La eximente de miedo insuperable (art. 20.6 CP)

La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.

Bay 41-2272 Activates Host Defence Against Local And Disseminated Candida Albicans Infections.

In our previous study, we have found that 5-cyclopropyl-2-[1-(2-fluoro-benzyl)-1H-pyrazolo[3,4-b]pyridine-3-yl]-pyrimidin-4-ylamine (BAY 41-2272), a guanylate cyclase agonist, activates human monocytes and the THP-1 cell line to produce the superoxide anion, increasing in vitro microbicidal activity, suggesting that this drug can be used to modulate immune functioning in primary immunodeficiency patients. In the present work, we investigated the potential of the in vivo administration of BAY 41-2272 for the treatment of Candida albicans and Staphylococcus aureus infections introduced via intraperitoneal and subcutaneous inoculation. We found that intraperitoneal treatment with BAY 41-2272 markedly increased macrophage-dependent cell influx to the peritoneum in addition to macrophage functions, such as spreading, zymosan particle phagocytosis and nitric oxide and phorbol myristate acetate-stimulated hydrogen peroxide production. Treatment with BAY 41-2272 was highly effective in reducing the death rate due to intraperitoneal inoculation of C. albicans, but not S. aureus. However, we found that in vitro stimulation of peritoneal macrophages with BAY 41-2272 markedly increased microbicidal activities against both pathogens. Our results show that the prevention of death by the treatment of C. albicans-infected mice with BAY 41-2272 might occur primarily by the modulation of the host immune response through macrophage activation.

Bioavailability of dietary sodium copper chlorophyllin and its effect on antioxidant defence parameters of Wistar rats

BACKGROUND: There has been growing interest in sodium copper chlorophyllin (Cu-Chl) as a food colourant and supplement owing to its beneficial biological activities. Studies have revealed that this green pigment inhibits experimental carcinogenesis and interacts with proteins and genotoxic agents. Health-related activities have also been associated with the prevention of lipid peroxidation. However, intestinal absorption of this pigment has been considered insignificant, raising questions of whether eventual biological properties are related to pre- or post-absorptive actions. In this study, intestinal absorption of Cu-Chl and its appearance in serum and organs were estimated by high-performance liquid chromatography analysis in rat feeding experiments. The effect of ingested Cu-Chl on lipid peroxidation was analysed by measuring thiobarbituric acid-reactive substances and antioxidant enzyme activities in hepatic and brain tissues of oxidative stress-induced rats. RESULTS: The two main components of commercial Cu-Chl, namely Cu-chlorin e(6) and Cu-chlorin e(4), showed different digestive behaviours, and only Cu-chlorin e4 was found in serum, liver and kidneys. Antioxidant activity in vivo could be observed in brain and seemed to be related to in situ protection but not to antioxidant enzyme modulation. CONCLUSION: As at least one of the major components of Cu-Chl is effectively absorbed, further pharmacolkinetic studies are encouraged to access absorption rates and the role of ingested copper chlorophyllins in mammals. (C) 2009 Society of Chemical Industry

Mandibular gland secretions of meliponine worker bees: further evidence for their role in interspecific and intraspecific defence and aggression and against their role in food source signalling

Like ants and termites some species of stingless bees (Meliponini), which are very important pollinators in the tropics, use pheromone trails to communicate the location of a food source. We present data on the communicative role of mandibular gland secretions of Meliponini that resolve a recent controversy about their importance in the laying of such trails. Volatile constituents of the mandibular glands have been erroneously thought both to elicit aggressive/defensive behaviour and to signal food source location. We studied Trigona spinipes and Scaptotrigona aff. depilis (`postica`), two sympatric species to which this hypothesis was applied. Using extracts of carefully dissected glands instead of crude cephalic extracts we analysed the substances contained in the mandibular glands of worker bees. Major components of the extracts were 2-heptanol (both species), nonanal (T. spinipes), benzaldehyde and 2-tridecanone (S. aff. depilis). The effect of mandibular gland extracts and of individual components thereof on the behaviour of worker bees near their nest and at highly profitable food sources was consistent. Independent of the amount of mandibular gland extract applied, the bees overwhelmingly reacted with defensive behaviour and were never attracted to feeders scented with mandibular gland extract or any of the synthetic chemicals tested. Both bee species are capable of using mandibular gland secretions for intra-and interspecific communication of defence and aggression and share 2-heptanol as a major pheromone compound. While confirming the role of the mandibular glands in nest defence, our experiments provide strong evidence against their role in food source signalling.

Detrimental role of endogenous nitric oxide in host defence against Sporothrix schenckii

We earlier demonstrated that nitric oxide (NO) is a fungicidal molecule against Sporothrix schenckii in vitro. In the present study we used mice deficient in inducible nitric oxide synthase (iNOS(-/-)) and C57BL/6 wild-type (WT) mice treated with N omega-nitro-arginine (Nitro-Arg-treated mice), an NOS inhibitor, both defective in the production of reactive nitrogen intermediates, to investigate the role of endogenous NO during systemic sporotrichosis. When inoculated with yeast cells of S. schenckii, WT mice presented T-cell suppression and high tissue fungal dissemination, succumbing to infection. Furthermore, susceptibility of mice seems to be related to apoptosis and high interleukin-10 and tumour necrosis factor-alpha production by spleen cells. In addition, fungicidal activity and NO production by interferon-gamma (IFN-gamma) and lipopolysaccharide-activated macrophages from WT mice were abolished after fungal infection. Strikingly, iNOS(-/-) and Nitro-Arg-treated mice presented fungal resistance, controlling fungal load in tissues and restoring T-cell activity, as well as producing high amounts of IFN-gamma Interestingly, macrophages from these groups of mice presented fungicidal activity after in vitro stimulation with higher doses of IFN-gamma. Herein, these results suggest that although NO was an essential mediator to the in vitro killing of S. schenckii by macrophages, the activation of NO system in vivo contributes to the immunosuppression and cytokine balance during early phases of infection with S. schenckii.

Ballistic missile defence: An Australian perspective

The University of Queensland's School of Political Science and International Studies organised a round table in Canberra on 27 June 2001 that brought together a select group of government policy-makers and academic specialists to discuss the issue of ballistic missile defence (BMD). The round table provided useful insights into Australian thinking on the issue. This report seeks to summarise the essence of those discussions in order to contribute to the broader national debate.(1)

The K5 gamble: National defence and nation building under the People's Republic of Kampuchea

The K5 Plan for the defence of the Cambodian-Thai border was the response of the People's Republic of Kampuchea and its Vietnamese mentors to the threat posed by the resistance forces, particularly the Khmer Rouge, to its efforts to rebuild the nation and consolidate its administration. The very real defence gains, however, were made at the cost of bitter popular resentment over the way those gains were made.

Asian perceptions of BMD: Defence or disequilibrium?

As geopolitical competition between the United States and China intensifies, East Asian policy-makers are apprehensive about the Bush Administration's plans to develop ballistic missle defence (BMD). Missile defence threatens to undermine other fundamental assumptions aout nuclear weapons politics and arms control.