Taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols': Intervenció d'Albert Rossich

Intervenció lliure d’Albert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols', què va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc d’un Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eulàlia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando i Mariàngela Vilallonga ; Agustí Alcoberro hi va actuar de moderador

Taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols': Intervenció d'Albert Rossich

Intervenció lliure d’Albert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols', què va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc d’un Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eulàlia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando i Mariàngela Vilallonga ; Agustí Alcoberro hi va actuar de moderador

Language standardization in sociolinguistics and international business: Theory and practice across the table

This chapter addresses the issue of language standardization from two perspectives, bringing together a theoretical perspective offered by the discipline of sociolinguistics with a practical example from international business. We introduce the broad concept of standardization and embed the study of language standardization in the wider discussion of standards as a means of control across society. We analyse the language policy and practice of the Danish multinational, Grundfos, and use it as a “sociolinguistic laboratory” to “test” the theory of language standardization initially elaborated by Einar Haugen to explain the history of modern Norwegian. The table is then turned and a model from International Business by Piekkari, Welch and Welch is used to illuminate recent Norwegian language planning. It is found that the Grundfos case works well with the Haugen model, and the International Business model provides a valuable practical lesson for national language planners, both showing that a “comparative standardology” is a valuable undertaking. More voices “at the table” will allow both theory and practice to be further refined and for the role of standards across society to be better understood.

Non-native English-speaking English language teachers: history and research

Although the majority of English language teachers worldwide are non-native English speakers, no research was conducted on these teachers until recently. After the pioneering work of Robert Phillipson in 1992 and Peter Medgyes in 1994, nearly a decade had to elapse for more research to emerge on the issues relating to non-native English teachers. The publication in 1999 of George Braine's book Nonnative educators in English language teaching appears to have encouraged a number of graduate students and scholars to research this issue, with topics ranging from teachers' perceptions of their own identity to students' views and aspects of teacher education. This article compiles, classifies, and examines research conducted in the last two decades on this topic, placing a special emphasis on World Englishes concerns, methods of investigation, and areas in need of further attention.

A l'abast : comunicació bàsica en llengua catalana : basic communication in the catalan language. 'Al alcance : comunicación básica en lengua catalana'.

Pensado para las personas no catalanoparlantes que, tanto si han decidido convertir las islas en su lugar de residencia como si no es el caso, tienen la inquietud de acercarse a esta realidad lingüística y cultural. Pretende facilitar la adquisición de una serie de recursos útiles para una comunicación básica en lengua catalana. Consiste en un conjunto de frases frecuentes en situaciones usuales de la vida cotidiana. El texto escrito se complementa con un cd-rom que permite escuchar estas frases pronunciadas por hablantes nativos y registrar y escuchar aquellas que produce el alumno. No es un curso de catalán, es sólo una aproximación a la lengua catalana que debe estimular a aprender más. Incluye también una guía de recursos para aprender catalán desde las Islas Baleares: cursos, centros de autoaprendizaje, recursos en soporte informático o accesibles a través de Internet, que se adaptan a las necesidades de todos los que desean aprender esta lengua.

A l'abast : comunicació bàsica en llengua catalana : comunicación básica en lengua catalana : basic communication in the catalan language : communication basique en langue catalane. 'Al alcance : comunicación básica en lengua catalana'.

Pensado para las personas no catalanoparlantes que, tanto si han decidido convertir las islas en su lugar de residencia como si no es el caso, tienen la inquietud de acercarse a esta realidad lingüística y cultural. Pretende facilitar la adquisición de una serie de recursos útiles para una comunicación básica en lengua catalana. Consiste en un conjunto de frases frecuentes en situaciones usuales de la vida cotidiana. El texto escrito se complementa con un cd-rom que permite escuchar estas frases pronunciadas por hablantes nativos y registrar y escuchar aquellas que produce el alumno. No es un curso de catalán, es sólo una aproximación a la lengua catalana que debe estimular a aprender más. Incluye también una guía de recursos para aprender catalán desde las Islas Baleares: cursos, centros de autoaprendizaje, recursos en soporte informático o accesibles a través de Internet, que se adaptan a las necesidades de todos los que desean aprender esta lengua.

Presentació. El pairalisme: reflexions sobre una paraula, un concepte i dues conjuntures

A gairebé ningú no li estranyarà un número monogràfic d'Estudis d’Història Agrària dedicat al “pairalisme”. El terme resulta familiar al lector habitual de llibres d'història i aquest lector no ignora -és possible que l’existència d'aquest número el faci reflexionar sobre això- que el fenomen ha estat poc estudiat. Poques vegades deu passar, però, que una paraula d'aquest tipus -una paraula de rel occitana, però que respon a una creació intel•lectual d’aquí- hagi adquirit un significat precís al marge dels diccionaris i de les enciclopèdies. Perquè ni la paraula “pairalisme” ni l’adjectiu “pairalista” han estat objecte de definició en cap dels diccionaris més usuals de la llengua catalana. En el diccionari Pompeu Fabra, en el de la Gran Enciclopèdia Catalana, i en el més recent de l’Institut d'Estudis Catalans apareix únicament pairal, com a adjectiu, i amb una definició molt breu i molt concreta: “dels pares”

La història contemporània de la llengua catalana com a paradoxa

En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s'han corregit en part des de finals del XIX, segons l'àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l'edat contemporània. This paper aims to demonstrate that the history of Catalan from the 16th century onwards is characterized by three phenomena without which the current situation of this language cannot be understood. These three phenomena are regression in social practices, low cohesion of the language community and increase of its internal variation as well as interferences. Nevertheless, those phenomena have been partially mitigated from the late 19th century depending on the domain and area concerned. In our view, what singles out Catalan among all European languages is this paradoxical combination of setbacks and recoveries in the late modern age.

The history of the English language ...

Bibliographical foot notes.

The history of the English language from the Teutonic invasion of Britain to the close of the Georgian era /

Mode of access: Internet.

The history of the English language,

Mode of access: Internet.

History of the English language /

Spine title: Lounsbury's English language.

The Catalan countries project (1931-1939)

In the evolution of Catalan nationalism, as much politician as cultural, the period of II Spanish Republic (1931-1939) was essential. The obtaining of the Statute of Autonomy (1931-1932) supposed the beginning of a stage of expansion in multiple aspects. One of them were the contacts with the Catalanists nuclei of the rest of the cultural space of Catalan language in which, at that time, it would begin to call Catalan Countries (Balearic Islands, Valencian Country, Andorra, Rosselló, to l'Alguer). On Those Collaborations between cultural organizations, political and particular parties Catalonia always will be the model to follow. The Increasing connections will be visualized on press, as well as on cultural celebrations, policy of parties and Constituent Courts. This evolution will be cut by the Franco victory in the Civil War in 1939.

Language knowledge and earnings in Catalonia

This paper investigates the economic value of Catalan knowledge for national and foreign first- and second-generation immigrants in Catalonia. Specifically, drawing on data from the “Survey on Living Conditions and Habits of the Catalan Population (2006)”, we want to quantify the expected earnings differential between individuals who are proficient in Catalan and those who are not, taking into account the potential endogeneity between knowledge of Catalan and earnings. The results indicate the existence of a positive return to knowledge of Catalan, with a 7.5% increase in earnings estimated by OLS; however, when we account for the presence of endogeneity, monthly earnings are around 18% higher for individuals who are able to speak and write Catalan. However, we also find that language and education are complementary inputs for generating earnings in Catalonia, given that knowledge of Catalan increases monthly earnings only for more educated individuals.