Control basat en lògica difusa per sistemes de fangs activats. Disseny, implementació i validació en EDAR reals

En aquesta tesi es presenten dues propostes de Sistemes de Control basats en Lògica Difusa (SCLD), des del seu disseny fins a la seva implementació i validació en dues instal·lacions: l'EDAR Granollers i l'EDAR Taradell. El capítol 1 explica els conceptes bàsics per comprendre el desenvolupament dels dos SCLD i el resum d'una revisió d'articles que relacionen la lògica difusa amb aigües residuals. A continuació, s'estableixen els objectius. En el capítol 3 es presenten els materials i mètodes. Els capítols 4 i 5 exposen el treball realitzat per arribar a la implementació dels dos SCLD. Ambdós capítols presenten la mateixa estructura: presentació, definició dels objectius del SCLD, descripció de l'EDAR on s'implementa el SCLD, desenvolupament d'índexs d'avaluació, explicació del disseny del SCLD i la seva avaluació mitjançant estudis de simulació, implementació i validació del SCLD a l'EDAR i, finalment discussió del treball realitzat. En el capítol 6 s'enumeren les conclusions obtingudes.

Síntesi i caracterització de polímers floculants utilitzats en la deshidratació de fangs provinents d'EDAR

El present projecte consisteix en la síntesi i caracterització de copolímers d’acrilamida d’un 40% de cationicitat i un 40% de matèria activa obtinguts per polimerització en microemulsió inversa per a la seva posterior aplicació com a floculants d’elevat rendiment en la depuració d’aigües residuals.

Implantació de la digestió anaeròbia a la EDAR de Castell-Platja d’Aro

Estudi de la viabilitat tècnica i econòmica de la implantació de la digestió anaeròbia a l’EDAR de Castell-Platja d’Aro per tal de portar a terme un sistema de cogeneració. S’ha estudiant el funcionament actual amb digestió aeròbia i s’ha valorat mitjançant balanços de matèria, energia i econòmics els avantatges i desavantatges de substituir la digestió aeròbia per anaeròbia

Projecte d’una instal•lació d’aigua potable al municipi de Taradell

S’ha dissenyat i dimensionat la xarxa d’aigua potable amb els seus elements i components d’un dels barris més nous del municipi de Taradell de la comarca d’Osona

Pharmacological stimulation of edar signaling in the adult enhances sebaceous gland size and function.

Impaired ectodysplasin A (EDA) receptor (EDAR) signaling affects ectodermally derived structures including teeth, hair follicles, and cutaneous glands. The X-linked hypohidrotic ectodermal dysplasia (XLHED), resulting from EDA deficiency, can be rescued with lifelong benefits in animal models by stimulation of ectodermal appendage development with EDAR agonists. Treatments initiated later in the developmental period restore progressively fewer of the affected structures. It is unknown whether EDAR stimulation in adults with XLHED might have beneficial effects. In adult Eda mutant mice treated for several weeks with agonist anti-EDAR antibodies, we find that sebaceous gland size and function can be restored to wild-type levels. This effect is maintained upon chronic treatment but reverses slowly upon cessation of treatment. Sebaceous glands in all skin regions respond to treatment, although to varying degrees, and this is accompanied in both Eda mutant and wild-type mice by sebum secretion to levels higher than those observed in untreated controls. Edar is expressed at the periphery of the glands, suggesting a direct homeostatic effect of Edar stimulation on the sebaceous gland. Sebaceous gland size and sebum production may serve as biomarkers for EDAR stimulation, and EDAR agonists may improve skin dryness and eczema frequently observed in XLHED.

NF-kappaB transmits Eda A1/EdaR signalling to activate Shh and cyclin D1 expression, and controls post-initiation hair placode down growth.

A novel function of NF-kappaB in the development of most ectodermal appendages, including two types of murine pelage hair follicles, was detected in a mouse model with suppressed NF-kappaB activity (c(IkappaBalphaDeltaN)). However, the developmental processes regulated by NF-kappaB in hair follicles has remained unknown. Furthermore, the similarity between the phenotypes of c(IkappaBADeltaN) mice and mice deficient in Eda A1 (tabby) or its receptor EdaR (downless) raised the issue of whether in vivo NF-kappaB regulates or is regulated by these novel TNF family members. We now demonstrate that epidermal NF-kappaB activity is first observed in placodes of primary guard hair follicles at day E14.5, and that in vivo NF-kappaB signalling is activated downstream of Eda A1 and EdaR. Importantly, ectopic signals which activate NF-kappaB can also stimulate guard hair placode formation, suggesting a crucial role for NF-kappaB in placode development. In downless and c(IkappaBalphaDeltaN) mice, placodes start to develop, but rapidly abort in the absence of EdaR/NF-kappaB signalling. We show that NF-kappaB activation is essential for induction of Shh and cyclin D1 expression and subsequent placode down growth. However, cyclin D1 induction appears to be indirectly regulated by NF-kappaB, probably via Shh and Wnt. The strongly decreased number of hair follicles observed in c(IkappaBalphaDeltaN) mice compared with tabby mice, indicates that additional signals, such as TROY, must regulate NF-kappaB activity in specific hair follicle subtypes.

Estudi per a la construcció de l'EDAR mitjançant filtres verds de la Nou de Gaià (Tarragonès)

El tractament de les aigües en nuclis menors de 2000 habitants es troba pendent de completar per part de l’Agència Catalana de l’Aigua més concretament al corresponent Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU). El nucli de La Nou de Gaià (al Tarragonès) es troba pendent de la construcció de la corresponent instal·lació de sanejament, projectada al 2007. Alternativament a les depuradores tradicionals basades en l’ús de formigó (o materials alternatius) i en la despesa elèctrica per assegurar una aeració i una evacuació dels fangs generats, existeixen tecnologies “toves”. Aquestes tecnologies, també conegudes com a “verdes”, es basen en imitar els sistemes naturals maximitzant el seu potencial d’autodepuració. A grans trets existeixen dos formes de depurar les aigües de forma ecològica”: llacunatges (existeix una capa d’aigua lliure) i filtres verds. El present estudi es basa en l’aplicació de filtres verds de morfologia vertical i flux subsuperficial, plantat amb canyes dels generes Scirpus o Phragmites. El resultat han estat 4 bases de 35*35 per a tractar un cabal de 150 m3/d i una població equivalent de 1272.

Molecular and therapeutic characterization of anti-ectodysplasin A receptor (EDAR) agonist monoclonal antibodies.

The TNF family ligand ectodysplasin A (EDA) and its receptor EDAR are required for proper development of skin appendages such as hair, teeth, and eccrine sweat glands. Loss of function mutations in the Eda gene cause X-linked hypohidrotic ectodermal dysplasia (XLHED), a condition that can be ameliorated in mice and dogs by timely administration of recombinant EDA. In this study, several agonist anti-EDAR monoclonal antibodies were generated that cross-react with the extracellular domains of human, dog, rat, mouse, and chicken EDAR. Their half-life in adult mice was about 11 days. They induced tail hair and sweat gland formation when administered to newborn EDA-deficient Tabby mice, with an EC(50) of 0.1 to 0.7 mg/kg. Divalency was necessary and sufficient for this therapeutic activity. Only some antibodies were also agonists in an in vitro surrogate activity assay based on the activation of the apoptotic Fas pathway. Activity in this assay correlated with small dissociation constants. When administered in utero in mice or at birth in dogs, agonist antibodies reverted several ectodermal dysplasia features, including tooth morphology. These antibodies are therefore predicted to efficiently trigger EDAR signaling in many vertebrate species and will be particularly suited for long term treatments.

Edar/Eda interactions regulate enamel knot formation in tooth morphogenesis.

tabby and downless mutant mice have apparently identical defects in teeth, hair and sweat glands. Recently, genes responsible for these spontaneous mutations have been identified. downless (Dl) encodes Edar, a novel member of the tumour necrosis factor (TNF) receptor family, containing the characteristic extracellular cysteine rich fold, a single transmembrane region and a death homology domain close to the C terminus. tabby (Ta) encodes ectodysplasin-A (Eda) a type II membrane protein of the TNF ligand family containing an internal collagen-like domain. As predicted by the similarity in adult mutant phenotype and the structure of the proteins, we demonstrate that Eda and Edar specifically interact in vitro. We have compared the expression pattern of Dl and Ta in mouse development, taking the tooth as our model system, and find that they are not expressed in adjacent cells as would have been expected. Teeth develop by a well recorded series of epithelial-mesenchymal interactions, similar to those in hair follicle and sweat gland development, the structures found to be defective in tabby and downless mice. We have analysed the downless mutant teeth in detail, and have traced the defect in cusp morphology back to initial defects in the structure of the tooth enamel knot at E13. Significantly, the defect is distinct from that of the tabby mutant. In the tabby mutant, there is a recognisable but small enamel knot, whereas in the downless mutant the knot is absent, but enamel knot cells are organised into a different shape, the enamel rope, showing altered expression of signalling factors (Shh, Fgf4, Bmp4 and Wnt10b). By adding a soluble form of Edar to tooth germs, we were able to mimic the tabby enamel knot phenotype, demonstrating the involvement of endogenous Eda in tooth development. We could not, however, reproduce the downless phenotype, suggesting the existence of yet another ligand or receptor, or of ligand-independent activation mechanisms for Edar. Changes in the structure of the enamel knot signalling centre in downless tooth germs provide functional data directly linking the enamel knot with tooth cusp morphogenesis. We also show that the Lef1 pathway, thought to be involved in these mutants, functions independently in a parallel pathway.

Estudi per a la construcció de l'EDAR mitjançant filtres verds de la Nou de Gaià (Tarragonès)

El tractament de les aigües en nuclis menors de 2000 habitants es troba pendent de completar per part de l’Agència Catalana de l’Aigua més concretament al corresponent Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU). El nucli de La Nou de Gaià (al Tarragonès) es troba pendent de la construcció de la corresponent instal·lació de sanejament, projectada al 2007. Alternativament a les depuradores tradicionals basades en l’ús de formigó (o materials alternatius) i en la despesa elèctrica per assegurar una aeració i una evacuació dels fangs generats, existeixen tecnologies “toves”. Aquestes tecnologies, també conegudes com a “verdes”, es basen en imitar els sistemes naturals maximitzant el seu potencial d’autodepuració. A grans trets existeixen dos formes de depurar les aigües de forma ecològica”: llacunatges (existeix una capa d’aigua lliure) i filtres verds. El present estudi es basa en l’aplicació de filtres verds de morfologia vertical i flux subsuperficial, plantat amb canyes dels generes Scirpus o Phragmites. El resultat han estat 4 bases de 35*35 per a tractar un cabal de 150 m3/d i una població equivalent de 1272.

Implantació de la digestió anaeròbia a la EDAR de Castell-Platja d’Aro

Estudi de la viabilitat tècnica i econòmica de la implantació de la digestió anaeròbia a l’EDAR de Castell-Platja d’Aro per tal de portar a terme un sistema de cogeneració. S’ha estudiant el funcionament actual amb digestió aeròbia i s’ha valorat mitjançant balanços de matèria, energia i econòmics els avantatges i desavantatges de substituir la digestió aeròbia per anaeròbia

Proyecto de la nueva EDAR de San Clemente

El objeto de este proyecto es definir las obras e instalaciones necesarias para depurar las aguas residuales de la localidad de San Clemente (Cuenca) hasta los límites de la Legislación vigente, y su posterior vertido al cauce del río Rus.

EDAR Pezuela de las Torres.

La filosofia que impregna el presente proyecto es ofrecer a la Administración las ideas más adecuadas para solucionar la problemática existente con la máxima calidad y respeto al Medio Ambiente. Las premisas sobre las que se ha basado el diseño proyectado han sido las siguientes: aportar la solución idónea respecto a la línea de proceso adoptada, dimensionando en sentido amplio las unidades que componen la estación, para que puedan absorber las pequeñas variaciones que pudieran presentarse sobre los parámetros básicos establecidos, y previendo el espacio suficiente en el diseño de la implantación de la E.D.A.R. para una posible ampliación futura hasta un caudal doble del inicial; realizar una correcta distribución de los diversos elementos de la estación atendiendo a la secuencia lógica del proceso, a las características topográficas y geotécnicas del terreno y la obtención de una fácil y eficaz explotación, con unos gastos de mantenimiento reducidos; dotar a las instalaciones de la flexibilidad suficiente para facilitar las maniobras de operación; modular las instalaciones, teniendo en cuenta las posteriores ampliaciones. La Estación Depuradora se ha proyectado de manera que forme un conjunto armónico, tanto en aparatos como en acabado de edificios.