A Living Educational Theory of Knowledge Translation: Improving Practice, Influencing Learners, and Contributing to the Professional Knowledge Base

This paper captured our joint journey to create a living educational theory of knowledge translation (KT). The failure to translate research knowledge to practice is identified as a significant issue in the nursing profession. Our research story takes a critical view of KT related to the philosophical inconsistency between what is espoused in the knowledge related to the discipline of nursing and what is done in practice. Our inquiry revealed “us” as “living contradictions” as our practice was not aligned with our values. In this study, we specifically explored our unique personal KT process in order to understand the many challenges and barriers to KT we encountered in our professional practice as nurse educators. Our unique collaborative action research approach involved cycles of action, reflection, and revision which used our values as standards of judgment in an effort to practice authentically. Our data analysis revealed key elements of collaborative reflective dialogue that evoke multiple ways of knowing, inspire authenticity, and improve learning as the basis of improving practice related to KT. We validated our findings through personal and social validation procedures. Our contribution to a culture of inquiry allowed for co-construction of knowledge to reframe our understanding of KT as a holistic, active process which reflects the essence of who we are and what we do.

Some types of modern educational theory,

Mode of access: Internet.

The educational theory of Immanuel Kant;

Series title also at head t.-p.

Marxism and Educational Theory

[pages, figure numbers, etc.], Oxford Research Encyclopedias: Education, edited by Noblit, G. W., [year of publication], reproduced by permission of Oxford University Press: http://education.oxfordre.com/

The Design and Development of Educational Immersive Environments: From Theory to Classroom Deployment

Computer game technology is poised to make a significant impact on the way our youngsters will learn. Our youngsters are ‘Digital Natives’, immersed in digital technologies, especially computer games. They expect to utilize these technologies in learning contexts. This expectation, and our response as educators, may change classroom practice and inform curriculum developments. This chapter approaches these issues ‘head on’. Starting from a review of the current educational issues, an evaluation of educational theory and instructional design principles, a new theoretical approach to the construction of “Educational Immersive Environments” (EIEs) is proposed. Elements of this approach are applied to development of an EIE to support Literacy Education in UK Primary Schools. An evaluation of a trial within a UK Primary School is discussed. Conclusions from both the theoretical development and the evaluation suggest how future teacher-practitioners may embrace both the technology and our approach to develop their own learning resources.

It's all very well, in theory: Theoretical perspectives and their applications in contemporary pedagogical research

Current debates about educational theory are concerned with the relationship between knowledge and power and thereby issues such as who possesses a truth and how have they arrived at it, what questions are important to ask, and how should they best be answered. As such, these debates revolve around questions of preferred, appropriate, and useful theoretical perspectives. This paper overviews the key theoretical perspectives that are currently used in physical education pedagogy research and considers how these inform the questions we ask and shapes the conduct of research. It also addresses what is contested with respect to these perspectives. The paper concludes with some cautions about allegiances to and use of theories in line with concerns for the applicability of educational research to pressing social issues.

The Philosophy of Dissonant Children : Stanley Cavell's Wittgensteinian Philosophical Therapies as an Educational Conversation

Education is often understood as a process whereby children come to conform to the norms teachers believe should govern our practices. This picture problematically presumes that educators know in advance what it means for children to go on the way that is expected of them. In this essay Viktor Johansson suggests a revision of education, through the philosophy of Stanley Cavell, that can account for both the attunement in our practices and the possible dissonance that follows when the teacher and child do not go on together. There is an anxiety generated by the threat of disharmony in our educational undertakings that may drive teachers toward philosophy in educational contexts. Here Johansson offers a philosophical treatment of this intellectual anxiety that teachers may experience when they, upon meeting dissonant children, search for epistemic justifications of their practices—a treatment whereby dissonant children can support teachers in dissolving their intellectual frustrations.

The neurosurgical training curriculum in Australia and New Zealand is changing. Why?

The Neurosurgical Advanced Training curriculum of the Royal Australasian College of Surgeons (RACS) is currently undergoing change. Given the high standard of neurosurgery in Australia and New Zealand, it may be questioned why such change is necessary. However, the curriculum has not kept pace with developments in professional practice, educational practice or educational theory, particularly in the assessment of medical competence and performance. The curriculum must also adapt to the changing training environment, particularly the effects of reduced working hours, reducing caseloads due to shorter inpatient hospital stays and restricted access to public hospital beds and operating theatres, and the effects of subspecialisation. A formal review of the curriculum is timely. (c) 2004 Elsevier Ltd. All rights reserved.

De l'antropologia a l'educació. Una lectura des de Margaret Mead

En el presente artículo se ensaya una aproximación a la obra de la antropóloga Margaret Mead en clave pedagógica. Siendo así que se muestra una interpretación sobre sus pensamientos alrededor de la educación a partir de los estudios, comentarios y opiniones sobre los sistemas educativos, relaciones educativas y procesos de enseñanza aprendizaje que se explicitan, reiteradamente, a lo largo de su obra. A fin de cuentas, y como la propia autora indicaba, estudiar la educación era implícitamente necesario a todo estudio antropológico. Concepción que la llevó a incluir en la mayor parte de sus estudios, variables de análisis educativos, llegando incluso a centralizar la atención en este ámbito como idea central de algunos de sus escritos. Añadir además que, en esta síntesis se ha optado por presentar la evolución de su pensamiento pedagógico en base a momentos singulares y carismáticos, mostrando así las distintas continuidades y discontinuidades de su pensamiento.

Autobiografia, identitat i educació

Después de presentar la construcción de la identidad personal a modo de un proceso resultante de una tensión dialéctica entre el olvido y el recuerdo, entre la tradición y la innovación, la autora analiza las literaturas del yo ofreciendo una clasificación tipológica: autobiografía, memoria de vida, novela personal, diario íntimo, epistolario y autorretrato o ensayo. Finalmente, se insiste en la importancia de la construcción de uno mismo a través del relato destacándose la relevancia de la experiencia en el proceso educativo a través del cual uno da forma a su propia identidad personal.

Del bucle a la incertesa: l'evolució de la mirada cibernètica a la pedagogia.

Es pot pensar que de la cibernètica nascuda els anys 40 al desenvolupament aconseguit per les tecnologies de la informació i la comunicació a l'actualitat hi ha una diferència tan enorme que poc o res representen ja les contribucions de Wiener o Bertalanffy als nostres dies, Tot i això, la cibernètica, com la teoria de sistemes, ha anat evolucionant i madurant amb el temps, i podem afirmar que ara més que mai es fan evidents moltes de les concepcions i de les idees simplement apuntades i intuïdes per aquests científics, La diferència entre la cibernètica deis anys cinquanta i la cibernètica actual consisteix que la seva influència no només arriba al terreny científic o a l'enginyeria sinó a les formes de comunicació, a les maneres d'aprendre, als temps de vida i, en definitiva, a la nostra percepció del món.

Dins el bosc de la cultura visual. Apunts per a una actualització pedagògica

L'era de la comunicació acara la comunitat educativa davant de nous reptes, especialment en l'àmbit de la cultura visual. La cultura visual es manifesta avui arreu i no hi ha àmbit ni familiar ni social ni educatiu que no en participi. Més enllà de la visualització i experimentació d'alguns procediments artístics canònics, l'ensenyament de les arts visuals i plàstiques observa la necessitat d'ampliar el seu radi d'acció, reflexió i anàlisi de manera coparticipada. Un repàs a la trajectòria històrica de l'aprenentatge artístic dóna peu a algunes preguntes rellevants com ara, quins aprenentatges per a quines competències? Per a quina societat i amb quins instruments cal educar els infants? Quines inèrcies i teories s¿hereten del passat i quin lloc cal que tinguin en el futur? Quines aportacions cognitives o empíriques permetrien una renovació positiva en l'àmbit de l¿educació visual i plàstica? Són preguntes difícils però peremptòries si no es vol girar l'esquena a l'evidència dels canvis comunicatius i socials del nostre temps.

La Pedagogia al deixant del segle XX

No hi ha dubte que la pedagogia, com a filia directa de la 1I·lustració, ha estat un gran projecte modern De fet, foren els somnis deis il·lustrats -amb Kant al capdavant- els que precipitaren l'aparició d'una disciplina que busca la regeneració de la societat a través de l'educació, tal com van plantejar els reformadors neohumanistes de la segona meitat del segle XVIII en desenvolupar la idea de la Bildung (entesa com a teoria de la formació humana).1 El cas és que filantropia, reformisme i pedagogia constitueixen els tres pilars d'una gran il·lusió: irradiar una nova consciencia moral i social per tal d'aconseguir individus amb més autonomia i, al hora, una societat més lliure i emancipada.

Debilitat de la teoria de l'educació: sobre la narrativitat científica de l'educació

En aquest assaig es revisen les aportacions que el professor Antoni J. Colom ha fet a la teoria de l'educació en els últims anys. Es dibuixa, per tant, un itinerari que es troba representat per diferents moments: debilitat constitutiva de la teoria de l'educació; crisi del model de la física newtoniana; construcció científica de l'educació a partir e la biologia i del mètode experimental, fins arribar a la teoria del caos que així constitueix una nova narrativa científica per a la pedagogia. Es tracta, en definitiva, d'una proposta alternativa que a la dècada dels anys noranta va sorgir amb força als Estats Units i que vol superar la visió lineal i simple del fenòmen educatiu com una mera relació de causa-efecte. En el seu lloc, es proposa una nova narrativa basada en la complexitat de la teoria que així pot servir per explicar la teoria i la pràctica educatives, bo i establint alts nivells de coherència entre ambdós estadis -el teòric i el pràctic- perquè, en darrer terme, la narrativa educativa ha de ser sempre coherent amb l'educació narrada.

Educació per a la felicitat i felicitat per a l'educació.

No fa gaire, en el lapse de pocs anys, en el mercat editorial espanyol hi va haver una petita eclosió d'obres dedicades al tema de la felicitat.2 Això fou, més o menys, durant la segona meitat deis vuitanta, i potser aquesta moda va tenir alguna cosa a veure amb el fet que aquells foren uns anys d'una certa eufòria econòmica i de grans projectes. (És probable que alguns, per acompanyar l'enriquiment ràpid, també busquessin la fórmula d'un «enfelicitament» ràpid). La major part de les obres tractaven la felicitat des de la filosofia, però algunes també ho feien des de la psiquiatria, la biologia o la narrativa.