A formalization for multi-agent decision support in cooperative environments. A framework for situated agents

La tesis propone un marco de trabajo para el soporte de la toma de decisiones adecuado para soportar la ejecución distribuida de acciones cooperativas en entornos multi-agente dinámicos y complejos. Soporte para la toma de decisiones es un proceso que intenta mejorar la ejecución de la toma de decisiones en escenarios cooperativos. Este proceso ocurre continuamente en la vida diaria. Los humanos, por ejemplo, deben tomar decisiones acerca de que ropa usar, que comida comer, etc. En este sentido, un agente es definido como cualquier cosa que está situada en un entorno y que actúa, basado en su observación, su interpretación y su conocimiento acerca de su situación en tal entorno para lograr una acción en particular.Por lo tanto, para tomar decisiones, los agentes deben considerar el conocimiento que les permita ser consientes en que acciones pueden o no ejecutar. Aquí, tal proceso toma en cuenta tres parámetros de información con la intención de personificar a un agente en un entorno típicamente físico. Así, el mencionado conjunto de información es conocido como ejes de decisión, los cuales deben ser tomados por los agentes para decidir si pueden ejecutar correctamente una tarea propuesta por otro agente o humano. Los agentes, por lo tanto, pueden hacer mejores decisiones considerando y representando apropiadamente tal información. Los ejes de decisión, principalmente basados en: las condiciones ambientales, el conocimiento físico y el valor de confianza del agente, provee a los sistemas multi-agente un confiable razonamiento para alcanzar un factible y exitoso rendimiento cooperativo.Actualmente, muchos investigadores tienden a generar nuevos avances en la tecnología agente para incrementar la inteligencia, autonomía, comunicación y auto-adaptación en escenarios agentes típicamente abierto y distribuidos. En este sentido, esta investigación intenta contribuir en el desarrollo de un nuevo método que impacte tanto en las decisiones individuales como colectivas de los sistemas multi-agente. Por lo tanto, el marco de trabajo propuesto ha sido utilizado para implementar las acciones concretas involucradas en el campo de pruebas del fútbol robótico. Este campo emula los juegos de fútbol real, donde los agentes deben coordinarse, interactuar y cooperar entre ellos para solucionar tareas complejas dentro de un escenario dinámicamente cambiante y competitivo, tanto para manejar el diseño de los requerimientos involucrados en las tareas como para demostrar su efectividad en trabajos colectivos. Es así que los resultados obtenidos tanto en el simulador como en el campo real de experimentación, muestran que el marco de trabajo para el soporte de decisiones propuesto para agentes situados es capaz de mejorar la interacción y la comunicación, reflejando en un adecuad y confiable trabajo en equipo dentro de entornos impredecibles, dinámicos y competitivos. Además, los experimentos y resultados también muestran que la información seleccionada para generar los ejes de decisión para situar a los agentes, es útil cuando tales agentes deben ejecutar una acción o hacer un compromiso en cada momento con la intención de cumplir exitosamente un objetivo colectivo. Finalmente, algunas conclusiones enfatizando las ventajas y utilidades del trabajo propuesto en la mejora del rendimiento colectivo de los sistemas multi-agente en situaciones tales como tareas coordinadas y asignación de tareas son presentadas.

Disseny d'agents físics: inclusió de capacitats específiques per a l'avaluació de l'eficiència d'accions

L'experiència de l'autor en la temàtica d'agents intel·ligents i la seva aplicació als robots que emulen el joc de futbol han donat el bagatge suficient per poder encetar i proposar la temàtica plantejada en aquesta tesi: com fer que un complicat robot pugui treure el màxim suc de l'autoconeixement de l'estructura de control inclosa al seu propi cos físic, i així poder cooperar millor amb d'altres agents per optimitzar el rendiment a l'hora de resoldre problemes de cooperació. Per resoldre aquesta qüestió es proposa incorporar la dinàmica del cos físic en les decisions cooperatives dels agents físics unificant els móns de l'automàtica, la robòtica i la intel·ligència artificial a través de la noció de capacitat: la capacitat vista com a entitat on els enginyers de control dipositen el seu coneixement, i a la vegada la capacitat vista com la utilitat on un agent hi diposita el seu autoconeixement del seu cos físic que ha obtingut per introspecció. En aquesta tesi es presenta l'arquitectura DPAA que s'organitza seguint una jerarquia vertical en tres nivells d'abstracció o mòduls control, supervisor i agent, els quals presenten una estructura interna homogènia que facilita les tasques de disseny de l'agent. Aquests mòduls disposen d'un conjunt específic de capacitats que els permeten avaluar com seran les accions que s'executaran en un futur. En concret, al mòdul de control (baix nivell d'abstracció) les capacitats consisteixen en paràmetres que descriuen el comportament dinàmic i estàtic que resulta d'executar un controlador determinat, és a dir, encapsulen el coneixement de l'enginyer de control. Així, a través dels mecanismes de comunicació entre mòduls aquest coneixement pot anar introduint-se als mecanismes de decisió dels mòduls superiors (supervisor i agent) de forma que quan els paràmetres dinàmics i estàtics indiquin que pot haver-hi problemes a baix nivell, els mòduls superiors es poden responsabilitzar d'inhibir o no l'execució d'algunes accions. Aquest procés top-down intern d'avaluació de la viabilitat d'executar una acció determinada s'anomena procés d'introspecció. Es presenten diversos exemples per tal d'il·lustrar com es pot dissenyar un agent físic amb dinàmica pròpia utilitzant l'arquitectura DPAA com a referent. En concret, es mostra tot el procés a seguir per dissenyar un sistema real format per dos robots en formació de comboi, i es mostra com es pot resoldre el problema de la col·lisió utilitzant les capacitats a partir de les especificacions de disseny de l'arquitectura DPAA. Al cinquè capítol s'hi exposa el procés d'anàlisi i disseny en un domini més complex: un grup de robots que emulen el joc del futbol. Els resultats que s'hi mostren fan referència a l'avaluació de la validesa de l'arquitectura per resoldre el problema de la passada de la pilota. S'hi mostren diversos resultats on es veu que és possible avaluar si una passada de pilota és viable o no. Encara que aquesta possibilitat ja ha estat demostrada en altres treballs, l'aportació d'aquesta tesi està en el fet que és possible avaluar la viabilitat a partir de l'encapsulament de la dinàmica en unes capacitats específiques, és a dir, és possible saber quines seran les característiques de la passada: el temps del xut, la precisió o inclòs la geometria del moviment del robot xutador. Els resultats mostren que la negociació de les condicions de la passada de la pilota és possible a partir de capacitats atòmiques, les quals inclouen informació sobre les característiques de la dinàmica dels controladors. La complexitat del domini proposat fa difícil comparar els resultats amb els altres treballs. Cal tenir present que els resultats mostrats s'han obtingut utilitzant un simulador fet a mida que incorpora les dinàmiques dels motors dels robots i de la pilota. En aquest sentit cal comentar que no existeixen treballs publicats sobre el problema de la passada en què es tingui en compte la dinàmica dels robots. El present treball permet assegurar que la inclusió de paràmetres dinàmics en el conjunt de les capacitats de l'agent físic permet obtenir un millor comportament col·lectiu dels robots, i que aquesta millora es deu al fet que en les etapes de decisió els agents utilitzen informació relativa a la viabilitat sobre les seves accions: aquesta viabilitat es pot calcular a partir del comportament dinàmic dels controladors. De fet, la definició de capacitats a partir de paràmetres dinàmics permet treballar fàcilment amb sistemes autònoms heterogenis: l'agent físic pot ser conscient de les seves capacitats d'actuació a través de mecanismes interns d'introspecció, i això permet que pugui prendre compromisos amb altres agents físics.

Empirical analysis of the lending decisions of Chinese formal financial institutions in rural areas

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Finance from the NOVA – School of Business and Economics

Empirical study about the effects of the application of IAS 32 in Cooperatives

Objecte: L'aplicació de la NIC 32 en les cooperatives ha generat una important controvèrsia en els últims anys. Fins al moment, s'han realitzat diversos treballs que intenten preveure els possibles efectes de la seva aplicació. Aquest treball pretén analitzar l'impacte de la primera aplicació de la NIC 32 en el sector cooperatiu. Disseny/metodologia/enfocament: S'ha seleccionat una mostra de 98 cooperatives, i s'ha realitzat una anàlisi comparativa de la seva informació financera presentada abans i després de l'aplicació de la NIC 32, per a determinar les diferències existents. S’ha utilitzat la prova de la suma de rangs de Wilcoxon per comprovar si aquestes diferències són significatives. També s’ha utilitzat la prova de la U de Mann Whitney per comprovar si existeixen diferències significatives en l’impacte relatiu de l’aplicació de la NIC 32 entre diversos grups de cooperatives. Finalment, s'ha realitzat una anàlisi dels efectes de l'aplicació de la NIC 32 en la situació patrimonial i econòmica de les cooperatives, i en l'evolució dels seus actius intangibles, mitjançant l’ús de tècniques d’anàlisi econòmico-financera. Aportacions i resultats: Els resultats obtinguts confirmen que l'aplicació de la NIC 32 provoca diferències significatives en algunes partides del balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, així com en les ràtios analitzades. Les principals diferències es concreten en una reducció del nivell de capitalització i un augment de l'endeutament de les cooperatives, així com un empitjorament general dels ràtios de solvència i autonomia financera. Limitacions: Cal tenir en compte que el treball s'ha realitzat amb una mostra de cooperatives que estan obligades a auditar els seus comptes anuals. Per tant, els resultats obtinguts han d'interpretar-se en un context de cooperatives de tamany elevat. També cal tenir en compte que hem realitzat una anàlisi comparativa dels comptes anuals de 2011 i 2010. Això ens ha permès conèixer les diferències en la informació financera de les cooperatives abans i després d'aplicar la NIC 32. Encara que algunes d’aquestes diferències també podrien estar causades per altres factors com la situació econòmica, els canvis en l'aplicació de les normes comptables, etc. Originalitat/valor afegit: Creiem que és el moment idoni per a realitzar aquest treball d'investigació, ja que des de 2011 totes les cooperatives espanyoles han d'aplicar les normes comptables adaptades a la NIC 32. A més, fins on coneixem, no existeixen altres treballs similars realitzats amb comptes anuals de cooperatives que ja han aplicat les normes comptables adaptades a la NIC 32 . Creiem que els resultats d'aquest treball d'investigació poden ser útils per a diferents grups d'interès. En primer lloc, perquè els organismes emissors de normes comptables puguin conèixer l'abast de la NIC 32 en les cooperatives i, puguin plantejar millores en el contingut de la norma. En segon lloc, perquè les pròpies cooperatives, federacions, confederacions i altres organismes cooperatius disposin d'informació sobre l'impacte econòmic de la primera aplicació de la NIC 32, i puguin realitzar les valoracions que creguin convenients. I en tercer lloc, perquè les entitats financeres, auditors i assessors de cooperatives i altres grups d'interès disposin d'informació sobre els canvis en els comptes anuals de les cooperatives, i puguin tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions. Paraules clau: Cooperatives, patrimoni net, capital social, NIC 32, solvència, efectes de la normativa comptable, informació financera, ràtios.

Bayes estimates of distance-to-market: Transactions costs, cooperatives and milk-market development in the Ethiopian highlands

Rationalizing non-participation as a resource deficiency in the household, this paper identifies strategies for milk-market development in the Ethiopian highlands. The additional amounts of covariates required for Positive marketable surplus -'distances-to market'-are computed from a model in which production and sales are correlated; sales are left-censored at some Unobserved thresholds production efficiencies are heterogeneous: and the data are in the form of a panel. Incorporating these features into the modeling exercise ant because they are fundamental to the data-generating environment. There are four reasons. First, because production and sales decisions are enacted within the same household, both decisions are affected by the same exogenous shocks, and production and sales are therefore likely to be correlated. Second. because selling, involves time and time is arguably the most important resource available to a subsistence household, the minimum Sales amount is not zero but, rather, some unobserved threshold that lies beyond zero. Third. the Potential existence of heterogeneous abilities in management, ones that lie latent from the econometrician's perspective, suggest that production efficiencies should be permitted to vary across households. Fourth, we observe a single set of households during multiple visits in a single production year. The results convey clearly that institutional and production) innovations alone are insufficient to encourage participation. Market-precipitating innovation requires complementary inputs, especially improvements in human capital and reductions in risk. Copyright (c) 20 08 John Wiley & Sons, Ltd.

Consumers' cooperative statutes and decisions to January 1, 1937 /

Includes index.

A vaccination game based on public health actions and personal decisions

Susceptible-infective-removed (SIR) models are commonly used for representing the spread of contagious diseases. A SIR model can be described in terms of a probabilistic cellular automaton (PCA), where each individual (corresponding to a cell of the PCA lattice) is connected to others by a random network favoring local contacts. Here, this framework is employed for investigating the consequences of applying vaccine against the propagation of a contagious infection, by considering vaccination as a game, in the sense of game theory. In this game, the players are the government and the susceptible newborns. In order to maximize their own payoffs, the government attempts to reduce the costs for combating the epidemic, and the newborns may be vaccinated only when infective individuals are found in their neighborhoods and/or the government promotes an immunization program. As a consequence of these strategies supported by cost-benefit analysis and perceived risk, numerical simulations show that the disease is not fully eliminated and the government implements quasi-periodic vaccination campaigns. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Lepidopteran larva consumption of soybean foliage: basis for developing multiple-species economic thresholds for pest management decisions

BACKGROUND: Defoliation by Anticarsia gemmatalis (Hubner), Pseudoplusia includens (Walker), Spodoptera eridania (Cramer), S. cosmioides (Walker) and S. frugiperda (JE Smith) (Lepidoptera: Noctuidae) was evaluated in four soybean genotypes. A multiple-species economic threshold (ET), based upon the species` feeding capacity, is proposed with the aim of improving growers` management decisions on when to initiate control measures for the species complex. RESULTS: Consumption by A. gemmatalis, S. cosmioides or S. eridania on different genotypes was similar. The highest consumption of P. includens was 92.7 cm(2) on Codetec 219RR; that of S. frugiperda was 118 cm(2) on Codetec 219RR and 115.1 cm(2) on MSoy 8787RR. The insect injury equivalent for S. cosmoides, calculated on the basis of insect consumption, was double the standard consumption by A. gemmatalis, and statistically different from the other species tested, which were similar to each other. CONCLUSIONS: As S. cosmioides always defoliated nearly twice the leaf area of the other species, the injury equivalent would be 2 for this lepidopteran species and 1 for the other species. The recommended multiple-species ET to trigger the beginning of insect control would then be 20 insect equivalents per linear metre. (C) 2010 Society of Chemical Industry

Using household survey data to inform policy decisions regarding the delivery of evidence-based parenting interventions.

Background: This study used household survey data on the prevalence of child, parent and family variables to establish potential targets for a population-level intervention to strengthen parenting skills in the community. The goals of the intervention include decreasing child conduct problems, increasing parental self-efficacy, use of positive parenting strategies, decreasing coercive parenting and increasing help-seeking, social support and participation in positive parenting programmes. Methods: A total of 4010 parents with a child under the age of 12 years completed a statewide telephone survey on parenting. Results: One in three parents reported that their child had a behavioural or emotional problem in the previous 6 months. Furthermore, 9% of children aged 2–12 years meet criteria for oppositional defiant disorder. Parents who reported their child's behaviour to be difficult were more likely to perceive parenting as a negative experience (i.e. demanding, stressful and depressing). Parents with greatest difficulties were mothers without partners and who had low levels of confidence in their parenting roles. About 20% of parents reported being stressed and 5% reported being depressed in the 2 weeks prior to the survey. Parents with personal adjustment problems had lower levels of parenting confidence and their child was more difficult to manage. Only one in four parents had participated in a parent education programme. Conclusions: Implications for the setting of population-level goals and targets for strengthening parenting skills are discussed.

Auditory lexical decisions in children with specific language impairment

This study examined spoken-word recognition in children with specific language impairment (SLI) and normally developing children matched separately for age and receptive language ability. Accuracy and reaction times on an auditory lexical decision task were compared. Children with SLI were less accurate than both control groups. Two subgroups of children with SLI, distinguished by performance accuracy only, were identified. One group performed within normal limits, while a second group was significantly less accurate. Children with SLI were not slower than the age-matched controls or language-matched controls. Further, the time taken to detect an auditory signal, make a decision, or initiate a verbal response did not account for the differences between the groups. The findings are interpreted as evidence for language-appropriate processing skills acting upon imprecise or underspecified stored representations.

Multicollinearity and financial constraint in investment decisions: a Bayesian generalized ridge regression

This paper addresses the investment decisions considering the presence of financial constraints of 373 large Brazilian firms from 1997 to 2004, using panel data. A Bayesian econometric model was used considering ridge regression for multicollinearity problems among the variables in the model. Prior distributions are assumed for the parameters, classifying the model into random or fixed effects. We used a Bayesian approach to estimate the parameters, considering normal and Student t distributions for the error and assumed that the initial values for the lagged dependent variable are not fixed, but generated by a random process. The recursive predictive density criterion was used for model comparisons. Twenty models were tested and the results indicated that multicollinearity does influence the value of the estimated parameters. Controlling for capital intensity, financial constraints are found to be more important for capital-intensive firms, probably due to their lower profitability indexes, higher fixed costs and higher degree of property diversification.

The impact of expert testimony on jurors' decisions: Gender of the expert and testimony complexity

The present study investigated whether people used the gender of an expert witness as a heuristic cue to evaluate the evidence presented by the expert. Specifically, the gender of the expert and the complexity of the expert's testimony (low, high) were varied systematically within a simulated civil trial involving an antitrust price-fixing agreement. It was expected that the male expert would be more persuasive than the female expert, but only when the testimony presented was complex. As predicted, this interaction was revealed across a range of dependent measures. Somewhat unexpected was the finding of a female expert advantage in the low-complexity condition. The implications of these findings are discussed.

Multifocal Renal Allograft Biopsy: Impact on Therapeutic Decisions

Objective. There are no data to support the suggestion that samples removed from one segment of the transplanted kidney are representative of the whole graft. The aim of this study was to compare the histological differences between biopsies obtained from different portions of the renal allograft and their impact on treatment recommendations. Patients and Methods. Two hundred percutaneous biopsies were performed on kidney allografts and samples were collected from the upper and lower poles (100 kidneys). All samples were randomized and blindly reviewed. We obtained the discordance rates between the poles for the grading of acute rejection and for the diagnosis of nephrotoxicity due to immunosuppression. We also checked if the differences found were sufficient to call for different clinical recommendations. These values were compared with the intrapathologist variation rates. Results. In 70 kidneys adequate sampling was obtained from both poles. The diagnosis of acute rejection were made in 1.7. The discordance rate between the upper and lower poles was 82.3% (kappa = 0.34), higher than the intrapathologist variation (P =.002). Nephrotoxicity was found in 14 kidneys. The discordance rate between the upper and lower poles was 28.6% (kappa = 0.88), with no difference compared with the intrapathologist variation. In 14 of the 70 kidneys (25.7%), discordances between poles had impact on clinical recommendations, most of these cases due to different gradings of acute rejection (78%). This number was higher than the intrapathologist variation (P =.04). Conclusions. The histopathological changes in the kidney allograft are not always homogeneous. This heterogeneity may affect the therapeutic recommendations.