20 años de Programa Erasmus

El trabajo recopila y analiza los intercambios de estudiantes que la Escuela Politécnica Superior (EPS) ha realizado en el marco del programa Erasmus durante el período comprendido entre los cursos 2000-2001 y 2007-2008. El análisis de dichos intercambios se realiza desde distintas perspectivas: número y reciprocidad de los intercambios, instituciones, países, titulaciones y actividades que realizan en las instituciones de destino. El objetivo del trabajo era evidenciar las instituciones con las cuales se han venido realizando intercambios y más colaboraciones docentes para poder contactar con los responsables de las mismas con el fin de incrementar la cantidad y la calidad de los intercambios y estudiar la posible colaboración en el desarrollo de títulos de grado y de master con doble titulación. Los resultados del estudio ponen de manifiesto que marchan más estudiantes de los que vienen; que los países con los cuales se han realizado más intercambios son Bélgica y Alemania, que la mayoría de los intercambios corresponden a estudiantes de Ingeniería Industrial y que mayoritariamente la actividad que los estudiantes realizan en la institución de destino es la realización del proyecto final de carrera (PFC). Un análisis más profundo de los resultados obtenidos en cuanto países, instituciones y titulaciones con más intercambios tienen su justificación en la política que se llevó a cabo justo al inicio del programa Erasmus cuando la Escuela Politécnica Superior entró a formar parte de dos redes formadas por instituciones de distintos países dentro del Programa de Cooperación Interuniversitaria (PCI) en el marco del Programa Erasmus. Se constata que las instituciones y las titulaciones con más intercambios coinciden en su mayoría con las instituciones integrantes de dichos PCIs y las titulaciones se imparten en dichas instituciones. El hecho que tanto los estudiantes que vienen a la EPS como los que marchan utilicen su estancia para realizar mayoritariamente su proyecto final de carrera obedece al hecho de que la organización de los planes de estudio y la lengua en la que se imparte la docencia no favorece que los estudiantes cursen créditos de asignaturas en instituciones extranjeras. La conclusión final es que si el análisis realizado en este estudio se hubiese llevado a cabo en algún momento de estos casi 20 años de Programa Erasmus, seguramente se habrían propuesto estrategias para aprovechar al máximo la sinergia creada por el Programa Erasmus y nuestra escuela entraría ahora en una mejor posición en el Espacio Europeo de Educación Superior

Les TIC i la innovació a l'escola primària : com hi contribueixen els programes educatius europeus. 'Las TIC y la innovación en la escuela primaria : como contribuyen los programas educativos europeos'.

Resumen de la revista en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Europa a Catalunya'

La Connexió dels programes de mobilitat i el pràcticum d'infermeria a la UdG

A l’Escola d’Infermeria (EUI) de la Universitat de Girona (UdG) i des del curs 00/01, els estudiants tenen la possibilitat de participar en els programes de mobilitat, per tal de realitzar les pràctiques clíniques de tercer curs en diferents centres sanitaris europeus. Tenint en compte que entre els objectius formulats a la Declaració de Bolonya hi figuren: El reconeixement i l’enfortiment de la mobilitat dels estudiants i professors. La implementació del Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits (ECTS) que impulsa i facilita la mobilitat dels estudiants. La reformulació de l’educació entorn a l’aprenentatge de l’estudiant. Es preveu, que el Pràcticum d’Infermeria, tindrà un pes contundent en el nou Pla d’Estudis per garantir que els estudiants, estiguin preparats per entrar a treballar dins el mercat laboral europeu com a graduats en infermeria amb la qualificació professional i competencial exigida

Programes d'acollida pels estudiants de grau: experiència als primers graus de la UdL

El sistema universitari espanyol es troba actualment en ple procés de convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), acomplint així el repte que emana de l’acord firmat per gran part dels ministres d’educació europeus el 1999 i que es coneix com la Declaració de Bolonya. La implantació de la reforma proposada, així com dels nous estudis de grau, impliquen una millora en la qualitat de la docència universitària. Per això es pot afirmar que el desenvolupament de mecanismes d’orientació i un adequat pla d’acció tutorial són bàsics per iniciar a l’estudiantat i al professorat en aquesta nova etapa. A la Universitat de Lleida, durant el curs 2008-09, es van implementar 4 nous graus en el marc de la convergència al nou EEES. Per als estudiants de nou ingrés que començaven aquests graus es va dur a terme un programa d’acollida en què, amb un calendari establert a nivell institucional, es van plantejar diferents tallers per a què l’estudiantat adquirís aquelles competències bàsiques que li serien d’utilitat per enfrontar-se al nou procés formatiu a la universitat. Tan important com la implementació d’aquets programes d’acollida és el seguiment i l’avaluació dels mateixos. D’aqueta manera es poden recollir dades que ajudin a una millor planificació i a tenir en compte les necessitats reals dels nous estudiants. Per això, després de la implementació del programa d’acollida, aquest es va avaluar a través de qüestionaris als estudiants i d’entrevistes semiestructurades al professorat participant. Els resultats obtinguts en l’estudi ens mostren que no existeix cultura universitària en la implementació d’activitats d’aquestes característiques i, en general, tant professorat com estudiantat es mostraven reticents en quant a la utilitat i efectivitat del programa d’acollida. L’estudiantat va participar massivament i finalment la valoració va ser positiva, tot i que es van assenyalar algunes propostes de millora. Per part del professorat, es constata que aquest accepta aquestes noves activitats dins dels paràmetres que institucionalment s’estableixen tot i que no deixen de ser crítics amb la necessitat d’implementar aquests programes. També es va observar que el professorat considera interessant fomentar la participació activa de l’alumnat de cursos superiors en diferents fases i accions a desenvolupar

Projectes educatius europeus : reflexions des de l'experiència. 'Proyectos educativos europeos : reflexiones desde la experiencia'.

Resumen tomado de la revista

La internacionalització dels programes universitaris per a gent gran. Avaluació de l’experiència de la Universitat Oberta per a Majors (UOM)

L’experiència acumulada al llarg d’una dècada amb els programes d’aprenentatge al llarg de tota la vida amb adults grans a través del projecte universitari Universitat Oberta per a Majors (UOM) i, amb això, el coneixement més profund de les característiques i dels interessos de l’alumnat de més de cinquanta anys que ha passat per les aules de la UIB, ha donat com a resultat que en el conjunt de les illes Balears s’engeguin diferents programes educatius per a grans. A més, el fet que aquest programa sorgeixi des de la pròpia Universitat i s’hi gestioni ha permès crear sinergies amb la resta de programes i activitats que es duen a terme a la Universitat. Així, el programa internacional d’estiu per a alumnes grans europeus, la International Summer Senior University de la UOM, va ser inaugurat el mes de setembre del curs 2007-2008 amb la finalitat de contribuir, amb els objectius de la UIB, al procés d’internacionalització. Aquest programa és un espai de trobada per a l’alumnat sènior —el qual cursa un programa de formació en alguna Universitat d’Europa— en una setmana d’activitats educatives i culturals al campus de la UIB, i que té la llengua anglesa com a vehicular. En aquest document presentam els resultats de l’avaluació feta per l’alumnat en diferents moments del programa —en acabar cada edició i també d’una manera retrospectiva. D’acord amb el que recullen els resultats, és un alumnat molt heterogeni, tant per raons sociodemogràfiques, geogràfiques, socioeconòmiques com culturals. No obstant això, els resultats de l’avaluació mostren un alumnat molt semblant pel que fa a la seva satisfacció respecte de les quatre edicions del programa, des del curs 2007-2008 fins al 2010-2011.

A satisfação dos estudantes Erasmus em Lisboa

Este trabalho tem como finalidade responder a uma questão central originada a partir do tema geral – A Satisfação dos Estudantes ERASMUS em Lisboa. Torna-se assim objectivo central resolver o problema materializado na seguinte pergunta de partida: Qual o nível de satisfação dos estudantes ERASMUS a estudar em Lisboa? Participaram 67 estudantes, maioritariamente europeus. Os dados foram obtidos através de questionário, sendo que existe uma correlação significativa, negativa e moderada entre o nível de satisfação e as dificuldades sentidas pelos estudantes (rS=-0,450; p=0,000). Os estudantes ERASMUS apresentam maior nível de satisfação em relação às amizades 77,5% e ao lazer 71,6% e menor nível de satisfação na forma como as aulas são dadas 25,4% e na atenção recebida quando interagem com outras pessoas 22,4%. Quanto ao nível de dificuldades sentidas, os estudantes apresentam um nível baixo de dificuldades em fazer compras 89,5% e manter os seus valores e crenças entre os pares 88%. Enquanto apresentam maior nível de dificuldades sentidas em lidar com a burocracia das universidades 25,3% e conseguir um local adequado para morar 20,9%. Existem diferenças estatisticamente significativas no sexo (U(-2,070)=365,500; p=0,038), uma vez que o sexo masculino apresenta maior nível de dificuldades que o sexo feminino (Mfem=30,20; Mmasc=40,38).

[R_Clavijo_SanPrudencio] Intensive Program ERASMUS: TOPCART. Geometric Documentation of the Heritage (report of activities 2010-2011)

[EN] Data contained in this record come from the following accademic activity (from which it is possible to locate additional records related with the Monastery):

Erasmus programako ikasleekin ikasiz

[Es] Una de las consecuencias del creciente paso de estudiantes por múltiples universidades europeas gracias al programa Erasmus (unos 700 anuales desde la UPV/EHU hacia más de trescientos centros) es el acercamiento de la propia universidad hacia otros modelos de enseñanza-aprendizaje. Así desde el convenciemiento de que la vivencia personal en Erasmus puede y debe convertirse en conocimiento significativo compartido entre discentes y docentes, hemos desarrollado una experiencia de investigación con un grupo de veinte estudiantes de nuestra universidad durante su curso en un centro extranjero. Para ello hemos utilizado la plataforma virtual moodle, la cual ha permitido poner en comunicación a este grupo, disperso por toda Europa, y a los responsables del proyecto. Asimismo hemos realizado un análisis cualitativo de los debates surgidos en la plataforma, utilizando el software NVivo7, que nos ha permitido extraer las conclusiones. Algunas de ellas ilustran diferentes modelos pedagógicos entre las universidades del norte y del sur europeos, así como la valoración que las y los estudiantes hacen de ellos. Otras van más allá de los objetivos inicialmente planteados y nos hablan de las necesidades de comunicación de estas y estos estudiantes durante el periplo (administrativas, afectivas, vivenciales o de construcción de sentido de lo que están viviendo), así como de la ideoneidad de instrumentos como moodle para hacerlas frente.

Intensive Program ERASMUS: TOPCART. Geometric Documentation of the Heritage (administrative and academic documentation)

[EN] This academic activity has been the origin of other work that are also located in this repository. The first one is the dataset of information about the geometry of the Monastery recorded during the two years of fieldwork, then some bachelor thesis and papers are listed:

Teaching Crossroads: 11th IPB Erasmus Week

In the wake of the latest news regarding IPB’s award for best Polytechnic Institute in Portugal, we would like to congratulate the IPB community who has always striven for the quality of the institution within the national and international academic milieu. We are, undoubtedly, bowled over by the 1st place in the national context (out of the 27 national institutions under evaluation) and the 7th position in the international scope. In fact, it is worth mentioning that the IPB has won this award, three years in a row, being in a leading position in the ranking promoted and sponsored by the European Union. This year’s edition has selected and evaluated over 1300 world higher education institutions. Teaching Crossroads intends thus to give a watershed contribution to the IPB’s successful and most valued pathway. Numbers indicate that Teaching Crossroads has had over 2550 downloads since it first came out. But let’s cut to the chase. Once again, we are delighted to present the 5th number of Teaching Crossroads. This wholly calculated and well-sustained editorial adventure started in 2012 when the first number of Teaching Crossroads first saw the light. This year’s publication includes the areas of Human Geography/anthropology, Information Technology and Forensics and Language and culture, focusing on minority languages. Alongside this, as in the two last previous numbers, we’ve included the specific area for International mobility, Intensive Programmes and Erasmus+ Mobility of Individuals, being the latter financed by the European Union within the Erasmus+ Programme, whereas the former is sponsored uniquely by the foreign partner institution, in this case, Lillebaelt Academy in Denmark. These types of programmes convey very positive and overarching ideas, resonant in cross-cultural and educational benefits, valuable for all the involved partners. We would very kindheartedly like to thank the authors for having contributed with much enlightening and serious articles on a wide array of areas. Pablo M. Orduna Pórtus’s article focuses on border culture and heritage management. The author’s study is placed on two borderlands of the Iberian Peninsula: Roncal Valley (Navarre) and Riverbanks of Douro. Going beyond the linear or physical conception of the border, the author centres his study on the metaphysical and symbolic ideas of the frontier that sustain his anthropological analysis. Michal Popdora manages to find evidence for his proposal of a new conception of teaching Image Processing, based on the student-centered approach. A hands-on experience on a Project-based Learning methodology sustains the teaching project. Grounded on “a forensic-flavored style”, using the author’s own words, he shows how students can become engaged in a highly effective learning process. Cláudia Martins is already a confirmed habitué of this publication, as in every Erasmus Week she delivers a lecture on Portuguese language and culture to visiting teaching and non-teaching staff. This time, the author decided to delve into a Portugal’s official language, Mirandese, spoken in a small designated area in the northeastern part of Portugal, Miranda do Douro and its surrounding area. The author gives account of some thought-provoking facts about the language, from the origin and the survival of the language, however still a minority language, up to the moment when it was acknowledged Portugal’s second official language, together with the challenges that nowadays faces. Luís Frölen Ribeiro, João Eduardo Ribeiro, Carlos Casimiro Costa, António Duarte, Carlos Andrade from the Polytechnic Institute and Arne Svinth, John Madsen, Morten Thomsen, Kent Smidstrup, Carsten John Jacobsen from the Lillebaelt Academy, in Denmark, participate in a joint project which they describe, outlining the main goals and gains of the project. To overcome teaching difficulties regarding the engineering degrees, a 12-ECTS joint course from Lillebaelt Academy and Polytechnic Institute of Bragança was created based on the Danish model. The course Product Development and Industrial Processing was hence created. Rui Pedro Lopes presents an insightful and acute account of the Internationalization programmes in Higher Education in Europe. At one go, the author describes his own experience as a visiting lecturer, within the Erasmus+ programme, to Università Politecnica delle Marche in Ancona, Italy, in a Master’s degree in computer science, bringing to light a personal reflection on the goals and benefits of the mobility for both students and teachers. Finally, the author puts forth some suggestions that would improve the whole mobility process. We sincerely hope to have stimulated you to keep on reading, upholding the belief that these texts can represent valuable sources for both teachers and students in their research work.

QA and Enhancement Marketplace for HEIs – An Erasmus+ project

Improving European education and training system quality has been set as a key target in Europe’s strategy to become a smart, sustainable and inclusive economy by 2020 (European Commission, 2010). These objectives are more specifically defined in the so called Modernisation Agenda (European Commission, 2011). More specifically it sets a goal to improve the quality and relevance of higher education. In this process external evaluation and
Proceedings of the 11th International CDIO Conference, Chengdu University of Information Technology,
Chengdu, Sichuan, P.R. China, June 8-11, 2015.
self-assessment are seen in a key role! In the CDIO approach the 12 CDIO standards provide a framework for continuous improvement. Each institution/institutional department are encouraged to regularly do the self-evaluation using the CDIO Standards. Eight European universities identified a need for further enhancement of the self-evaluations and creation of processes with peers to reduce the inertia of heavy accreditations/evaluations in HEIs. In September 2014 these universities started an Erasmus+ project (QAEMarketPlace4HEI) aiming at
1. Developing a collaborative, comprehensive and accessible evaluation process model, methods and tools for HEIs to complement the accreditation systems.
2. Promoting, increasing and exploiting further the European collaboration in the evaluation processes and the exchange of best practices.
3. Disseminating the model, best practices and widen the cooperation to new HEIs in Europe through the partner networks.