The antiquities of Palmyra : containing the history of the city and its emperors from its foundation to the present time : with an appendix of critical observations on the names, religion, and government of the country, and a commentary on the inscriptions lately found there.

Errata, last leaf.

The morals of Princes, or An abstract of the most remarkable passages contain'd in the history of all the emperors who reign'd in Rome : with a moral reflection drawn from each quotation ... /

Mode of access: Internet.

A new and easy method to understand the Roman history : with an exact chronology of the reign of the emperors, an account of the most eminent authors, when they flourished, and an abridgment of the Roman antiquities and customs : by way of dialogue, for the use of the Duke of Burgundy /

Mode of access: Internet.

Imperial Chinese art : an illustrated catalogue of writings and paintings by the Chinese Emperors, Empresses and Princes dating from the T'ang Dynasty to the end of the Ch'ing Dynasty (A.D. 618-1912) /

Mode of access: Internet.

Juvenal and the Roman emperors, the evidence in his satires compared with that in the extant works of contemporary historians.

Mode of access: Internet.

The history of the Roman emperors ...

Mode of access: Internet.

Primitive Christianity : or, The religion of the ancient Christians in the first ages of the Gospel ; to which is added an historical account of paganism under the first Christian emperors, etc. etc. /

Mode of access: Internet.

Biography of the principal sovereigns of Europe who have reigned since the French Revolution : adorned with portraits of Their Majesties the King of Great Britain, the Emperors and Empresses of Austria and Russia, the Kings of Bavaria, Denmark, France, Netherlands, Portugal, Prussia, Sardinia, Saxony, Spain, Sweden, Two Sicilies, Wurtemberg, and the Grand Signior.

Mode of access: Internet.

Secret history of the court and government of Russia under the emperors Alexander and Nicholas,

Mode of access: Internet.

La titulatura faraònica dels emperadors romans: un cas particular de la imitatio Alexandri

Estudi realitzat a partir d’una estada a la University of Oxford, Gran Bretanya, entre 2010 i 2012. Durant l’estada postdoctoral a la University of Oxford s’han efectuat dos estudis relacionats amb l’onomàstica dels faraons d’Egipte i que constitueixen una continuació de l’anàlisi de la titulatura d’Alexandre el Gran realitzada prèviament per l’investigador en la seva recerca doctoral. El primer estudi examina la titulatura faraònica dels emperadors romans en comparació amb la d’Alexandre i, en especial, la significació ideològica i política dels paral•lelismes onomàstics existents entre elles, els quals han estat analitzats en el marc de la imitatio-aemulatio-comparatio Alexandri. Per al cas d’August, s’ha arribat a la conclusió que l’adopció de determinats apel•latius egipcis utilitzats anteriorment per Alexandre pot ser interpretada com un exemple local o estrictament egipci d’imitatio Alexandri, mentre que, en relació amb la resta d’emperadors, atès que les seves titulatures faraòniques es basen o imiten la del primer emperador, aquestes represes han de ser vistes més aviat com un exemple d’imitatio (o comparatio) Augusti. El segon estudi versa sobre la titulatura faraònica egípcia i la tradició annalística. A partir d’una anàlisi comparativa dels protocols onomàstics dels fundadores de cadascuna de les dinasties, s’ha intentat determinar si determinats noms o epítets s’empren de forma recurrent i d’una manera deliberada per tal de senyalar canvis dinàstics, és a dir, noves realitats polítiques. En concret, s’ha pretès establir fins a quin punt determinats recursos onomàstics tenen el seu reflex en la divisió en dinasties de Manetó i, alhora, determinar en quina mesura l’estudi de l’onomàstica faraònica pot contribuir al coneixement de com els egipcis conceptualitzaren i organitzaren el seu propi passat.

El officium a uoluptatibus en el Alto Imperio

Con el nacimiento del Imperio, muchos de los espectáculos de carácter extraordinario ofrecidos anteriormente por individuos particulares pasan a estar bajo el patrocinio del emperador. Su organización devino la responsabilidad de un nuevo cargo, el officium a voluptatibus. Aquellos que ocuparon este puesto recibieron distintos nombres, tales como praepositus, curator o procurator. En este trabajo analizamos su origen y evolución, la problemática que supone la diversa terminología ¿que puede inducir a confusión con otros cargos relacionados con el mundo lúdico, como el procurator familiae gladiatoriae¿ y su desaparición, la cual tuvo lugar, según todos los indicios, en el primer tercio del siglo III d.C., cuando la disciplina spectaculorum pasó a manos del prefecto urbano y de su officium.