911 resultados para Entitats sense
Resumo:
El Projecte Hifa s una xarxa dinamitzadora del tercer sector (entitats, associacions,fundacions, etc.) i fomentadora de la participaci ciutadana des d'aquest mbit. T una marcadatransversalitat d'mbits d'actuaci, ja que cada entitat treballa sobre el tema quel'incumbeix. Tot i aix, el motor de la xarxa son les entitats naturalistes, conservacionistes itotes aquelles que directe o indirectament treballin en temes ambientals, per tal que, amesura que s'estableixin relacions amb entitats d'altres mbits, les vagin influenciant iambientalitzant, enriquint-se al seu torn amb les experincies que els ofereixin aquestes.Per tal d'agilitzar la implementaci de la xarxa, el mtode ms efica s acotant l'mbitgeogrfic a un nivell que generi quantitats dinformaci fcilment gestionable, i a partird'aqu, anar creixent de forma horitzontal, no jerrquica, creant cllules noves en altresparts del territori i connectant-les entre elles. El Projecte Hifa comena per establir-se a lacomarca del Girons, ja que s una comarca on conviuen mbits rurals amb urbans, peramb un marcat desequilibri en favor de l'ltim. Aix permet englobar els dos mbits dinsde la xarxa, amb lallicient que les dades sn comparables i es poden generar estudis dediferenciaci entre 3r sector rural i 3r sector urb
Resumo:
B.A. Creixent s un projecte que t la missi de crear una dinmica cooperativa entre el Banc dAliments Municipal de Sant Pol de Mar, els comeros de la localitat i lIES Bisbe de Sevilla de Calella, amb la finalitat dampliar els recursos del propi Banc
Resumo:
Tota organitzaci no lucrativa te la finalitat de prestar un servei que millori o mantingui la qualitat de vida de la societat. Per a aconseguir aquest objectiu, aquestes organitzacions es caracteritzen per estar formades per grups de persones voluntries que no busquen el lucre personal, sin que a travs duns valors que es remunten a poques de lantic Egipte com son el respecte, la solidaritat o la confiana, tracten de millorar la societat en la que vivim. Les organitzacions del anomenat tercer sector tindran que ser transparents per a aconseguir generar confiana a lexterior, per al mateix temps, tindran que fer front al seu major problema per a subsistir, la captaci de fons. La situaci econmica actual ha accentuat encara ms aquesta problemtica de finanament, solucionada tradicionalment mitjanant fons procedents de particulars, de ladministraci pblica, dempreses o daltres organitzacions del mateix sector. A lactualitat shan tingut que buscar noves solucions com sn la innovaci o una correcta gesti de la comunicaci que permeti generar transparncia. La correcta gesti de la comunicaci estar basada a lescolta activa i en adoptar una postura assertiva a lhora dintercanviar una informaci, el que finalment permetr difondre el valor de la transparncia de lorganitzaci no lucrativa, aconseguint aix millorar la imatge, augmentar la confiana i reforar la reputaci. Per a poder realitzar aquest procs, prviament es deur aconseguir un liderat directiu capa de guiar el procs de comunicaci, la implantaci de una cultura holstica per a la transparncia en la organitzaci i la formaci del membres del treball. Cal mencionar que a lactualitat existeixen noves vies tecnolgiques que han facilitat molt la gesti de la comunicaci. Encara aix, aquestes vies deurien ser explotades a major proporci, doncs com queda comprovat, quant millor sigui aquesta gesti, major ser la transparncia.
Resumo:
Es comenten les caracterstiques de les actuacions de patrocini, mecenatge de les empreses en l'mbit cultural, concretament el de les unitats d'informaci, i per a la realitzaci de projectes concrets. A ms, s'indiquen les passes que cal seguir per obtenir fons i finanar amb xit un projecte, amb exemples de cada cas. El benefici s mutu: la imatge i la reputaci de l'empresa en surt beneficiada i li pot permetre arriba a sectors on abans no tenia prou volum de negoci; al seu torn, la unitat d'informaci patrocinada pot dur a terme projectes que, si noms depenen del seu pressupost habitual, no podrien realitzar-se.
Resumo:
DnaSP, DNA Sequence Polymorphism, is a software package for the analysis of nucleotide polymorphism from aligned DNA sequence data. DnaSP can estimate several measures of DNA sequence variation within and between populations (in noncoding, synonymous or nonsynonymous sites, or in various sorts of codon positions), as well as linkage disequilibrium, recombination, gene flow and gene conversion parameters. DnaSP can also carry out several tests of neutrality: Hudson, Kreitman and Aguad (1987), Tajima (1989), McDonald and Kreitman (1991), Fu and Li (1993), and Fu (1997) tests. Additionally, DnaSP can estimate the confidence intervals of some test-statistics by the coalescent. The results of the analyses are displayed on tabular and graphic form.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
El Projecte Hifa s una xarxa dinamitzadora del tercer sector (entitats, associacions, fundacions, etc.) i fomentadora de la participaci ciutadana des d'aquest mbit. T una marcada transversalitat d'mbits d'actuaci, ja que cada entitat treballa sobre el tema que l'incumbeix. Tot i aix, el motor de la xarxa son les entitats naturalistes, conservacionistes i totes aquelles que directe o indirectament treballin en temes ambientals, per tal que, a mesura que s'estableixin relacions amb entitats d'altres mbits, les vagin influenciant i ambientalitzant, enriquint-se al seu torn amb les experincies que els ofereixin aquestes. Per tal d'agilitzar la implementaci de la xarxa, el mtode ms efica s acotant l'mbit geogrfic a un nivell que generi quantitats dinformaci fcilment gestionable, i a partir d'aqu, anar creixent de forma horitzontal, no jerrquica, creant cllules noves en altres parts del territori i connectant-les entre elles. El Projecte Hifa comena per establir-se a la comarca del Girons, ja que s una comarca on conviuen mbits rurals amb urbans, per amb un marcat desequilibri en favor de l'ltim. Aix permet englobar els dos mbits dins de la xarxa, amb lallicient que les dades sn comparables i es poden generar estudis de diferenciaci entre 3r sector rural i 3r sector urb
Resumo:
B.A. Creixent s un projecte que t la missi de crear una dinmica cooperativa entre el Banc dAliments Municipal de Sant Pol de Mar, els comeros de la localitat i lIES Bisbe de Sevilla de Calella, amb la finalitat dampliar els recursos del propi Banc
Resumo:
Aquest projecte es basa en la necessitat dun grup dentitats culturals de Blanes de tenir un software de gesti integral dentitats que faciliti el seu funcionament diari. Siguin un esbart, una colla castellera o una coral, generen unes dades molt semblants que permeten dissenyar unes eines genriques que totes elles poden utilitzar. El software desenvolupat permetr gestionar les segents dades: socis, actuacions, repertori, participants i galeries dimatges
Resumo:
Salvador Busquets ha estat disset anys director dArrels Fundaci, entitat dedicada a acompanyar persones en fase consolidada dexclusi. No t formaci teolgica ni filosfica, s llicenciat en Econmiques, i va desenvolupar la seva activitat professional en el sector privat fins a lany 1995, abans dincorporar-se a Arrels Fundaci. Actualment s el coordinador de totes les entitats dacci social de la Companyia de Jess a Catalunya. Lhem convidat a participar en la classe de lassignatura Dileg interreligis i acci social que fan els estudiants de quart curs de Treball Social i Educaci Social de la Facultat Pere Tarrs de la Universitat Ramon Llull. Entre tots tenim diverses qestions que li volem plantejar, i aix encetem el dileg.
Resumo:
Aquest projecte es basa en la necessitat dun grup dentitats culturals de Blanes de tenir un software de gesti integral dentitats que faciliti el seu funcionament diari. Siguin un esbart, una colla castellera o una coral, generen unes dades molt semblants que permeten dissenyar unes eines genriques que totes elles poden utilitzar. El software desenvolupat permetr gestionar les segents dades: socis, actuacions, repertori, participants i galeries dimatges
Resumo:
Causal inference methods - mainly path analysis and structural equation modeling - offer plant physiologists information about cause-and-effect relationships among plant traits. Recently, an unusual approach to causal inference through stepwise variable selection has been proposed and used in various works on plant physiology. The approach should not be considered correct from a biological point of view. Here, it is explained why stepwise variable selection should not be used for causal inference, and shown what strange conclusions can be drawn based upon the former analysis when one aims to interpret cause-and-effect relationships among plant traits.
Resumo:
Our laboratory is interested in devising methods to identify functions for the vast numbers of arabidopsis genes now available. For this purpose, we have constructed a set of binary vectors that will allow the quick production of transgenic arabidopsis plants containing either sense or antisense copies of EST clones obtained from the PRL2 library. These vectors are based on the pSLJ series containing the bialophos resistance (BAR) gene that confers resistance to the herbicide BASTA. Tn addition, our vectors contain a 35S CaMV promoter-polylinker-nos terminator cassette that allows the direct cloning of arabidopsis ESTs in either antisense (pAOV and pAOV2) or sense (pSOV and pSOV2) orientation. We also describe the construction of two additional vectors conferring BASTA resistance and containing the pBluescript polylinker in both orientations inserted between the 35S CaMV promoter and nos terminator (pKMB and pSMB).
