L'Home d'Orce: una controvèrsia pública

L’any 1983, el fragment de crani VM-0, trobat a Venta Micena (Orce, Granada), va ser atribuït al gènere Homo per Josep Gibert, Salvador Moyà-Solà i Jordi Agustí. Un any més tard, el mateix fragment va ser atribuït a Equus per altres investigadors mitjançant el diari El País. No és fins a tres anys més tard que es publica el primer article científic seguint aquesta atribució. Només Josep Gibert continua defensant el caràcter humà de VM-0, que mai serà totalment acceptat per la comunitat científica. Els mitjans de comunicació, concretament els diaris, esdevenen l’espai de debat científic. Aquest debat, i el gran rebombori que causen els diaris, tenen influència en el desenvolupament "normal" de la ciència.

Ciència per ser optimistes

Cada any es publiquen desenes de milers de treballs científics, però de tots els que he tingut constància aquests darrers dotze mesos en vull destacar dos per la càrrega simbòlica que tenen en relació amb l"optimisme.

L'increment del turisme mèdic. Cada cop més persones recorren a la sanitat d'altres països per tractar-se

Una de les indústries que ha augmentat més espectacularment el seu desenvolupament ha estat la mèdico-farmaceutica gràcies als descobriments científics i a l'aplicació de nous tractaments.

Les batzegades de la ciència

La ciència avança a batzegades. Cada nova troballa la impulsa cap a una direcció determinada, no sempre la mateixa. Generalment la conclusió definitiva a qualsevol pregunta científica és la suma de totes aquestes batzegades. El problema és que molts cops no sabem quantes en queden abans de trobar la resposta definitiva [...].

La biologia està de dol

Aquest estiu ens han deixat tres grans científics que van centrar la seva recerca en l'origen i el funcionament de la vida: Francis Crick, codescobridor de l'estructura del DNA; Edward Lewis, pioner en la recerca de gens que controlen el desenvolupament embrionari, i Joan Oró, que va estudiar els orígens de la vida [...].

Immortalitat

Els humans sempre hem buscat la immortalitat, i potser de tant buscar-la en- cara no ens hem adonat que ja en som. Bé, de fet, com a persones individuals, no som pas immortals, però els nostres gens si que ho són. El raonament és molt simple: si tots els éssers vius descendim d'un mateix ancessor, tots haurem heretat característiques d'ell, codificades al material genètic. Per tant, en tots nosaltres sobreviuen característiques d'aquell reeixit intent vital primigeni, de la mateixa manera que en els nostres descendents, siguin humans o pertanyin a qualsevol altra espècie humanoide successora nostra que la selecció natural afavoreixi, si es dóna el cas, sobreviuran els nostres gens, assegurant-nos la immortalitat genètica [...].

Les competències de lectura i escriptura per adquirir coneixements científics en diferents contextos

La comunicació de les idees gràcies a l'ús de llenguatges diversos permet l'emergència de nous coneixements, tant en les ciències com a les classes de ciències. La condició és que correspongui a un diàleg en el qual es plantegin preguntes, i s'expressin les idees, les quals han d'evolucionar per tal d'elaborar una resposta raonable a la pregunta inicial. L'ensenyament de les ciències a l'escola necessita aquest diàleg, que només serà possible si els estudiants i els professors desenvolupen les competències lingüístiques pròpies de l'activitat científica, tal com es presenten avui en els diferents mitjans de comunicació. Amb això, els alumnes i els professors han d'interaccionar amb informacions presentades amb formats diversos i poder 'navegar' per internet de manera intencionada; a més a més han de ser capaços de mantenir un diàleg compromés i intel•ligent que els permeti intervenir en experiments propis dels coneixements escolars, construir evidències amb un ús adequat del llenguatge multimodal (signes, imatges, gràfics….) i donar significat a nous esdeveniments que siguin rellevants per a les ciències

Comparativa treball individual vs. treball de parella. Anàlisi a través de diferents tipologies de textos científics i preferències de l'alumnat

Els alumnes elaboren produccions de qualitat superior quan treballen en parelles que quan ho fan individualment. Sota aquesta màxima, l’estudi demostra que quan els alumnes escriuen textos científics descriptius, justificatius i descriptius-justificatius en parella milloren aspectes relacionats amb determinades habilitats inherents a qualsevol tipus de text, com l’estructuració de la informació i l’adequació del llenguatge al context, i d’altres específiques de textos descriptius i justificatius. És sorprenent constatar que aquesta millora es dóna en tot tipus d’alumnes, tant aquells amb hàbits d’estudi superiors com aquells amb dificultats d’aprenentatge, i que els avantatges d’aquesta metodologia de treball no es circumscriuen tan sols a l’àmbit acadèmic; els alumnes prefereixen treballar en parella perquè els permet compartir punts de vista i ajudar-se mútuament. Per tant, els resultats demostren que complementar les classes de ciències amb el treball en parella possibilita assolir amb més garanties l’aprenentatge significatiu dels nostres alumnes.

L'edició digital d'articles científics accessibles per a cecs

Es presenta una revisió de la literatura sobre l'edició digital d'articles científics accessibles per a persones cegues.

Els fonaments científics transdisciplinaris de la integració

La autora reflexiona sobre la necesidad de profundizar en los fundamentos científicos de los nuevos planteamientos integradores de la Educación especial desde el análisis de la relación entre el dentro y el fuera de las instituciones, la normalidad y, la anormalidad, el conocimiento científico y la experiencia vivida, la ciencia y la ética, como binomios significativos en la construcción de dicha disciplina y sus prácticas. Ahondar en los fundamentos científicos de la integración supone, para la autora, plantearse el sentido de una interdisciplinariedad que requiere de unos planteamientos crìticos con las escisiones y dicotomìas tradicionales del pensamiento científico positivista para alcanzar una transdisciplinariedad que aborde la complejidad y la unidad diversa de lo real.

Elaboració d"una base de dades per a l"autoformació i autoavaluació de coneixements i competències en estudis científics superiors

L'objectiu principal és oferir uns recursos educatius multimèdia (en format HTML i JAVA) utilitzables en línea (Internet) o en suport autònom (CD-ROM) per a l'autoformació i l'autoevaluació ...

L'estímul del talent per progressar. El programa Noustalents.cat s'ha de convertir en un planter de joves científics

Divendres passat, el president Montilla, amb els consellers Maragall i Huget, va presentar el programa Noustalents.cat, un projecte gestionar per Talència -Institució per Foment de la Recerca Catalana i la Viència- que té per objectiu la promoció del talent en ciències naturals i socials, tecnologia i matemàtiques.

El tractament arxivístic dels fons personals de científics

La primera part d’aquest treball està dedicada a la caracterització dels fons personals de científics, analitzant-los com a fons personals d’una banda i com a fons de ciència de l’altra. Des d’ambdues vessants identifiquem unes característiques pròpies que els singularitzen dins d’aquestes tipologies generals, posen de manifest la seva fragilitat i a la vegada justifiquen la necessitat d’un tractament arxivístic diferenciat. Advocant per una col•laboració activa entre arxivers i historiadors de la ciència, a la segona part es proposen unes pautes per al tractament integral d’aquests fons particulars, des de la primera gestió de l’ingrés fins a la seva difusió, tenint-ne en compte les especificitats, les peculiaritats del context de producció científica i les diverses casuístiques que es poden donar en un fons d’aquestes característiques. Paraules clau: fons personals de científics, tractament arxivístic, tractament integral de fons, arxius en història de la ciència

Parcs científics i tecnològics : la creació de nous entorns favorables a la innovació

Un parc científic té dos objectius primordials. El primer és actuar d’ens catalitzador del desenvolupament econòmic regional. El segon implica facilitar l’aparició i el creixement de noves empreses de base tecnològica i alhora, la transferència de coneixement de la universitat a les empreses