Reflexiones sobre la presente negociacion de paz [Texto impreso]

Sign. : A-B4, C6

Noves llums sobre la Guerra de Successió [Ressenya del llibre Els catalans i Felip V: De la conspiració a la revolta, 1700-1705, de Joaquim Albareda i Salvadó]

Historiografia de la guerra catalana de Successió. El llibre que ressenya va obtenir el IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials

Las élites vascas en el gobierno de la monarquía borbónica : redes sociales, carreras y hegemonía en el siglo XVIII (1700-1746)

815 p. : il., graf.

Semanario erudito : que comprehende varias obras ineditas, criticas, morales, instructivas ... de nuestros mejores autores antiguos, y modernos

Contiene: Noticias individuales de los sucesos mas particulares ... en el reynado del Rey ... Felipe Quinto ... / su verdadero autor es D. Melchor Rafael de Macanaz . Varias notas al teatro critico del eruditidimo Feyjoo ... / por su autor Don Melchor de Macanaz

Romance de la vitoria que han alcanzado las armas de su magestad governadas por el Marques de Leganes, del Conde de Ancurt, sobre el sitio de Lerida

Sign.: []2

Iunta, y marcha del exercito de su magestad catolica, para el socorro de la plaça de Lerida, que gouierna Don Gregorio Brito ... : con el progresso de todo lo sucedido desde el principio del sitio hasta ... la derrota del exercito frances

Sign.: A4

Manifiesto que hizo Tarragona : sobre persuadir al principado sus quietudes

El pie de imp. consta en colofón

Entrada de su Magestad en Zaragoza

El pie de imp. consta en colofón

Verdadera y fiel relacion de todo lo sucedido en el sitio de la ciudad de Tarragona, desde 28 de Iulio hasta 13 de Setiembre 1644

El texto alude al sitio de Tarragona de 1644

Glorias de el Señor D. Felipe Quinto, rey de las Españas y emperador del nuevo mundo ... y fatales consequencias ...

Indice

Correo del otro mundo : Número V.º

Contiene: La Carta que dirige el Príncipe Don Carlos de Viana à Don Fernando Séptimo, Rey de las Españas y de las Indias

Societat civil, història i universitat. Una experiència en la commemoració dels 70 anys del final de la Guerra Civil

En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, “la retirada” i els camps d’internament a França, el Grup d’Estudis de Comunicació i Política (GECP) de la Universitat Autònoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposició didàctica a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemèride. L’exposició “Els camins de l’exili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps” va ser plantejada des d’un punt de vista didàctic, intentant facilitar a l’alumnat de la Universitat el coneixement d’aquest període històric que, moltes vegades, és feixuc de treballar amb el mètode tradicional que sempre ha usat l’Acadèmia. Abans de muntar l’exposició, però, el GECP va recórrer el territori català per tal de treballar amb fonts de primera mà i, també, conèixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb l’objectiu de coordinar sinèrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu d’Història de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball col·lectiu que, finalment, es va traduir amb l’exposició que va ser presentada a la UAB durant el març i abril de 2009

La Universitat Lliure de Girona (1870-1874)

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior.