Conflictes no, gràcies!: programa d’educació emocional en el Centre Penitenciari de Ponent

En la recerca s’expliquen els resultats de la implementació d’un programa adreçat bàsicament al treball de la consciència emocional de l’intern penitenciari i la regulació d’aquesta consciència. El motiu és que en el plantejament teòric es parteix de les constatacions de molts autors que els programes que millor funcionen en la rehabilitació i tractament del delinqüent ingressat a presó són aquells que tenen en compte no només l’ambient del delinqüent, la seva família, la seva educació escolar i formativa a nivell laboral sinó també l’estudi del seus sentiments i de manera clau la seva cognició, el seu raonament, la seva comprensió i també els seus valors.És per això que els programes eficaços semblen ser aquells que inclouen tècniques adreçades a millorar les habilitats de raonament, la empatia, l’avaluació de les conseqüències de la seva conducta envers els altres i sobre ells mateixos, la reflexió abans de l’acció, les seves habilitats per a la resolució de problemes i també en moltes ocasions les pròpies habilitats socials poc desenvolupades. Els resultats obtinguts analitzen les dades referents a l’impacte de la intervenció envers els interns i de manera específica envers la seva conducta.

Prevenció de conflictes i governança descentralitzada: alguns comentaris sobre l'estat de la qüestió en la teoria i en la pràctica

Existeix alguna relació entre governabilitat descentralitzada i prevenció de conflictes? El present article intenta respondre a aquesta pregunta presentant la situació actual de la intersecció entre ambdós conceptes. Partint del fet que el conflicte social és inevitable, així com de l’existència de noves amenaces i conflictes i de noves demandes de seguretat basades en les persones (seguretat humana), les nostres societats han d’intentar que els canvis siguin pacífics. A través d’un exhaustiu anàlisis de la bibliografia existent i de l’estudi de diversos casos, aquest article sosté que la governabilitat descentralitzada pot contribuir a aquests esforços transformant conflictes, fomentant el repartiment de poder i augmentant els incentius d’inclusió de grups minoritaris. Tot i la dificultat de mesurar el seu impacte sobre la prevenció de conflictes, s’argumenta que la governabilitat descentralitzada pot tenir un impacte molt positiu en la reducció de les causes que produeixen conflictes gràcies a la seva habilitat per crear war/violence preventors. Més concretament, en aquest article se suggereix que la governabilitat descentralitzada pot influir positivament sobre les causes a curt i mitjà termini.

Autonomia territorial i conflictes d'autodeterminació: oportunitats i voluntat casos de Bolívia, Níger i Tailàndia

La paradoxa de l’autonomia tracta sobre si l’autogovern atenua o exacerba el conflicte armat. Aquest estudi prova de desmuntar aquest trencaclosques examinant l’efectivitat de l’autonomia territorial com a resposta estatal als conflictes d’autodeterminació de tot el món. També posa en dubte que l’autonomia sigui un factor instigador del conflicte argumentant que l’autonomia territorial pot mitigar el conflicte armat canalitzant els greuges grupals cap a formes de protesta pacífiques. D’aquesta manera, l’estudi vol arribar a una teoria integral que identifiqui els factors responsables de l’escalada de violència en els conflictes sorgits de reivindicacions d’autodeterminació. Fent servir els conceptes d’”estructures d’oportunitat” i “dimensió de voluntat”, aquest estudi mostra que l’escalada dels conflictes només es produeix quan es mobilitzen minories amb un alt poder negociador respecte del centre, en contexts de grans nivells de desigualtat econòmica al si de la díada, al voltant de reivindicacions d’autonomia i separatistes.

La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg

La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera?

Polarització i conflictes a l'Amèrica Llatina. Relatoria del seminari. Barcelona, 5 i 6 de maig de 2011

Relatoria del seminario internacional “Polarización y conflictos en América Latina. Retos para la transformación de conflictos y la seguridad humana”, celebrado en Barcelona en mayo de 2011 y organizado por el Instituto Catalán Internacional para la Paz (ICIP). El seminario tuvo como objeto profundizar en el análisis de las causas de la polarización política y social en América Latina al ser éstas causas frecuentes de inestabilidad, obstáculos al desarrollo y dificultades para el asentamiento de la paz y el sistema democrático. Además el seminario fue el inicio de una línea de investigación y de elaboración de propuestas para el estudio de la polarización y la nueva conflictividad en América Latina.

Conflictes i articulacions entre el dret local i el dret estatal a Madagascar

Aquesta recerca analitza els conflictes i les articulacions entre el dret local i el dret estatal que tenen lloc a les comunitats rurals de Madagascar a l’hora de resoldre els conflictes a l’àmbit local. L’anàlisi es porta a terme a partir d’un cas etnogràfic concret que permet descriure aquesta pluralitat jurídica. A la present memòria es descriu el treball realitzat en el recorregut de la investigació i dóna compte de la gestació del projecte fins a l’actualitat, moment en el qual la recerca es troba en el seu darrer punt de redacció de la tesi.

La Gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya. El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns

En els darrers anys, institucions públiques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la munió de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant d’aquesta situació, s’ha tractat d’actualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democràcia, d’oferir respostes als conflictes públics i socials. En aquest context, la Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a fórmules que aporten qualitat de govern des d’una nova manera de gestionar el conflicte col·lectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenció.

Anàlisi tècnica de la gestió de conflictes a Justícia

Des de l'any 2006 que va engegar la CoP de Mediació penal juvenil fins ara, les mediadores sempre han estat un col·lectiu que volia cercar noves fronteres. Tot i que els primers anys no enteníem gaire la raó de ser de les comunitats pràctiques, allò de compartir coneixements? Com es feia això?. Amb la pràctica i a poc a poc ens vam fer nostre l'objectiu, l'espai i el contingut, així hem anat treballant sobre temes que ens han preocupat, interessat o encuriosit. Per això, el grup d’entusiastes de les mediadores de justícia juvenil, capitanejades per l’expert, Raül Calvo, vam voler donar un pas més endavant i revisar la nostra tasca professional, aprofitant l’espai de la comunitat de mediadors. D’aquesta manera faríem possible, articular els objectius de la CoP amb la formació del nostre grup professional d’aquest any 2012. Les nostres inquietuds, per una banda, i, per l’altra, les ganes de trobar nous escenaris per a desenvolupar la nostra tasca professional, vam ser la motivació de la nostra aventura.

Conflictes ètics en la gestió de la informació: una mirada des de la deontologia professional

[eng] The text begins with a reflection on the scope and content of the concepts "ethics" and "deontology" and continues by addressing the steps and considerations that the professional community must take into account when analysing ethical and moral aspects of their work. Finally, some specific elements are set forth regarding ethics in information management, specifically ethical conflicts that need to be managed in the area of library and information sciences.

La jurisdicció competent en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Administració: una polèmica que no acaba. Comentari a les Interlocutòries de la Sala Especial de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 2001 i 21 de octubre de 2002 i proposta de reforma legislativa

En aquest treball es comenta la línia jurisprudencial iniciada per la Interlocutòria de la Sala Especial de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 2001, per la qual s¿atribueix a l'orde civil la competència per jutjar les demandes dirigides conjuntament contra l'Administració pública i la seva asseguradora de responsabilitat extracontractual, reobrint la polèmica que semblava tancada després de la triple reforma legislativa de 1998 i 1999, que afirmà la competència exclusiva de la jurisdicció contenciosa administrativa per conèixer dels plets de responsabilitat patrimonial de l'Administració.

Ciència i conflictes. La recuperació econònomica passa pel desenvolupament científic i tecnològic

La falta de recursos genera competència, que a la vegada és font de conflictes. La lluita entre científics deriva en sabotatges, treballs fraudulents i manipulació de dades.

Avantatges i conflictes de caràcter econòmic derivats de l'usdefruit en empreses familiars

L'usdefruit d'accions consisteix en l'exercici del dret real de gaudi de les rendes de títols constituïts com a inversions financeres. En l'empresa familiar, la propietat de l'acció pot estar en ocasions desdoblada i pertànyer en nua propietat a una persona i en usdefruit, a un altra. Però que succeeix quan l'empresa decideix no repartir dividends? El problema l'estudiem sobre el cas real de "Rosa Clara" en què un jutge condemna a pagar els dividends no distribuïts en els últims cinc anys d'usdefruit.

La ciència dels conflictes

Si em demanessin una llista amb dotze paraules que defineixin la vida, una d'elles seria conflicte. La vida és un fenomen dinàmic que ens obliga a interactuar constantment amb el nostre entorn, fet que genera interessos no compartits i fins i tot contraposats dels quals neixen els conflictes. La setmana passada es va celebrar a Barcelona el IV Congrés Internacional de Conflictologia i Pau, que va reunir experts en molts camps del coneixement humà per a analitzar de forma interdisciplinària l'origen i la resolució dels conflictes humans. Jo hi vaig assistir com a membre del Centre de Recerca i Estudis en Conflictologia, el CREC acrònim que presenta uns significats polisèmics i onomatopeics molt interessants, un grup pluridisciplinari que va arrencar fa un any sota l'aixopluc de la Universitat Oberta de Catalunya i al qual em vaig incorporar en qualitat de biòleg i genetista, junt amb experts en sociologia, política, economia, dret, filosofia, pedagogia, psiquiatria i neurobiologia [...].

Criminologia per prevenir conflictes

Un estudi de la UdG prioritza la prevenció en els conflictes socials i els problemes d’inserció social a la ciutat de Salt