Creació d'una xarxa de comunicacions Modbus per TsxMicro

L’objecte del projecte és el de crear una xarxa de comunicacions Modbus. La xarxaunirà els autòmats del laboratori de regulació Telemecanique TSX Micro (els 9autòmats TSX 3705 i l’autòmat de nova adquisició TSX 3722). Com a complement dela xarxa, es prepararan dues experiències i un qüestionari. La primera experiènciaservirà als alumnes com a exemple de comunicació Modbus, i la segona, l’hauran derealitzar els alumnes. Aquesta segona experiència només és introductòria, no serà degran dificultat i l’alumne no adquirirà grans coneixements, simplement agafarà nocionsdel funcionament d’una comunicació entre autòmats en el cas concret d’una xarxaModbus. El qüestionari permetrà avaluar els coneixements adquirits sobre lacomunicació Modbus abans de que l’alumne realitzi les experiències

Creació d'una xarxa de comunicacions Modbus per TsxMicro

L’objecte del projecte és el de crear una xarxa de comunicacions Modbus. La xarxa unirà els autòmats del laboratori de regulació Telemecanique TSX Micro (els 9 autòmats TSX 3705 i l’autòmat de nova adquisició TSX 3722). Com a complement de la xarxa, es prepararan dues experiències i un qüestionari. La primera experiència servirà als alumnes com a exemple de comunicació Modbus, i la segona, l’hauran de realitzar els alumnes. Aquesta segona experiència només és introductòria, no serà de gran dificultat i l’alumne no adquirirà grans coneixements, simplement agafarà nocions del funcionament d’una comunicació entre autòmats en el cas concret d’una xarxa Modbus. El qüestionari permetrà avaluar els coneixements adquirits sobre la comunicació Modbus abans de que l’alumne realitzi les experiències

La biblioteca està morta, llarga vida a la biblioteca! La pràctica de la biblioteconomia acadèmica i la revolució digital

Com a conseqüència directa de la revolució digital, les biblioteques acadèmiques d'avui dia s'enfronten a la competència com a proveïdors d'informació. Utilitzant les corbes S de tecnologia de Richard N. Foster com a model analític, aquest article mostra que les biblioteques acadèmiques estan enmig d'un canvi discontinu perquè qüestionen un seguit d'assumpcions que recolzen l'actual pràctica de la biblioteconomia acadèmica. Els autors desafien aquestes assumpcions i analitzen la manera en que les comunicacions digitals afecten les biblioteques acadèmiques.

Sistema de validació amb proveïdor deidentitat extern per a serveis de VideoOn Demand

El producte a realitzar es composa de 2 aplicacions web, 1 Web Service i 1applet, tots ells desenvolupats utilitzant la tecnologia J2EE 6.0. S¿ha escollitla versió J2EE de Java, per la facilitat que proporciona perdesenvolupaments web i client-servidor.

eVideoClub

Aplicació j2ee de venda i reproducció de contingutsaudiovisuals, que no té cap altre ús que el merament educatiu.

La renovación de los diarios digitales: rediseños y web 2.0

Se describen y analizan los cambios en los webs de diarios digitales españoles entre mayo y diciembre de 2006. Los principales son: la sustitución de la barra de navegación vertical por una barra horizontal superior, el diseño para una resolución de 1024 píxeles y el avance desigual en servicios de participación del lector. Se incluye una cronología de dichos cambios.

Broadband prices in the European Union : competition and commercial strategies

This paper analyses the determinants of broadband Internet access prices in a group of 15 EU countries between 2008 and 2011. Using a rich panel dataset of broadband plans, we show the positive effect of downstream speed on prices, and report that cable and fibre-to-the-home technologies are available at lower prices per Mbps than x DSL technology. Operators’marketing strategies are also analysed as we show how much prices rise when the broadband service is offered in a bundle with voice telephony and/or television, and how much they fall when download volume caps are included. The most insightful results of this study are provided by a group of metrics that represent the situation of competition and entry patterns in the broadband market. We show that consumer segmentation positively affects prices. On the other hand, broadband prices are higher in countries where entrants make greater use of bitstream access and lower when they use more intensively direct access -local loop unbundling-. However, we do not find a significant effect of inter-platform competition on prices.

La liberalización de las telecomunicaciones en España : control de la inflación y universalización del servicio

Los estudios sobre la liberalización han enfatizado la importancia de las presiones externas en el impulso a las reformas pro mercado. Sin negar esta influencia, en este trabajo sostenemos que son los intereses nacionales los que determinan la estrategia y ritmos de la liberalización. La liberalización de las telecomunicaciones realizada en España en el período 1987-2003 presenta diferencias significativas respecto a la de otros países de la UE. Esas diferencias están relacionadas con las estrategias que se adoptaron internamente al ver cómo la liberalización podía afectar a los objetivos de política económica general. El artículo destaca la existencia de dos tipos de conflictos. En primer lugar, la tensión entre, por un lado, la necesidad de universalizar el acceso al servicio y, por otro, la de reducir los precios de las telecomunicaciones con el objetivo de controlar la inflación. En segundo lugar, los reformadores españoles tuvieron que escoger entre un modelo de competencia intraplataforma que permitiera a los entrantes utilizar la red de Telefónica a precios reducidos y asegurase rápidas reducciones de precios o un modelo de competencia inter-plataforma que fomentase la inversión, la competencia tecnológica y el bienestar a largo plazo. La consideración de estos conflictos internos es clave para entender la economía política de la política española de telecomunicaciones. Nuestra conclusión es que la liberalización en España se vio frenada cuando entró en conflicto con objetivos de interés general internos, pero se aceleró cuando fue percibida como un instrumento útil para el logro de los interesas nacionales.

Digital social media: An interactive technology incorporated as a competitive advantage for business

In a more transparent and dynamic world, in which consumers trust other consumers more for advice and recommendations on products and services, the continuity of organizations appears to be associated with socialization, the sharing of interests and the interaction with the audience. This is associated with the incorporation of digital technologies to business, specifically the use of social media. Consequently, it is timely and interesting to explore the phenomenon of virtual socialization, although it is a littlestudied field and what is needed is an innovative and theoretical approach based upon theories of marketing and communication. Expertise in these areas is present in all organizations and their performance is important for appropriate development of them. This work is a qualitative analysis about the behavior, reactions and attitudes of individuals to organizations, in order to understand the social factors that contribute to sustainable competitive advantages of organizations which can support strategic and future actions. We conclude that relevant factors associated with the tacit knowledge of the organization, specifically to learning and social interaction of the organization and their knowledge of virtual communities. The higher the coexistence of factors, the more difficult is the replication and greater will be the hypothesis of sustainable competitive advantage.

Implementació d'un esquema criptogràfic per gestionar de forma segura els historials mèdics dels pacients a traves d'una xarxa de comunicacions

Aquest treball presenta una solució basada en criptosistemes de clau pública, certificats i signatures digitals, emprant Java com a llenguatge de programació. Per a estendre la funcionalitat quant a seguretat del Java Developer Kit (JDK) s'utilitza la llibreria criptogràficaIAIK (Institute for Applied Information Processing and Communication).

La Biblioteca de la UOC : continguts digitals per a una biblioteca virtual

En aquesta comunicació, farem un repàs dels continguts digitals que actualment conformen el fons de la Biblioteca de la UOC. Parlar de continguts digitals a la Biblioteca de la UOC implica necessàriament recordar que la nostra biblioteca es defineix a si mateixa com a virtual, una virtualitat caracteritzada per la possibilitat oferta als nostres usuaris d'accedir remotament a continguts i serveis bibliotecaris, en què es combinen notícies bibliogràfiques, textos electrònics, bancs d'imatges i tota mena d'informacions per mitjà d'una xarxa telemàtica. La relació entre continguts digitals i virtualitat és, evidentment, directa: els serveis que s'ofereixen virtualment es fan sobre la base de documents digitals i, al mateix temps, aquests serveis virtuals també generen documents electrònics.

RECERCAT. El Dipòsit de la Recerca de Catalunya

Seguint la tendència mundial de crear dipòsits institucionals d'accés lliure per recopilar i preservar els documents d'investigació generats en les institucions acadèmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT és un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. La comunicació pretén explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecció i adaptació del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les polítiques d'accés, d’introducció de dades, de metadades Dublin Core necessàries per descriure els documents, el tipus de llicència de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.

Dipòsits col·lectius d'e-informació

El Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) des del 1999, com a fruït del llavors Pla Estratègic Catalunya en Xarxa, promouen activitats per posar continguts a la xarxa en accés obert. Això s’ha materialitzat, de moment, en la posada en marxa de tres dipòsits col·lectius d'e-informació: Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). Al febrer de 2001 va néixer el TDX (www.tesisenxarxa.net), que permet la consulta de més de 3400 tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. Al setembre de 2005 es va inaugurar RECERCAT (www.recercat.net), un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. El tercer dipòsit, RACO (www.raco.cat), s'ha posat en marxa a març de 2006, fent possible la consulta, en accés obert, dels articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. Per al desenvolupament de tots tres dipòsits s'ha usat programari lliure. Per al TDX es va adaptar l'Electronic Theses and Dissertations (ETD) de la Universitat de Virgina Tech. Per a RECERCAT, el DSpace, fet pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Hewlett-Packard (HP). I per a RACO s'ha fet servir el Open Journal Systems (OJS) del Public Knowledge Project (PKP). La comunicació pretén explicar breument què són aquests tres dipòsits, els beneficis obtinguts pel fet que hagin estat desenvolupats sota programari lliure i que les tesis, els documents de recerca i les revistes que contenen siguin en accés obert. Programari lliure i accés obert, un binomi guanyador.

Preservació de dipòsits digitals

El CBUC manté alguns dipòsits electrònics com ara TDX i RECERCAT. Pels documents que s'hi dipositen, el Consorci voldria garantir la seva preservació i, per millorar la que s'està fent fins ara, encarrega un informe que l'ajudi a planificar i a dur a terme actuacions de preservació. L'estudi intenta fer una revisió a la situació actual de la literatura més significativa i dels projectes en curs a nivell internacional tant des del punt de vista dels aspectes institucionals com dels aspectes tècnics. Es repassa quina és la situació actual del CBUC quant als seus dipòsits digitals col·lectius: TDX, RACO, RECERCAT i Memòria Digital de Catalunya, es recull les observacions extretes de les respostes a una enquesta sobre les operacions de preservació que es duen a terme actualment i finalment, s'enuncien algunes recomanacions d’accions a emprendre per tal de millorar el sistema.

Biblioteques digitals, museus virtuals: ¿on rau la diferència?

Aquest article ofereix una visió general de les activitats en l'àrea dels museus virtuals i posa en consideració una sèrie de temes, en què s'han trobat paral·lelismes amb el camp de les biblioteques digitals.