La citació de les fonts jurídiques en l’àmbit autonòmic, estatal i internacional

La finalitat d’aquesta guia és proposar unes pautes a l’estudiant per quan ha de citar legislació ijurisprudència en un treball, tant dins del text com en l’elaboració de la bibliografia de fonts jurídiquesconsultades i que s’ha d’incloure al final del mateix. Ara bé, no pretén ser un recull exhaustiu detotes les casuístiques que es puguin trobar, però si que es pot adaptar o resoldre a partir delsexemples donats. El document consta de dues parts, una primera de com citar la legislació estatal, autonòmica,comunitària i internacional i una segona de com citar la jurisprudència en els mateixos àmbits.També conté tres annexos1: I. Sigles de codis i lleis bàsiques ; II. Sigles de publicacions oficials i III.Sigles de jurisprudència que inclou les abreviatures dels diferents tipus de resolucions i dels principalstribunals.

[Notes breus (fauna)] Primera citació de brema blanca (Abramis bjoerkna) a Catalunya i noves introduccions de peixos exòtics (Alburnus alburnus, Sander lucioperca i Silurus glanis) a diverses conques catalanes = First record of white bream (Abramis bjoerkna) in Catalonia (Spain) and new introductions of exotic fish (Alburnus alburnus, Sander lucioperca and Silurus glanis) into Catalan river basins

En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espècies de peixos exòtics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya

Briòfits de les fonts del Montsant

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els briòfits, grup que engloba les molses i les hepàtiques, són els vegetals més desconeguts tot i la seva importància en el manteniment dels ecosistemes naturals i com bioindicadors de qualitat ambiental. Aquest desconeixement és degut en bona part a la dificultat que representa la seva classificació que comporta acurades observacions microscòpiques.Aquest treball es centra en l'estudi dels briòfits recol•lectats en fonts de la Serra de Montsant (Priorat) per tal d'observar-ne la biodiversitat i permetre l'obtenció d'imatges macro i microscòpiques d'aquests vegetals. El treball de camp ha comportat la recollida de mostres i dades mediambientals en 14 fonts del massís. S'ha procedit a la catalogació del material que ha suposat la realització d'unes 850 fotografies obtingudes amb el microscopi i la lupa binocular amb el programa Motic-Image Plus. Això ha servit per realitzar una guia on s'exposen de forma gràfica les principals morfologies referides als esporòfits, fil•lidis, caulidis, formes macroscòpiques... que pot servir de gran utilitat a estudiants que s'enfrontin per primera vegada a l'estudi de les molses. En total s'han catalogat 34 espècies a les fonts del Montsant. De cadascuna s'ha elaborat una detallada fitxa descriptiva amb les seves característiques ecològiques, imatges de camp, amb lupa i microscopi. Tot i la manca d'experiència, que ens fa pensar en la necessitat que un expert revisi el treball, s'han trobat 21 espècies que seria la primera citació bibliogràfica al Montsant i 8 d'elles són inèdites a la província de Tarragona segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

El doctor Joan Baptista Parcet i Fàbrega, metge de Sant Genís de Vilassar: una personalitat del Maresme del segle XIX

Aquest treball s'inscriu en una línia de treball recent que consisteix en recuperar figures rellevants de la medicina catalana que van desenvolupar la seva activitat professional fora de Barcelona, en aquest cas la figura del doctor Parcet i Fàbrega al Maresme, a Sant Genís de Vilassar.El llibre recull una recensió de tota la seva obra manuscrita (part d'ella era inèdita fins la publicació d'aquest llibre) i la citació breu de les seves obres aparegudes en revistes mèdiques de l'època. Finalment, també s'inclou la transcripció de la seva obra manuscrita que es guarda a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Catalunya.

Jugar : un deure sagrat. Activitat lúdica i trascendència

Si alguna obra és de citació gairebé obligatòria quan es parla del joc, és Homo ludens, de Johan Huizinga (Huizinga, 2000). El llibre, publicat originàriament a Leiden el 1938, és la plasmació final de les reflexions dutes a terme per Huizinga des de 1903. Com fa notar el mateix autor, el seu objectiu és presentar el joc com un element omnipresent en la realitat. Tanmateix, sense compartir necessàriament la tesi del llibre (segons la qual no es pot afirmar que el joc sigui un element cultural sinó que ha d’afirmar-se que la cultura humana brolla tota ella del joc, és a dir, que la cultura mateixa ofereix el caràcter de joc i no que el joc sigui una manifestació cultural), el fet inqüestionable és que Huizinga escriu contínuament sobre les connexions entre jugar i accés a la transcendència. Aquesta correspondència serà el nostre fil conductor a fi d’establir alguns dels elements que intervenen en les complexes relacions entre autoconeixement i autotranscendència.

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Gener 2007

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Octubre 2007

Informe sobre les publicacions de recerca de la UOC introduides a ISI Web of Knowledge durant

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Novembre 2007

Informe sobre les publicacions de recerca de la UOC introduides a ISI Web of Knowledge durant

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Desembre 2007

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Gener-Febrer 2008

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Març-Abril 2008

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Maig-Juny 2008

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Juliol-Agost 2008

UOC