Crisi de l'euro, identitat europea i la sostenibilitat de la UE com a projecte transnacional. Narratives mediàtiques de la crisi de deute europeu (anys 2010-2011) a la premsa de referència de diferents països de la UE.

El present treball, Crisi de l’euro, identitat europea i la sostenibilitat de laUE com a projecte transnacional. Narratives mediàtiques de la crisi dedeute europeu (anys 2010-2011) a la premsa de referència de diferentspaïsos de la UE, és una proposta de recerca doctoral. La recerca que esproposa pretèn reflexionar sobre fins a quin punt es dónen les condicionsper a l’existència d’una esfera pública europea en la premsa de referènciageneralista, a partir de l’estudi de les cobertures informatives sobre la criside deute sobirà a la zona Euro efectuades per diaris del Regne Unit,França, Espanya, Alemanya i Itàlia. Amb aquest objectiu, es dissenya una recerca empírica centrada en determinar el grau de convergència discursiva i la visibilitat i els valors atorgats a institucions europees i estatals, i a col·lectius identitaris mitjançant l’estudi d’agendes mediàtiques, frames, idees polítiques i fonts informatives.

Deute públic europeu : els Eurobons

En el següent Treball de Fi de Carrera, s’explicarà l’origen i les causes de la crisi de deute sobirà europeu. Observarem també la situació de cada un dels 17 països que composen la unió monetària i veurem possibles solucions a adoptar en el curt, mig i llarg termini. Un cop vistes les possibles solucions, ens centrarem amb els Eurobons, un instrument innovador, el qual s’està valorant la seva implantació a la zona euro. Analitzarem les seves característiques, si seria convenient i quines propostes s’han fet perquè s’implantin.

Estudi sobre els llindars ventilatoris i el deute d'oxigen en nens i nenes de 7 a 13 anys. 'Estudio sobre los umbrales ventilatorios y la deuda de oxígeno en niños y niñas de 7 a 13 años'.

1) Observar la respuesta ventilatoria en una prueba de esfuerzo y la aplicabilidad de los criterios de detección de los umbrales ventilatorios en un grupo de niños. 2) Estudiar la correlación: entre los criterios más habitualmente utilizados en la determinación de los umbrales ventilatorios; entre dos métodos de cálculo del 'do2 max. 'diferentes; de los umbrales ventilatorios con el 'do2 max.'; y de estos dos parámetros con el 'vo2 max'. 3) Ofrecer datos sobre: los umbrales ventilatorios en una población infantil no-entrenada de nuestra comunidad; el 'do2 max. 'obtenidos en población infantil no-entrenada de los dos sexos de edades comprendidas entre los 7 y los 13 años. 4) Observar diferencias atribuibles a la edad y al sexo durante la etapa estudiada respecto a los umbrales ventilatorios y al 'do2 max.'. 82 niños y niñas de edades comprendidas entre los 7 y los 13 años procedentes de la zona de Esplugues, Cornellà y Sant Just Desvern (Barcelona). Se desarrolla en sesiones. Antes de cada una se procede a calibrar el analizador de gases. Previamente los niños/as han sido explorados basalmente para proceder a ser pesados y tallados. A continuación, y mientras se los monitoriza, reciben la información sobre la prueba de esfuerzo que deben realizar. Una vez finalizada ésta y en base a las variables registradas por el ergoanalizador se determinan los siguientes parámetros: vo2 max., U. Aer., U.A. y 'do2 max.'. 92 pruebas de esfuerzo. Gráficas de los parámetros a observar. Hojas de información a padres y alumnos. Observadores experimentados. Material específico. Estadística descriptiva de las variables estudiadas (por grupos de edad y sexo). Estadística inferencial: -se estudia el índice de correlación; -se realiza un análisis de varianza para los grupos de edades; -se aplica la prueba t para observar las diferencias intersexuales de cada uno de los parámetros estudiados. 1) No se ha encontrado correlación para la determinación del uv1 entre los criterios utilizados. 2) Los criterios utilizados para la determinación del uv2 se correlacionan. 3) El uv1 y el uv2 correlacionan entre ellos cuando se determinan, respectivamente, a través de criterios que utilizan los equivalentes respiratorios y los que utilizan las inflexiones descritas por la ve, pero no correlacionan cuando se intercambian los tipos de criterios utilizados. 4) No hay mucha correspondencia entre los resultados derivados de la expresión de los uv en valores absolutos y relativos. 5) El uv2 correlaciona con el vo2 max. No parece ni rentable ni aconsejable iniciar el entrenamiento específico del metabolismo energético antes de las etapas pre-puberales (por lo que respecta a las cualidades anaeróbicas lácticas y aeróbicas).

Àfrica, deute o educació? : joc de rol. 'África, ¿deuda o educación? : juego de rol'.

Resumen basado en el del documento en catalán

Endeudamiento y ciclos políticos presupuestarios: el caso de los ayuntamientos catalanes

Este trabajo de investigación se dirige sobre el ámbito de los gobiernos locales y su objetivo es el de analizar cuál es el papel del endeudamiento en los ciclos políticos presupuestarios, contrastando si, en la utilización de este instrumento financiero, se da una distribución temporal estratégica en torno a las citas electorales, y si la existencia de estos ciclos puede resultar un factor explicativo del endeudamiento acumulado en los gobiernos locales. Para el contraste empírico se utilizan datos presupuestarios de los ayuntamientos catalanes con una población superior a los 10.000 habitantes, para los cuales disponemos de datos durante el periodo 1988-1999, en total 86 municipios. La metodología empleada está basada en una Prueba T para muestras relacionadas.

Valuation of defaultable bonds and debt restructuring

In this paper we develop a contingent valuation model for zero-coupon bonds with default. In order to emphasize the role of maturity time and place of the lender’s claim in the hierarchy of debt of a firm, we consider a firm that issues two bonds with different maturities and different seniorage. The model allows us to analyze the implications of both debt renegotiation and capital structure of a firm on the prices of bonds. We obtain that renegotiation brings about a significant change in the bond prices and that the effect is dispersed through different channels: increasing the value of the firm, reallocating payments, and avoiding costly liquidation. Moreover, the presence of two creditors leads to qualitatively different implications for pricing, while emphasizing the importance of bond covenants and renegotiation of the entire debt.

El Alivio de la deuda en Africa ¿hacia la reducción de la pobreza?

En este artículo se estudian las oportunidades de reducción de la pobreza en África subsahariana surgidas a raíz de la reciente propuesta de condonación de deuda del G-7, del Banco Mundial y del Fondo Monetario Internacional, la llamada Iniciativa PPAE. En primer lugar se realiza un repaso histórico al proceso de endeudamiento africano a partir de las independencias en los años 60, señalando sus causas y analizando la estructura de la deuda. En segundo lugar, se analizan los términos de la Iniciativa, estudiando su planteamiento, implementación y estado de aplicación a fecha de junio de 2001. Finalmente se aportan elementos de crítica a la Iniciativa desde un enfoque de desarrollo humano, apuntando las limitaciones de ésta de cara a la reducción de la pobreza en África subsahariana

Creación de alternativas productivas al modelo de la soja RR a partir de los criterios definidos por la población de Basavilbaso, Argentina

El consumo desmesurado de energía por parte de los países del Norte lleva a la creación de una deuda ecológica en los países del Sur. Ésta se debe, entre otros factores, al modelo agrario introducido con la “Nueva Revolución Verde”. En Argentina los monocultivos de sojaRR están potenciando la pérdida de la soberanía alimentaria en todo el país. Al mismo tiempo, las políticas energéticas europeas van a provocar una subida en la demanda de materias primas para la producción de biocombustible, lo que llevará a un aumento de la superficie de sojaRR en Argentina. El objetivo de este estudio es la creación de alternativas productivas mediante la implicación de la población de un municipio argentino. A través de la metodología de análisis social “CLIP” se han identificado los diferentes actores implicados en el modelo agrario que a lo largo del trabajo plantean propuestas de cambio para el sector agropecuario de su municipio. El resultado ha sido el planteamiento de cuatro grandes alternativas: la agricultura orgánica, la rotación de actividades, las producciones avícolas y apícolas y la diversificación de cultivos energéticos. Viendo que la tipología de consumo del Norte afecta directamente en la vida de los países del Sur, en todas las alternativas propuestas en este caso de estudio, se acaba por apostar por la creación de redes productivas y comerciales locales que potencien los beneficios en los países productores sin abandonar las posibilidades del mercado internacional.

Fiscal insurance and debt management in OECD economies

Assuming the role of debt management is to provide hedging against fiscal shocks we consider three questions: i) what indicators can be used to assess the performance of debt management? ii) how well have historical debt management policies performed? and iii) how is that performance affected by variations in debt issuance? We consider these questions using OECD data on the market value of government debt between 1970 and 2000. Motivated by both the optimal taxation literature and broad considerations of debt stability we propose a range of performance indicators for debt management. We evaluate these using Monte Carlo analysis and find that those based on the relative persistence of debt perform best. Calculating these measures for OECD data provides only limited evidence that debt management has helped insulate policy against unexpected fiscal shocks. We also find that the degree of fiscal insurance achieved is not well connected to cross country variations in debt issuance patterns. Given the limited volatility observed in the yield curve the relatively small dispersion of debt management practices across countries makes little difference to the realised degree of fiscal insurance.

In Search of a theory of debt management

A growing literature integrates theories of debt management into models of optimal fiscal policy. One promising theory argues that the composition of government debt should be chosen so that fluctuations in the market value of debt offset changes in expected future deficits. This complete market approach to debt management is valid even when the government only issues non-contingent bonds. A number of authors conclude from this approach that governments should issue long term debt and invest in short term assets. We argue that the conclusions of this approach are too fragile to serve as a basis for policy recommendations. This is because bonds at different maturities have highly correlated returns, causing the determination of the optimal portfolio to be ill-conditioned. To make this point concrete we examine the implications of this approach to debt management in various models, both analytically and using numerical methods calibrated to the US economy. We find the complete market approach recommends asset positions which are huge multiples of GDP. Introducing persistent shocks or capital accumulation only worsens this problem. Increasing the volatility of interest rates through habits partly reduces the size of these simulations we find no presumption that governments should issue long term debt ? policy recommendations can be easily reversed through small perturbations in the specification of shocks or small variations in the maturity of bonds issued. We further extend the literature by removing the assumption that governments every period costlessly repurchase all outstanding debt. This exacerbates the size of the required positions, worsens their volatility and in some cases produces instability in debt holdings. We conclude that it is very difficult to insulate fiscal policy from shocks by using the complete markets approach to debt management. Given the limited variability of the yield curve using maturities is a poor way to substitute for state contingent debt. The result is the positions recommended by this approach conflict with a number of features that we believe are important in making bond markets incomplete e.g allowing for transaction costs, liquidity effects, etc.. Until these features are all fully incorporated we remain in search of a theory of debt management capable of providing robust policy insights.

Debt enforcement and relational contracting

We examine how third-party debt enforcement affects the emergence and performance ofrelational contracts in credit markets. We implement an experiment with finitely repeatedcredit relationships in which borrowers can default. In the weak enforcement treatmentdefaulting borrowers can keep their funds invested. In the strong enforcement treatmentdefaulting borrowers have to liquidate their investment. Under weak enforcement fewerrelationships emerge in which loans are extended and repaid. When such relationships doemerge they exhibit a lower credit volume than under strong enforcement. These findingssuggest that relational contracting in credit markets requires a minimum standard of thirdpartydebt enforcement.

The hidden costs of hidden debt

We report evidence that salience may have economically signi.cant e¤ects on homeowners.borrowing behavior, through a bias in favour of less salient but more costly loans. Survey evidence corroborates the existence of such a bias. We outline a simple model in which some consumers are biased and show that under plausible assumptions this affects prices in equilibrium. Market data support the predictions of the model.

La CPP en el context sanitari

Finançament del Nou Hospital Universitari de Son Dureta: Col·laboració público-privadaes un treball de recerca que tracta sobre la financiació d’un hospital respecte a la sevaconstrucció i la posterior explotació.En aquest treball podem trobar dos parts ben diferenciades: la part teòrica i la part practica.En la primera part del treball analitzem com és un contracte de col·laboració públicoprivada(CPP), per després identificar els principals axiomes d’aquests tipus de contractesen el contracte de CPP que s’ha realitzat per la financiació del Nou Hospital de Son Dureta.En la segona part, analitzem la col·laboració publico- privada que s’ha realitzat en aquesthospital concret. S’ha analitzat des de un punt de vista econòmic, polític i social.També s’ha fet una comparació de la col·laboració público-privada envers la col·laboraciótradicional. Les conclusions de la comparació son des de el punt de vista de l’administració,el sector privat i dels usuaris.És realment més eficient, econòmicament parlant, la col·laboració público-privada que lacol·laboració tradicional?La CPP és un recurs que utilitza l’estat per tal de disminuir el deute i sanejar els seuscomptes?Realment es guanya amb qualitat per l’entrada del sector privat en temes d’administraciópública?Qui és el principal beneficiat per la realització d’aquest tipus de col·laboració (sectorpúblic, sector privat, usuaris)?Aquestes són algunes de les hipòtesi que hem intentat anar responent al llarg del treball.

Les Crisis asiàtiques i el procés de globalització : el cas de Corea del Sud

Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.

Un modelo de riesgo de crédito basado en opciones compuestas con barrera. Aplicación al mercado continuo español

In this work the valuation methodology of compound option written on a downand-out call option, developed by Ericsson and Reneby (2003), has been applied to deduce a credit risk model. It is supposed that the firm has a debt structure with two maturity dates and that the credit event takes place when the assets firm value falls under a determined level called barrier. An empirical application of the model for 105 firms of Spanish continuous market is carried out. For each one of them its value in the date of analysis, the volatility and the critical value are obtained and from these, the default probability to short and long-term and the implicit probability in the two previous probabilities are deduced. The results are compared with the ones obtained from the Geskemodel (1977).