173 resultados para Equipaments sanitaris
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i implementar un servei de telefonia IP per a la Unitat de Tecnologies de la Informació i Comunicació (UTIC) de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona. En primer lloc, es descriu el funcionament actual del servei de telefonia de l'ICS a Girona i la seva infraestructura de xarxa. A continuació s’estudia els fonaments de la VoIP. Es segueix amb el disseny, les eines escollides i la implementació realitzada, per acabar amb les conclusions
Resumo:
Se entiende por copago la participación del usuario en el coste de un servicio; en este caso, un servicio sanitario. Dicha participación puede tener la forma de franquicia, un montante fijo o un determinado porcentaje del precio del servicio. El debate sobre la conveniencia y la oportunidad de los copagos no es nuevo. Ambos autores venimos escribiendo sobre el tema desde hace bastante tiempo17. La novedad es que, impulsado por la crisis económica, el debate ha trascendido los foros y revistas especializados, y ha llegado a la sociedad. Sin embargo, mientras en la sociedad la percepción generalizada es que el copago «acabará cayendo por su propio peso», los políticos de uno y otro color siguen proclamando, como hace a nos, que nunca lo implantarán. Falta de olfato, exceso de miedo, o falso paternalismo preelectoral.
Resumo:
Se entiende por copago la participación del usuario en el coste de un servicio; en este caso, un servicio sanitario. Dicha participación puede tener la forma de franquicia, un montante fijo o un determinado porcentaje del precio del servicio. El debate sobre la conveniencia y la oportunidad de los copagos no es nuevo. Ambos autores venimos escribiendo sobre el tema desde hace bastante tiempo17. La novedad es que, impulsado por la crisis económica, el debate ha trascendido los foros y revistas especializados, y ha llegado a la sociedad. Sin embargo, mientras en la sociedad la percepción generalizada es que el copago «acabará cayendo por su propio peso», los políticos de uno y otro color siguen proclamando, como hace a nos, que nunca lo implantarán. Falta de olfato, exceso de miedo, o falso paternalismo preelectoral.
Resumo:
Se entiende por copago la participación del usuario en el coste de un servicio; en este caso, un servicio sanitario. Dicha participación puede tener la forma de franquicia, un montante fijo o un determinado porcentaje del precio del servicio. El debate sobre la conveniencia y la oportunidad de los copagos no es nuevo. Ambos autores venimos escribiendo sobre el tema desde hace bastante tiempo1-7. La novedad es que, impulsado por la crisis económica, el debate ha trascendido los foros y revistas especializados, y ha llegado a la sociedad. Sin embargo, mientras en la sociedad la percepción generalizada es que el copago «acabará cayendo por su propio peso», los políticos de uno y otro color siguen proclamando, como hace a nos, que nunca lo implantarán. Falta de olfato, exceso de miedo, o falso paternalismo preelectoral.
Resumo:
Award-winning
Resumo:
Background and purpose: In planning to meet evidence based needs for radiotherapy, guidelines for the provision of capital and human resources are central if access, quality and safety are not to be compromised. A component of the ESTRO-HERO (Health Economics in Radiation Oncology) project is to document the current availability and content of guidelines for radiotherapy in Europe. Materials and methods: An 84 part questionnaire was distributed to the European countries through their national scientific and professional radiotherapy societies with 30 items relating to the availability of guidelines for equipment and staffing and selected operational issues. Twenty-nine countries provided full or partial evaluable responses. Results: The availability of guidelines across Europe is far from uniform. The metrics used for capital and human resources are variable. There seem to have been no major changes in the availability or specifics of guidelines over the ten-year period since the QUARTS study with the exception of the recent expansion of RTT staffing models. Where comparison is possible it appears that staffing for radiation oncologists, medical physicists and particularly RTTs tend to exceed guidelines suggesting developments in clinical radiotherapy are moving faster than guideline updating. Conclusion: The efficient provision of safe, high quality radiotherapy services would benefit from the availability of well-structured guidelines for capital and human resources, based on agreed upon metrics, which could be linked to detailed estimates of need
Resumo:
Background: Documenting the distribution of radiotherapy departments and the availability of radiotherapy equipment in the European countries is an important part of HERO the ESTRO Health Economics in Radiation Oncology project. HERO has the overall aim to develop a knowledge base of the provision of radiotherapy in Europe and build a model for health economic evaluation of radiation treatments at the European level. The aim of the current report is to describe the distribution of radiotherapy equipment in European countries. Methods: An 84-item questionnaire was sent out to European countries, principally through their national societies. The current report includes a detailed analysis of radiotherapy departments and equipment (questionnaire items 2629), analyzed in relation to the annual number of treatment courses and the socio-economic status of the countries. The analysis is based on validated responses from 28 of the 40 European countries defined by the European Cancer Observatory (ECO). Results: A large variation between countries was found for most parameters studied. There were 2192 linear accelerators, 96 dedicated stereotactic machines, and 77 cobalt machines reported in the 27 countries where this information was available. A total of 12 countries had at least one cobalt machine in use. There was a median of 0.5 simulator per MV unit (range 0.31.5) and 1.4 (range 0.44.4) simulators per department. Of the 874 simulators, a total of 654 (75%) were capable of 3D imaging (CT-scanner or CBCToption). The number of MV machines (cobalt, linear accelerators, and dedicated stereotactic machines) per million inhabitants ranged from 1.4 to 9.5 (median 5.3) and the average number of MV machines per department from 0.9 to 8.2 (median 2.6). The average number of treatment courses per year per MV machine varied from 262 to 1061 (median 419). While 69% of MV units were capable of IMRT only 49% were equipped for image guidance (IGRT). There was a clear relation between socio-economic status, as measured by GNI per capita, and availability of radiotherapy equipment in the countries. In many low income countries in Southern and Central-Eastern Europe there was very limited access to radiotherapy and especially to equipment for IMRT or IGRT. Conclusions: The European average number of MV machines per million inhabitants and per department is now better in line with QUARTS recommendations from 2005, but the survey also showed a significant heterogeneity in the access to modern radiotherapy equipment in Europe. High income countries especially in Northern-Western Europe are well-served with radiotherapy resources, other countries are facing important shortages of both equipment in general and especially machines capable of delivering high precision conformal treatments (IMRT, IGRT)
Resumo:
Background: The ESTRO Health Economics in Radiation Oncology (HERO) project has the overall aim to develop a knowledge base of the provision of radiotherapy in Europe and build a model for health economic evaluation of radiation treatments at the European level. The first milestone was to assess the availability of radiotherapy resources within Europe. This paper presents the personnel data collected in the ESTRO HERO database. Materials and methods: An 84-item questionnaire was sent out to European countries, through their national scientific and professional radiotherapy societies. The current report includes a detailed analysis of radiotherapy staffing (questionnaire items 4760), analysed in relation to the annual number of treatment courses and the socio-economic status of the countries. The analysis was conducted between February and July 2014, and is based on validated responses from 24 of the 40 European countries defined by the European Cancer Observatory (ECO). Results: A large variation between countries was found for most parameters studied. Averages and ranges for personnel numbers per million inhabitants are 12.8 (2.530.9) for radiation oncologists, 7.6 (019.7) for medical physicists, 3.5 (012.6) for dosimetrists, 26.6 (1.978) for RTTs and 14.8 (0.461.0) for radiotherapy nurses. The combined average for physicists and dosimetrists is 9.8 per million inhabitants and 36.9 for RTT and nurses. Radiation oncologists on average treat 208.9 courses per year (range: 99.9348.8), physicists and dosimetrists conjointly treat 303.3 courses (range: 85757.7) and RTT and nurses 76.8 (range: 25.7156.8). In countries with higher GNI per capita, all personnel categories treat fewer courses per annum than in less affluent countries. This relationship is most evident for RTTs and nurses. Different clusters of countries can be distinguished on the basis of available personnel resources and socio-economic status. Conclusions: The average personnel figures in Europe are now consistent with, or even more favourable than the QUARTS recommendations, probably reflecting a combination of better availability as such, in parallel with the current use of more complex treatments than a decade ago. A considerable variation in available personnel and delivered courses per year however persists among the highest and lowest staffing levels. This not only reflects the variation in cancer incidence and socio-economic determinants, but also the stage in technology adoption along with treatment complexity and the different professional roles and responsibilities within each country. Our data underpin the need for accurate prediction models and long-term education and training programmes
Resumo:
Los precios, en términos de unidades monetarias o de tiempo, influyen poderosamente en nuestras decisiones de consumo e inversión. Una situación en la que tiene especial interés observar la influencia de los precios en el comportamiento de los individuos es cuando éstos están asegurados contra los riesgos financieros de sus acciones. Una vez asegurado, a cambio de una prima o cotización o impuesto, el precio en el punto de consumo pasa a ser cero y el individuo no tiene ningún incentivo para evitar negligencias o frenar su consumo, más allá de las molestias o contrariedades que se deriven del propio consumo. A este comportamiento, lógico y esperable, los economistas lo llamamos "riesgo moral"1. El gran problema del riesgo moral es que para el asegurador es difícil dilucidar hasta qué punto ese mayor gasto es fruto de una conducta poco responsable o realmente se debe a una contingencia fortuita cuya cobertura es precisamente el objeto del seguro.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i implementar un servei de telefonia IP per a la Unitat de Tecnologies de la Informació i Comunicació (UTIC) de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona. En primer lloc, es descriu el funcionament actual del servei de telefonia de l'ICS a Girona i la seva infraestructura de xarxa. A continuació s’estudia els fonaments de la VoIP. Es segueix amb el disseny, les eines escollides i la implementació realitzada, per acabar amb les conclusions
Resumo:
Aquest projecte presenta una solució integral e integrada per a la gestió d’equipaments públics municipals. És integral ja que contempla tots els aspectes de la gestió, mitjançant diferents canals en funció del perfil d’usuari que l’utilitza ; és integrada ja que proporciona una solució integrada amb l’ERP corporatiu existent actualment a l’Ajuntament per al qual s’ha desenvolupat. El projecte presenta els següents canals de gestió: Aplicació Windows desenvolupada en .NET, Extranet de gestió amb gestió de continguts, Aplicació web per dispositius mòbils i Web informativa de recollida selectiva i neteja viària. El projecte també disposa de connexió al gestor documental Documentum de EMC2.
Resumo:
El present projecte es centra en l’estudi de l’educació ambiental als equipaments del Parc del Garraf. Amb l’estudi de les característiques d’aquest tipus d’educació en aquests equipaments, que es troben tant a l’interior del parc com fora, però amb influència directa sobre ell, s’ha pogut constatar que l’educació ambiental és l’eina principal utilitzada per a articular la coneixença del parc i apropar els usuaris al medi natural del Garraf, materialitzant-se en una elevada i diversificada oferta de programes i activitats. A l’anàlisi realitzat, es determina que segons la naturalesa dels equipaments estudiats, el tractament d’una mateixa temàtica es desenvolupa de manera molt diferent en funció de les seves característiques intrínseques i els recursos disponibles. Finalment s’ha elaborat un conjunt de propostes per tal de millorar els programes d’activitats, la infraestructura i el conjunt de característiques dels equipaments seleccionats, relacionats directa o indirectament amb l’educació ambiental.
Resumo:
Memòria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.
Resumo:
El DGQA per a Equipaments Culturals és un distintiu per a la certificació ambiental de biblioteques i museus. L’objectiu del projecte és avaluar el distintiu mitjançant una aplicació pilot en 26 biblioteques de la província de Barcelona, i proposar millores tant per al distintiu com per a les biblioteques. També es pretén fer recerca sobre l’ecoetiquetatge de serveis, ja que és un àmbit poc desenvolupat, i sobre el sistema d’estudi, les biblioteques. Una anàlisi de les ecoetiquetes a nivell mundial, considerant 4 macroregions, ha permès caracteritzar les ecoetiquetes i determinar la situació actual dels serveis en l’ecoetiquetatge. Hi han variacions en el nombre de categories entre ecoetiquetes, i el percentatge de categories de serveis és, en general, reduït (8% de mitjana). Els subsectors serveis dominants són els d’Hosteleria, serveis de neteja i comerç. No hi ha cap experiència de certificació ambiental de serveis culturals, per tant, l’ecoetiquetatge de serveis culturals és un àmbit nou. El sistema d’estudi són 26 biblioteques de la província de Barcelona. L’aplicació del distintiu a aquestes s’ha dut a terme realitzant treball de camp a cadascuna per tal de determinar el seu estat ambiental. Posteriorment, s’han analitzat les dades per establir el grau de compliment de cadascuna. La majoria de les biblioteques (85%) compleixen més de la meitat dels criteris bàsics, i un 60% superen la puntuació mínima de compliment dels criteris opcionals. Els resultats obtinguts han permès avaluar la viabilitat de la implantació del distintiu, a través de l’anàlisi de cadascun dels seus criteris. Per tal de millorar les possibilitats d’èxit en la implantació del distintiu, s’han aportat un seguit de propostes a nivell individual i col·lectiu. S’ha realitzat una fitxa per a cadascuna de les 26 biblioteques, per tal d’orientar els gestors de les biblioteques en l’adopció de mesures per a l’acompliment dels criteris. També s’han inclòs propostes a l’avaluació dels criteris, dirigides als gestors del distintiu.
Resumo:
La Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, és el centre hospitalari de referència a la comarca del Vallès Oriental. És un hospital que pertany a la Xarxa Hospitalària d’Ús Pública de Catalunya i que té concertat amb el Catsalut les línies de l’atenció especialitzada i sociosanitària. El 94% de la facturació de la FPHAG prové de la concertació amb l’asseguradora pública i la resta d'altres clients. En aquest marc, el que es proposa des del patronat i la direcció general és ordenar e impulsar el creixement del sector privat coincidint amb la disponibilitat del nou edifici d’atenció ambulatòria, conjuntament amb la resta dels equipaments i estructures de l'àmbit hospitalari del que ja venia disposant per activitat privada des de l’any 2005. Amb aquesta finalitat, es defineix en el organigrama de la FPHAG una nova direcció, que entre d'altres objectius persegueixi i es faci seu el projecte per impulsar l’assistència sanitària privada dintre del marc de l'hospital i alhora vetlli per la equitat i els drets dels usuaris mitjançant el control de circuits i el registre d’activitat. Aquesta dirección anomenada Direcció de Gestió de Clients i Atenció a l’Usuari, és la responsable de vetllar pel pacient/usuari/client, des del punt de vista de la gestió dels serveis sanitaris i la satisfacció del client, sigui aquest públic o privat.