5 resultados para Desinformació
Resumo:
El ecosistema comunicacional y digital se ha convertido paulatinamente en un escenario sobresaturador e infoxicador. Los medios tradicionales buscan competir por la audiencia frente a las propuestas digitales, generalmente difundiendo contenidos pseudoinformativos de gran valor l??mbico, pero carente de utilidad en el proceso de toma de decisiones. Se revisan y refieren distintas contribuciones acad??micas multidisciplinares que, desde el seno de las teor??as de la alfabetizaci??n medi??tica, digital e informacional, proponen recomendaciones para enfrentar la situaci??n. Se habla de la sociedad medi??tico-digital en un contexto de convergencia de medios y pantallas, esbozando los cambios sociales en que est??n insertas las audiencias. Se concluye que es necesario adaptar una ecolog??a de medios desde la perspectiva del usuario, sin abandonar los esfuerzos que desde la Educomunicaci??n y la pol??tica de comunicaci??n para promover contenidos educativos, culturales e informativos de calidad desde una ??ptica de pluralismo, participaci??n ciudadana.
Resumo:
Les comunitats de veïns i els seus problemes han evolucionat molt el darrer segle; la impossibilitat de trobar un horari de reunió comú compatible, la falta de temps per a realitzar tasques administratives o la desinformació en l’àmbit jurídic en són exemples. Aquest projecte presenta una solució adaptada a aquestes necessitats basada en una eina TIC de gestió de comunitats que estalviarà temps i diners a veïns i professionals, posant a l’abast la informació i els diferents recursos relatius a la gestió de la comunitat en qualsevol lloc i moment, automatitzant part del procés administratiu dels gestors de comunitats
Resumo:
Nosaltres mateixes som una prova de l’interès creixent que desperta l’ecologia en la societat d’avui en dia. Però també és important destacar que en aquesta ciència relativament jove hi ha molts tòpics i desconeixement. Per això vam pensar que a través d’aquest treball aconseguiríem combatre, al menys a nivell personal i d’entorn proper, aquesta desinformació.A més, pel nostre propi futur ens serà útil tot el que puguem aprendre en aquest anàlisi, ja que, com estem veient els darrers anys, la conscienciació ecològica és necessària per començar a frenar l’impacte mediambiental que té la nostra forma de vida i de treball actual.Un cop escollit el tema general, ens calia especificar. Vam pensar que construir-se una casa sostenible és el que marca la frontera entre viure d’acord amb el pensament ecològic i no contaminar o fer només petites aportacions a la preservació del medi ambient sense implicarse completament. Llavors ens vam adonar que un altre dels tòpics en el tema de l’ecologia ésrelacionar-la amb una gran despesa de diners. Vam lligar aquestes dues idees i vam arribar a la conclusió que l’estudi de la rendibilitat d’una casa sostenible seria molt interessant.L’objectiu del nostre treball és calcular la rendibilitat de la remodelació d’una casa convencional per convertir-la en sostenible. Sabem que la rendibilitat d’una casa sostenible no només depèn del factor econòmic, sinó també del moral. Però un anàlisi des d’aquesta perspectiva és molt difícil de comptabilitzar i, en tots els casos que hem vist, les persones que actualment es fan una casa sostenible és per conviccions morals. Tal com ens va dir l’Antoni Mestres, propietari d’una casa ecològica i sostenible: “Saber que et dutxes, rentes les mans i rentes la roba amb aigua calenta escalfada pel sol amb un cost gairebé zero, és tot un plaer”.A més, ens hem plantejat dues hipòtesis inicials: per una banda ser sostenible suposa un estalvi mensual en despeses i, per una altra, a llarg termini surt a compte la inversió inicial.
Resumo:
La interacció de l’home amb les diferents espècies amb les quals cohabita ha creat casos com el del Voltor Negre (Aegypius monachus), l’au necròfaga més gran d’Europa, que actualment es troba en perill d’extinció. La utilització del territori per a ús antropogènic (ramaderia, xarxes elèctriques, zones urbanes,...) ha fet disminuir la població d’aquesta espècie. Així com la incursió, de manera indirecta, en aquestes poblacions degut a l’acció de l’home podem destacar-ne’n dos, el més rellevant és la intoxicació per verí, degut a l’ús il·legal d’aquestes substàncies per al control de depredadors fa que els tòxics vagin pujant per la piràmide tròfica. La segona causa rellevant és la disminució d’aliment degut a la mixomatosis i a la normativa existent d’obligatorietat de retirada dels animals morts a muntanya per sota dels 1400m. Al fer l’anàlisi de problemàtiques, s’observa que la gran majoria són antròpiques, degudes a la desinformació i al desconeixement, per tant; per a realitzar un bon pla de reintroducció és necessari fer un treball previ de socialització de les poblacions de la zona per a que el projecte sigui eficient. El projecte consisteix en fer una conscienciació social als diferents grups implicats (turisme, escoles i població; ramaders i caçadors), mitjançant documents gràfics, material educatiu, material de suport i materials i mètodes de divulgació. Per a que la vall d’Alinyà i Boumort passin a ser destacades per la presencia establerta de les quatre aus necròfagues més rellevants d’Europa; l’Aufrany, el Trencalòs, el voltor comú i el nostre protagonista: el Voltor Negre.
Resumo:
Este estudio se centra en el papel de la fotografía en la construcción de la representación social (RS) del medio ambiente. En el contexto de una investigación sobre la RS de los problemas ambientales en la prensa (Castrechini y Pol, 2006), se ha encontrado que un elemento clave de esta representación social está formado por los elementos gráficos. En este trabajo se presentan los resultados del análisis de las referencias fotográficas utilizadas para ilustrar y/o acompañar tales noticias. Se analizó una muestra de 266 fotografías procedentes de dos diarios: La Vanguardia y El País en su edición barcelonesa. El período de estudio comprendió desde el año 1992 hasta el 2002. El procedimiento consiste en categorizar los diferentes temas contenidos en las fotografías. Para su categorización no se parte de un sistema de categorías establecido a priori, sino que éste se ha ido construyendo a partir de la información proporcionada por el propio material analizado (Strauss y Corbin, 1990). Se obtienen cuatro categorías principales: actores sociales, paisajes, afectación del medio ambiente y acciones sociales. Destaca una presencia mayoritaria de figuras políticas que puede reflejar el uso (y abuso) interesado de la prensa de algunas fuentes informativas y/o la hegemonía de una fuente por encima de las otras. Por otra parte, es de resaltar la alta presencia de fotografías de escenario urbanos. Ello puede estar indicando un cambio en la representación social del medio ambiente, históricamente referido al paisaje natural y reflejo de la asociación tradicional entre naturaleza y conservacionismo. Las pruebas estadísticas realizadas muestran la existencia de diferencias significativas en cuanto al tipo de tema contenido en las fotografías a lo largo del período analizado.