S. Pau. I Corintis 12: 12-31: El cos humà i l'Església. Paràmetres clàssics d'un símil útil i veritablement significatiu.

L'objectiu d'aquest article és presentar un seguit de textos clàssics d'autors i escoles filosòfiques diferents que poden estar en la base subconscient de la primera carta de Sant Pau als Corintis. L'apòstol es mostra molt hàbil en l'ús de la imatge del cos humà i de la necessària coordinació de tots els seus membres per fer veure a la comunitat cristiana de Corint la urgència d¿aparcar tota dissensió interna en ares de la unitat. Tanmateix, aquesta imatge no és una creació original stricto sensu de l'apòstol, sinó que ja la medicina, la filosofia i la historiografia gregues l'havien emprada amb finalitats diverses.

El calendari esportiu. L'esforç de l'alta competició i la resistència del cos humà : reflexions al voltant del dopatge.

Resumen tomado del autor. Se muestran tablas y esquemas de rendimiento y resultados. Se incluye Anexo 'El dopaje en el centro' al final del artículo. Artículo disponible en castellano y catalán

Imatges del cos humà.

Resumen tomado del artículo

Materials per al suport ling????stic a l'??rea de Medi : els paisatges, els animals, les plantes, el cos hum??. 'Materiales para el apoyo ling????stico en el ??rea de Medio : los paisajes, los animales, las plantas, el cuerpo humano'

Resumen tomado parcialmente del autor. Para solicitar en pr??stamo este material ser?? necesario ponerse en contacto con el centro realizador (Equip de Suport a la Llengua). Incluye im??genes

L'estudi del cos humà a l'escola infantil i primària. 'El estudio del cuerpo humano en la escuela infantil y primaria'.

Resumen tomado de la publicación en catalán. Este artículo forma parte del monográfico 'Ciències experimentals: propostes didàctiques'

El cos humà 1. 'El cuerpo humano 1'.

Paquete de actividades sobre el cuerpo humano para trabajar con el programa Clic (para Windows) que ofrece el mismo CD. Se trabajan el aparato digestivo, excretor, locomotor, respiratorio, reproductor y circulatorio. Permite instalar el programa directamente o grabarlo en un disquette.

El cos humà 2. Cicle mitjà d'Educació Primària. 'El cuerpo humano 2. Ciclo medio de Educación Primaria'.

Programa para Windows sobre Ciencias Experimentales para Educación Primaria. Para activarlo se requiere el programa Clic que ofrece el mismo CD-ROM. Se trata de una unidad de programación para ciclo medio para desarrollar el área de conocimiento del medio natural. Trabaja: la alimentación, el aparato digestivo y circulatorio, el cuerpo, el aparato locomotor y respiratorio, la salud, los sentidos y la percepción. El programa se puede instalar directamente desde el CD-ROM o copiarlo en un disquette.

Les necessitats del cos humà. 'Las necesidades del cuerpo humano'.

Resumen del vídeo en catalán

El cos molest en l'obra d'Epictet

The work by Epictetus shows a remarkable amount of allusions to unpleasant aspects of the human body. It deals with expressions which sometimes could be almost considered aischrologia and, on other occasions, they really are. Our contribution approaches this subject and asks which might be the origin of this practice. We suggest the use of those expressions describes the body in terms fitting with Epictetus" stoic philosophy aimed to establish an inner separation between body and the right use of reason leading us into virtue. Furthermore his humble origin as a slave could help him in using unpleasant words without prejudices. Also Arrian could insist on that characteristic when transmitting Epictetus" teachings.

La Conquesta de la matèria. El paisatge humà

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

El Cos de les dones, destorba a la medicina científica? = El cuerpo de las mujeres, ¿le estorba a la medicina científica?

Com sempre en el número de tardor publiquem el monogràfic fruit del seminari d'enguany. Fa més de 17 anys que les dones de Duoda organitzem, amb cura i felicitat, el seminari de maig on donem a conèixer el pensament i el coneixement fruit de la recerca científica des de la nostra mirada de dones tenint en compte la riquesa de la diferència sexual. Aquesta riquesa que uneix cos i paraula guia, si ens deixem, el sentit del nostre fer i estar en el món; guia el nostre fer i estar a la universitat amb amor creant coneixement i pensament més enllà d’allò que ens ve donat. El seminari és un espai de paraula i de relació significatiu per a les dones perquè possibilita obrir sentit nou a les realitats humanes que explorem, i també ho possibilita als homes que en reconèixer autoritat a la paraula dita en femení, s'obren a un intercanvi de relació lliure entre els sexes

Microsensors químics: ISFET i MEMFET

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La nanobiotecnologia és una branca de la nanociència i/o nanotecnologia que previsiblement tindrà un gran creixement i impacte durant els propers anys en molts camps i especialment en el de la diagnosi i tractament de malalties. Això requereix disposar de biosensors a escala nanomètrica que siguin molt sensibles i selectius enfront d’agents químics i biològics, a fi de poder obtenir dades en temps real “in situ” a nivell cel•lular i facilitar tractaments específics i personalitzats. Un petit pas previ als nanobiosensors són els microsensors químics, que poden ser fàcilment implantats en teixits humans sense lesionar-los i proporcionar mesures freqüents o contínues del pH o de la concentració de diversos ions que són dades importants per determinar l’estat de salut d’una persona. Els sensors ISFET tenen una configuració que els permet detectar i mesurar les concentracions de ions H+, per tant mesuren el pH. Entre les seves aplicacions hi destaca la gran eficàcia en la detecció del ió H+ en petites concentracions, que, entre altres usos com els biomèdics, és de gran importància en la mesura de la qualitat dels terrenys de cultiu. Si el sensor tipus ISFET és modificat mitjançant una membrana, com es fa en el present treball, pot desenvolupar moltes aplicacions en el camp de la salut, com és el cas de la detecció de cèl•lules mortes dins el cos humà, i per tant detectar de manera precoç la necrosi.

Narraciones más allá del canon. El caso de Leni Riefenstahl

L'objectiu d'aquest treball s'articula dins de l'anàlisi estètic e històric de la concepció del cos humà i del seu cànon a partir del nexe que relaciona, el Classicisme Greco–romà i l'imaginari del Nazisme. En aquest sentit, la producció de Leni Riefenstahl –la mirada del Nacionalsocialisme– es vital per entendre el desenvolupament de tal nexe; i la nostra intenció ha estat articular un discurs intercomunicatiu entre ambdós imaginaris.

Efectos de lo real. Discursos acerca de los cuerpos artificiales

Los cuerpos artificiales ( muñecos, autómatas, maniquíes) son tratados a través de tres tipos de discurso: del artificio, de la mirada y del deseo. Esta perspectiva permite abordarlos, no como representaciones ni como dobles (Döppelgänger) sino como significantes en el discurso , como objetos de deseo y como puntos de articulación de la mirada. En el discurso del artificio se pasa revista al binomio natural/artificial y , a través de distintos textos , El tratado de Hombre de René Descarrtes, la “teoría de los maniquíes” y la “generatio aequivoca” de Bruno Schulz, y el film Jidlo (Comida) de Jan Svankmajer, se hace lo propio con los paradigmas desde los que se ha metaforizado al cuerpo humano. En el discurso de la mirada, se los aborda desde la perspectiva psicoanalítica del campo escópico, a través de El hombre de la arena, de ETA Hoffmann. Los discursos del deseo tratan de algunos aspectos de esta pulsión : el deseo masculino desde La Eva futura de Villiers de l’Isle Adam, el “deseo de hijo”, a través del film Otesánek de Jan Svankmajer y la genericidad del deseo en dos novelas de Gaston Leroux , La muñeca sangrienta y la máquina de asesinar . Los cuerpos artificiales, así, podrían ser considerados, en su potencia significativa, no ya como dobles , sino como efectos de lo real, como “pequeños otros”, como “objetos a” lacanianos y como simulacros.