A vocação construtiva na Arte Sul-Americana: os cinéticos venezuelanos e os concretos paulistas

Pós-graduação em Artes - IA

La construcci?? de les escoles a partir d'un cas concret : Algaida, 1926-1936. 'La construcci??n de las escuelas a partir de un caso concreto : Algaida, 1926-1936'

Durante el siglo XIX y principios del XX se puede decir que no hab??a en Mallorca ning??n edificio escolar. Las escuelas p??blicas, unitarias casi todas, se encontraban en casas particulares o en otros locales alquilados, incluso pisos, sin las condiciones sanitarias m??nimas. Pero se observa una preocupaci??n por la mejora de la ense??anza primaria, la creaci??n de las escuelas normales y la construcci??n de edificios escolares, que en muchas ocasiones asumen las administraciones locales, aunque ello exige gastos considerables que no constituyen prioridades pol??ticas por lo que con frecuencia se habilitan edificios preexistentes. La tarea de construcci??n de las escuelas, promovida y dirigida por el inspector de Primera Ense??anza Joan Cap?? y por el arquitecto Guillem Forteza, y ejecutada entre 1924 y 1936, supuso la institucionalizaci??n de los edificios escolares. Se detalla y analiza el proceso de construcci??n de una escuela a partir de la documentaci??n referente al municipio de Algaida.

La eximente de miedo insuperable (art. 20.6 CP)

La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.

Autoethnography : critical appreciation of an emerging art

In this article, the author discusses how she applied autoethnography in a study of the design of hypermedia educational resources and shows how she addressed problematic issues related to autoethnographic legitimacy and representation. The study covered a 6-year period during which the practitioner’s perspective on the internal and external factors influencing the creation of three hypermedia CD-ROMs contributed to an emerging theory of design. The author highlights the interrelationship between perception and reality as vital to qualitative approaches and encourages researchers to investigate their reality more fully by practicing the art of autoethnography.

The lens of ludic engagement : evaluating participation in interactive art installations

Designers and artists have integrated recent advances in interactive, tangible and ubiquitous computing technologies to create new forms of interactive environments in the domains of work, recreation, culture and leisure. Many designs of technology systems begin with the workplace in mind, and with function, ease of use, and efficiency high on the list of priorities. [1] These priorities do not fit well with works designed for an interactive art environment, where the aims are many, and where the focus on utility and functionality is to support a playful, ambiguous or even experimental experience for the participants. To evaluate such works requires an integration of art-criticism techniques with more recent Human Computer Interaction (HCI) methods, and an understanding of the different nature of engagement in these environments. This paper begins a process of mapping a set of priorities for amplifying engagement in interactive art installations. I first define the concept of ludic engagement and its usefulness as a lens for both design and evaluation in these settings. I then detail two fieldwork evaluations I conducted within two exhibitions of interactive artworks, and discuss their outcomes and the future directions of this research.

Microwave International Media Art Festival

An international festival that champions a pioneer role in promoting media/digital art in Hong Kong. Apart from organising international video screenings in which the latest media art with the most recent trend and development being introduced, a series of artist-in-resident workshops, exhibitions, seminars and symposiums were also hosted with a view to enhancing culture exchange and stimulating media art creation among overseas and local artists

On medium specificity and discipline crossovers in modern art : An interview with Jacques Ranciére on Medium-Specificity and Discipline Crossovers in Modern Art

Jacques Ranciere's work on aesthetics has received a great deal of attention recently. Given his work has enormous range – taking in art and literature, political theory, historiography, pedagogy and worker's history – Andrew McNamara and Toni Ross (UNSW) seek to explore his wider project in this interview, while showing how it leads to his alternative insights into aesthetics. Rancière sets aside the core suppositions linking the medium to aesthetic judgment, which has informed many definitions of modernism. Rancière is emphatic in freeing aesthetic judgment from issues of medium-specificity. He argues that the idea of autonomy associated with medium-specificity – or 'truth to the medium' – was 'a very late one' in modernism, and that post-medium trends were already evident in early modernism. While not stressing a simple continuity between early modernism and contemporary art, Ranciere nonetheless emphasizes the ethical and political ramifications of maintaining an a-disciplinary stance.

Service analysis : A critical assessment of the state of the art

The service-orientation paradigm has not only become prevalent in the software systems domain in recent years, but is also increasingly applied on the business level to restructure organisational capabilities. In this paper, we present the results of an extensive literature review of 30 approaches related to service identification and analysis for both domains. Based on the consolidation of a superset of comparison criteria for service-oriented methodologies found in related literature, we compare and evaluate the different characteristics of service engineering methods with a focus on service analysis. Although a close business and IT alignment is regarded as one of the core beneficial promises of service-orientation, our analysis suggests that there is a lack of unified, comprehensive methodology for service identification and analysis integrating and addressing both domains. Thus, we discuss how our results can inform directions for future research in this area.

Art for architecture's sake?

The Architecture, Disciplinarity and the Arts symposium was organised by the Architecture. Theory, Criticism and History (ATCH) research group at the University of Queensland, run by John Macarthur and Antony Moulis, together with Andrew Leach who joined them last year and organised much of the symposium. The symposium ran for three days in a small room at the Institute of Modern Art (IMA) in Fortitude Valley, Brisbane (generously donated by director Robert Leonard), with about 40 people in attendance. Together with a long question time of an hour after every three speakers, the size of the room and the small number of people made it very different from most architecture or design conferences. The intellectual level of the symposium was high, without the speed dating aspect that one often sees at the Society of Architectural Historians, Australia and New Zealand (SAHANZ) meetings, where endless parallel sessions of short papers create an occasionally disorientating cacophony of words. The symposium was deliberately, unapologetically academic and the intimate nature of the forum made the discussion rich and collaborative, with an active audience. The title of the symposium, 'Architecture, Disciplinarity and the Arts', reflects the connection that already exists between the art history and the architectural history community in Brisbane, with both groups regularly attending each other's functions.