La repressió franquista a Calafell després de la Guerra Civil

L'objectiu general d'aquest treball és aprofundir en els processos judicials que es van dur a terme contra persones de Calafell un cop acabada la Guerra Civil.

La ceràmica grega fina de l'assentament ibèric d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Segles VI-IV a.C.

Les ceràmiques gregues, sobretot atiques, s' estudien des del punt de vista tipologic i decoratiu, pero també atenent a les categories funcionals i a la posició d'aquests materials dins el conjunt de cerarruques fines i dins del conjunt de ceramiques d'importació. Es condou l'existencia d'una facies original, pero vinculada, per diferents raons, amb la de la Iberia centre-meridional i amb la de l'area hel·lenitzant del golf del Lleó.

Les meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

El jaciment iberic d'Alorda Park esta situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part deis quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instaHacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les analisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereal s i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització deis molins de rotació continua fins a finals de 1'0- cupació de I'assentament. AIllarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfologica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement deis models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal'lia meridional. Aquest fet sembla indicar I'existencia de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

Les meules rotatives du site ibérique d'Alcorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

Com organitzar una sortida de ciencies social per gaudir i aprendre : les visites al castell de Calafell. 'C??mo oganizar una salida de ciencias sociales y aprender : las visitas taller al castillo de Calafell'

Resumen de las autoras en catal??n

La ciudad ibérica de Calafell : un tratamiento didáctico de la arqueología.

Relata la intervención arqueológica y la musealización, realizada fundamentalmente con parámetros didácticos, de que ha sido objeto el yacimiento ibérico de Calafell (Tarragona).

La ciudadela ib??rica de Calafell : balance

Este art??culo forma parte de un monogr??fico de la revista dedicado a arqueolog??a experimental.- Resumen tomado parcialmente de la revista

Did??ctica del patrimonio arqueol??gico, el proyecto del poblado Ib??rico de Alorda Park o Les Toixoneres (Calafell, Tarragona)

Para conocer el patrimonio arqueol??gico se ha de impulsar la comprensi??n, el respeto y la valoraci??n del p??blico. S??lo se puede respetar lo que se conoce por eso hay que adecuar los yacimientos arqueol??gicos mediante una ayuda, un acondicionamiento que facilite la lectura del conjunto por el p??blico. Estos lugares son cada d??a m??s visitados por los escolares en los que hay que fomentar actitudes positivas hacia el patrimonio arqueol??gico y cultural para que adquieran claves interpretativas del pasado.. La presente investigaci??n tiene un car??cter b??sicamente pluridisciplinar.Parte, en primer lugar, de un yacimiento arqueol??gico, el de les Toixoneres de Calafell (Baix Pened??s, Tarragona), desde su descubrimiento hasta su total excavaci??n e interpretaci??n arquitect??nica del conjunto y se profundiza en el proyecto de recreaci??n hipot??tica del mismo; ello implica planteamientos museol??gicos evidentes.Finalmente hay un tercera parte que justifica y da unidad a las dos anteriores y que es el proyecto did??ctico.. El proyecto se inscribe en tres ??mbitos de investigaci??n: la investigaci??n arqueol??gica, la investigaci??n sobre tratamiento del patrimonio y la investigaci??n educativa. El m??todo arqueol??gico implica, m??s hip??tesis previas, las excavaciones necesarias para fundamentar el marco hipot??tico, el an??lisis de los restos exhumados y, finalmente, la interpretaci??n de los mismos. En el proyecto de intervenci??n arquitect??nica el trabajo debe partir de la definici??n de concepto arquitect??nico y la elaboraci??n del proyecto; esta fase se inscribe en el marco de la experimentaci??n arquitect??nica. Finalmente el proyecto did??ctico se concreta en unas propuestas espec??ficas de materiales para uso escolar que permitan aproximarnos al pasado de la forma m??s f??cil posible.. Desde un punto de vista arqueol??gico los trabajos demuestran no un yacimiento aislado, sino un modelo de ocupaci??n del espacio con un trazado regular de calles, m??dulos complejos de cosas, un palacio, etc. Respecto al proyecto arquitect??nico se parte de la necesidad de conservar los restos, para lo cual hay que darles un uso socialmente rentable, cosa que no ocurre con el tratamiento museogr??fico que se da a las ruinas. Por ??ltimo el proyecto did??ctico ha permitido hacer un repaso del aprendizaje de la historia seg??n la estructura curricular vigente desarroll??ndose contenidos de tipo conceptual y procedimental.. A lo largo de la tesis se plantea la necesidad de ense??ar historia utilizando los instrumentos del historiador. Por ello las actividades de aprendizaje dise??ados a lo largo de este proyecto did??ctico, no se mueven en el campo simple de actividades de museo sino en el seno de un dise??o curricular. No se plantean procedimientos de arqueolog??a con el af??n de formar futuros arque??logos, sino con la esperanza de mostrar los argumentos l??gicos con los que opera cualquier disciplina cient??fica..

Sujeto, cuerpo y lenguaje: los Diarios de Alejandra Pizarnik

Resum en castellà: Partiendo de la necesidad de dar a conocer un rostro nuevo para Alejandra Pizarnik, que no olvidara el resto pero que se singularizara de ellos, en este ensayo se ha buscado sobre todo trazar un recorrido de lectura diferente, donde la voz de Antonin Artaud resuena como intertexto fundamental, y donde las posibilidades de un cuerpo troceado y resignificado constituyen el escenario exclusivo de un tipo de expresividad que no olvida las existencia de un sujeto doble: mujer y escritora, cuerpo y lenguaje. Resum en català: Partint de la necessitat de donar a conèixer un rostre nou d’Alejandra Pizarnik, que no oblidi la resta però que se singularitzi d’ells, en aquest assaig s’ha buscat sobretot traçar un recorregut de lectura diferent, en elq ue la veu d’Antonin Artaud ressona com a intertexto fonamental, i on les possibilitats d’un cos trossejat i resignificat conformen l’escenari exclusiu d’un tipus d’expressivitat que no oblida l’existència d’un subjecte doble: dona i escriptora, cos i llenguatge.

Espais incorporats, llocs identitaris : Recorreguts per A cidade sitiada, de Clarice Lispector

Quin paper té la identitat a l’hora d’interpretar el lloc, entès com a espai viscut –incorporat–? Què fa que a un espai se li puguin inscriure significats i sentits de lloc? A través de quins mecanismes la ciutat –com a una possible materialització del lloc– permet que no tot els seus espais puguin ser incorporats per a tothom? Com podran tenir lloc els cossos que la norma mantè al marge? Les temptatives de resposta a aquestes preguntes tracen uns recorreguts que, a través de la lectura d’A cidade sitiada, de Clarice Lispector, n’obren d’altres entorn de la identitat, el lloc i el cos: tres conceptes que, conjugats, reinterpreten el sentit de pertinença identitària.

Recent human evolution has shaped geographical differences in susceptibility to disease

Background: Searching for associations between genetic variants and complex diseases has been a very active area of research for over two decades. More than 51,000 potential associations have been studied and published, a figure that keeps increasing, especially with the recent explosion of array-based Genome-Wide Association Studies. Even if the number of true associations described so far is high, many of the putative risk variants detected so far have failed to be consistently replicated and are widely considered false positives. Here, we focus on the world-wide patterns of replicability of published association studies.Results: We report three main findings. First, contrary to previous results, genes associated to complex diseases present lower degrees of genetic differentiation among human populations than average genome-wide levels. Second, also contrary to previous results, the differences in replicability of disease associated-loci between Europeans and East Asians are highly correlated with genetic differentiation between these populations. Finally, highly replicated genes present increased levels of high-frequency derived alleles in European and Asian populations when compared to African populations. Conclusions: Our findings highlight the heterogeneous nature of the genetic etiology of complex disease, confirm the importance of the recent evolutionary history of our species in current patterns of disease susceptibility and could cast doubts on the status as false positives of some associations that have failed to replicate across populations.

Y-chromosome diversity in native mexicans reveals continental transition of genetic structure in the Americas

The genetic characterization of Native Mexicans is important to understand multiethnic based features influencing the medical genetics of present Mexican populations, as well as to the reconstruct the peopling of the Americas. We describe the Y-chromosome genetic diversity of 197 Native Mexicans from 11 populations and 1,044 individuals from 44 Native American populations after combining with publicly available data. We found extensive heterogeneity among Native Mexican populations and ample segregation of Q-M242* (46%) and Q-M3 (54%) haplogroups within Mexico. The northernmost sampled populations falling outside Mesoamerica (Pima and Tarahumara) showed a clear differentiation with respect to the other populations, which is in agreement with previous results from mtDNA lineages. However, our results point toward a complex genetic makeup of Native Mexicans whose maternal and paternal lineages reveal different narratives of their population history, with sex-biased continental contributions and different admixture proportions. At a continental scale, we found that Arctic populations and the northernmost groups from North America cluster together, but we did not find a clear differentiation within Mesoamerica and the rest of the continent, which coupled with the fact that the majority of individuals from Central and South American samples are restricted to the Q-M3 branch, supports the notion that most Native Americans from Mesoamerica southwards are descendants from a single wave of migration. This observation is compatible with the idea that present day Mexico might have constituted an area of transition in the diversification of paternal lineages during the colonization of the Americas.

Signatures of selection in the human olfactory receptor OR5I1 gene

The human olfactory receptor repertoire is reduced in comparison to other mammalsand to other non-human primates. Nonetheless, this olfactory decline opens an opportunity forevolutionary innovation and improvement. In the present study, we focus on an olfactoryreceptor gene, OR5I1, which had previously been shown to present an excess of amino acidreplacement substitutions between humans and chimpanzees. We analyze the geneticvariation in OR5I1 in a large worldwide human panel and find an excess of derived allelessegregating at relatively high frequencies in all populations. Additional evidence for selectionincludes departures from neutrality in allele frequency spectra tests but no unusually extendedhaplotype structure. Moreover, molecular structural inference suggests that one of thenonsynonymous polymorphisms defining the presumably adaptive protein form of OR5I1may alter the functional binding properties of the olfactory receptor. These results arecompatible with positive selection having modeled the pattern of variation found in the OR5I1gene and with a relatively ancient, mild selective sweep predating the “Out of Africa”expansion of modern humans.

A genomic analysis identifies a novel component in the genetic structure of sub-Saharan African populations

Studies of large sets of SNP data have proven to be a powerful tool in the analysis of the genetic structure of human populations. In this work, we analyze genotyping data for 2,841 SNPs in 12 Sub-Saharan African populations, including a previously unsampled region of south-eastern Africa (Mozambique). We show that robust results in a world-wide perspective can be obtained when analyzing only 1,000 SNPs. Our main results both confirm the results of previous studies, and show new and interesting features in Sub-Saharan African genetic complexity. There is a strong differentiation of Nilo-Saharans, much beyond what would be expected by geography. Hunter-gatherer populations (Khoisan and Pygmies) show a clear distinctiveness with very intrinsic Pygmy (and not only Khoisan) genetic features. Populations of the West Africa present an unexpected similarity among them, possibly the result of a population expansion. Finally, we find a strong differentiation of the south-eastern Bantu population from Mozambique, which suggests an assimilation of a pre-Bantu substrate by Bantu speakers in the region.