Vince malum a bono: la guerra secreta de mossèn Joan Domènech a la Cerdanya (1939-1949)

Sobre la figura de mossèn Joan Domènech que va ajudar a traspassar fronteres a gent que volia escapar de l'infern nazi

L'euro i la Unió Europea : propostes de treball a l'aula. 'El euro y la Unión Europea : propuestas de trabajo en el aula'.

Resumen del autor en catalán

Estudi sobre l'habitatge a la demarcació de Girona: habitatges principals, segones residències i apartaments turístics

Aquesta tesi doctoral estudia diferents aspectes sobre els habitatges a la província de Girona, combinant l'anàlisi sobre l'evolució històrica dels habitatges, el fenomen de les segones residències i el mercat d'apartaments turístics. El paper de la població és el principal motor del creixement dels habitatges durant el segle XX. Tot i així, durant la segona meitat, el pes dels habitatges secundaris en zones turístiques com Costa Brava i municipis de muntanya han tingut el seu paper significatiu. Altres factors determinants en els darrers anys han estat la immigració i la disminució del tamany de les llars. Les segones residències a Girona s'ubiquen en gran part a la Costa Brava (al voltant del 75% del total a la província). S'observa un fenomen d'expansió en forma de "taca d'oli" des de la Costa Brava cap a l'interior i des de la Cerdanya cap a zones més orientals. Dins el mercat d'apartaments turístics, una sèrie de regressions hedòniques han posat de manifest les variables que més influeixen sobre el preu final del lloguer de l'habitatge turístic com el nombre d'habitacions, el tipus d'allotjament, la distància sobre la platja, el municipi d'ubicació i la temporada turística. Respecte als hotels (el mateix exercici) com a bé substitutiu destaquen les mateixes variables excepte la piscina (menys valorat) i el pàrking (més valorat).

The late Miocene macroflora of the La Cerdaña Basin, Eastern Pirenees, Spain. Towards a Synthesis

The fossil plant-bearing beds of the Tortonian (late Miocene) intramontane basin of La Cerdanya (Eastern Pyrenees, Catalonia, Spain) have been investigated for more than a century, and 165 species from 12 outcrops have been described in previous publications. The sediments with rich plant fossil assemblages, which correspond to lacustrine diatomitic deposits, contain large numbers of plant remains, mainly leaf compressions and impressions. These assemblages are well preserved, a consequence of the rapid accumulation of plant remains in the sediments of the basin's ancient lake, and the often close proximity of its shores to wetland and upland vegetation. This paper provides a comprehensive taxonomic and nomenclatural review of the historic and new collections of late Miocene macroflora for the La Cerdanya Basin. Examination of the newer materials allowed emendments to be made to the diagnoses ofAbies saportana, Acer pyrenakum,Alnus occidentalis, Quercus hispanka and Tilia vidali provided by REROLLE for the basin at the end of the 19th century. In addition, 24 species of vascular plants are identified for the basin for the first time, including one horsetail, three conifers, 19 arboreal or bushy dicotyledonous angiosperms, and one monocotyledonous angiosperm. Indeed, this is the first time that Cedrela helkonia (UNGER) KNOBLOCH, Decodon sp„ Hedera cf multinervis KOLAKOVSKII, Mahonia cf pseudosimplex KVACEK & WALTHER, Smilax cf. aspera L. vm.fossilis and Ulmus cf. plurinervia UNGER have been recorded anywhere in the Iberian Peninsula. The La Cerdanya Basin plant assemblages of the late Miocene mainly consisted of conifers and deciduous broadleaved taxa of Arctotertiary origin; evergreen Palaeotropical elements were less well represented. This flora is similar to those recorded at coeval sites in northern Greece, northern Italy and central and eastern France. Within the Iberian Peninsula, the late Miocene macroflora reported for the nearby Seu d'Urgell Basin is the most similar.