Welding and rheomorphism of phonolitic fallout deposits from the Las Canadas caldera, Tenerife, Canary Islands

The Las Canadas caldera is a nested collapse caldera formed by the successive migration and collapse of shallow magmatic chambers. Among the pyroclastic products of this caldera are phonolitic fallout deposits that crop out in the caldera wall and on the extracaldera slopes. These deposits exhibit an uninterrupted facies gradation from nonwelded to lava-like and record continuous volcanic deposition. Densely welded and lava-like facies result from the extreme attenuation and complete homogenization of juvenile clasts that destroy original clast outlines and any evidence of fallout deposition. Agglutination contributes significantly to the final degree of flattening observed in the welded facies. After deposition, rheomorphic flowage occurs. Emplacement temperatures for one of the welding sequences are calculated from magmatic temperatures and a model of tephra cooling during fallout. Results are 486 degreesC for the nonwelded facies and 740 degreesC for the moderately welded facies. For the same welding sequence, a cooling time between 25 and 54 days is estimated from published experimental and computational data as the possible duration of welding and rheomorphism. Following deposition and agglutination, the lava-like pyroclastic facies had the rheological properties of viscous lavas and flowed down the outer slopes away from the caldera. Some lava-like masses detached from proximal areas to more distal regions. During deposition, the eruptive style evolved from Plinian fallout to fountain-fed spatter deposition. This evolution was accompanied by a decrease in explosive power and a lower height of the eruptive column, which produce higher emplacement temperatures and more effective heat retention of pyroclasts.

Projecte d'instal·lació de caldera de vapor de 5.000 kg/h i serveis auxiliars per [a] una empresa situada a Vic

L’empresa RUSCALLEDA, S.L., ubicada a la localitat de Vic, es dedica a l’elaboració deproductes alimentaris. La instal·lació actual de generació de calor utilitza una caldera antiga de combustible líquid i té una capacitat de producció de vapor de 1.500 kg/h. A causa de la demanda creixent de productes semielaborats, l'empresa vol instal·lar tres unitats noves de la línia final de productes semielaborats. Aquestes noves unitats tindrien un considerable consum d’energia calorífica en forma de vapor i requeririen actualitzar la instal·lació actual de producció i distribució de calor. L’objecte del projecte és la instal·lació d’un segon generador de vapor que sigui capaç d’alimentar la instal·lació actual més l’ampliació, quedant el generador actual en paral·lel per ser utilitzat en cas d’emergència

Projecte de la intal·lació de calefacció i ACS amb energia solar i caldera de biomassa en un edifici de quatre vivendes.

Projecte de la instal•lació de calefacció i agua calenta utilitzant energia solar tèrmica i ajudant-se d’ una caldera de biomassa en un edifici en construcció situat a Colera (Alt Empordà). Es tracta d’un bloc de quatre vivendes distribuïdes en dues plantes, soterrani i terrassa superior

Projecte d'instal·lació d'un mòdul autònom per producció de calefacció amb caldera de biomassa

L’Ajuntament d’un municipi de la comarca de la Selva disposa d’un complex esportiuformat per un edifici amb piscines climatitzades i un pavelló d’esports. Actualment laproducció de calefacció es realitza mitjançant calderes amb cremador de gasoil. Degut al’antiguitat d’aquests equips, a l’elevat cost que suposa la producció amb aquest tipus decombustible i tenint en compte que el municipi no disposa de xarxa de distribució de gasciutat, l’ajuntament contempla la possibilitat d’instal•lar un sistema de producciócentralitzat amb caldera de biomassa.L’objecte d’aquest projecte és el disseny i definició de la instal•lació d’una caldera deproducció d’aigua calenta sanitària i de calefacció mitjançant l’ús de biomassa tipuspellets de fusta integrada dins un mòdul prefabricat que inclou la sitja d’emmagatzematgei tots els elements necessaris, formant un sistema compacte i autònom per alsubministrament i distribució de l’aigua calenta per als dos edificis que formen el complexesportiu de la población. L’àmbit d’aplicació d’aquest projecte és:- Disseny i implantació del Mòdul autònom de producció de calefacció- Dimensionat dels circuits hidràulics de distribució a punts deCom a punt de partida per dimensionar la nova instal•lació de producció s’han tingut encompte les potències instal•lades actuals però també s’han realitat els càlculs de lesnecessitats actuals tenint en compte les exigències del nou Reglament d’Instal•lacionsTèrmiques en els Edificis (RITE 2007) quant a condicions interiors i d’estalvi energètic

Efectos de la aplicación de cenizas de caldera de biomasa en el modelo jerárquico de agregación de un suelo forestal bajo condiciones oceánicas

Se ha estudiado los efectos que tiene la aplicación de cenizas de caldera de biomasa, en el modelo jerárquico de agregación (Tisdall y Oades, 1982) y en la estabilización del C orgánico en un suelo forestal situado en la zona templada del País Vasco. Para ello, se aplicaron 3 tratamientos con diferentes dosis de ceniza en muestras de suelo tamizadas a 250 μm procedentes de un huerto semillero de pinus radiata. Estas muestras fueron incubadas durante 3 meses y fraccionadas los días 29, 44, 64, 78 y 92 con la intención de separar los macroagregados grandes (LMagg), de los macroagregados pequeños (Magg), microagregados (magg), limos (silt) y arcillas (clay). Todas las fracciones fueron analizadas para determinar su contenido en C orgánico. Los resultados mostraron que con la aplicación de cenizas, el modelo jerárquico de agregación de suelo se cumple para las fracciones LMagg, Magg y magg, pero no para la fracción silt. Además se ha observado que las cenizas promueven la formación de microagregados aumentado así la capacidad de secuestro de C del suelo, pero en cambio disminuye la proporción de macroagregados, hecho que podría acarrear una disminución en la calidad estructural del suelo.

Impact of considering the effects of latent heat on caldera-hosted hydrothermal systems

To investigate the thennal effects of latent heat in hydrothennal settings, an extension was made to the existing finite-element numerical modelling software, Aquarius. The latent heat algorithm was validated using a series of column models, which analysed the effects of penneability (flow rate), thennal gradient, and position along the two-phase curve (pressure). Increasing the flow rate and pressure increases displacement of the liquid-steam boundary from an initial position detennined without accounting for latent heat while increasing the thennal gradient decreases that displacement. Application to a regional scale model of a caldera-hosted hydrothennal system based on a representative suite of calderas (e.g., Yellowstone, Creede, Valles Grande) led to oscillations in the model solution. Oscillations can be reduced or eliminated by mesh refinement, which requires greater computation effort. Results indicate that latent heat should be accounted for to accurately model phase change conditions in hydrothennal settings.

Diagnóstico y evaluación del impacto de insectos asociados al género Quercus L. en la Sierra Madre Oriental, en Nuevo León, México por Florentino Caldera Hinojosa

Tesis (Maestría en Ciencias Forestales) U.A.N.L.

Projecte de la intal·lació de calefacció i ACS amb energia solar i caldera de biomassa en un edifici de quatre vivendes.

Projecte de la instal•lació de calefacció i agua calenta utilitzant energia solar tèrmica i ajudant-se d’ una caldera de biomassa en un edifici en construcció situat a Colera (Alt Empordà). Es tracta d’un bloc de quatre vivendes distribuïdes en dues plantes, soterrani i terrassa superior

Projecte d'instal·lació de caldera de vapor de 5.000 kg/h i serveis auxiliars per [a] una empresa situada a Vic

L’empresa RUSCALLEDA, S.L., ubicada a la localitat de Vic, es dedica a l’elaboració de productes alimentaris. La instal·lació actual de generació de calor utilitza una caldera antiga de combustible líquid i té una capacitat de producció de vapor de 1.500 kg/h. A causa de la demanda creixent de productes semielaborats, l'empresa vol instal·lar tres unitats noves de la línia final de productes semielaborats. Aquestes noves unitats tindrien un considerable consum d’energia calorífica en forma de vapor i requeririen actualitzar la instal·lació actual de producció i distribució de calor. L’objecte del projecte és la instal·lació d’un segon generador de vapor que sigui capaç d’alimentar la instal·lació actual més l’ampliació, quedant el generador actual en paral·lel per ser utilitzat en cas d’emergència

The Granada ignimbrite: A compound pyroclastic unit and its relationship with Upper Miocene caldera volcanism in the northern Puna

The Granada ignimbrite, an Upper Miocene volcanic unit from the northern Puna, previously has been interpreted as an extensive ignimbrite (>2300 km(2)) associated with eruptions from the Vilama caldera (trap-door event). On the basis of new data, we revise its correlation and redefine the unit as a compound, high aspect ratio ignimbrite, erupted at approximately 9.8 Ma. Calculated volumes (similar to 100 km(3)) are only moderate in comparison with other large volume (>1000 km(3)) ignimbrites that erupted approximately 2-6 m.y. later in the region (e.g. Vilama, Panizos, Atana). Six new volcanic units are recognized from sequences previously correlated with Granada (only one sourced from the same center). Consequently, the area ascribed to the Granada ignimbrite is substantially reduced (630 km(2)), and links to the Vilama caldera are not supported. Transport directions suggest the volcanic source for the Granada ignimbrite corresponds to vents buried under younger (>= 7.9-5 Ma) volcanic rocks of the Abra Granada volcanic complex. Episodes of caldera collapse at some stage of eruption are likely, though their nature and timing cannot be defined from available data. The eruption of the Granada ignimbrite marks the onset of a phase of large volume (caldera-sourced) volcanism in the northern Puna. (C) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.