La Ciutat tardoantiga de Gerunda, bressol del cristianisme gironí

Reconstrucció de l’aspecte físic de la ciutat de Girona durant el s. III i la primera dècada del s. IV, centrat en la primera comunitat cristiana de la ciutat

Catalunya religiosa : el cristianisme es manté, l'interés pel budisme creix i l'islam augmenta. 'Cataluña religiosa : el cristianismo se mantiene, el interés por el budismo crece y el islam aumenta'.

Resumen de la autora en catalán

Les Primeres passes del cristianisme al nord-est de Catalunya: Estat de la qüestió

Recull de tot el coneixement que fins avui ha elaborat la historiografia a partir de les fonts escrites i l’arqueologia sobre els orígens del cristianisme al nord-est de Catalunya, en concret, als antics bisbats de Girona i Empúries, entre els segles IV i VIII

El llarg exili dels refugiats i desplaçats. 'El largo exilio de los refugiados y desplazados'.

Resumen del documento en catalán. Documento acompañado de diez carteles

Els Valors cristians dels arbres

Aquest article pretén analitzar els principals valors espirituals i simbòlics que presenten els arbres de la riba mediterrània europea en relació amb la religió cristiana. Article que es centra en les relacions entre arbres i cristianisme i, en conseqüència, és en els textos cristians on es capbussa per trobar referències simbòliques dels arbres mediterranis

Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12

Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l'estiu de l'any 386, que l'acabaria portant a l'aparent definitiva conversió al cristianisme. Els motius de fons de la controvèrsia són dos de clars. En primer lloc, i a la llum del que nosaltres entenem per gènere autobiogràfic, s'imposa aclarir si un relat com el de les Confessions s'hi pot adscriure, i per tant si ens relata una sèrie d'esdeveniments viscuts per Agustí històricament, o bé si cal interpretar els elements que l'autor desplega al llarg de la narració com a símbols d'un missatge que supera la narració que es troba a la superfície. La segona qüestió, directament vinculada a la primera, és el sentit que cal donar a aquesta conversió en relació a la noció de forma de vida filosòfica, i la influència que tindrà aquesta noció en la biografia i el pensament d'Agustí.

Fundación de Valencia y la introducción en ella del cristianismo : Resúmenes de la cinco conferencias dadas

Separata de : soluciones católicas, revista diocesana

Opus catechisticum sive de Summa doctrinae christianae

Copia digital: Biblioteca valenciana, 2010

La terza parte delle Relationi vniversali

Hay un ejemplar encuadernado con: Relationi universali (XVI/512).

Quintillas de la Doctrina Christiana [Texto impreso] : que se han formado para facilitar mas su inteligencia...

Sign. : A4, B8

Tomus III Operum D. Aurelii Augustini Hipponensis Episcopi : [Texto impreso] complectens Ta didaktika hoc est quae proprie ad docendum pertinent ad veterum codicum collationem per theologos louanienses emendatus

Colofón

Tomus IIII Operum D. Aurelii Augustini Hipponensis Episcopi : [Texto impreso] complectens reliqua ton didaktikon per Theologos louanienses ab innumeris mendis repurgatus : cum appendice eiusdem tomi

Marca tip. en port

Directorio catholico y declaracion de la doctrina christiana [Texto impreso] : dispuesta en forma de dialogo para que sepan los fieles lo que han de creer y obrar para salvarse ...

Sign.: A-Z8, 2A8

Explicacion de la doctrina christiana [Texto impreso] : en que se declara copiosamente todo lo que deve creer, y obrar el Christiano para salvarse, con sigulares, y raros Exemplos ... : y en el fin se añade el Exercicio devoto del Via Crucis ...

Escudo arzobispal en A2

Preliminar manifiesto de la verdad [Texto impreso]

Front. grab. calc. representando a San Pascual Bailón : "Joss. Camaron"