Tomás D. Casares: "La concepción del tiempo en el libro XI de las "Confesiones" de San Agustín", Sapientia, Año XXI, № 81, 1966; p. 169-200.

Fil: Pérez, Haydée Otilia.

La filosofía del derecho del Dr. Tomás D. Casares

Fil: Lucero, Ignacio.

Tight frames of k-plane ridgelets and the problem of representing objects that are smooth away from d-dimensional singularities in Rn

For each pair (n, k) with 1 ≤ k < n, we construct a tight frame (ρλ : λ ∈ Λ) for L2 (Rn), which we call a frame of k-plane ridgelets. The intent is to efficiently represent functions that are smooth away from singularities along k-planes in Rn. We also develop tools to help decide whether k-plane ridgelets provide the desired efficient representation. We first construct a wavelet-like tight frame on the X-ray bundle χn,k—the fiber bundle having the Grassman manifold Gn,k of k-planes in Rn for base space, and for fibers the orthocomplements of those planes. This wavelet-like tight frame is the pushout to χn,k, via the smooth local coordinates of Gn,k, of an orthonormal basis of tensor Meyer wavelets on Euclidean space Rk(n−k) × Rn−k. We then use the X-ray isometry [Solmon, D. C. (1976) J. Math. Anal. Appl. 56, 61–83] to map this tight frame isometrically to a tight frame for L2(Rn)—the k-plane ridgelets. This construction makes analysis of a function f ∈ L2(Rn) by k-plane ridgelets identical to the analysis of the k-plane X-ray transform of f by an appropriate wavelet-like system for χn,k. As wavelets are typically effective at representing point singularities, it may be expected that these new systems will be effective at representing objects whose k-plane X-ray transform has a point singularity. Objects with discontinuities across hyperplanes are of this form, for k = n − 1.

Genetic diversity and population structure in Vicia faba L. landraces and wild related species assessed by nuclear SSRs

Research Article

La recepción tomista del análisis aristotélico de la crematística y su aplicación en la moderna doctrina social de la Iglesia

El concepte d’economia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas omís als seus orígens aristotèlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit d’unes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de l’home. Per això, la Doctrina Social de l’Església ha manifestat la seva preocupació envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat política quant a l’adquisició i administració dels béns materials que Déu els confià, i així mateix ha marcat una clara distinció entre les ciències econòmiques modernes, que ignoren tot component ètic, i la seva accepció ontològica, d’acord amb la qual l’economia es troba íntimament vinculada a la moralitat. Així, les ensenyances del Magisteri de l’Església Catòlica fan una crida al sentit d’“economia” derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada –l’art adquisitiu necessari i natural- que Aristòtil abordà en l’Antiguitat i que Sant Tomàs d’Aquino posteriorment rebé durant l’Edat Mitjana valent-se de diversos matisos; és a saber, invoquen el substrat moral que el Filòsof i el Doctor Angèlic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catòlica: la dinàmica de l’economia contemporània s’allunya de l’“administració domèstica” de l’Estagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificació amb aquella vessant de la crematística contranatural que exalça les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats històriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qüestió a mans dels al•ludits autors, cal subratllar que la contribució més rellevant en aquest àmbit es veu reflectida en la presentació d’un art crematístic econòmic, necessari i natural, en contraposició a l’antieconòmic, que obviava el fi últim de la comunitat en tant que s’incorria en una alteració entre els mitjans posats a disposició de l’acompliment de la vida bona i tal finalitat. L’Aquinate reprengué el plantejament aristotèlic fent especial insistència en el paper de l’home amb relació a Déu, mentre que la Doctrina Social de l’Església –emprant dades de raó i fe- l’introduí en les seves pautes orientadores de la faceta econòmica de la vida social per, lluny d’aportar un model descoratjador del progrés humà, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de l’economia moderna o la crematística innatural, deixen en un segon pla l’amor al Pare. Si bé és ben cert que alguns dels passatges aristotèlics i tomistes contenen una oposició expressa a determinats gèneres adquisitius pel fet d’enquadrar-se en la crematística innecessària i innatural, el clímax dels seus raonaments no se centra tant en l’anàlisi de la coherència d’unes classificacions taxonòmiques com a resposta de les particularitats del moment, sinó en uns principis l’aplicació dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, l’herència d’aquells autors s’expressa en les premisses morals de les quals el Magisteri s’ha servit per establir la “definició universal” de les bases econòmiques, d’on se segueix la desaparició de tota nota dissonant entre l’economia desvirtuada de la modernitat i la seva essència assentada en l’oikonomike.

La virtud de la fortaleza : claves para superar la adversidad y para la prevención de la neurosis

En aquest treball tractarem la virtut de la fortalesa o la Força com a recurs de personalitat per la formació de personalitats equilibrades. Per l’estudi d’aquesta virtut ens basarem funamentalment en l’ensenyament Sant Tomàs d´Aquino i comprendrem cóm amb una ànim fort i capaç de suportar les adversitats d’acord al be difícil presentat per la recta raó, es pot arribar a superar els obstacles capaços de trencar l’estabilitat emocional i afectiva de la persona.

Conocimiento y amor de sí mismo. Fundamentos de una teoría tomista de la personalidad

Estudi del coneixement i de l’amor de si mateix com a aspectes subjacents de la personalitat amb la finalitat de desenvolupar, posteriorment, una teoria tomista de la personalitat. No obstant, aquest treball es limita a exposar la relació existent entre coneixement, amor, personalitat i felicitat.

Vdol' polârnyh" okrain" Rossìi: putešestvìe Nordenšel'da vokrug" Evropy i Azìi v" 1878-1880 gg.

Lisäpainokset: 4. izd. 1898.