208 resultados para Conflictes
Resumo:
En la recerca sexpliquen els resultats de la implementaci dun programa adreat bsicament al treball de la conscincia emocional de lintern penitenciari i la regulaci daquesta conscincia. El motiu s que en el plantejament teric es parteix de les constatacions de molts autors que els programes que millor funcionen en la rehabilitaci i tractament del delinqent ingressat a pres sn aquells que tenen en compte no noms lambient del delinqent, la seva famlia, la seva educaci escolar i formativa a nivell laboral sin tamb lestudi del seus sentiments i de manera clau la seva cognici, el seu raonament, la seva comprensi i tamb els seus valors.s per aix que els programes eficaos semblen ser aquells que inclouen tcniques adreades a millorar les habilitats de raonament, la empatia, lavaluaci de les conseqncies de la seva conducta envers els altres i sobre ells mateixos, la reflexi abans de lacci, les seves habilitats per a la resoluci de problemes i tamb en moltes ocasions les prpies habilitats socials poc desenvolupades. Els resultats obtinguts analitzen les dades referents a limpacte de la intervenci envers els interns i de manera especfica envers la seva conducta.
Resumo:
Existeix alguna relaci entre governabilitat descentralitzada i prevenci de conflictes? El present article intenta respondre a aquesta pregunta presentant la situaci actual de la intersecci entre ambds conceptes. Partint del fet que el conflicte social s inevitable, aix com de lexistncia de noves amenaces i conflictes i de noves demandes de seguretat basades en les persones (seguretat humana), les nostres societats han dintentar que els canvis siguin pacfics. A travs dun exhaustiu anlisis de la bibliografia existent i de lestudi de diversos casos, aquest article sost que la governabilitat descentralitzada pot contribuir a aquests esforos transformant conflictes, fomentant el repartiment de poder i augmentant els incentius dinclusi de grups minoritaris. Tot i la dificultat de mesurar el seu impacte sobre la prevenci de conflictes, sargumenta que la governabilitat descentralitzada pot tenir un impacte molt positiu en la reducci de les causes que produeixen conflictes grcies a la seva habilitat per crear war/violence preventors. Ms concretament, en aquest article se suggereix que la governabilitat descentralitzada pot influir positivament sobre les causes a curt i mitj termini.
Resumo:
La paradoxa de lautonomia tracta sobre si lautogovern atenua o exacerba el conflicte armat. Aquest estudi prova de desmuntar aquest trencaclosques examinant lefectivitat de lautonomia territorial com a resposta estatal als conflictes dautodeterminaci de tot el mn. Tamb posa en dubte que lautonomia sigui un factor instigador del conflicte argumentant que lautonomia territorial pot mitigar el conflicte armat canalitzant els greuges grupals cap a formes de protesta pacfiques. Daquesta manera, lestudi vol arribar a una teoria integral que identifiqui els factors responsables de lescalada de violncia en els conflictes sorgits de reivindicacions dautodeterminaci. Fent servir els conceptes destructures doportunitat i dimensi de voluntat, aquest estudi mostra que lescalada dels conflictes noms es produeix quan es mobilitzen minories amb un alt poder negociador respecte del centre, en contexts de grans nivells de desigualtat econmica al si de la dada, al voltant de reivindicacions dautonomia i separatistes.
Resumo:
La Uni Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Gteborg per a la Prevenci de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una prioritzaci insuficient i la manca d'un comproms poltic clar han estat impediments fonamentals perqu la UE concrets les seves ambicions d'erigir-se en un actor global ms efica en la prevenci de conflictes i la construcci de la pau. La prctica concreta de la UE encara s el reflex d'una perspectiva de la gesti de les crisis clarament reactiva ms que no pas d'un plantejament genu favorable a la prevenci de conflictes. Aquest document d'actuaci, principalment adreat als qui dicten la poltica a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gesti de crisis a posar ms mfasi en la prevenci de conflictes, tot augmentant aix els seus avantatges comparatius. Aix exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenci de conflictes sintegri de forma transversal en totes les poltiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acci Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat nica per a millorar la coherncia i l'eficcia de la UE com a actor globlal. Ara b, s'est aprofitant aquesta oportunitat fugissera?
Resumo:
Relatoria del seminario internacional Polarizacin y conflictos en Amrica Latina. Retos para la transformacin de conflictos y la seguridad humana, celebrado en Barcelona en mayo de 2011 y organizado por el Instituto Cataln Internacional para la Paz (ICIP). El seminario tuvo como objeto profundizar en el anlisis de las causas de la polarizacin poltica y social en Amrica Latina al ser stas causas frecuentes de inestabilidad, obstculos al desarrollo y dificultades para el asentamiento de la paz y el sistema democrtico. Adems el seminario fue el inicio de una lnea de investigacin y de elaboracin de propuestas para el estudio de la polarizacin y la nueva conflictividad en Amrica Latina.
Resumo:
Aquesta recerca analitza els conflictes i les articulacions entre el dret local i el dret estatal que tenen lloc a les comunitats rurals de Madagascar a lhora de resoldre els conflictes a lmbit local. Lanlisi es porta a terme a partir dun cas etnogrfic concret que permet descriure aquesta pluralitat jurdica. A la present memria es descriu el treball realitzat en el recorregut de la investigaci i dna compte de la gestaci del projecte fins a lactualitat, moment en el qual la recerca es troba en el seu darrer punt de redacci de la tesi.
Resumo:
En els darrers anys, institucions pbliques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la muni de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant daquesta situaci, sha tractat dactualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democrcia, doferir respostes als conflictes pblics i socials. En aquest context, la Mediaci Comunitria i la Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a frmules que aporten qualitat de govern des duna nova manera de gestionar el conflicte collectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenci.
Resumo:
Des de l'any 2006 que va engegar la CoP de Mediaci penal juvenil fins ara, les mediadores sempre han estat un collectiu que volia cercar noves fronteres. Tot i que els primers anys no entenem gaire la ra de ser de les comunitats prctiques, all de compartir coneixements? Com es feia aix?. Amb la prctica i a poc a poc ens vam fer nostre l'objectiu, l'espai i el contingut, aix hem anat treballant sobre temes que ens han preocupat, interessat o encuriosit. Per aix, el grup dentusiastes de les mediadores de justcia juvenil, capitanejades per lexpert, Ral Calvo, vam voler donar un pas ms endavant i revisar la nostra tasca professional, aprofitant lespai de la comunitat de mediadors. Daquesta manera farem possible, articular els objectius de la CoP amb la formaci del nostre grup professional daquest any 2012. Les nostres inquietuds, per una banda, i, per laltra, les ganes de trobar nous escenaris per a desenvolupar la nostra tasca professional, vam ser la motivaci de la nostra aventura.
Resumo:
[eng] The text begins with a reflection on the scope and content of the concepts "ethics" and "deontology" and continues by addressing the steps and considerations that the professional community must take into account when analysing ethical and moral aspects of their work. Finally, some specific elements are set forth regarding ethics in information management, specifically ethical conflicts that need to be managed in the area of library and information sciences.
Resumo:
En aquest treball es comenta la lnia jurisprudencial iniciada per la Interlocutria de la Sala Especial de Conflictes de Competncia del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 2001, per la qual satribueix a l'orde civil la competncia per jutjar les demandes dirigides conjuntament contra l'Administraci pblica i la seva asseguradora de responsabilitat extracontractual, reobrint la polmica que semblava tancada desprs de la triple reforma legislativa de 1998 i 1999, que afirm la competncia exclusiva de la jurisdicci contenciosa administrativa per conixer dels plets de responsabilitat patrimonial de l'Administraci.
Resumo:
La falta de recursos genera competncia, que a la vegada s font de conflictes. La lluita entre cientfics deriva en sabotatges, treballs fraudulents i manipulaci de dades.
Resumo:
L'usdefruit d'accions consisteix en l'exercici del dret real de gaudi de les rendes de ttols constituts com a inversions financeres. En l'empresa familiar, la propietat de l'acci pot estar en ocasions desdoblada i pertnyer en nua propietat a una persona i en usdefruit, a un altra. Per que succeeix quan l'empresa decideix no repartir dividends? El problema l'estudiem sobre el cas real de "Rosa Clara" en qu un jutge condemna a pagar els dividends no distributs en els ltims cinc anys d'usdefruit.
Resumo:
Si em demanessin una llista amb dotze paraules que defineixin la vida, una d'elles seria conflicte. La vida s un fenomen dinmic que ens obliga a interactuar constantment amb el nostre entorn, fet que genera interessos no compartits i fins i tot contraposats dels quals neixen els conflictes. La setmana passada es va celebrar a Barcelona el IV Congrs Internacional de Conflictologia i Pau, que va reunir experts en molts camps del coneixement hum per a analitzar de forma interdisciplinria l'origen i la resoluci dels conflictes humans. Jo hi vaig assistir com a membre del Centre de Recerca i Estudis en Conflictologia, el CREC acrnim que presenta uns significats polismics i onomatopeics molt interessants, un grup pluridisciplinari que va arrencar fa un any sota l'aixopluc de la Universitat Oberta de Catalunya i al qual em vaig incorporar en qualitat de bileg i genetista, junt amb experts en sociologia, poltica, economia, dret, filosofia, pedagogia, psiquiatria i neurobiologia [...].
Resumo:
Un estudi de la UdG prioritza la prevenci en els conflictes socials i els problemes dinserci social a la ciutat de Salt
