9 resultados para Corologia
Resumo:
Se da a conocer la presencia de Umbilicaria microphylla (Laur.) Massal. en el piso alpino del Pirineo catalán. Se comenta la corologia de esta especie en Europa, asi como algunos aspectos floristicos y fitosociológicos referentes a la nueva localidad. Se incluyen los resultados del análisis químico mediante HPLC de las muestras recolectadas.
Resumo:
Se da a conocer la presencia del taxon Poa feratiana Boiss. & Reuter en el Sistema Central, Se comenta la corologia del taxon en la Península Ibérica.
Resumo:
Se mencionan una serie de táxones que no se conocian de la provincia de León, o que presentan cierto interés corológico, haciéndose de algunos de ellos comentarios sobre su morfologia y corologia.
Resumo:
Se establece la sincorología de Arthrocnemetea en Canarias y se describen dos nuevas asociaciones: Zygophyllo fontanesii-Arthrocnemetum macrostachyii, típica del nivel superior de los saladares canarios, y Sarcocornietum perennis con la subasociación limonietosum canariense, que definen la vegetación permanentemente encharcada de estos saladares. En los aspectos floristicos se plantea la posibilidad de una nueva Suaeda en la flora de las islas y se esclarecen algunas dudas en la taxonomía y corologia de las especies que intervienen en estas comunidades.
Resumo:
Se comenta el comportamiento ecológico y corologia de veinte táxones de Andalucia oriental poco o nada conocidos, de los que destacamos: Geum rivale L., Convolvulus cantabricus L., Scrophularia frutescens L., Plantago loeflingii L., Koeleria caudata (Link) Steudel y K. dasyphylla Willk.
Resumo:
En esta nota se estudian la ecología y corologia en España de tres especies de musgos nuevas para el Levante español. Una de ellas, Atrichum undulatum (Hedw.) P. Beauv., abundante en las montañas de la península pobres en bases, con rocas del tipo: areniscas, silíceas, granitos, etc. De las otras dos especies, Neckera besseri (Lob.) Jur. y Dichodontium pellucidum (Hedw.) Schimp. var. propagulifera (Corr.) Cas. Gil, se aportan nuevas localidades, ampliando así su área de distribución hacia el sur.
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball ha estat l'estudi del gènere Kallymenia a la Península Ibèrica i a les Illes Balears, el qual es troba representat per les espècies següents: K. reniformis (Turner) J. Agardh, K. feldmannii Codomier, K. lacerata Feldmann, K. requienii (J. Agardh) J. Agardh, K. patens (J. Agardh) P.G. Parkinson i K. spathulata (J. Agardh) P.G. Parkinson. En aquesta monografia es descriuen les principals característiques morfològiques i vegetatives i també els tetrasporangis de totes les espècies de la Península Ibèrica i de les Illes Balears. També es descriuen les estructures reproductores i els estadis de postfertilització de totes, excepte de K. patens i K. spathulata, espècies més rares que les altres i per a les quals no hem pogut aportar aquesta informació. Les dades s'acompanyen amb una iconografia original a base de dibuixos i fotografies i amb una clau de determinació pels tàxons estudiats. També es detalla la corologia de les diferents espècies, el seu hàbitat i la seva fenologia.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat estudiar a nivell taxonòmic i ecofisiològic les espècies de la família Faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) presents a la península Ibèrica i a les illes Balears: Fauchea repens (C. Agardh) Montagne i Bory in Montagne, Gloiocladia furcata (C. Agardh) J. Agardh i Gloiocladia microspora (Bornet ex Rodríguez y Femenías) Sánchez i Rodríguez-Prieto, comb. nov. L'estudi taxonòmic es va realitzar a partir de mostres recol·lectades al llarg de la costa de la península Ibérica i de les illes Balears, amb la revisió dels exemplars conservats en els herbaris de diferents universitats espanyoles i dels exemplars tipus localitzats a l'herbari de C. Agardh i al de J.J. Rodríguez y Femenías. Així doncs, amb aquest treball es van completar les dades ja existents quant a la morfologia, l'estructura vegetativa i els tetrasporòfits de les tres espècies i es van aportar dades inèdites pel què fa a les estructures reproductores masculines de Fauchea repens, les estructures reproductores femenines i estadis de postfertilització de F. repens, G. furcata i G. microspora comb. nov. Paral·lelament es va detallar la corologia, l'hàbitat i la fenologia de les tres espècies. De l'estudi de F. repens i G. furcata, espècies tipus dels seus gèneres i, en el cas de la primera també de la família, es proposa una correcció de la descripció original de la família Faucheaceae I.M. Strachan, G.W. Saunders & Kraft, així com una nova combinació Gloiocladia microspora comb. nov. per l'espècie anomenada fins aquest estudi Fauchea microspora Bornet ex Rodríguez y Femenías. S'aporta també una iconografia original de dibuixos i fotografies, i una clau de determinació dels tàxons estudiats. Quant a l'estudi ecofisiològic, es van realitzar una sèrie d'experiments de laboratori per tal de determinar els requeriments de llum, temperatura i fotoperíode per el creixement i supervivència de les tres espècies. Així doncs, es van aportar dades inèdites pel què fa al cultiu in vitro de Fauchea repens, Gloiocladia furcata i Gloiocladia microspora comb. nov., que ens van permetre explicar la distribució batimètrica i geogràfica de les tres espècies.
Resumo:
Há uma grande lacuna no conhecimento da biologia e corologia de Nyctinomops aurispinosus. Nesta comunicação, nós apresentamos o registro mais austral deste molossídeo, realizado na cidade de Curitiba (25° 25' S e 49° 15' W, 920 m), estado do Paraná, Brasil, e sumarizamos a distribuição geográfica conhecida para a espécie na América do Sul.