La família és la institució social més antiga de la humanitat, anterior a la nostra pròpia espècie, i la seva estructura ha anat canviant al llarg del temps adaptant-se a les diverses situacions. Segons l'antropologia cultural, una família és una unitat social i econòmica formada com a mínim per un o més progenitors i els seus fills [...].

Recent human evolution has shaped geographical differences in susceptibility to disease

Background: Searching for associations between genetic variants and complex diseases has been a very active area of research for over two decades. More than 51,000 potential associations have been studied and published, a figure that keeps increasing, especially with the recent explosion of array-based Genome-Wide Association Studies. Even if the number of true associations described so far is high, many of the putative risk variants detected so far have failed to be consistently replicated and are widely considered false positives. Here, we focus on the world-wide patterns of replicability of published association studies.Results: We report three main findings. First, contrary to previous results, genes associated to complex diseases present lower degrees of genetic differentiation among human populations than average genome-wide levels. Second, also contrary to previous results, the differences in replicability of disease associated-loci between Europeans and East Asians are highly correlated with genetic differentiation between these populations. Finally, highly replicated genes present increased levels of high-frequency derived alleles in European and Asian populations when compared to African populations. Conclusions: Our findings highlight the heterogeneous nature of the genetic etiology of complex disease, confirm the importance of the recent evolutionary history of our species in current patterns of disease susceptibility and could cast doubts on the status as false positives of some associations that have failed to replicate across populations.

La tecnologia dels primers pobladors de l'Europa occidental

El projecte de recerca titulat La tecnologia dels primers pobladors de l’Europa occidental s’ha centrat en l’anàlisi i comparació dels instruments lítics procedents d’una selecció de jaciments arqueològics de les illes Britàniques (Happisburgh sites 3 i 1, Pakefield, Boxgrove i High Lodge) i de la península Ibèrica (Sima del Elefante, Gran Dolina, Galería i la Boella). L’objectiu principal era avaluar si el primer poblament del continent mostrava o no una homogeneïtat tecnològica, si s’observaven patrons temporals similars, i si es podien distingir línies evolutives diferents en l’àmbit comportamental durant el primer mig milió d’anys de presència humana a Europa. El pla de treball ha consistit essencialment en una estada de membres de l’IPHES de Anglaterra i en una estada dels membres anglesos a Catalunya. A banda, s’ha generat un contracte de suport tècnic a l’IPHES, que ha permès gestionar satisfactòriament bona part de les dades obtingudes. Aquestes accions, a banda de consolidar la xarxa de científica anglo-catalana establerta en el marc de la convocatòria PBR de 2008, han permès obtenir un coneixement de primera mà tant dels jaciments com dels materials arqueològics presos en consideració. Els resultats preliminars obtinguts en aquest projecte estan actualment en discussió, i de ben segur tindran un paper central a l’hora de formular noves hipòtesis relatives al primer poblament humà d’Europa.

Evolución de la dentición en la transición Mesolítico-Neolítico de la Península Ibérica: un modelo de sustitución poblacional

Se han medido las variables métricas de la dentición del yacimiento de época mesolítica (7500-6500 a.C.), procedentes del yacimiento de La Oliva (Valencia) y se han comparado con las de otras poblaciones prehistóricas. Estas variables permiten situar esta población en el contexto europeo y extrapolar, mediante el análisis de árboles filogenéticos, los movimientos y relaciones poblacionales del Neolítico en Europa. De esta forma se observa que La Oliva forma parte de un antiguo grupo poblacional ancestral, bastante distanciado de las poblaciones mesolíticas contemporáneas del resto de Europa y de las poblaciones neolíticas posteriores. Parece, a su vez, que estas poblaciones neolíticas las substituirían casi completamente sin mestizaje aparente. Estos resultados se han contrastado y contrastado mediante análisis de variables métricas craneales.

Differences in the evolutionary history of disease genes affected by dominant or recessive mutations

Background: Global analyses of human disease genes by computational methods have yielded important advances in the understanding of human diseases. Generally these studies have treated the group of disease genes uniformly, thus ignoring the type of disease-causing mutations (dominant or recessive). In this report we present a comprehensive study of the evolutionary history of autosomal disease genes separated by mode of inheritance.Results: We examine differences in protein and coding sequence conservation between dominant and recessive human disease genes. Our analysis shows that disease genes affected by dominant mutations are more conserved than those affected by recessive mutations. This could be a consequence of the fact that recessive mutations remain hidden from selection while heterozygous. Furthermore, we employ functional annotation analysis and investigations into disease severity to support this hypothesis. Conclusion: This study elucidates important differences between dominantly- and recessively-acting disease genes in terms of protein and DNA sequence conservation, paralogy and essentiality. We propose that the division of disease genes by mode of inheritance will enhance both understanding of the disease process and prediction of candidate disease genes in the future.

Altruisme robòtic

L'altruisme és cabdal en l'evolució humana perque contribueix al fet que els nostres gens passin a la següent generació.

Interrogating eleven fast-evolving genes for signatures of recent positive selection in worldwide human populations

Different signatures of natural selection persist over varying time scales in our genome, revealing possible episodes of adaptative evolution during human history. Here, we identify genes showing signatures of ancestral positive selection in the human lineage and investigate whether some of those genes have been evolving adaptatively in extant human populations. Specifically, we compared more than 11,000 human genes with their orthologs inchimpanzee, mouse, rat and dog and applied a branch-site likelihood method to test for positive selection on the human lineage. Among the significant cases, a robust set of 11 genes were then further explored for signatures of recent positive selection using SNP data. We genotyped 223 SNPs in 39 worldwide populations from the HGDP Diversity panel and supplemented this information with available genotypes for up to 4,814 SNPs distributed along 2 Mb centered on each gene. After exploring the allele frequency spectrum, population differentiation and the maintainance of long unbroken haplotypes, we found signals of recent adaptative phenomena in only one of the 11 candidate gene regions. However, the signal ofrecent selection in this region may come from a different, neighbouring gene (CD5) ratherthan from the candidate gene itself (VPS37C). For this set of positively-selected genes in thehuman lineage, we find no indication that these genes maintained their rapid evolutionarypace among human populations. Based on these data, it therefore appears that adaptation forhuman-specific and for population-specific traits may have involved different genes.

The genomic distribution of intraspecific and interspecific sequence divergence of human segmental duplications relative to human/chimpanzee chromosomal rearrangements

Background: It has been suggested that chromosomal rearrangements harbor the molecular footprint of the biological phenomena which they induce, in the form, for instance, of changes in the sequence divergence rates of linked genes. So far, all the studies of these potential associations have focused on the relationship between structural changes and the rates of evolution of single-copy DNA and have tried to exclude segmental duplications (SDs). This is paradoxical, since SDs are one of the primary forces driving the evolution of structure and function in our genomes and have been linked not only with novel genes acquiring new functions, but also with overall higher DNA sequence divergence and major chromosomal rearrangements.Results: Here we take the opposite view and focus on SDs. We analyze several of the features of SDs, including the rates of intraspecific divergence between paralogous copies of human SDs and of interspecific divergence between human SDs and chimpanzee DNA. We study how divergence measures relate to chromosomal rearrangements, while considering other factors that affect evolutionary rates in single copy DNA. Conclusion: We find that interspecific SD divergence behaves similarly to divergence of single-copy DNA. In contrast, old and recent paralogous copies of SDs do present different patterns of intraspecific divergence. Also, we show that some relatively recent SDs accumulate in regions that carry inversions in sister lineages.

Humeral development from neonatal period to skeletal maturity—application in age and sex assessment

The goal of the present study is to examine cross-sectional information on the growth of the humerus based on the analysis of four measurements, namely, diaphyseal length, transversal diameter of the proximal (metaphyseal) end of the shaft, epicondylar breadth and vertical diameter of the head. This analysis was performed in 181 individuals (90 ♂ and 91 ♀) ranging from birth to 25 years of age and belonging to three documented Western European skeletal collections (Coimbra, Lisbon and St. Bride). After testing the homogeneity of the sample, the existence of sexual differences (Student"s t- and Mann-Whitney U-test) and the growth of the variables (polynomial regression) were evaluated. The results showed the presence of sexual differences in epicondylar breadth above 20 years of age and vertical diameter of the head from 15 years of age, thus indicating that these two variables may be of use in determining sex from that age onward. The growth pattern of the variables showed a continuous increase and followed first- and second-degree polynomials. However, growth of the transversal diameter of the proximal end of the shaft followed a fourth-degree polynomial. Strong correlation coefficients were identified between humeral size and age for each of the four metric variables. These results indicate that any of the humeral measurements studied herein is likely to serve as a useful means of estimating sub-adult age in forensic samples.