Comparació entre dos mètodes d'estiraments ; estàtic i dinàmic, realitzats en l'escalfament de curses i entrenaments de 60, 100 i 110 metres tanques

Aquest estudi es basa en l'idea de que l'escurçament de la cadena musuclar posterior és una causa important del mal d'esquena en nens. És per aquest motiu que es planteja un tractament per a prevenir l'escurçament de la cadena muscular posterior i el mal d'esquena en forma de sessions de Stretching Global Actiu, mètode basat en la Reeducació Postural Global del mateix Ph.E. Souchard, que es posarà en pràctica en 3 escoles diferents de la comarca d'Osona. L'estudi té una durada de 3 cursos escolars (3r, 4t i 5è de primària) en el qual els nens seleccionats per al grup experimental (n=30) realitzaran classes de Stretching Global Actiu dues vegades a la setmana durant 3 mesos en cada curs escolar. Tres escoles més formaran el grup control (n=30) i s'espera que els nens que formen part del grup experimental millorin la flexibilitat de la cadena musuclar posterior (això es podrà observar a través dels resultats del test "sit and reach") i que no presentin mal d'esquena en el transcurs de 3 anys (durada de l'estudi).

Los Estiramientos : apuntes metodológicos para su aplicación

Los estiramientos son ejercicios de los que todos, más tarde o más temprano, hemos oído hablar. Pero, ¿cuántos de nosotros sabemos realmente qué son?, ¿para qué sirven?, ¿en qué se basan? y ¿cómo deben realizarse? Los estiramientos no siempre sirven para modifi car la fl exibilidad sino que pueden utilizarse para todo lo contrario: mejorar la elasticidad o reactividad de los tejidos, relacionándose este aspecto con otras cualidades físicas básicas, como son la fuerza y la velocidad. En este artículo se pretende dar una respuesta resumida a las preguntas planteadas y ampliar la visión y el conocimiento sobre estos ejercicios “conocidos desconocidos”. Para ello se realiza un análisis de las propuestas teóricas más relevantes, especialmente de los factores condicionantes, y se ofrece una metodología para su correcta aplicación.

Influencia de los estiramientos musculares previos y posteriores al ejercicio físico en la prevención de lesiones musculares.

Pregunta de revisión: ¿Son los estiramientos musculares una herramienta indicada para la prevención de lesiones musculares en todo tipo de población, realizados previa y/o posteriormente al ejercicio físico? Objetivo: Revisar los efectos de las distintas modalidades de estiramiento en la realización previa y/o posterior al ejercicio físico como herramienta para la prevención de lesiones musculares. Metodología: Se han obtenido 12 estudios de interés (de 1995 a marzo 2014) por medio de una búsqueda electrónica y de una exploración del listado de referencias de los artículos seleccionados y siguiendo los criterios de inclusión y exclusión determinados. Se evalúan de manera cualitativa los estudios incluidos con una lista de verificación específica y validada. Resultados: Los estiramientos realizados previamente al esfuerzo muestran resultados variables y su realización a posteriori son inefectivos para la prevención de lesiones musculares. Sin embargo, su práctica tanto previa como posteriormente al ejercicio parece ser efectiva. Conclusión: Esta revisión bibliográfica de la literatura científica actual determina una falta de consenso para la prescripción de estiramientos musculares con el objetivo de prevenir lesiones musculares, tanto en su realización previa como posterior al ejercicio físico. Se propone una clasificación de las diferentes modalidades de estiramiento en función de su fisiología y biomecánica en su realización previa y posterior al esfuerzo. Son necesarias futuras investigaciones al respecto para conseguir un consenso en este campo.

Hospitals i promoció d'exercici saludable mitjançant xarxes socials

L'objectiu d'aquest article és detectar el nivell d'ús de les xarxes socials que fan els hospitals d'Estats Units per a promocionar l'activitat física saludable i quin tipus d'informació és la dominant en el conjunt de les xarxes socials. Per a tal finalitat es procedí a realitzar un estudi quantitatiu on es revisaren la totalitat de comunicacions enviades i acumulades a les xarxes Facebook, Twitter i YouTube en un termini de tres anys per part d'un grup de 14 Hospitals dels Estats Units.

L'Exercici de la docència de la psicologia i el Burnout

En l’actualitat el burnout o síndrome de cremar-se per la feina és considerat un risc emergent als països occidentals essent el col·lectiu docent un dels més afectats. L’espai europeu d’educació superior proposa un nou rol pel professor que haurà de ser compaginat amb la gestió, la recerca i la transferència de coneixement. En la present recerca s’analitza el nivell de burnout en una mostra formada per 42 docents (mitjana d’edat: 37,21 anys; D.T.: 8,98; 70,8% dones) del departament de Psicologia de la Universitat de Girona. El burnout s’ha avaluat amb el Maslach Burnout Inventory (MBI) així com amb un qüestionari d’elaboració pròpia que recull variables sociodemogràfiques, característiques del tipus de treball i de l’ús del temps lliure, el locus de control i el burnout percebut. Els resultats obtinguts indiquen valors mitjans en les puntuacions de les dimensions Cansament Emocional i Despersonalització, i valors elevats en Realització Personal. El 20,5% dels docents es percep cremat per la feina

Fisiologia de l'exercici en l'infant i l'adolescent. Algunes consideracions

En les edats infantil i peripuberal, les adaptacions a l'activitat física presenten particularitats específiques respecte a l'adult en els aspectes metabolics, resposta cardio-vascular i respiratoria, comportament neuro-endocrí, etc., amb diferéncies més evidents com més petit és el noi. Sembla evident que en alguns sentits el noi presenta unes respostes comparables a les de l'adult, mentte que en difereix substancialment en altres. Per aixo no és correcte considerar-lo en aquest sentit com un adult en miniatura (Borms, J., 1986). D'altra banda, cal saber en quina mesura la introducció de programes d'educació física escolar o, també en alguns casos, la participació en entrenaments intensius poden afectar les qualitats funcionals d'adaptació o alterar d'alguna forma el creixement pondo-estatural normal del noi. En aquest treball analitzem alguns aspectes essencials de tot aixo. Les consideracions que es puguin fer hauran de tenir en compte l'edat segons uns criteris biologics (grau de creixement sexual, estimació del nivell d'ossificació, dimensions corporals, etc.), més que no pas en un sentit cronologic. El fet de no atendre estrictament aquesta consideració pot ocasionar errors greus (Bar-Or, 1985).

Seguiment temporal de la gorgonia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1995

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/24663

Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1995

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/24663

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1995

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/24663

Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662

Seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662

Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1999

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667

Seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1999

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667

Avaluació de la població de corall Corallium rubrum de les Illes Medes. Exercici 1999

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667