Introducing online teaching in Humanities: A case study about the acceptance of online activities by the academic staff of classical languages

The purpose of this paper is to show the perceptions of the academic staff of classical languages (ancient Greek and Latin) concerning use of online activities during their courses. The study was carried out in three countries: Greece (three major Universities), Spain (University of Barcelona) and the United States (University of California, Berkeley) with the participation of thirty-three academic instructors. Depending on the level of use and acceptance of the ICT and following G. Moore¿s classification, we separated the participating academics in three groups: the conservatives, the mainstream and the early adopters. The fact that the smallest group is the third clearly shows the necessity for teachers¿ preparation and training before introducing innovative projects in the classroom. Since the starting point for the application of innovation in the classroom is the teacher, policy makers should focus on helping them become conscious of changes in teaching methods and include their opinion during the design of innovative projects.

Introducing online teaching in Humanities: A case study about the acceptance of online activities by the academic staff of classical languages

The purpose of this paper is to show the perceptions of the academic staff of classical languages (ancient Greek and Latin) concerning use of online activities during their courses. The study was carried out in three countries: Greece (three major Universities), Spain (University of Barcelona) and the United States (University of California, Berkeley) with the participation of thirty-three academic instructors. Depending on the level of use and acceptance of the ICT and following G. Moore¿s classification, we separated the participating academics in three groups: the conservatives, the mainstream and the early adopters. The fact that the smallest group is the third clearly shows the necessity for teachers¿ preparation and training before introducing innovative projects in the classroom. Since the starting point for the application of innovation in the classroom is the teacher, policy makers should focus on helping them become conscious of changes in teaching methods and include their opinion during the design of innovative projects.

A practical grammar of the Sanskrit language arranged with reference to the classical languages of Europe, for the use of English students /

Mode of access: Internet.

A practical grammar of the Sanskrit language : arranged with reference to the classical languages of Europe, for the use of English students /

Mode of access: Internet.

Boston College's classical curriculum /

Includes bibliographical references.

Natural science and the classical system in education : essays new and old /

Chapters I-VII reprinted from various journals ; chapters VIII and IX hitherto unpublished.

On the study of the Greek and Latin languages : an introductory lecture, delivered in the University of London, November 1, 1831.

Mode of access: Internet.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

John Joseph Guilbeau Papers - Accession 188

John Joseph Guilbeau was a Professor of French at Winthrop College (1965-1978). The John Joseph Guilbeau Papers consist of correspondence, speeches, unpublished research papers and manuscript of articles concerning Guilbeau’s interest and research in the French language and folklore, particularly in Louisiana (1956-1973): his service on the corporation visiting committee of the department of modern languages at MIT (1973-1977): his association with the South Central Modern Language Association (1958-1965); and his tenure as a professor in the Winthrop Modern and Classical languages department (1965- 1978).

Dependencias (anti-)locales en latín : Un estudio radicalmente minimalista

El presente trabajo pretende continuar la línea general inaugurada por Krivochen y Luder (2012) en el desarrollo de herramientas formales para el estudio de las lenguas clásicas, en particular la lengua latina. Tales herramientas, desarrolladas a partir de métodos axiomático-formales, son puestas a prueba con los datos concretos y nos ayudan a comprender mejor no solamente el funcionamiento de una lengua como sistema sino el sustrato cognitivo-biológico que posibilita el desarrollo de tal sistema. Nuestro foco en este trabajo será la noción de "localidad" en las derivaciones sintácticas, que ha sido el centro de gran parte de los estudios de orientación chomskyana durante la última década. Basándonos en problemas concretos que aparecen en la consideración de ejemplos atestiguados en los textos, proporcionaremos una explicación alternativa a la ortodoxia chomskyana. El objetivo es proveer al lector de una serie de herramientas teóricas explícitas que pueda utilizar en el análisis de la localidad en la lengua latina

Dependencias (anti-)locales en latín : Un estudio radicalmente minimalista

El presente trabajo pretende continuar la línea general inaugurada por Krivochen y Luder (2012) en el desarrollo de herramientas formales para el estudio de las lenguas clásicas, en particular la lengua latina. Tales herramientas, desarrolladas a partir de métodos axiomático-formales, son puestas a prueba con los datos concretos y nos ayudan a comprender mejor no solamente el funcionamiento de una lengua como sistema sino el sustrato cognitivo-biológico que posibilita el desarrollo de tal sistema. Nuestro foco en este trabajo será la noción de "localidad" en las derivaciones sintácticas, que ha sido el centro de gran parte de los estudios de orientación chomskyana durante la última década. Basándonos en problemas concretos que aparecen en la consideración de ejemplos atestiguados en los textos, proporcionaremos una explicación alternativa a la ortodoxia chomskyana. El objetivo es proveer al lector de una serie de herramientas teóricas explícitas que pueda utilizar en el análisis de la localidad en la lengua latina

Dependencias (anti-)locales en latín : Un estudio radicalmente minimalista

El presente trabajo pretende continuar la línea general inaugurada por Krivochen y Luder (2012) en el desarrollo de herramientas formales para el estudio de las lenguas clásicas, en particular la lengua latina. Tales herramientas, desarrolladas a partir de métodos axiomático-formales, son puestas a prueba con los datos concretos y nos ayudan a comprender mejor no solamente el funcionamiento de una lengua como sistema sino el sustrato cognitivo-biológico que posibilita el desarrollo de tal sistema. Nuestro foco en este trabajo será la noción de "localidad" en las derivaciones sintácticas, que ha sido el centro de gran parte de los estudios de orientación chomskyana durante la última década. Basándonos en problemas concretos que aparecen en la consideración de ejemplos atestiguados en los textos, proporcionaremos una explicación alternativa a la ortodoxia chomskyana. El objetivo es proveer al lector de una serie de herramientas teóricas explícitas que pueda utilizar en el análisis de la localidad en la lengua latina

Varia : notas y apuntes sobre temas de letras clásicas /

Bibliographical footnotes.