997 resultados para Difusió cultural -- Catalunya
Resumo:
Les idees que han portat a realitzar aquest projecte sn les segents: posar en valor i donar a conixer la realitat patrimonial que t Pineda de Mar, conixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar linventari delements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no noms un turisme de sol i platja, ser un projecte til i factible per a lajuntament del municipi. Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusió que es presenta en aquest treball.
Resumo:
El presente trabajo parti de la idea de vincular las tres dimensiones del pasado, presente y futuro en la representacin de la cultura hngara Catalunya, y ms concretamente en Barcelona.
Resumo:
Mster Oficial en Estudis Avanats en Histria de l'Art. Curs: 2008-2009. Directora: Imma Socias
Resumo:
Lestudi analitza alguns aspectes clau per entendre les diferncies entre els joves i adults pel que fa al consum de mitjans de comunicaci i als consums culturals a Catalunya. Aquest tipus destudi semmarca habitualment en els estudis de mercat, i sn motivats principalment per la prpia indstria de la comunicaci i la cultura, que veu en els joves un gran pblic objectiu i el pblic que mostra les noves tendncies del mercat. Aquest estudi es basa precisament en les dades del Barmetre de la Comunicaci i la Cultura, que s un gran estudi de mercat, per busca una interpretaci ms social de les dades per analitzar alguns aspectes que han estat dinters social els darrers anys. Entre aquests temes, lestudi mostra que el centre del problema no s si els joves ja no llegeixen, si els consums culturals dels joves sn baixos en general, o si entre els joves ja no es consumeix cultura i comunicaci en catal. El veritable problema s que darrera aquests tpics i aquests estereotips, samaga una realitat ms crua. I s que ja entrats en el segle XXI i desprs de 30 anys de democrcia, encara es mantenen fortes diferncies daccs a la cultura i a la comunicaci per motius de gnere, nivell destudis i classe social. I lexclusi cultural s una crua forma dexclusi social
Resumo:
Reflexi sobre les possibilitats que tenen els espais dart contemporani de les comarques gironines de constituir-se en punts de referncia importants com a dinamitzadors de turisme cultural
Resumo:
Descripci de la vida i obra de Frederic-Pau Verri, amb motiu de latorgament del Premi 2002 de lInstitut del Patrimoni Cultural de la UdG. La Revista de Girona recull el discurs que va fer en lacte de lliurament del Premi, i lautor aprofita per fer una ressenya del premiat
Resumo:
Quan en el paquet de les vacances hi va incls el patrimoni, podem imaginar-nos que aquest pot passar a convertir-se en un esquer per atreure els visitants. Aquesta possibilitat existeix. Amb tot, tamb hi ha altres formes de fer conviure lautenticitat del llegat cultural amb la seva capacitat de comunicar i atreure. Aquesta s una qesti que preocupa els especialistes en el patrimoni i el turisme. Els professors de la UdG Jos Antonio Donaire, responsable del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT), i Gabriel Alcalde, director de lInstitut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), tenen una llarga trajectria de treball en aquest camp i sn testimonis privilegiats dels canvis en les actituds dels visitants
Resumo:
Planteja un projecte extens, innovador i creatiu, que a part dun anlisi de lestat de la qesti del patrimoni a Berga i el seu s proposa noves rutes i noves propostes per conixer la histria de la ciutat de forma ms global i amena, activar, donar valor i proposar restauracions durgncia a elements poc valorats i poc difosos. Fer que la cultura de Berga sigui molt ms que la Patum, un patrimoni sostenible durant tot lany, proper a tota classe de persones, famlies, collectius.... S'ha volgut crear una visi global de la cultura Berguedana, una ruta que indagui des dels orgens fins lactualitat de la capital de comarca, ja que les propostes actuals que sofereixen des de lOficina de turisme de la ciutat, segmenten la histria en parts i per tant els donen ms valor, en detriment daltres que al meu parer tamb sn cabdals en la formaci de lactual Berga
Resumo:
Es fa una anlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes, i s'estudia si el monument est ben gestionat. En el cas d'identificar mancances es plantegen estratgies i actuacions de millora de la gesti per tal d'aconseguir un mxim rendiment, tot tenint en compte la sostenibilitat
Resumo:
Estudi del paper dels museus entre 1990 i 2000 a la provncia de Girona, especialment a la ciutat de Girona. Reflexi sobre el paper turstic dels museus en aquesta zona, i sobre les accions que es podrien emprendre. A partir de diferents dades, estudi de tipus dusuaris, inters del visitant, museus ms visitats, etc
Resumo:
Resum del I Congrs catal de Museus Locals i Comarcals, qu va tenir lloc al novembre de 1989 a Arbcies i Olot
Resumo:
Estudi del conjunt patrimonial del Fortim amb l'objectiu de valorar-ne els elements histrics, paisatgsitcs i patrimonials i fer una proposta de millora. L'estudi proposa tamb uns itineraris combinats per tal d'englobar tots els elements patrimonials
Resumo:
La Universitat de Girona i l'Ajuntament de Roses han signat un conveni de collaboraci que t per objectiu dotar una beca de recerca que ha de concloure en una tesi doctoral sobre la interpretaci, la gesti i l'educaci del patrimoni cultural rosinc
Resumo:
Mster Oficial en Gesti del Patrimoni Cultural
Resumo:
Anlisi dels canvis de la ciutat de Girona des del punt de vista turstica, tendint cap a la popularitzaci, i del paper important del guia turstic en aquest sentit, sobretot en la difusió del patrimoni cultural
