Toni Moll, pagès a Menorca

Toni Moll va venir a explicar el Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera (CARB) al Seminari sobre la futura llei d'espais agraris de Catalunya que ha tingut lloc els dies 17 i 18 de gener a la UdG

Deep-water macroalgal-dominated coastal detritic assemblages on the continental shelf off Mallorca and Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean)

We present a quantitative physiognomic characterization of major macroalgal-dominated assemblages on coastal detritic bottoms of the continental shelf off Mallorca and Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean). In late spring of 2007 and 2008, 29 samples were collected by bottom trawling at depths between -52 and -93 m. These samples were then sorted and identified to their lowest taxonomic level. Statistical analyses distinguished six different assemblage types: shallower water environments (-52 to -65 m in depth) were characterized by Osmundaria volubilis and Phyllophora crispa meadows and two types of Peyssonnelia beds; two assemblage types, Laminaria rodriguezii beds and maërl beds, were only present in deep-water environments (-77 to -81 m); and an assemblage dominated by P. crispa and Halopteris filicina was found in both shallow and deep waters (-57 to -93 m). We assess the distribution of these six assemblage types through the studied area.

Age and growth of leaping grey mullet (Liza saliens (Risso, 1810)) in Minorca (Balearic Islands)

A population of leaping grey mullet (Liza saliens (Risso, 1810) was studied in order to measure seasonal and annual growth rates. The annual growth rates were similar to those reported for other populations from the central Western Mediterranean and intermediate between those living in northern and southern areas. As usual, the growth rate of adult males was slower than that of females. Males reached adulthood in their third summer. Females of the same age showed a moderate gonadal development, but did not ripen until the next summer. Mullets of all ages gained weight only when the water temperature was higher than 20°C. However adults and immature fish showed reduced growth in mid-summer, when that of the juveniles peaked. This difference is not a consequence of the reproductive cost, because the growth rate of immatures was greatly reduced although they did not spawn.

Palaeogene Charophytes of the Balearic Islands (Spain)

Fossil charophytes were recorded in two different stratigraphic units from the non-marine Palaeogene of the Balearic Islands. In the Peguera Limestone Fm. of Mallorca the charophyte flora is characterised by two assemblages. The first contains Raskyella peckii subsp. meridionale, Harrisichara caeciliana and Maedleriella mangenoti, from the Bartonian and Lutetian; whilst the second is characterised by Harrisichara vasiformistuberculata and Nitellopsis (Tectochara) aemula, Middle Priabonian in age. The Cala Blanca Detrital Fm. has yielded Lychnothamnus stockmansii and Sphaerochara inconspicua in Menorca whilst in Mallorca it contains Lychnothamnus praelangeri, L. langeri and Sphaerochara hirmeri. This flora is Late Priabonian and Oligocene in age. These results suggest that the beginning of Paleogene non-marine deposition was diachronic in Mallorca. In terms of biogeography, the Eocene charophytes of Mallorca show affinity with North-African floras. The presence of the Eocene African subspecies Raskyella peckii meridionale in Mallorca enables the biogeographic boundary between this form and the European subspecies R. peckii peckii to be drawn at about 32º N latitude in the Iberian Plate.

Taxonomy of the genus Chamaesyce S.F. Gray in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands

A taxonomic study is undertaken of the ten taxa (nine of them specific) belonging to the genus Chamaesyce S.F. Gray (Euphorbiaceae) which are present in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands and a dichotomic key is provided. The taxonomic chacarcteristics of ecology are given. The presence of Chamaesyce humifusa (Willd.) Prokh. in the Iberian Peninsula is confirmed and Chamaesyce humistrata (Gray) Small is recorded for the first time from Europe.

Anàlisis de les possibilitats d'inclusió de la Menorca talaiòtica a la llista del Patrimoni Mundial

Aquest treball pretén, com a objectiu principal, analitzar les possibilitats que té el conjunt talaiòtic de l’illa per a ser nombrat Patrimoni Mundial per la UNESCO

Estat de la qüestió sobre la romanització en l'àmbit rural de l'illa de Menorca : revisió crítica de les investigacions

Estat de la qüestió de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continuïtat d'ocupació en els poblats talaiòtics durant l'època romana a Menorca. S'estudia la continuïtat en relació al procés de romanització que va patir l'illa

The economic sectors of the Balearic Islands : workbook. 'Los sectores económicos de las Baleares : cuaderno didáctico'.

Material realizado durante el periodo de prácticas por los alumnos de un curso de formación ocupacional realizado en el verano de 1991. Está dirigido a escolares de primaria

The economic sectors of the Balearic Islands : teacher' s guide. ' Los sectores económicos de las Baleares : guía del profesor'.

Material realizado durante el periodo de prácticas por los alumnos de un curso de formación ocupacional realizado en el verano de 1991. Está dirigido al profesorado

Viure a les Illes Balears, vivir en las Islas Baleares, vivre dans les îles Baléares, living in the Balearic Islands, auf den Balearen-Inseln Leben. 'Vivir en las Islas Baleares'.

Este vocabulario con imágenes tiene como objetivo facilitar un primer acercamiento a la lengua catalana. Se encuentran organizadas por temas mil palabras de uso frecuente en las comunicaciones cotidianas y una recopilación de frases corrientes que pueden ser de mucha utilidad. Este vocabulario puede ser una herramienta muy útil para un primer contacto con la lengua de las islas Baleares y animar a utilizar otros recursos como cursos, material de autoaprendizaje, enseñanza a distancia. Los conceptos se encuentran únicamente en catalán pero la presentación y el título de los apartados está también en castellano, francés, inglés, alemán y árabe.

Estat de la qüestió sobre la romanització en l'àmbit rural de l'illa de Menorca : revisió crítica de les investigacions

Estat de la qüestió de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continuïtat d'ocupació en els poblats talaiòtics durant l'època romana a Menorca. S'estudia la continuïtat en relació al procés de romanització que va patir l'illa

Assessing forest response-type diversity to natural disturbances in Peninsular Spain and the Balearic Islands = Evaluación de la diversidad de tipos de respuesta a perturbaciones naturales en la España peninsular e Islas Baleares

Disturbances shape forest ecosystems by influencing their composition, structure, and processes. In the Mediterranean Basin, changes in the disturbance regimes have been predicted to occur in the next future with a higher occurrence of extreme events of drought, wildfire, and – to a lesser extent – windstorm. Woody species are the main elements defining the structure and functioning of forest ecosystems. Recently, response-type diversity has been pointed out as an appropriate indicator of ecosystems resilience. For this, we have elaborated a complete response-trait database for the tree and shrubby species considered in the Third Spanish National Forest Inventory (3SNFI). In the database, the presence or absence of nine response traits associated to drought, fire, and wind were assigned to each species. The database reflected the lack of information about some important traits (in particular for shrubby species) and allowed to determine those traits most widely distributed. The information contained in the database was then used to assess a relative index of forest resilience to these disturbances calculated from the abundance of response traits and the species redundancy for each plot of the 3SNFI; considering both tree and shrubby species. In general, few plots showed high values of the resilience index, probably because some traits were scarcely presented in the species and also because most plots presented very few species. The cartographic representation of the index showed low values for the stands located in mountainous ranges, which are mostly composed by species typical from central Europe. In the other side, Eucalyptus plantations in Galicia appeared as one thee the most resilient ecosystems, due to its higher adaptive capacity to persist after the occurrence of drought, fire, and windstorm events. We conclude that the response traits database can constitute a useful tool for forest management and planning and for future research to enhance the forest resilience.

Breve apunte acerca de un manuscrito ornitológico redactado por Philip W. Munn durante su exilio en Portugal (1941-1945): The birds of the Balearic Islands (June, 1943)

Se presenta un bosquejo acerca de un documento de excepcional valor histórico para la ornitología balear: el manuscrito de Las Aves de las Islas Baleares (1943), redactado en inglés por el ornitólogo británico Philip Winchester Munn durante su exilio lisboeta.

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca: prova pilot (IPAPM'pp)

L’augment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a l’illa de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turístic. Molts d’aquests impactes s’incrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’elaboració d’un sistema d’indicadors de pressió ambiental útils per a l’anàlisi de les platges. La zona objecte d’estudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales són les que actualment es troben sotmeses a una major pressió. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les característiques del tipus d’espai on es troben situades. Són les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala’n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partint d’un treball bibliogràfic, s’ha realitzat una selecció de mig centenar d’indicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPM’pp, mitjançant l’elaboració d’una anàlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPM’pp s’ha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, l’indicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporció de platges, és l’indicador 3. Índex de valoració de les mesures de conservació del sistema natural, seguit de l’indicador 6. Superfície subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor d’acceptabilitat dels valors dels indicadors.