The church's mission to the mountaineers of the South / by Archdeacon Neve, of Virginia, Archdeacon Spurr, of West Virginia, Archdeacon Wentworth, diocese of Lexington, Reverend S.C. Hughson, O.H.C., of Sewanee, Tenn., Reverend E.N. Joyner, diocese of Asheville, and Reverend W.S. Claiborne ; compiled by the Rev. Walter Hughson of the district of Asheville.

http://purl.oclc.org/KUK/KDL/B92-151-29579531

Rethinking the Sacred and Secular Divide. Accounting and Accountability Practices in the Diocese of Ferrara (1431-1457)

Purpose – Informed by the work of Laughlin and Booth, the paper analyses the role of accounting and accountability practices within the 15th century Roman Catholic Church, more specifically within the Diocese of Ferrara (northern Italy), in order to determine the presence of a sacred-secular dichotomy. Pope Eugenius IV had embarked upon a comprehensive reform of the Church to counter the spreading moral corruption within the clergy and the subsequent disaffection with the Church by many believers. The reforms were notable not only for the Pope’s determination to restore the moral authority and power of the Church but for the essential contributions of ‘profane’ financial and accounting practices to the success of the reforms.
Design/methodology/approach – Original 15th century Latin documents and account books of the Diocese of Ferrara are used to highlight the link between the new sacred values imposed by Pope Eugenius IV’s reforms and accounting and accountability practices.
Findings – The documents reveal that secular accounting and accountability practices were not regarded as necessarily antithetical to religious values, as would be expected by Laughlin and Booth. Instead, they were seen to assume a role which was complementary to the Church’s religious mission. Indeed, they were essential to its sacred mission during a period in which the Pope sought to arrest the moral decay of the clergy and reinstate the Church’s authority. Research implications/limitations – The paper shows that the sacred-secular dichotomy cannot be considered as a priori valid in space and time. There is also scope for examining other Italian dioceses where there was little evidence of Pope Eugenius’ reforms.
Originality/value – The paper presents a critique of the sacred-secular divide paradigm by considering an under-researched period and a non Anglo-Saxon context.

Recerca versus docència en una experiència d'internalització dels estudis de Geografia a la Universitat de Girona: The faces of landscape, Catalonia and North Karelia = Research versus teaching in one experience of internationalization of the Geography degree studies in the University of Girona: The faces of landscape, Catalonia and North Karelia

Un dels reptes cabdals de la Universitat és enllaçar l’experiència de recerca amb la docència, així com promoure la internacionalització dels estudis, especialment a escala europea, tenint present que ambdues poden actuar com a catalitzadores de la millora de la qualitat docent. Una de les fórmules d’internacionalització és la realització d’assignatures compartides entre universitats de diferents països, fet que suposa l’oportunitat d’implementar noves metodologies docents. En aquesta comunicació es presenta una experiència en aquesta línia desenvolupada entre la Universitat de Girona i la Universitat de Joensuu (Finlàndia) en el marc dels estudis de Geografia amb la realització de l’assignatura 'The faces of landscape: Catalonia and North Karelia'. Aquesta es desenvolupa al llarg de dues setmanes intensives, una en cadascuna de les Universitats. L’objectiu és presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge aportant també metodologies d’estudi tant dels aspectes físics i ecològics com culturals que s’hi poden vincular i que són les que empren els grups de recerca dels professors responsables de l’assignatura. Aquesta part teòrica es completa amb una presentació de les característiques i dinàmiques pròpies dels paisatges finlandesos i catalans i una sortida de camp. Per a la part pràctica es constitueixen grups d’estudi multinacionals que treballen a escala local algun dels aspectes en els dos països, es comparen i es realitza una presentació i defensa davant del conjunt d’estudiants i professorat. La llengua vehicular de l’assignatura és l’anglès

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

The Negro bishop movement in the Episcopal Diocese of South Carolina /

Cover title.

A memoir of the life of the Right Rev. William Meade, D.D., bishop of the Protestant Episcopal church in the diocese of Virginia.

Mode of access: Internet.

Journal of the ... annual convention, Diocese of Western Michigan.

Vol. for 23rd (1897) includes diocesan Constitution and canons.

The centennial history of the Protestant Episcopal church in the diocese of New York, 1785-1885.

"Prepared for the press by a member of the Committee, under its direction."--Pref.

Leaders in the northern church, sermons preached in the diocese of Durham,

"Reprinted with additions ... 1907."

Journal of the ... annual convention, Diocese of Albany.

Title may vary slightly.

Address of the Rt. Rev. Stephen Elliott, to the thirty-ninth annual convention of the Protestant Episcopal Church in the diocese of Georgia.

Mode of access: Internet.

A review of certain anti-Catholic publications : viz. A charge delivered to the clergy of the diocese of Gloucester, in 1810, by George Isaac Huntingford : A charge delivered to the clergy of the diocese of Lincoln, in 1812, by George Tomline : and Observations on the Catholic question, by Lord Kenyon.

Mode of access: Internet.

Mercy, generation to generation; history of the Sisters of Mercy, Diocese of Sacramento, California.

Mode of access: Internet.