Curs DOW-ETSEQ. Una experiència docent compartida entre la URV i l'empresa DOW

Presentació del curs DOW – ETSEQ, que té l’objectiu de formar en continguts, valors i actituds i aportar informació de última generació sobre seguretat, medi ambient i qualitat

La Coordinación de materias dentro de un sistema de evaluación continua para alumnos de ingeniería química de la Universidad de Granada

El objetivo principal de este proyecto es programar la realización de actividades que recojan aspectos de diferentes asignaturas de un mismo curso, de tal forma que permitan la coordinación y optimización del trabajo realizado por el alumno y puedan ser usadas como herramienta de evaluación, dentro de un sistema de evaluación continúa

Codeship: Financing growth: Case study and Teaching note

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Management from the NOVA – School of Business and Economics

Advanced virtual engineering educational program for engineering research and teaching excellence

In this paper, an advanced virtual engineering educational program developed at University of South Australia for both on-campus and off-shore students will be studied. This extensive training program is based on a comprehensive online tutorial and comprises both face-to-face and online learning. The program provides a tailored evaluation format to ensure that all postgraduate students, including course work and research students, will have appropriate exposure to updated learning skills and research resources. Although the internet (WWW) is the primary resource being used in this educational program, other resources such as video conference, video taping, and face-to-face lecturing have also played a role in promoting engineering teaching and research excellence. The feedback from students in recent years has been very encouraging, showing increased information literacy skills and improved researching abilities. As off campus class numbers have increased, further development of the program to meet their requirement has been a priority.

An advanced virtual engineering educational program for engineering research and teaching excellence.

In this paper, an advanced virtual program in engineering education developed at the University of South Australia for both on-campus and offshore students is described. This extensive training program is based on a comprehensive online tutorial and comprises both face-to-face and online learning. The program provides a tailored evaluation format to ensure that all postgraduate students, including those doing coursework and research, will have appropriate exposure to updated learning skills and research resources. Although the internet is the primary resource used in this educational program, other resources, such as videoconferencing, video-taping and face-to-face lecturing, have also played a role in promoting engineering teaching and research excellence. The feedback from students in recent years has been very encouraging, and students have shown increased information literacy skills and improved researching abilities. As off-campus class numbers have increased, further development of the program to meet their requirements has been a priority.

Utilización de laboratorios virtuales como soporte para la docencia de prácticas de laboratorio en Ingeniería de Materiales

En el presente trabajo se plantea como objetivo principal la optimización del proceso enseñanza-aprendizaje en la docencia de prácticas de laboratorio, caracterizadas por la limitación de equipamientos específicos, en el campo de las Ingenierías y concretamente el Ingeniería de Materiales, mediante un planteamiento innovador basado en el uso de laboratorios virtuales. Para ello se deben cubrir una serie de objetivos parciales, pero no por ello menos importantes, como favorecer el incremento de la participación de los estudiantes durante su proceso de formación experimental haciendo esta docencia interactiva, flexibilizar el proceso enseñanza-aprendizaje adecuándolo a las posibilidades y necesidades de cada alumno, y aumentar la calidad de la docencia de prácticas de laboratorio. Además hay que convertir a los alumnos en los principales protagonistas del proceso enseñanza-aprendizaje en la educación superior, mediante un planteamiento innovador

Utilització de proves d'autoavaluació en una intranet docent

En aquest treball s’analitza quin ha estat l’ús de les proves d’autoavaluació accessibles a la plataforma docent de la Universitat de Girona per part d’un total de quatre-cents setanta estudiants matriculats en tres assignatures dels estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitats Indústries Agràries i Alimentàries i Explotacions Agropecuàries, de l’Escola Politècnica Superior al llarg dels darrers cinc cursos acadèmics. Les proves d’autoavaluació plantejades eren del tipus resposta tancada i la seva resposta era voluntària ja que la realització de les proves no intervenia en el còmput de la qualificació final de l’assignatura. De tota manera, en les activitats d’avaluació de les diferents assignatures, que consistien fonamentalment en exàmens parcials i finals, hi havia una part de qüestions amb un format similar al de les preguntes disponibles en la plataforma docent. S’ha observat que els alumnes que responien les proves d’autoavaluació es presentaven més als exàmens i aprovaven més les assignatures que els que no accedien a la intranet docent per a respondre les qüestions disponibles. Malgrat això, hi ha un nombre important d’alumnes que no realitzaven aquestes proves, probablement perquè no puntuaven per a la qualificació final de les assignatures

Anàlisi de les competències de gestió de projectes a alumnes d'enginyeria

Per la importància de l'àrea de les competències en l'educació superior europea i amb l'objectiu d'adaptar-les a la Declaració de Bologna, el nostre grup de treball va decidir fa dos anys testar i avaluar-les, realitzant un estudi a estudiants amb l'objectiu de conèixer més a fons la situació actual d’aquestes competències. Aquest anàlisi és necessari per aconseguir dissenyar una base de competències universitària el més correcte possible. Aquest article reflecteix l'anàlisi i l'evolució de competències en Gestió de Projectes utilitzant una aplicació informàtica anomenada Cycloid, participant estudiants de primer curs d'Enginyeria en Industries Agroalimentàries i Explotacions agropecuàries i Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. El propòsit d'aquesta eina d'avaluació de competències anomenada Cycloid (TIC) es basa en una aplicació que ens ajuda en el procés d'avaluació de trenta competències concretes, personals i socials que poden ser distribuïdes en sis grans grups. Aquest model, identifica una feina genèrica en gestió de projectes, com una persona pot preparar-se per planificar, organitzar, dirigir i avaluar treballs complexos o projectes que requereixen una interacció sòlida i freqüent amb un altre grup de gent per planificar tot el projecte. En aquestes circumstàncies, els estudiants són adequats per avaluar els projectes personals i en termes generals, els estudis com a projecte. Al final, compararem diferents perfils d'estudiants en termes de situacions de treball i / o estudis. L'objectiu d'aquest anàlisi és millorar la qualitat de l'educació utilitzant el coneixement adquirit a través de les competències individuals. El nostre propòsit és obtenir resultats que ens indiquin quina és la situació actual i que és el que els alumnes voldrien millorar amb el temps (en gestió de projectes). Els estudiants, obtindran un títol i un nivell d'aprenentatge quan demostrin coneixement implícit dels seus estudis. Actualment, també han de demostrar un coneixement explícit a través de les competències. Aquesta avaluació individual descobrirà en què els estudiants estan més ben posicionats. Aquesta informació, ens serà útil en el moment d'elaborar un nou ensenyament i objectiu de mètodes d'ensenyament. Al mateix temps, donarà una informació important pels professors i universitats en termes de competències individuals i de grup

Adaptació del portafoli de l'alumne a l'assignatura de dibuix als graus d'enginyeria

L’article presenta l’ús de l’eina del portafoli de l’alumne a l’assignatura d’expressió gràfica als nous graus d’enginyeria. Volem presentar els canvis que s’han realitzat a l’àrea de coneixement per adaptar-se a les assignatures basades en el pla de Bolonya. L’ús del portafoli docent de l’alumne s’ha revelat com un mètode valuós per a l’avaluació continuada, no tant així per a l’obtenció de la nota final. Presentem l’estratègia d’aplicació, el cronograma i els resultats obtinguts. Tanmateix fem una crítica dels detalls a millorar i els canvis que realitzarem cara als propers cursos. L’objectiu que cerquem els professors de l’àrea és adaptar l’assignatura al pla de Bolonya, assegurant que el treball continuat de l’alumne i el procés d’autoaprenentatge són correctament valorats. Tanmateix cal assegurar que l’estudiant realitzi una tasca d’aprenentatge autònom fora d’aula, que el temps dedicat a la resolució d’exercicis s’adeqüi a la quantitat de crèdits ECTS assignats, i que creixi el paper del professor com a tutor que revisa l’adquisició de competències. Aquesta experiència tendeix a que els estudiants centrin la seva activitat en el portafoli docent

Organització de l'assignatura de projectes en els estudis d'enginyeria tècnica agrícola

L’objectiu plantejat ha estat dissenyar i organitzar l’assignatura de Projectes dels estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola de manera que permeti que l’estudiant adquireixi les capacitats que necessita per a desenvolupar aquesta activitat a nivell professional

Experience in introduction of English terminology in engineering lessons: methodology and evaluation

This communication explains a experience for the introduction of English terminology in a technical degree of higher education. We present the methodology and assessment procedures used to evaluate the way the students perceived the introduction of terminology in English in two different subjects from 3rd and 5th year courses of a Computer Science degree in which English was not the vehicular language. We propose a strategy based on two main pillars, namely: 1) The design of materials, explanations, and exams, paying particular attention to the way in which the specific terminology was exposed to the students, and 2) The assessment of the impact in the students by means of the analysis of the feedback trough a set of enquiries. Our experience showed that the students responded very positively to the introduction of English terminology, and presented an affirmative feedback about the impact that an improvement of their linguistic abilities would have in their future work. Further, we present statistics regarding the use of English as the vehicular language for technical reports, which is envisaged as very useful by the students. Finally, we propose a set of questions for further debate which are centered in the role that English terminology should pay in technical degrees, and about the way in which universities should deploy resources in English languages within the different Syllabus

Cultivating creative ecologies : creative teaching and teaching for creativity

Australian universities now commonly list creativity amongst the generic attributes that graduates are expected to have achieved or demonstrated upon graduation. While this reflects emerging local and global trends to encourage creativity at every educational level, creativity as a generic capability has special difficulties. These include problems of definition, its perceived value, the gap between espoused beliefs and practice, and tensions between standards and accreditation agendas and the desire to embed creative outcomes in the curriculum. Contextual and disciplinary differences also shape the expression of creative teaching and teaching for creativity. This paper explores these issues, acknowledging the role of information and communications technologies in shaping the technology-enhanced learning spaces where creativity may emerge. Csikszentmihalyi’s model of creativity as a system of interactions is presented as a useful foundation for furthering the discourse in this domain, along with the notion of creative ecologies as spaces for effecting change.

A review of strategic issues in using the internet for teaching and learning

In 1998 the author published a paper entitled ‘Current Issues and limitations in using the Internet for Teaching and Learning’ [1] that acknowledged the new educational possibilities provided by the Internet, while at the same time sought to identify the limitations and related issues of going on-line in education. As predicted, the passage of time and the advancement of technology have ameliorated many of the identified limitations, and, have brought new issues to the fore. This paper re-visits the area of important strategic issues in using the Internet for education, giving an overview of equity and access, infrastructure and costs, copyright and plagiarism, content development, libraries and on-line information access, and other strategic issues. As in the earlier paper, this paper draws on the experiences of the author in conventional and off-campus university teaching in engineering.

Engineering education down under : distance teaching at Deakin University, Australia

Deakin University in Australia is one of the leading providers of distance education in the South Pacific region. The School of Engineering offers four-year professional engineering-degree programs and three-year technologist programs. The over 600 total students studying engineering at Deakin fall into four categories:

• 18-19 year-old students fresh from high school, who largely study on-campus,
• older students in the technical workforce, seeking a university degree to upgrade their qualifications,
• industry-based students studying in university-industry partnership programs,
• overseas students studying either on-campus, or off-campus through education partners in Malaysia and Singapore.

Geographically these students form a very wide student base. The study programs are designed to produce multi-skilled, broadly focused engineers and technologists with multi-disciplinary technical competence, and the ability to take a systems approach to design and operational performance. A team of around 25 academic staff deliver courses in seven different majors in the general fields of manufacturing, environmental engineering, mechatronics, and computer systems. We discuss here the history of the School, its teaching philosophy, and its unique methods in delivering engineering education to a widely scattered student body.